Edifici Plaça Quadrado: salvat, per ara, temporalment

Destacam de l’informe del Consell de Mallorca: Runa econòmica no implica automàticament autoritzar demolició. Es comença a posar fre a la permissivitat de la destrucció amb l'excusa de runa econòmica

ARCA havia sol·licitat la paralització de la demolició

El Consell de Mallorca ha actuat, a petició d’ARCA i del grup municipal del PSM. Inic.Verds, paralitzant temporalment la demolició de l’edifici de la Plaça Quadrado d’adreça exacta: carrer Terra Santa núm 5, 5A,5B,5C,5D.

L’Ajuntament prèviament havia concedit la demolició per runa econòmica, sense tenir en compte cap criteri patrimonial.

Runa econòmica no implica autoritzar demolició

És molt important un dels arguments expressats als informes del personal tècnic del Consell de Mallorca on es reconeix que el fet que hi hagi un reconeixement de runa econòmica (recordau que no és runa física), no implica automàticament demolir tot l’edifici, s’ha de considerar a quina part de l’immoble afecta.

Es desprén en general de l’informe una actitud de posar en valor la conservació sobre la facilitat general de destruir.

Reconeixen valors ambientals de l’edifici i del conjunt de la plaça

 A més recorda que els criteris actuals de què es considera Patrimoni, són molt més amplis que el que els plans urbanístics recullen.

L’informe parla dels valors ambientals de l’immoble i de tota la Plaça Quadrado, del S XIX, producte de l’esbucament de convents prèviament existents. A més recorda que els criteris actuals de què es considera Patrimoni, són molt més amplis que el que els plans urbanístics recullen.

Interès patrimonial dels interiors de l’edifici i del subsòl

A més l’informe apunta, a favor d’evitar la demolició, el probable interès patrimonial dels interiors de l’immoble i que el subsòl ben segur que també té runes arqueològiques.

ARCA defensa l’autenticitat del Centre Històric

ARCA a més, defensa que l’autenticitat del nostre Centre Històric és un valor afegit. No es tracta de tomar edificis i reconstruir façanes similars a les anteriors, es tracta de considerar un valor afegit el fet que l’edifici sigui antic, malgrat es faciliti la seva millora i adaptació.

Satisfacció mesurada.

Per l’experiència acumulada des d’ARCA volem manifestar la nostra satisfacció mesurada. Esperam que durant aquests mesos es donin les passes necessàries per a una protecció efectiva. Esperam que no passi el mateix que a l’edifici de Santa Catalina, al carrer Aníbal cantonada Av Argentina, que després de tres mesos de paralització, ni Consell ni l’Ajuntament  no varen actuar per protegir-lo i varen permetre la seva pèrdua irremeiable.

Presentació del llibre "El castell de l'illa de Cabrera" d'Àngel Aparicio

ARCA vos recomana l'assistència a la següent presentació del llibre publicat per l'historiador Àngel Aparicio.

ARCA demana a l’Ajuntament d’Andratx que es netegi una sínia ubicada prop del port d’Andratx

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres de neteja que es varen dur a terme a un tram del costat de la carretera del port d’Andratx, durant els dies 14 i 15 de juliol.

A la parcel·la 218 del polígon 12 del port d’Andratx, al marge de la carretera hi ha una sínia enrevoltada d’herbes que no s’ha netejat, en el moment que es feren les actuacions dels dies 14 i 15 d’aquest mes, tenint en compte que la intervenció es trobava escassament a uns metres de l’element etnològic.

Després de deu dies de la intervenció, s’han depositat o acumulat els materials de residu (terra, pedra i herbes) darrera la sínia i encara roman la màquina excavadora que va dur a terme les feines de neteja.

ARCA vol que l’Ajuntament d’Andratx es comprometi amb la conservació del patrimoni

Hem demanat al consistori andritxol que finalitzi les feines de neteja d’aquest tram de la carretera del port d’Andratx i amb molta cura, es retirin les herbes que hi ha al voltant de la sínia.

També li hem demanat que es retirin els enderrocs que s’han depositat al costat de la sínia després de la intervenció dels dies 14 i 15 de juliol.

ARCA vol ser informada de les actuacions que es duguin a terme en relació a la conservació de la sínia.

ARCA va omplir la sala d’actes a la tercera i darrera conferència del cicle per defensar els Hospitals General i Joan March

La conferència d'ahir, pronunciada a tres veus, va respondre sobradament a les expectatives del títol. “Hospital Joan March. Història i compromís”.

Bàrbara Suau, investigadora de la revista Es Castellet, va repassar la història de l’Hospital de Caubet des de la primera pedra l’any 1928 fins ara. El projecte inicial data de 1919. No faltaren detalls com que el “lunch” de la festa de col·locació de la primera pedra el serví el Grand Hotel i que la gent utilitzà el tren per arribar a Bunyola i autocars per pujar fins a Caubet. L’Hospital es va concebre com Preventori per a infants malalts infecciosos o fills de tuberculosos. Durant la guerra civil va servir per curar ferits del front nacional i torturar als republicans. El forn, del que es pot veure la xemeneia actualment, es va emprar per cremació de republicans assassinats.

Els primers anys la població bunyolina no volia tenir contacte amb Caubet. Tenien por al contagi. Les treballadores venien d’Andalusia i hi vivien al mateix hospital que era gairebé una petita població amb festes i activitats escolars. Poc a poc l’Hospital va anar essent un element fonamental del municipi.

Bartomeu Togores, Especialista en Medicina Interna, Responsable d'Ortogeriatria de l’Hospital Joan March, fa 28 anys que treballa a l’hospital. Va explicar l’evolució dels serveis sanitaris a l’hospital. Com s’ha adaptat a la realitat social i la importància actual del tracte individualitzat a una població cada vegada més necessitada d’atenció a persones d’edat avançada i a rehabilitació que suposen estades mitges de 20 dies i llits molt més econòmics que els dels hospitals d’aguts (son Llàtzer i Son Espases)

Caterina Garcies, periodista a més de col·laborar amb la investigació de la història especialmnt respecte a la persona de Joan March, va fer la crònica de la reivindicació de l’hospital.Una reivindicació que està viva i és necessària.

L’Hospital és nostre, va ser el clam ahir vespre. El necessitam i s’ha de mantenir obert i actiu: El mateix Joan March es va assessorar per la ubicació idònia de l’Hospital. El va voler amb les màquines i instal·lacions més modernes i va fer donació de l’Hospital a Mallorca.

ARCA tancà ahir aquest cicle “ARCA DEFENSA ELS HOSPITALS. UN PATRIMONI VIU” amb una valoració molt positiva tant de participació com de motivació. Aquí no acaba el nostre treball a favor dels Hospitals. Ara redactarem un document a mode de conclussions del cicle que farem públic pròximament.

A la foto adjunta es veu: Pere Ollers (president d’ARCA), Caterina Garcies, Tomeu Togores, Bàrbara Suau i Àngels Fermoselle. (coordinadora del cicle d’ARCA).

Ses Fontanelles, una equivocació de primer ordre

ARCA havia presentat propostes a l’Ajuntament per no urbanitzar ni construir un centre comercial a Ses Fontanelles ni a les seves immediacions.

Proposàvem una ruta eco-cultural per població d’aquí i turistes posant en valor els usos etnològics i la història de la zona

Pretendre construir un altre centre comercial i d’oci a Mallorca en lloc de potenciar els valors patrimonials i etnològics de la  zona humida, i les antigues salines de Ses Fontanelles amb els usos etnològics de les seves immediacions: pedreres i usos agrícoles, és una equivocació de primera magnitud.

ARCA havia presentat al consorci de Palma i a diversos responsables municipals un projecte de revalorització de la zona de Ses Fontanelles que se conserva sense degradar urbanísticament just a l’entrada de Can Pastilla. (Malgrat estava abandonada en quant a neteja i evitar vessament d’enderrocs des de fa molts anys)

ARCA alça una vegada més la veu per evitar una vulgarització més del nostre entorn i de la nostra oferta cultural i turística.

Els Patrimoni Cultural i el natural han d’anar de la mà  

El nostre Patrimoni Cultura i natural van de la mà.  Destruir-ho amb el fals atractiu de llocs de feina és una greu equivocació.  Els llocs de feina de futur ens ho donarà la conservació i la posada en valor per atreure més visitants que no cerquin tan sols alcohol i sol, si no bellesa i personalitat.

Una sala estibada de gent escoltà la conferència de Gaspar Valero sobre la història de l’Hospital General

El metge Francesc Albertí hi explicà la importància dels serveis que ofereix  l’esmentat hospital

Ahir vespre la sala d'actes d'ARCA quedà petita degut al nombrós públic que s'hi reuní per conèixer la historia de l’Hospital General i la reivindicació per a la seva conservació i la del Joan March. Molts d'assistents hagueren de seguir la xerrada i veure les imatges de la història de l'hospital des del pati exterior de la seu d’ARCA, organitzadora de l’acte.

L’historiador Gaspar Valero explicà l’evolució  històrica de l’Hospital General, un PATRIMONI VIU fundat el 1456 per reial ordre d’Alfons el Magnànim. El centre hospitalari, durant més de cinc cents anys ha anat adaptant les seves funcions a les necessitats de la societat i, tal com digué l'historiador Gaspar Valero, ha generant 'fills': la Inclusa, l'Hospital Psiquiàtric, o La Misericòrdia. L’Hospital General depenia del Gran i General Consell i en un primer moment en què la medicina no estava tan desenvolupada es dedicava més a atencions d’hospitalitat, i de beneficència per a les persones més necessitades i per a nadons expòsits (abandonats).

Valero ressaltà la funció de les DIDES de l'hospital, dones que alletaven els infants i que moltes vegades venien des de pobles. La feina de dides els  permetia contribuir al manteniment de les seves famílies. La caritat i les almoines i foren les fonts econòmiques de l’Hospital durant segles.

El doctor Francesc Albertí, començà la seva intervenció manifestant l’orgull dels professionals de l’Hospital General de ser successors de la història mèdica d'aquesta institució

Explicà l’evolució en l'oferta de serveis de l’Hospital General fins a l'època actual, en què funciona com a centre socio sanitari. El doctor Albertí destacà també  la importància i necessitat actuals  dels hospitals General i Joan March davant l'increment de la població  de gent gran amb necessitats d'atenció mèdica especial. Es referí  al TSUNAMI GERIÀTRIC (terme utilitzat a occident per descriure l'augment progresiu de la franja de  població  de gent gran amb malalties cròniques i  amb necesitats de rebre atenció mèdica geriàtrica) i als de la nova situació sanitària de futur vinculada a l’increment de l’esperança de vida i a l'augment dels pacients amb necessitats geriàtriques i socio sanitàries.

Els hospitals General i Joan March estan previsorament adaptats a aquesta realitat present i futura: atendre la realitat social de l’increment de població d’edat avançada i per tant amb malalties cròniques. Els hospitals d’aguts (Son Espases, Son Llàtzer) no són idònis per atendre persones de malalties cròniques, amb estades de llalrga durada, recuperacions i rehabilitacions d’aquests tipus de malalts. El llit dels hospitals sociosanitaris que defensam costen una tercera part de doblers d'un hopital d'aguts, degut precisament per la seva especialització i atenció.

“La nostra tecnologia són els equips humans pluridisciplinars” va dir el doctor Albertí que ha estat director dels dos Hospitals: el Joan March i el General i ara és director del programa de Pluripatològics del General.

Cridada al sentit comú i esperança

L’acte, després de diverses intervencions del públic, va concloure amb una cridada al sentit comú de qui governa i amb l’esperança de què el tarannà i la gestió de l’actual Conseller tenguin en compte la reivindicació ciutadana, demostrada amb més de 85000 signature, la importància i la necesitat dels dos centres sanitaris   i els actes com el d'ahir, que compten amb l'assitència de nombrós públic que exigeix el manteniment dels dos hospitals.

Dimecres que ve:  la història de l’Hospital Joan March

Recordar que ARCA continúa amb aquest cicle, on la proprera activitat tendrà lloc dimecres 18 de juliol a les 20'15 hores al carrer de la Pau, 1A. Serà una conferència i projecció de fotografies titulada "Hospital Joan March. La història i el compromís", a càrrec de Bàrbara Suau. Revista Es Castellet de Bunyola, Caterina Garcias. Periodista, Bartomeu Togores. Cap de Secció de Medicina Interna. Unitat d’Ortogeriatria. Hospital Joan March. L'acte serà presentat per Pere Ollers, president d'ARCA.

El Patrimoni històric de Palma cada vegada menys històric

ARCA vol presentar l’exemple de Can Savellà, una història malmenada

Can Savellà també conegut com a Can Juny ocupa els numeros 11 i 13 del carrer de Can Savellà i és veïnat del gran casal Can Vivot.

 

Can Savellà és un edifici d’origen medieval, però reformat als segles XVII i XVIII. Com a elements més destacats cal sugerir la seva façana, un magnífic pati i alguns enteixinats conservats a l’interior.

L’antic casal fou reformat a finals dels anys’80 per l’arquitecte José A. Obregón González del Corral, qui transformà l’edifici en diversos apartaments. L’atomització del casal en diferents habitatges ha motivitat que durant els darrers anys, cada morador vulgui modificar o ampliar la seva residència, sense tenir en compte els valors històrics i artístics de l’edifici.

Per aquest motiu ARCA vol denunciar alguns casos que trobem escandalosos, els quals han dut a terme alguns dels veïnats d’aquesta finca, degut a la permissivitat de l’Ajuntament de Palma que a dia d’avui no ha estat capaç de resoldre aquests assumptes.

Tres casos dins un mateix casal del centre històric de Palma

1. Terrassa i aparells d’aire acondicionat: L’any 2006 es construí una terrassa per a oci a la part superior de l’edifici, la qual s’ha recobert amb materials massa moderns, com el vidre i la fusta que podem veure a la imatge. La col·locació dels aparells d’aire acondicionat, també alterà la imatge d’un edifici històric d’aquestes característiques.

2. Claraboia: Un veïnat de can Zavellà 11 ha decidí pujar el cos del seu habitatge, alterant la volumetria de l’edifici, per tal de col·locar un vidre que li permetés obtenir major il·luminació a l’interior del seu habitatge.

3. Reixes de fundició: A un dels patis interiors hi havia dues finestres amb reixes de fundició, llavors un dels propietaris volgué fer una obertura major i conseqüentment va llevar les reixes. Afortunadament, en aquest cas es va obligar al propietari a restaurar les finestres, però les reixes col·locades no són les mateixes. Cal dir, que no va passar per la Comissió Centre Històric.

Maluradament aquest no és un cas aïllat

ARCA pot afirmar que degut a denúncies rebudes, aquest no és un cas aïllat. En altres edificis de Palma, en llocs on no arriba l’ull humà es fan alteracions del paisatge històric urbà, especialment a terrats, teulades, patis interiors,… ARCA veu amb preocupació com no es protegeix prou l’interès històric i artístic d’alguns edificis del centre històric, per aquest motiu desitjaríem una major involucració de l’Ajuntament de Palma, que no permetés casos com els que hem comentat i que fos contundent contra els infractors i els que fan malbé al patrimoni cultural.

ARCA celebra que hagi triomfat el sentit comú i es renunciï a la instal·lació de cabines de WC al centre de Palma

ARCA ha participat a la reunió del Consorci de Turisme de Palma i ha pogut argumentar sobre el perill de banalització de l’espai públic de Palma al que els WC haguessin contribuït.

Fa uns dies havíem suggerit al regidor de Turisme Àlvaro Gijón que la nostra aportació al Consorci per aquest tema i molts altres podia ser important. Per aquest motiu ARCA ha participat a la reunió i esperam ser convocats per d’altres qüestions ja que turisme i Patrimoni han d’anar de la mà.

Palma ha d’apostar per la qualitat dels elements urbans i ha d’evitar la vulgarització. Qui vengui a Palma ha d’apreciar allò que la fa única i els elements com quioscs i la resta d’elements públics han de cercar la qualitat i la personalitat fugint de la homogeneïtzació que es dóna avui.