II Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

Diumenge 11 de desembre es convocà la II Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

Un any més, una llarga cua de persones a cop de flabiol i xeremia pujàren al molí des Castellet per demanar la seva protecció. Volem agrair la participació de cada persona, gent arribada de diferents pobles, associacions, colles, mitjans de comunicació i, especialment, als valents calvianers, disposats a que els acusin de ser estrangers dins ca seva. Ahir, una vegada més es va demostrar que encara hi ha persones que no es resignen, que no miren cap a un altre costat, ni cap abaix, que no es queden al sofà de casa, que no diuen "tanmateix". Hauríem d´haver estat més els que, quan passen coses com l'esbucament de possessions amb suficient història i caràcter per haver estat protegides i respectades, la destrucció del paisatge per urbanitzar sense tenir en compte l´entorn, que quan es llaura un camí reial, és a dir públic i inalienable, hauríem d´haver estat més els que no podrem dir que no hem fet res per evitar-ho. Hem fet una passa més, petita, però, al manco no hem reculat. Mereixen ser anomenats per el seu recolzament incondicional, sense voler llevar importància a ningú altre: Joan Crespí, Martí Canyelles i Bernat Fiol, aquest darrer, membre de GADMA, ens ha oferit recursos tècnics i humans per a dur a terme jornades de neteja i restauració si ens ho permeten. També Mateu Amengual per el reportatge i Gaspar Servera per convocar els sonadors.

Manifest llegit per Maria Avellà, dia 11 de desembre de 2011:

D´ençà que començàrem a demanar la protecció del molí, allò que més mal ens fa és veure com alguns calvianers es fan por de reivindicar allò que és nostre, el nostre patrimoni, i ens diuen: "-No, això és privat!" El molí des Castellet sempre ha estat privat, però sempre hi hem pujat, amb consentiment i respecte, fins hi tot, si ho demanau als nostres majors, vos diran que s´hi pujava el dia de pa amb caritat.
No va ser fins fa dos anys que, veient com es posava una reixa al camí públic i es feien obres il.legals a les casetes de roters, que decidirem actuar, posar-nos en contacte amb l´actual propietari , que, pot ser no sap la importància que té el molí per a nosaltres. Mai no ens ha contestat. Pretenem oferir-li la nostra ajuda, fer la gestió pertinent amb Consell i ajuntament per tal que es restauri i, i si és necessari, formar un grup de neteja voluntari, el que calgui per tal de seguir visitant-lo ja que fa dotze anys que el té i ningú ha intervingut.
També hem proposat a l´ajuntament que la recaptació de la multa imposada per haver fet obres il.legals es destini a arreglar el molí i que faci complir l´obligació al propietari de tenir cura d´aquest bé catalogat.
El camí és públic, les dades de l´arxiu així ho demostren. Els calvianers, joves i vells, esteien obligats a guarir els camins durant determinats dies a l´any i tenim el document on es detalla qui i des de on havia d´arreglar aquest vial.
Però es Castellet només és un símbol de que si no actuam perdrem tot el nostre patrimoni, no basta fer una inversión milionaria en una sola possessió, resta el patrimoni, etnològic, arqueològic, cultural i natural, i la destrucció continuada de natura i paisatge. No ens podem imaginar arribar a Calvià i no veure´l dalt del puig. Volem un Calvià autèntic per deixar als nostres fills i perquè els turistes que venguin vegin alguna cosa més que ciment i hotels.
Per acabar, com va dir Martí Canyelles a la II Marxa de Coanegra, nosaltres no qüestionam la propietat privada, però sí la mala gestió del Patrimoni.