La situació de les torres de defensa a Calvià: incompliment i irresponsabilitat de l’Ajuntament de Calvià en aquesta matèria

ARCA ja ha denunciat prou vegades la mala situació amb la qual es troben les torres de defensa del municipi de Calvià. Ara que s’esgota una nova legislatura i és moment per recordar, que l’Ajuntament de Calvià ha tornat a perdre una nova oportunitat per tal de dignificar la imatge del patrimoni històric que hauria de gestionar amb cura i responsabilitat.

Les torres defensa de Calvià són un total de 6, la gran majoria d’elles foren construides entre finals del segle XVI i principis del XVII. Per la seva importància històrica i cultural es troben catalogades i declarades com a Bé d’Interès Cultural (BIC) des de l’any 1993.

Els exemples més preocupants, en quant al seu grau de conservació són les de ses Illetes i Cala Figuera. ARCA ve denunciant aquest fet des de fa més de 10 anys. L’exposició d’aquestes torres de defensa vora la mar, afecte considerablement a l’erosió de la seva estructura i sinó s’actua urgentemente, ens haurem de lamentar de la pèrdua d’aquests elements culturals, convertits en un munt d’enderrocs. ARCA demana un cop més a l’Ajuntament de Calvià, que asumeixi la restauració de les torres de defensa de ses Illetes i Cala Figuera com a un assumpte prioritari i d’urgència durant la propera legislatura.

Una altra qüestió important és en relació a l’incompliment de la llei de patrimoni històric de les Illes Balears 12/1998. L’article 34 d’aquesta llei parla de l’accés als béns d’interès cultural i diu el següent: La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. Aquesta prescripció de la llei s’incompleix d’una forma taxant a les torres defensa de sa Porrasa o Torrenova, Portals Vells i es Castellot de Santa Ponça. Al primer cas, una barrera impedeix l’accés de cap de les maneres i els altres dos casos, es troben a l’interior de complexos residencials privats, que també dificulten l’accés. ARCA demana a l’Ajuntament de Calvià que faci complir la llei i permeti als ciutadans, que almanco quatre dies al mes puguin accedir a visitar aquestes torres de defensa.

ARCA ha enviat aquesta carta als mitjans de comunicació perquè sigui publicada, on expressa el seu punt de vista en referència al patrimoni històric.

Senyor Director:

És sabut que gairebé el 95% del seu patrimoni històric és religiós o relacionat d’aprop o de lluny amb l’Església. Raó de més perquè el tractament que l’esmentat patrimoni rebi dels seus gestors (Comissió de patrimoni de la Diòcesi, ecònoms, consells parroquials etc.) sigui escrupulós i acurat.

Ve al cas aquesta introducció perquè a l’esglèsia de Sant Miquel de Ciutat, una de les esglèsies més visitades de Mallorca -i convidam a tota la ciutadania a veure-ho- s’ha llevat, de la capella primera, entrant a la dreta, la mampara de tres cossos de vidre esmerilat amb remat de fusta que feia tancament, i s’ha tornat a montar el retaule tradicional. ARCA vol donar l’enhorabona a l’ecònom, al vicari i a tot l’equip de Sant Miquel per aquesta decisió valenta i gens fácil. Rectificar és de savis!

Aquesta intervenció de fa quinze anys, es va fer amb la millor voluntat de posar una capella Penitencial “moderna”, però que, a mesura que ha passat el temps per damunt resultava vulgar i extravagant, impròpia per al temple. Està clar que els experiments “s’han de fer amb gasosa”, i han de poder ser remoguts i mai fer-se a costa de llevar- com en aquest cas- el que hi havia, que no era espectacular però sí molt digne.

Que ningú dedueixi d’aquestes paraules prevenció contra l’art contemporani ni contra la modernitat o l'apropament del clergues als feligresos. Tan de bo que n’hi hagués més, sempre amb la condició que sigui digne, quedi integrat en el “discurs” estilístic del temple (vegeu la portalada d’Elies Torres a l'Església dels Sagrats Cors) i sense destruir intervencions anteriors (Capella de Barceló a la Seu).

A Sant Miquel, l’equip té l’encert d’introduir, temporalment, elements que donen joc a l’àmbit espaial segons l’època de l’any: Llit de la Mare de Deu d’Agost; Nadal etc. Ara mateix un quadre de gran format de Falconer dona una contrapunt expressionista al barroquisme del retaule; però aixó sí: només hi romandrà quatre setmanes.

En resum, ARCA anima als ciutadans fer un seguiment d’aquestes intervencions i a opinar lliurement sobre el que, en definitiva, és el Patrimoni de tots.

Pere Ollers Vives

President d’ARCA

Recorregut embARCA't: Homenatge a Antònia Vicens a Santanyí

El passat 19 de març ARCA organitzà un “HOMENATGE A ANTÒNIA VICENS A SANTANYÍ”. La visita va incloure una passejada per Santanyí, on varem poder coneixer el seu important patrimoni històric. La literatura i poesia varen anar a càrrec de l'escriptora i poetessa Antònia Vicens i la visita a la parròquia fou a càrrec de Miquel Servera.

La visita a Santanyí es justifica per un triple motiu:

En primer lloc es compleixen 700 anys de la mort de Jaume II de Mallorca. Aquest monarca és el que dictà les ordenacions que amb el temps, farà de Santanyí una de les cinc vil.les fortificades de Mallorca.
En segon terme, volem recordar l'apotecari Bernat Vidal, el potecari Llaneres, traspassat fa ara quaranta anys. Ell és el personatge on trobaren recolzament un seguit d'autors fonamentals per a la cultura mallorquina.
Finalment, i sobretot, volem festejar els setanta anys de l'escriptora i poetessa santanyinera Antònia Vicens.

Diu Maria Muntaner:"La vitalitat de la narrativa d'Antònia Vicens ve donada, sobretot, per la llengua que empra l'escriptora. El català de Mallorca es desplega sense complexos ni floritures; la parla col·loquial i el dialectalisme enriqueixen la prosa. Vicens fa servir, a més, un estil sintètic, amb frases breus, que volen remarcar allò essencial. Una llengua poètica, que recull imatges de molta força i combinacions sorprenents".

Antònia Vicens ha heretat l’art de narrar escoltant les contarelles de la gent del seu poble. Per això la seva prosa dringa com a bona moneda amb vivor, netedat i justesa. L’art de contar fixat per la naturalitat del ben dir, és el conjunt que ens ofereix en la seva obra. Guillem Cabrer.

El Nadal de 1967 l’apotecari santanyiner Bernat Vidal i Tomàs, que també era el cronista del poble, escriu al pròleg de Banc de Fusta: “n’Antònia Vicens va rebre una instrucció elemental a la costura de les monges terceroles de sant Francesc; després als tretze o catorze anys, agafà el tambor de brodar. El seu pare és mariner i sa mare brodadora d’ofici. A Santanyi, abans del “boom” turístic, tots els homes eren pagesos o mariners dedicats a la pesca o al contraban, amb una forta emigració per cercar el pa a fora terme.......
Amb la marabunta del turisme, que també ha arribat de bon de veres a les cales de Santanyi. N’Antònia Vicens ha deixat de brodar i es posà a estudiar anglès i alemany, instruments de treball per guanyar-se el pa treballant de secretària a una residencia turística”.

I assistirà a les classes de català que organitza l’Obra Cultural al Lul·lià de Palma on coneix a Josep Maria Llompart de la Penya. Aquest autor el 1979 escriu: “M’assalta de bell nou el record del meu enyorat Bernat Vidal. Ell va tenir fe en aquella al·lota tan poqueta cosa que li va confessar que volia escriure, que volia fer novel·les. En Bernat no creia en màgies, no creia en miracles; però va creure en la intel·ligència, en la tossuda voluntat, en la sensibilitat ferida d’una noieta que estimava amb desesperat dolor la seva “pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”.
(Al camí de la infantesa
amb lluquets
i esparregueres
ara
ufanós
hi floreix el quitrà) Lovely.
I aquesta al·lota “tan poqueta cosa” escriurà:
(Buidada fragmentada
castrada:
Cotorreta cul cosit.
Volien convertir el camí de les dones
de sol a sol
en una vagina
en una flor
muda). Lovely.

En un altre lloc dirà “puta vida la de les dones, endemés del feix del treball, la càrrega de la virtut” (Vocabulari privat- Vida i mort de na Francina).

Creadora de belles imatges poètiques “la bella tosseix, a la fi els dos pètals que li penjaven dins el llagrimer es desprenen i rodolen deixant-li una mena de bava fluorescent a les galtes, com si dos caragolins hi haguessin fet parada” (Quilòmetres de tul per a un petit cadàver).
I fixa un lèxic que es va perdent:
.-Badall no ment, son o talent o avorriment del qui està present.
.-Merdeta clara de caganiu.
.-Aquesta nina com l’aviram te pepida.
.-Na Francina va començar a anar cop piu
I dona noticia d’uns remeis avui impensables:
.-Collaret d’alls per a la petitona que tenia cuquets.
Amb una visió anticipada de la crisi:
“Totes intentant comprar una miqueta menys, però ja tenim l’estómac preparat per aquella micoia més i, qui l’atura l’estómac?” (Quilòmetres)
I sobre tot les idees clares:
“Vull la llibertat d’escollir, vull la llibertat d’estimar quan em plau, vull, sobretot, la llibertat de dir: no” (Quilòmetres).

Fotografies: Pep Camps.

ELEMENTS MODERNS QUE VULNEREN LA IMATGE DEL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC

ARCA vol presentar davant l’opinió pública dos exemples de manca d’incompatibilitat entre el progrès i la tradició històrica.

Els exemples que presentem no tenen present la importància històrica, ni la vàlua arquitectònica de dos béns culturals prou reconeguts i admirats per la ciutadania.

El primer d’ells és el convent de les Tereses, on des de fa un any s’ha restaurat la seva façana principal. Cal recordar que la Comissió de Rellotges de Sol d’ARCA participà en la restauració d’aquest element que es pot veure a la seva façana des de la via pública. Per tal d’il·luminar aquesta façana s’ha instal·lat a la voravia del convent un fust metàl·lic amb quatre focus que alteren la imatge i l’estètica d’aquest singular conjunt religiòs.

El segon exemple, és el conjunt de molins fariners del carrer de la Indústria. No és el primer cop que ARCA denuncia la instal·lació d’elements massa contemporanis, per part dels propietaris dels restaurants que hi ha presents. Aquest cop volem alertar de la instal·lació d’unes antenes parabol·liques, lletges que no fan més que embrutar la imatge i distorssionar el sentit original del que foren en un temps aquests elements de caire etnològic.

ARCA vol recordar que aquests dos béns culturals, a part de la seva importància històrica i arquitectònica, es troben catalogats per l’Ajuntament de Palma, llavors cal anar molt en compte sobre les alteracions que es puguin dur a terme, ja que fan malbé a la imatge d’aquests o altres elements patrimonials i de la pròpia Ciutat.

Demanem la intervenció de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, perquè facin complir la legalitat en temes patrimonials.

ARCA denúncia la destrucció d'unes marjades a Andratx

ARCA ha pogut tenir coneixement de les excavacions i destrucció d’un conjunt de marjades que s’estan duent a terme a una zona anomenada can Borras (Port d’Andratx), situada concretament al polígon 13 parcel·la 154.

Aquesta parcel·la presenta una extensió de 79.000 metres i segons el Pla Territorial de Mallorca (PTM) està declarada amb la figura d’ARIP boscós.

ARCA creu que la intervenció que s’està duent a terme en aquesta zona és molt greu i que cal intervenir urgentment per evitar que el mal que s’està ocasionant al mediambient i al patrimoni cultural sigui major.

En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament d’Andratx i als departaments de Territori i Patrimoni del Consell de Mallorca el següent:

1. Que un tècnic de l’administració es desplaci fins a aquest punt per avaluar la intervenció duta a terme en aquesta zona declarada com a ARIP boscós.

2. Que es comprovi si el propietari ha demanat llicència i sinó és així que sigui sancionat corresponenment.

ARCA vol salvar un edifici de l’any 1916 a Santa Catalina

Demana a l’Ajuntament que actui amb urgència per tal d’evitar la destrucció. Sembla que hi ha una ordre de demolició.

És un edifici ubicat a la cantonada del carrer d'Aníbal amb avinguda de l'Argentina, 31.
ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que ordeni una aturada de la destrucció i que s’estudiïn amb deteniment les alternatives.

Palma no pot continuar perdent un darrera l’altra, els edificis que li donen personalitat amb els seus detalls modernistes singulars a les façanes.

A les fotos adjuntes podeu veure com aquest edifici té a la seva façana detalls molt interessants i fins i tot la data de construcció (1916).

La ciutadania ja està cansada de veure com desapareix el seu paisatge urbà, la ciutat on es reconeix i que estima.

ARCA fa vuit anys que demana que Santa Catalina tengui un pla especial que garanteixi la conservació de la seva singularitat. Havia demanat a l’Ajuntament de Palma que estàs vigilant. I ara veim com una vegada més estam en perill de veure desaparèixer un element singular més.

En cas que hi hagi qualque problema que afecti a la seguretat, demanam que es faci un nou informe de l’estat estructural de l’immoble i les possibilitats de reforçament per tal de salvar aquest immoble de valor patrimonial i paisatgístic de la barriada de Santa Catalina.

Demanam que actuïn amb urgència, ja que ja s’han retirat finestres i elements interiors. Que aturin i rectifiquin.

Yolanda Garví a un col·loqui sobre Sta Catalina organitzat per ARCA es va comprometre a treballar per la conservació patrimonial del barri. Ara té una oportunitat per demostrar aquest tarannà.

Consternació per la mort de Paco Donate

La desaparició de Francisco Donate, un home jove, vital, valent i compromés, ens deixa una mica orfens.

Paco era una persona dialogant i ARCA admira especialment la sensibilitat amb que va entendre i assimilar els principis de la defensa patrimonial, incorporant-los al dia a dia de la seva acció política. Un exemple de la seva capacitat de rectificació és el Pont del torrent del Mal Pas, al carrer Robert Graves, fet que ha permés salvar un patrimoni que a priori es pensava destruir. El Pont del torrent del Mal Pas quedarà d’ara endavant com a símbol tangible de la tenacitat, bon treball i capacitat de diàleg d’en Paco Donate.

ARCA s’oposa a la instal·lació d’una càmera de seguretat davant sa Societat, la qual danya l’estètica de l’edifici

ARCA ha tengut coneixement de les obres que s’estan duent a terme en aquests moments, per tal d’instal·lar una càmera de seguretat davant l’edifici municipal de sa Societat (Calvià). Creim que el fust que s’ha instal·lat per tal de suportar la càmera és desproporcionat i altera la imatge visual d’aquest edifici.

Sa Societat és un edifici que té un pes simbòlic per als habitants de Calvià, el qual cal recordar que està catalogat per l’Ajuntament de Calvià amb el numero d’inventari 416. Segons la fitxa del catàleg, al lloc no s’estan duent a terme les obres, per tal de col·locar un enorme barra de ferro d’uns 9 metres d’alçada, està considerat com una àrea de respecte i control del conjunt, aspecte que el consistori calvianer s’ha passat per alt.

Creim que l’Ajuntament de Calvià hauria de tenir més cura amb aquests tipus d’actuacions que afecten directament a la imatge i l’estètica del seu patrimoni històric. Hi ha llocs més adients on instal·lar aquests tipus de càmeres de seguretat, sense que alterin o danyin la imatge del seu nucli més antic.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Calvià:

1. Que no s’instal·li la següent càmera de seguretat davant l’edifici catalogat de sa Societat (Calvià), per tal de no alterar la seva imatge i estètica.

2. Major respecte a l’hora d’instal·lar aquests tipus d’aparells moderns, que poden perjudicar greument la imatge de la localitat.

També ha demanat al Consell de Mallorca que a part d’instar a l’Ajuntament de Calvià perquè no instal·li la següent càmera de seguretat, que es desplaci un tècnic fins a aquest indret, per tal d’avaluar la legalitat de la intervenció.

Una proposta d’ARCA que es farà realitat: La Placeta en memòria d'Encarna Viñas al barri de Pere Garau

Àngels Fermoselle i Joan Pascual, d'ARCA i Aina Calvo

ARCA ha participat avui dilluns a la presentació del projecte.

Hem lliurat 500 signatures.

L’Ajuntament de Palma ha atès les peticions de la nostra entitat per tal que el barri de Pere Garau fes un reconeixement a Encarna Viñas.

S’ampliarà una placeta ja existent a la convergència dels carrers de Luca de Tena, Antillón i Llorenç Riber i es dedicarà a la seva memòria. No suposarà cap canvi d’adreça postal, ja que els habitatges ubicats a la zona estan adjudicats a un número dels carrers esmentats.

Encarna va viure des de nina i fins que va morir a la mateixa casa que feren construir els seus pares, al carrer de Llorenç Riber.

La casa de n’Encarna sempre va ser un niu de cultura. Era una dona compromesa amb la seva societat. Filòloga, amant del teatre i de la literatura, esposa de Josep Mª Llompart i germana de la poetessa Cèlia Viñas, també mereix brillar amb llum pròpia al barri on va viure.

ARCA ha consensuat amb polítics i tècnics municipals el projecte de millora de l’actual placeta. ARCA va demanar que es conservas la voravia de pedra i es replantessin els mateixos arbres de l’època de n’Encarna, els plataners.
A la placeta hi haurà una escultura i qualque placa explicativa sobre n’Encarna Viñas i la relació amb la barriada de Pere Garau. La regidoria de Cultura està fent feina previ consens amb la nostra entitat.

ARCA va fer un estudi sobre la barriada de Pere Garau i un dels aspectes que varen comprovar era que estava molt mancat d’espais de trobada públics i a més que l’empremta cultural i històrica de la família Viñas, era singular i un valor a protegir. Aquesta placeta uneix aquests dos elements.

Lliurament de signatures
Hem aprofitat per lliurar a la Batlessa de Palma 500 signatures que, de manera simbòlica, persones properes a la nostra entitat han recollit per donar suport a la reivindicació , especialment entre qui viu a la zona.

ARCA ES DEMANA ON ÉS L’ESCUT ORIGINAL DE LA POSSESSIÓ DE SON ESPASES VELL

El treball que s’està duent a terme en aquests moments, no presenta cap criteri científic i rigurós.

El passat 17 de novembre de 2010 ARCA va fer constància de la desaparició de l’escut de la possessió de Son Espases vell durant el transcurs de les obres del nou hospital.

A dia d’avui, l’escut original encara es troba desaparegut i la nostra entitat no ha tengut cap tipus de resposta. A tot aquest tema, encara és més greu la replica de l’original que s’està fent, la qual no segueix el patrons històrics i estílistics que hauria de tenir un treball artístic, que s’apropa a la vulgaritat.

Cal recordar que la possessió de Son Espases de vell és titularitat de la Conselleria de Salut del Govern Balear i en aquests moments s’està fent una intervenció per tal de rehabilitar-la, el que ha provocat la desaparició d’aquest emblema. Com sempre deim, tota intervenció damunt el patrimoni històric ha de ser sensible i acurada, però en el cas que ho faci l’adminstració pública se li a de demanar un major rigor i transparència.

La possessió de Son Espases vell està catalogada per l’Ajuntament de Palma amb una protecció de tipus B i en quant a aquest punt senyala el següent “Restaurar el que era l’antic portal d’ingrés a les cases (avui a la façana de ponent), amb l’escut dels Espases”.

La preocupació de la nostra entitat radica en saber on és ara mateix aquest emblema i que s’en ha fet d’ell. En aquest sentit hem demanat a la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear i a la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca.

1. S’aturi aquesta intervenció, per la manca de rigor científic amb la qual s’està duent a terme.

2. S’informi a aquesta entitat de l’estat de conservació i ubicació de l’escut original de la possessió de Son Espases vell.

Seqüència fotogràfica:

Fotografia esquerra: Any 2009.

Fotografia central: Novembre 2010.

Fotografia dreta: Març 2011.

Fotos: Roberto Fernández.

Passes per protegir l’antiga fàbrica de sabates GORILA, a proposta de ARCA

Un element del nostre passat industrial a la Soledat

ARCA valora molt positivament que a la reunió de la Comissió de Centre Històric i Catàleg d'ahir (03/03/2011) s’hagi decidit estimar la petició de la nostra entitat i iniciar el canvi de planejament per a tal de protegir l’edifici de la antiga FABRICA DE SABATES “GORILA”.

Aquest edifici, ubicat a la barriada de la Soledat, representa un dels pocs exemples d’arquitectura industrial d’estil racionalista que queden a la nostra ciutat, a més a més, de trobar-se situada a una àrea que també es podria qualificar de conjunt històric industrial, amb exemples de fàbriques del segle XIX, com per exemple la de Can Ribes. A la Soledat, també es conserva encara la tipologia de les vivendes d’obrers del segle XIX i principis del XX i la seva trama urbana, valors que també han estat reconeguts per la Comissió de Centre Històric.
La fàbrica fou construïda l’any 1938 per l’arquitecte Guillem Muntaner. Estil eclèctic amb trets racionalistes i també regionalistes. Segons va escriure l’expert Miquel Seguí Aznar, aquesta obra és una de les més importants de l’esmentat arquitecte.

ARCA ve lluitant per a la preservació del nostre passat industrial. En el seu moment intentàrem aturar l’esbucament de l’antiga fàbrica Coromines (no ho aconseguírem) i ja instarem en el seu moment, per a la protecció de la fàbrica de Gomes Pons del carrer de Joan Crespi també d’estil racionalista (I vàrem aconseguir salvar-la). També instàrem la protecció del barri de la zona industrial de la Soledat, essent ara la protecció de la antiga fàbrica de Sabates “Gorila”, una fita més en aquest camí.