IIª visita agrària a PRILAC i al món agrari de Vilafranca

El programa Agricultura, paisatge i patrimoni dirigit per ARCA i amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuà amb la seva segona visita agrària.

El passat dissabte, 29 de maig visitarem PRILAC, empresa situada als afores de Porreres. La central lletera de Productors Illencs de Lactis, coneguda comercialment com PRILAC, és una empresa del sector agroalimentari mallorquí dedicada a l'elaboració de productes lactis. La creació de PRILAC l'any 2002 és fruit de l'esforç d'un grup de ramaders disposats a produir, elaborar i comercialitzar la seva pròpia producció de llet.

Un dels principal objectius de PRILAC es obtenir productes de gran qualitat, respectant en tot moment les característiques nutritives de la llet i, alhora, oferir al client unes garanties de servei.
En aquests primers anys d'activitat, PRILAC ja ha aconseguit un lloc molt important en els sector dels lactis a l'illa i cada vegada hi ha més consumidors que escullen els nostres productes pel seu sabor tradicional, que els diferencia dels altres.

Les instal·lacions de PRILAC són modernes i àmplies i sovint s'obren les seves portes a diferents excursions programades, mitjançant les quals els visitants poden observar d'aprop tot el procés d'elaboració dels nostres productes.

PRILAC elabora diferents productes lactis com a formatges i iogurts de llet de vaca o de cabra, i gelats de diferents sabors.

SANT MARTÍ D’ALANZELL

Un cop finalitzada la visita a les instal·lacions de PRILAC, el programa continuà cap un lloc d’interès històric i patrimonial com és la possessió de Sant Martí d’Alanzell, situada al municipi de Vilafranca. Fou declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 1993 a petició d'ARCA.

La possessió de Sant Martí d'Alanzell, antigament una de les més importants de Mallorca, ocupava els terrenys que en la dominació musulmana eren de les alqueries Alanzell i Albadellet, a més d'alguns altres rafals (Llabrés, 17). Després de la conquesta de 1229, en el repartiment formà part de la porció reial. Segons la GEM, «és citada en el Llibre del repartiment de Mallorca, en què figura com a propietat de Ramon Saclusa».

Des de l’any 1391 la finca ha estat en mans dels Sureda, quan Arnau Sureda li comprà a Guillem de Santjust per valor de 3.000 lliures. Des de la meitat del segle XX, és propietat de la família Ferrer de Sant Jordi.

VILAFRANCA

Un cop acabada la visita a la possessió de Sant Martí d’Alanzell, ens aproparem a la localitat de Vilafranca, que va néixer durant el segle XVII d'unes terres que el senyor de Sant Martí donà als primers pobladors, que foren 26 famílies. Allà puguerem gaudir del seu patrimoni històric i cultural, on visitarem el cementiri municipal i l'església parroquial.

Paralitzades, a instàncies d’ARCA les obres que s’estaven realitzant sense permís al voltant del puig des Castellet, a Calvià

Des de fa unes setmanes al voltant del Puig des Castellet (Calvià), on es troba el molí de vent fariner des Castellet, s’estan duent a terme unes actuacions sense permís municipal per part del propietari d’aquests terrenys. La zona esmentada està declarada com ANEI.

Les obres sembla que pretenen la reconstrucció d’una sèrie d’antigues casetes de roter situades al marge del camí, de les quals només es conservaven les seves parets. El propietari ha decidit construir-hi de nou la coberta, però sense respectar la tipologia ni els materials tradicionals que hauria d’emprar per a dita restauració. A més les obres no tenen permisos municipals.

Que s’exigeixi projecte acurat de restauració i permisos.

ARCA desitja la restauració acurada de tots els elements etnològics, però respectant la legalitat i els autèntic tipus de materials originals.
És evident que una casa de roter no tenia el mateix tipus de teulada que té un xalet amb bovedilla de fang, ciment i teula. L’original duria canyís, sota la coberta i en lloc de ciment industrial utilitzarien sistemes menys corrosius. Totes aquestes tècniques de construcció avui en dia estan recuperades i es poden fer sense problema.
La restauració d’aquests immobles s’està duent sense cap projecte de restauració previ i sense criteris estrictes de recuperació dels elements etnològics.

ARCA va demanar fa deu dies a l’Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca que un tècnic es desplaçàs fins a aquest punt per avaluar l’estat de les obres ja avançades i que les aturàs immediatament, al tractar-se d’una zona ANEI i per no haver demanat llicència prèvia. A dia de avui hem conegut de l’aturada de les obres.

També hem demanat s’estudiï si el propietari és reincident en actuar sense permisos tal i com ens comenten les persones que han fet arribar a ARCA la senyal d’alarma i si s’escau procedir expedient sancionador.

No al tancament del camí d’accés al molí des Castellet.

Un altre tema que preocupa a la nostra entitat, és el possible tancament del camí d’accés al molí des Castellet. (Al puig de 230 metres), documentat a l’any 1830 i catalogat per l’Ajuntament de Calvià amb el número 79. El camí és utilitzat per la gent de Calvià des de finals del segle XIX per fer-hi el Pancaritat. ARCA ha demanat una reunió amb l’Ajuntament de Calvià per arribar a una fórmula amb el propietari, perquè aquesta via tengui un ús de pas públic, respectant l’espai privat i on totes les parts puguin sortir guanyant.
La pujada al cim des Castellet es fa a través d’un camí situat a l’est del turó del mateix nom i s’accedeix des de la carretera que connecta el poble de Calvià amb la urbanització de Son Font.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma on és la llinda del portal forà de les cases de Son Fuster

La nostra entitat ha de lamentar la desaparició d’un element patrimonial, d’un conjunt que ja ha patit una desconfiguració degut a la seva desafortunada rehabilitació de l’any 2006. Ens referim a les cases de possessió de Son Fuster, propietat de l’Ajuntament de Palma i documentades a l’any 1560, tot i que la construcció actual es fruit d’una reforma del segle XVIII.

ARCA ja va denunciar a l’any 2006 les obres de rehabilitació promogudes per l’Ajuntament de Palma, on les cases de Son Fuster perderen el seu caràcter emblemàtic com a exemple clar d’arquitectura rural del municipi de Palma.

Durant els darrers mesos de l’any 2009, la nostra entitat dugué a terme un treball de catalogació de les possessions de Palma i aquest conjunt fou inclòs junt amb altres 76 elements històrics de les ruralies de Palma.

La nostra sospresa arribà fa unes setmanes, quan descobrirem que la llinda del portal forà que dóna accés a la clastra, havia desaparegut, i a dia d’avui només s’observen els brancals. La llinda presentava una curiositat, emmarcava al centre quatre rajoles que dibuixaven l’anagrama de Jesús (IHS).

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma que es restitueixi aquest element al seu lloc original i que s’acctuïi amb rigorositat davant aquest qualsevol intervenció d’aquest element patrimonial.

I que l’Ajuntament de Palma expliqui on es troba la llinda del portal forà que dóna accés a la clastra de Son Fuster.

Inaugurat el programa de visites agràries: Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La primera visita es dugué a terme el passat dissabte, 15 de maig, on gaudirem de l’explotació agrícola de Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. La visita comptà amb la presència de la directora general d’Agricultura del Govern Balear, la Sra. María José Suasi Amengual. El seu propietari, Francesc Sans, ens parlà de com treballa a les seves finques ubicades a les contrades de Calvià i es Capdellà, on desenvolupa des de fa més d'una dècada el sistema d'agricultura ecològica, produint oli, olives i fruits secs (bessons torrats), els quals vàrem poder tastar i saboretjar.

Les cases de possessió de Can Ros les tenim documentades per primer cop a l’any 1809, on trobem a Rafel Colomar, “Ros”, malnom que ens dóna indicis per pensar que aquesta propietat fos de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom. A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. Amb aquestes dades de la biga, hem de pensar que la finca ja existia al menys a la segona meitat del segle XVIII.A l’interior, encara es conserven unes menjadores en l’habitació contigua a la cuina, seguint l’exemple de Can Verger. A l’exterior és interessant l’aljub situat a llevant de les cases, el qual s’ha excavat dins una roca mare i agafa una gran profunditat. A sobre d’aquest, hi ha l’antiga sèquia que provenia les aigües del pou nou i les quals entraven a la vila per aquesta propietat.

Seguidament, el grup visità el casal municipal de Can Verger, on la primera referència la tenim al segle XVIII, la qual era propietat de la família Verger. En el cadastre de 1809 surten com a propietaris membres de la mateix família, Joan Verger i Gabriel Verger. En 1880 era propietat de Francesca Aina Sastre i Vadell, veïna des Capdellà i durant la primera meitat del segle XX fou propietat de l’amo Macià de ses Verdures. L’any 1982 fou comprada per l’Ajuntament de Calvià, la qual ha tingut diversos usos, però des de 2005 té la funció de centre cultural de la vila, on hi ha la biblioteca i es desenvolupen diferents tallers formatius.La casa presenta dos cossos arquitectònics, el més gran ocupa la banda dreta davant una carrera empedrada, mentre que el més petit es situa a banda esquerra i destaca per tenir sobre la portassa l’escut dividit dels Ferrà (armes) i dels Alemany (tres faixes). Aquest es corona amb una espadanya que te una campana. Hi ha una teoria, que diu que aquestes portes eren de l’edifici de la Inquisició a Madrid, les quals foren comprades.A l’interior destaca la cuina que conserva una gran foganya i el seu sostre amb volta d’aresta. A la dreta d’aquesta, es dóna pas una habitació, que conserva les menjadores per als animals. Al bloc esquerra de la casa, es troba el cossi de la bugada i un forn.A l’exterior hi ha un jardí, on cal destacar un pou amb capelleta, elements d’una tafona i una superfície circular enrajolada, que devia ser una era.

Un cop acabada la visita per la vila de Calvià, ens desplaçarem fins a fora vila, cap al camí de Son Pillo (antic camí Reial, que unia Andratx amb Palma, passant per Calvià) on visitarem l'antiga possessió de Ca n'Estades (segle XVII), recuperada i restaurada per Biel Clar i convertida a dia d'avui en un agroturisme.

ARCA torna a organitzar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Visites del programa Agricultura, paisatge i patrimoni

Dissabte, 15 de maig.
1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Calvià

Dissabte, 29 de maig.
2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges. Visita a la localitat de Vilafranca.

Dissabte, 12 de juny.
3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures. Visita a localitat de Sóller.

Dissabte, 26 de juny.
4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia. Visita a la localitat de Felanitx.

Dissabte, 11 de setembre.
5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Petra.

Dissabte, 25 de setembre.
6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx). Visita a la localitat de Porto Colom.

Dissabte, 16 d’octubre.
7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord. Visita a la localitat d’Estellencs.

Dissabte, 6 de novembre.
8. Arc Al Cel (Pollença) i Cas Siulet (sa Pobla). Pa i rebosteria ecològica i farinera. Visita a la localitat de Pollença.

Dissabte, 27 de novembre.
9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva. Visita a la localitat d’Alcúdia.

Dissabte, 11 de desembre.
10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva. Visita al llogaret de Jornets.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Inscripció prèvia, places limitades

Patrocini:

COMUNICAT DE PREMSA DEL GOVERN BALEAR

Pancarta en defensa des Guix

Ahir 9 de maig, el Col·lectiu en Defensa de Lluc, format pel GOB, ARCA i l'Associació en d'Antics Blauets, amb la col·laboració d'altres entitats, com la Comunitat dels Pares Custodis del Santuari de Lluc, GEM, APA de l'Escolania de Lluc i Membres de la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana, està decidit a alçar més la veu per exigir la protecció integral i definitiva d'el Guix. Per això penjàrem una pancarta amb el lema "LLuc és sagrat. Protegiu es Guix" a l'entrada del monestir de Lluc, per reclamar que la protecció d'aquest indret de la Serra no sigui moneda de canvi entre partits per cercar compensacions i contrapartides en la negociació de les ART.

També entregàrem als mitjans de comunicació un resum informatiu de les iniciatives preses fins ara per tal d’evitar la destrucció paisatgística d’un entorn únic i perfectament conservat com és Lluc, al municipi d’Escorca.
La urbanització d’es Guix posa en perill l’harmonia del conjunt.

El Govern de les Illes Balears té a les seves mans no permetre la urbanització d’aquest indret i per les tres entitats esmentades seria adient que la decisió al Consell fos per unanimitat. PSOE i BLOC s’han de mantenir sense cap reducció de expectatives en la postura inicial. UM hauria de tornar a favor. I el PP s’hauria de afegir i er seva també la proposta de protecció.

El paisatge actual de la serra i els elements etnològics tradicionals són l’única garantia que tenim per la declaració de Patrimoni de l’Humanitat. Una urbanització com la planificada en “Es Guix” per l’ajuntament d’Escorca és tirar al terra les espectatives de progrés econòmic que donaria a la illa la declaració de la UNESCO.

embARCA't: República i Guerra Civil: Un passeig per Manacor de la mà de la dona

El passat dissabte 8 de maig, sota la direcció dels historiadors i investigadors Sebastià Sansó i Antoni Tugores ens trobarem a la via de Majòrica, 48 (davant l'antiga fàbrica de perles) de Manacor, per gaudir del recorregut titulat República i Guerra Civil: Un passeig per Manacor de la mà de la dona. Cal agrair la col·laboració de l'Associació de Dones de Llevant, que gràcies a elles fou possible l'elaboració d'aquest recorregut cultural pels carrers de Manacor.

Es tractava de fer un passeig per la ciutat de Manacor, gairebé només pel centre, per tal de conèixer un fragment de la seva història, el que es compren entre la República i la Guerra Civil. Aquest passeig fousempre de la mà d’algunes dones que es significaren, més que en la lluita, en el patiment de vicissituds de tota casta. L’objectiu fouidentificar els llocs de la ciutat amb els fets i els personatges.

1.- CARRER MAJÒRICA (ANTIC CAMÍ DE PALMA) La fàbrica de les perles. Què significaren les perles per a Manacor (S. Sansó). L’amagatall inicial de batlle. La sublevació de les perleres el gener de 1942. Ca na Ferrana.

2.- CARRER LLEÓ XIII. Ca na Marçala; els quarters durant la guerra.

4.- PLAÇA PP CREUS I FONTIRROIG. La presó de les dones. El quarter de la Guàrdia Civil. Presó dels homes. Les tretes. L’oficina de col·locació obrera.


5.- EL CLAUSTRE. L’escola de les nines. El dispensari d’higiene sexual. La presó de na Ferrana.

6.- LA SALA, la resistència al cop d’estat.

7.- CARRER DEL CONVENT - carrer de Ciutat: Ca’n Garanya, Voz y Voto i Nosotros.

8.- CARRER DE L’ÀNGEL; el cas de Maria Cardell Socias (tres fills i el marit); el de Magdalena Brindis Cortès (dos fills i el marit). Carrer Bartomeu Sastre a l’actualitat. (Anam per Verònica).

9.- CARRER AMISTAT. Na Magdalena Roig Gelabert i la seva causa. La causa de n’Antònia Artigues Estelrich (la bicicleta). El Teatre Principal, el cas del baríton Francesc Cano.
10.- SA BASSA. Les milicianes. Falange, estat major. Es “sequeió”. Desfilades. Rossi

11.- CARRER DE N’AMER. Local d’Unió Republicana. Falange Femenina




12.- SA GRADUADA.- Carrer d’en Sales, la història de na Culera i la mort de les Sales Retxa. Cas de l’ “ambigú”


13.- CARRER D’EN BOSCH, casa del poble. Menjador d’auxili social.


14.- L’ESGLÉSIA. Funerals, el factor del sant Crist. El campanar, el Montepio. La covardia dels capellans, el suport de les monges. (Passam per Rector Caldentey).


15.- CARRER OLESA. Can Puig, hospital de sang. (Cap a Jaume Domenge)
16.- SA PLAÇA (Si és dissabte hi haurà molta gent) La rellotgera de Llubí, la guerra carlista, l’antiga presó, l’antic ajuntament.



diariodemallorca.es 9-5-2010 Manacor desvela secretos históricos con un paseo de la mano de las mujeres

Això no és art, és manca de respecte al patrimoni històric

Durant els darrers temps les parets i portes d’alguns edificis històrics de Ciutat s’han vist agredides per la marca d’alguns artistes emergents que han volgut mostrar els seus treballs d’una forma pública, però molt poc ètica.

L’expressió artística és i serà part de les ciutats amb una certa vanguardia, però quan aquesta expressió agredeix d’una forma tan clara una meravella històrica i artística com és l’oratori de Sant Feliu, es converteix en un réflex de manca de coneixement artístic i cultural.

En aquest cas ARCA vol denunciar que el plàtan que s’ha dibuixat al costat dret del portal d’entrada de l’oratori de Sant Feliu és irrespectuòs, poc creatiu i desencertat. Hi ha altres llocs on es pot pontenciar la creació de nous artistes, sense haver de fer malbé a la imatge del patrimoni cultural de la nostra ciutat.