9 de març 2008

embARCA't: "Arbres monumentals de Palma"

Recorregut embARCA't: "Arbres monumentals de Palma", dirigit per Salvador Cañís Olivé Tec. Esp. Jardineria. Arborista.


Exemplars visitats:

1. Plataners Plaça Drassana. Platanus x hispanica. Platanàcies. Hortícola. AC Mon. a 40m.



2. Pi de pisos. Consolat de la Mar. Araucaria heterophilla. Araucariàcees. Illa de Norfolk (Austràlia). C. Mon. a 7om. 3. Datilers Passeig Sagrera. Phoenix Dactifilera. Palmàcies. N. Àfrica- Orient Mitjà. Dio. a 20m.
4. Lagunaria de Sa Llotja. Lagunaria patersonii. Malvàcies. Illa de Norfolk (Austràlia). Ap. Mon a 15 m.

5. Reure. Quercus robur. Fagàcies. Península i Europa. AC.Mon. a 45m.

6. Bellaombra Plaça de la Reina. Phytolacca dioica.Phytolacàcies. Arg, Uru, Per, Bra. AC. Dio. a 10m. Herb. gegant.
7. Olivera de Cort. Olea europaea. Oleàcies. Reg Mediterrània. AP. Mon. a 15m. Pot ser mil.lenari.
8. Ficus de la Misericòrdia. Ficus macriphylla. Moràcies. Austràlia. AP. Mon. a 65m. Arrels aèries i columnes.

Notes: AC arbre caduc, AP arbre perenne, P palmiform,e Dio dioic, Mon monoic, a 50m altura màxima de l’espècie.

REFERÈNCIES SOBRE ARBRES

Altura màxima: 140 m. Eucaliptus regnans de 120 m localitzat a Austràlia, difunt.

Perímetre de tronc d’un sol peu:. 48 m, Arbre del Tule, Taxodium mucronatum Oaxaca, Mèxic.(es diu que son 3 troncs soldats. 55 m Castagno dei Cento Cavalli, Etna Sicília.

Longevitat d’un sol exemplar: 5100 anys tallat al 1964. Pinus longaeva Bristlecone Mountains, Nevada USA.

Amplada capçada d’un sol tronc: 45 m Fiucs del parco Garivaldi Palermo, Ficus magnolioides, Sicilia. 34,6 m Pino Grande do Alargo, Ponteareas, Galicia. Altres Castanyers i Roures.

Area capçada varis peus: 2,1 Ha. Ficus Thimmamma Marrinau, Ficus benghalensis. India

Arbres immortals: Arbre clon, surten de la mateixa rabassa i colonitzen tot el voltant a partir del seu sistema radicular formant boscos, estructura de creixement seguint el model de Bell, (Hallé F. Architectures de Plantes. 2004).


MITES A DESMITIFICAR

1. L’ARBRE ÉS UNA SUMA DE PARTS L’ARBRE ES UN TOT EN DESEQUILIBRI CONSTANT.
2. L’ARBRE QUE VEIEM NO ES L’ARBRE QUE SERÀ HEM DE COMPRAR ELS ARBRES PEL QUE SERAN.
3. PODAR DONA FORÇA A L’ARBRE TOTA FERIDA PROVOCA UNA REACCIÓ D’EMERGÈNCIA I CONSUMEIX RESERVES, DEBILITANT L’ARBRE.
4. LES FERIDES ES CICATRITZEN ELS ARBRES COMPARTIMENTEN, AILLEN I CUBREIXEN LES FERIDES, ELS TEIXITS MORTS NO ES REGENEREN.
5. PODO PER COMPENSAR O EQUILIBRAR L’ARBRE HO FA TOT SOL, UNA FERIDA NO ES CURA AMB MES FERIDES.
6. PODO LA CAPÇADA PER QUE HE TALLAT ARRELS CAP PODA SOLUCIONA ELS PROBLEMES RADICULARS.
7. PODO PER QUE ENTRI LA LLUM I S’AIREGI LA FORMA MES AERODINÀMICA ÉS L’ESFERA, LA QUE CAPTA MILLOR LA LLUM SOLAR TAMBÉ.
8. LES ARRELS ALIMENTEN L’ARBRE L’ENERGIA QUE ENTRE A L’ARBRE ES LA LLUM I HO FA BASICAMENT PER LES FULLES.
9. ELS ARBRES RESPIREN SOLS PER LES FULLES I PER L’ESCORÇA I PER LES ARRELS
10. ELS ARBRES EMBRUTEN ELS ARBRES FAN FULLES, FLORS I FRUITS.
11. ELS ARBRES AIXEQUEN LES VORERES I REBENTEN ALJUBS LES ARRELS CERCAN AIGUA I OXIGEN.
12. LES ARRELS SON FONDES COM ALT ES L’ARBRE EL 80% DE LES ARRELS ESTAN DINS EL 1er METRE DE PROFUNDITAT.

ELS ARBRES I LA PODA
A l’escola de jardineria de Montjuïc, el professor de tècniques ens va dir una frase lapidaria nomes començar la primera classe de poda, que he recordat sempre, LA MILLOR PODA ES LA QUE NO S’HA DE FER. Desprès i al llarg del curs això es va anar matisant, ja que aquesta afirmació tant rotunda com certa, es referia a l’arbre, des de el punt de vista biològic.
Anem a pams. Quan l’home decideix explotar les variades fonts de recursos que poden aportar els arbres, hem de considerar tres usos principals que condicionaran les diverses accions de poda sobre cada grup:


-Us forestal: aprofitaments: fusta, llenya, resines, llavors. Funció de la poda: afavorir homogeneïtat de la fusta

-Us agrícola: aprofitament: El fruit. Funció de la poda: afavorir la collita-Us ornamental: aprofitaments: ombra, flors, olor, etc.. Funció de la poda: Segons us, espècie i emplaçament.

Podríem afegir un quart grup que utilitza els valors mediambientals de l’arbre per restaurar o formar nous habitats que no estaran sotmesos a cap tipus d’explotació; reforestacions en zones cremades, restauració de cursos de torrents o rius, noves aforestacions en terres ermes, etc. Aquí l’arbre formarà una comunitat natural, el BOSC.

Vist aixó no sembla fàcil aplicar la fórmula de poda correcte a un arbre de carrer, jardí o parc, tenim amb un gran nombre d’espècies vegetals i una quantitat de situacions diverses on l’home decideix plantar un arbre ornamental.

Criteris bàsics.

Una vegada seleccionada una llista d’arbres adaptats al nostre clima, autòctons o no, hem de pensar en dues condicionants principals:

A) Port (forma) natural de l’arbre i dimensions a les que pot arribar en altura i amplada.
B) Us que volem donar a l’arbre i ubicació.

El sentit comú ens diria que per a espais amplis, arbres grans i per espais reduïts, arbres petits. Malauradament aquesta senzilla pauta no es segueix, generant el 90% dels problemes. La resta venen donats per voler introduir els arbres en un medi hostil com l’urbà. Aquí, entre en acció la poda, que no soluciona el problema, però el minimitza, el controla, l’allarga, el redueix o el manté un temps indeterminat, que pot durar de varies generacions, legislatures (període de 4 anys entre unes eleccions) o canviar de criteri any si any no.

Els que gaudiran d’un arbre seran els nostres nets, amb una mica de sort els nostres fills. Els errors, desgraciadament, els podem començar a patir tot d’una. Si es a casa i amb els nostres diners, mala sort, però en l’espai públic els errors els paguem tots malbaratant diners i temps.

Tipologies de poda ornamental.

1. De formació. A l’any de plantació i avanç dels 5 anys podem formar o corregir defectes de forma i preparar l’arbre per complir el seu objectiu. Aquesta poda es pot allargar durant tot el període de creixement de l’arbre de 0 a 50 anys en funció del seu emplaçament.
2. De seguretat. Sempre s’ha de garantir d’integritat de les persones i bens. També la dignitat de l’arbre, si aquesta s’ha perdut, millor tallar-lo i començar de nou amb la lliçó apresa.
3. Sanitàries. Eliminar parts mortes o malaltes pot afavorir la vida de l’arbre. Cal estudiar cada cas, no sempre és així.
4. Formals. Segueixen un patró concret, artificial i que no te res que veure amb el port natural de l’arbre. Periòdiques. Son les més comunes i precisen bon coneixement de la tècnica.
5. D’adaptació a l’entorn. Son formes de poda que pretenen conservar la capçada adaptant-se a obstacles que van apareixen al llarg de la vida de l’arbre. Façanes, cablejat aeri, senyals de trànsit, vials, etc. Sovint la causa principal és el mal emplaçament de l’arbre i elecció d’espècie.

TÈCNICA DE TALL CORRECTE

Amb l’aparició de la motoserra, l’home va tenir a l’abast una nova eina capaç de reduir el temps i esforç que el podador invertia en el seu treball, al mateix temps varen començar els desastres i en molts casos la poda es reduïa a una pura mutilació. A la dècada dels 80 va sorgir una corrent d’opinió que volia trencar aquesta imatge de l’arbre sistemàticament podat, per tornar-li el seu aspecte natural i es decidí deixar de podar. Aquells plataners, moreres, fleixos, til-lers i d’altres arbre de plaça o carrer foren abandonats i damunt una estructura artificial va créixer un nou arbre, que a pesar de les aparences, de natural ja no en tenia res. A mitjans dels 90, es va veure que aixó no portava en lloc i junt amb els descobriments científics de comportament dels arbres, de la ma de E. Micheua, A. Shigo, C. Matteck i altres arriba la nova Arboricultura Moderna.

ÈPOCA DE PODA

El moment de l’any més oportú per a podar un arbre dependrà del resultat que se’n vol obtenir.

CONSIDERACIONS...

1 .La poda provoca un creixement màxim si és realitza abans del període de major desenvolupament de l’arbre, primavera.
2. La poda redueix el creixement si es realitza després de que la planta acabi de créixer.
3. La poda de branques seques es pot fer en qualsevol moment de l’any i té molt poc efecte en l’arbre.
4. Hi ha dues èpoques en que l’arbre no ha de ser podat, en las primeres fases de brotació i durant l’abscisió de les fulles a la tardor.

LA FLORACIÓ...

1. Els arbres que floreixen sobre el brot de temporada, s’han de podar abans de la brotació de fulles o a finals d’estiu, després de finalitzar la floració (poda en verd). Ex. Tilia, Tipuana, Nerium, Lagerstroemia...

2. Els arbres que floreixen sobre fusta de l’any anterior, s’hauran de podar després de la floració. Principalment a primavera. Ex. Prunus, Cercis, Jacaranda...

En arbres podats a principis de primavera pot apareixer ‘exudat’ en els talls. Aixó és fluxe de sava, coincidint en el moment de màxima circulació, que no afecta a l’arbre. Ex. Fagus, Vitis, Washingtonia...

COMO EFECTUAR UN TALL

EL DIAMETRE DEL TALL: L’estat en que es troba un arbre, sistema de defenses, edat i estat fisiològic, ens condicionen. Per a espècies que aïllin bé les pudricions (compartimenten bé l’Acer, Quercus,Tilia, Platanus, Pinus...), podem arribar sense problemes a 10 cm de diàmetre. Per a espècies que aïllin malament les podricions (compartimenten malament el Salix, Juglans, Populus, Sofora, Fraxinus, Braquiquiton...), no superarem els 5 cm de diàmetre.

EL MOMENT DE TALLAR: Al suprimir una branca de gran diàmetre d’una sola vegada, el seu pes ens venç i avanç d’acabar el tall, aquesta es parteix, provocant un esqueixament damunt l’escorça del tronc. Per evitar aquesta lesió i tenir un control sobre el treball que estem realitzant, seguirem un ordre.




EXEMPLE PAS A PAS: 1. Tall d’entallat sota la branca A, no ha de sobrepassar el centre de la branca, ja que ens pot atrapar la cadena de la motoserra o fulla del xerrac. 2. Tall per la part superior B, cap a l’exterior amb respecte a A, aixó permet que la branca caigui facilment quan adquireixi pes. 3. Tall final C.



Tall correcte des de A cap a B, formació d’un bon call en forma de cercle.



C, es l’arruga, no tallar per darrera d’aquesta. D, base del coll de la branca, s’uneix al tronc.
E, punt més baix de l’arruga sobre l’escorça del tronc.

F, tocó.

Tall C-D, molt a ras el call sols es formarà als costats.
Tall A-D, danyem el coll de la branca, call en pont.
Tall C-B, danyem l’arruga, call en U.


Text: Salvador Cañís Olivé

Alta mar Salida: Arbres de Palma

Cap comentari: