Els Joves Arquitectes de Mallorca (JAM), amb el suport de diverses entitats ciutadanes y associacions locals, presenten una proposta urbanística per a Son Busquets
Avui dimarts dia 7 d’agost, ha tingut lloc la presentació pública de la proposta ciutadana realitzada per l’associació de Joves Arquitectes de Mallorca (JAM) i que compta amb el suport de les entitats ARCA, Palma XXI i la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
Arrel de la cridada d’atenció sobre el Cas de Son Busquets realitzada per el col·lectiu ARCA. Al 2018 encapçalaren *un procés de participació ciutadana d’iniciativa popular* en el que col·laboraren entitats com la Taula d’Arquitectura, l’Escola de Disseny de les Illes Balears, l’Escola d’Arquitectura UPC, ARCA, el Col·legi d’arquitectes i l’associació de veïns entre d’altres. Aquest procés va rebre més de 60 propostes i *va posar sobre la taula un debat social* que va revertir el procés iniciat per un PERI que feia tabula rassa amb aquest espai i *va fer repensar el futur d’aquest gran espai de ciutat*, tot posant de manifest la importància de mantenir la memòria del lloc.
Com a conseqüència, es va iniciar un procés que ha finalitzat amb la incorporació de directrius sorgides del procés en el nou planejament municipal i la compra d’aquest espai per part de ministeri de Foment al ministeri de Defensa assegurant la titularitat pública del sol i obrint un procés de redefinició urbana que ara està en fase inicial.
Aquest març passat, el SEPES (entitat depenent del Ministeri de Foment encarregada del desenvolupament d’aquesta àrea) va presentar públicament la proposta elaborada pels seus serveis tècnics.
Aquesta proposta millora sensiblement les propostes anteriors que definien el futur de Son Busquets. Ja que incorpora els aspectes recollits en la memòria social sorgida del procés de 2018 i salvaguarda algunes de les edificacions existents.
Tot i això, després d’una anàlisi en detall de la proposta del SEPES, els Joves Arquitectes de Mallorca (JAM) varen detectar una sèrie de punts de conflicte i es proposen elaborar una proposta urbana que, amb les mateixes condicions i mantenint els paràmetres edificatòris, fos més sensible amb la realitat local i urbana d’aquest entorn.
PUNTS CLAU PROPOSTA DE LA JAM
1- Una proposta viable La proposta desenvolupa els requeriments del pla general, tant pel que fa a la fixa específica de Son Busquets com a la normativa d’aplicació. Requeriments que ja en el sueu moment havien estat consensuades entre el MITMA i l’Ajuntament de Palma.
2- Compromesa amb les necessitats i amb la memòria de la ciutat. La proposta dona resposta a l’emergència habitacional i al dèficit d’espais lliures i equipaments del barri, al temps que conserva totes aquelles edificacions amb interès tipològic identificades al Pla General i fins i tot alguna més per tal de conservar l’esperit i la singularitat del lloc i aconseguir que Son Busquets sigui un lloc de trobada, referència i centralitat a la ciutat tal com ja ho és ara mateix s’Escorxador.
3- Adaptada al seu context i la ciutat. S’ha donat molta importància a l’escala i morfologia dels edificis a la fi d’adequar-los tant a l’alçada dels edificis existents a Son Busquets, com a l l’entorn proper d’aquella zona de l’eixample de Palma. Redint alçades
4- Un nou barri viu i modèlic. La disposició del programa (habitatge, comerç, equipaments, espai lliure...etc) i dels usos ha tingut molt present la voluntat de generar un barri actiu, viu, que generi teixit de ciutat.
En aquest sentit un dels aspectes que es consideren clau de la proposta és la integració de l’escola com un element central del barri, convertint-se en un espai generador d’activitat, rodejat d’espai lliure verd, en un entorn pacificat i aprofitant en bona mesura parc edificat existent que ja té una configuració molt fàcilment adequable per a aquest ús.
D’aquesta manera a més, front a la proposta presentada per el SEPES, s’allibera un gran paquet de sol situat en el perímetre del sector,en contacte amb la carretera a Sóller, que es susceptible de tenir una major densitat edificada, i per tant és una de les solucions que facilita la reducció d’alçada en els edificis habitacionals de la franja nord del sector.
5- Ecobarri. Condició del PGOU
En un context d’emergència climàtica, i amb la forta incidència que té la construcció d’edificis, la proposta es planteja des de la possibilitat de que els edificis comptin amb ventilació creuada, tenint en compte la direcció dels vents dominants i l’assolellament, i definint unes volumetries que sigui possible desenvolupar mitjançant sistemes constructius de baix impacte ecològic.
A més, i seguint les directrius ja marcades per el pla general per a aquesta unitat, es treballa des de la voluntat d’implementació d’un ecobarri. Aquest concepte molt estès en la disciplina urbanística, pretén incorporar a la ciutat teixits urbans respectuosos amb els ecosistemes, primant la construcció sostenible i l’ús raonable dels recursos, integrant sistemes de captació i reutilització d’aigua, gestió eficient dels residus, autosuficiència energètica entre d’altres aspectes.
6- Espai públic qualificat
En relació a la consecució dels punts anteriors, la definició de l’espai públic en aquest entorn és un aspecte que es considera essencial. És important actuar de manera que la urbanització d’aquesta porció de ciutat incorpori tots aquests valors enunciats i defineixi un ambient d’alt valor des de la perspectiva del paisatge urbà. Una ciutat amable, tranquil·la, peatonal i segura.
A una escala major, la proposta presentada ja ha fet un esforç important per definir una correcta jerarquització i definició dels espais lliures, així com de la seva relació amb l’edificació. També s’ha imaginat un espai amb un alt grau de vegetació i permeabilitat de sols, integrat tota aquella vegetació existent. Per tal d’aconseguir un espai de nova centralitat, serà important definit un correcte tractament dels seus espais lliures. Aquest és un dels reptes de futur.
En definitiva, és necessari entendre que Son Busquets és un espai d’oportunitat per a la ciutat. Un espai amb un fort potencial per esdevenir un exemple d’integració de la memòria urbana com a mecanisme per esdevenir un espai veïnal amb caràcter propi i un nou pol de centralitat a Palma. Però per ser-ho, és necessari introduir tota la complexitat que aquesta proposta recull.
Presents també mostrant el suport de l’entitat,
Biel González, Mercè Lorca i Lourdes Martín en representació de la Federació de Veins
Palma, 7 agost 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada