Al Rum fa anys que reivindica el valor i la importancia del Castell, investiga i promou el seu coneixement i adverteix a les administracions de lres seves obligacions.
Els propietaris dels terrenys adjacents han demostrat poc interés per col.laborar en la conservació o facilitar la venda, amb un afany d’aprofitament econòmic inapropiat. Tanmateix no és un terreny urbanitzable i demanar el doble del seu valor, va en detriment de l’interés superior, que és conservar el Patrimoni i per tant el rastre de la historia.
LA LLEI INDICA QUE SIGUI EL CASTELL PÚBLIC O PRIVAT, L’ADMINISTRACIÓ TÉ EL DEURE DE GARANTIR LA SEVA CONSERVACIÓ
L’històrica Fortalessa és BIC – Bien de Interés Cultural- des de l’any 1931.
La Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears diu a l’article 22.3 que “els poders públics promouran, per tots els mitjans al seu abast, la conservació, la consolidació i la millora dels béns integrants del patrimoni històric de titularitat pública i privada”. El 22.1 diu: “Els béns integrants del patrimoni històric de les Illes Balears han de ser conservats, mantinguts i custodiats pels propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors, els quals estaran obligats a facilitar la informació que demanin les administracions públiques competents sobre l’estat dels béns i la seva utilització”.
A més, l’administració en cas que els particulars no actuin, poden i deuen garantir la conservació.
La Constitució espanyola recorda al seu article 46: “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.”.
NECESSITATS D’INTERVENCIÓ
L’estat de la històrica fortalesa i BIC des de 1931 és deplorable des de fa anys. Necessita intervencions urgents per evitar la runa. Sobretot la denominada torre de sa Cova pot col·lapsar en qualsevol moment.
El deteriorament de la històrica fortificació és més que evident. Les patologies que presenta tot el sector de l’entrada, especialment el gran aljub, la torre 3, el portal de la torre 2 i tota la murada occidental, amenacen la integritat del conjunt. Pel que fa al sistema hidràulic de la Mola, d’origen islàmic, es troba amb un dels aljubs estibat preventivament des de fa més d’una dècada, mentre els altres presenten un estat de conservació delicat.
La torre dita de la cova de Sant Antoni amenaça runa imminent, essent possiblement un dels escasos testimonis de torres islàmiques conservades a Mallorca. Ningú posa fre al deteriorament d’un lloc en el qual es visqueren episodis tan importants per a la història illenca com la darrera resistència cristiana després de la invasió musulmana del 902, la conquesta de Jaume I durant el seu segon viatge a Mallorca el 1231 o el fet entre històric i llegendari de la defensa de la fortificació per part de Cabrit i Bassa. La situació no és nova, el Pla de Castells de 1997 ja qualificava de crítica la conservació de les restes.
Existeixen informes d’arquitectes i arqueòlegs del Consell que expliquen amb més detall aquesta situación.
Per tot això des d’ARCA instam a les autoritas del Consell Insular, Govern i l’Estat, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Alaró a actuar eficaçment i deixar enrere els despropòsits i la ineficacia demostrada fins ara.
L’objectiu immediat és la consolidació de les runes per a en un futur immediat procedir a la restauracióció. Tot en defensa de l’interés general i els drets de les actuals i futures generacions de gaudir del seu patrimoni.
ARCA
15 abril 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada