ARCA vos desitja un Feliç Any Nou 2021!!!!

 

ARCA vos desitja unes bones festes!!!!

 

ARCA demana al Consell de Mallorca la declaració com a BIC per a la Central Tèrmica d'Alcúdia.

ARCA com a entitat que vetla per la defensa i la conservació del patrimoni històric i cultural de Mallorca s'ha adreçat al Consell de Mallorca per a que inicïi amb procediment d'urgència la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) per a la Central Tèrmica d'Alcúdia.

Valors culturals

ARCA vol destacar els valors culturals que presenta la Central Tèrmica d'Alcúdia tal i com es reconeix al Pla Nacional de Patrimoni Industrial, on destaca que s'ha de conservar el bé cultural. Endemés un estudi encarregat a professionals externs recull detalladament els valors a preservar i la descripció física de l'immoble.

Col·laboració ciutadana per a la conservació del patrimoni cultural

L'interès d'ARCA esdevé de la preocupació dels experts i dels socis de la nostra entitat sobre l’estat pèssim de conservació de la Central Tèrmica d'Alcúdia que té origen en múltiples causes, una d’elles la deixadesa de la propietat i l'absència d’intervenció de les Administracions.

ARCA recorda al Consell de Mallorca que té la potestat reglada per a la declaració i delimitació de BIC's

ARCA vol recordem a tal fi que la declaració de BIC (o de bé catalogat, igualment) és una potestat pública reglada, no discrecional, sinó que parteix de conceptes jurídics indeterminats, elements que s’hauran de determinar adequadament i amb participació dels perits i tècnics adients, amb contradicció amb les parts interessades, naturalment.

Així ho avala la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998, de 21 de dsembre) i que ha estat ratificat per sentpencies del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears. 

ARCA demana que es realitzin mesures provisionals o cautelars de forma immediata

ARCA demana que es duguin a termemesures cautelars pertinents, tal i com està previst en la legislació invocada (per exemple les mesures estrictes de manteniment i seguretat per evitar la degradació de l' immoble) i que s'inspeccioni el compliment d'aquestes mesures cautelars o provisionals necessàries per a la conservació adient del conjunt immobiliari.

ARCA també s'ha adreçat a l'Ajuntament d'Alcúdia per a interessar-se sobre la situació urbanística de la Central Tèrmica d'Alcúdia

ARCA ha demanat al consitori alcudienc per l’estat urbanístic de la parcel·la, en concret, de si hi ha o no formulades llicències o instàncies sobre la zona que l’afectin. 

  

ARCA vol recordar a l'Ajuntament d'Alcúdia que la zona i l’immoble tenen també un caràcter medi ambiental i paisatgístic per trobar-se llindant a zona de costes i zona portuària i per l’aplicació de la normativa de residus.

La zona sobre la qual se demana informació i actuació municipals (Central Tèrmica d'Alcúdia) forma part de l’Àrea d’Intervenció Paisatgística V delimitada pel Pla Territorial de Mallorca que preveu que s’han de desenvolupar mitjançant un pla especial. Així ho estableix la Norma d’ordenació PTM 39.

Visita a Son Espanyolet. ANULADA.

Sentim informar-los que la visita prevista per demà dissabte 19 de desembre al barri de Son Espanyolet queda ANULADA degut a l'alt nivell d'incidència de contagis acumulats durant les darreres dates provocats per la COVID-19  i a les conseqüents restriccions imposades pel Govern de les Illes Balears en relació a les reunions externes de més de 6 persones. 

Més endavant els hi informarem de noves dates per a poder realitzar aquesta visita guiada. 

Aprofitam per a desitjar-los que tenguin un Bon Nadal!!!!

 

ARCA celebra la catalogació definitiva del Velòdrom de Tirador al Ple de l'Ajuntament de Palma.

El Ple de l’Ajuntament de Palma d'ahir dijous 17 de desembre aprovà definitivament la catalogació del Velòdrom de Tirador, culminant així l’aprovació inicial d’Urbanisme del passat mes d’abril. Ha sigut aprovat per tots els grups municipals i no ha comptat amb al·legacions durant el període d’informació pública. La catalogació abasta la pista i grades (1903), així com la tribuna o Xalet (1918), dissenyat posteriorment per Gaspar Bennazar.

 

Així culmina la seva inclusió de Tirador en el Catàleg de béns i immobles protegits de Ciutat i esdevé un dels primers elements de caire esportiu que ho aconsegueix, juntament amb el poliesportiu del carrer Ticià (1996) i les instal·lacions del Mallorca Tenis Club (1964). Però Tirador esdevé excepcional en ser una de les relíquies esportives més antigues del món i antic estendard de l’esport mallorquí: la catedral del ciclisme, una referència històrica i social que transcendeix el context esportiu.

Des d’ARCA valoram positivament la culminació del procés i que Cort incorpori al seu catàleg elements d’àmbits claus en la nostra societat però encara poc valorats, com l’esportiu. Però cal recordar que el tràmit fou anunciat en 2015: una espera excessiva, a més de la degradació, falta de manteniment i ocupació que ha sofert la instal·lació municipal. En altres casos aquesta lentitud i inoperància ha causat greus pèrdues patrimonials, fet que ARCA sempre ha denunciat.

La catalogació és una passa positiva, però la preservació total no ha finalitzat: manca el projecte de rehabilitació i executar les obres per incorporar-lo al futur Bosc Urbà, amb avantprojecte des de 2015 i ja iniciat al veí Canòdrom.

Catalogació, també per iniciativa d'ARCA de la façana d'un edifici de Gaspar Reynés al carrer  Bisbe Massanet

El mateix Ple municipal també aprovà la catalogació d’un altre element: la façana de l’immoble del carrer Bisbe Massanet 22, construït el 1904 pel mestre d’obres Gaspar Reynés Coll i destacat exemple dels primers edificis aixecats a l’Eixample de Palma. Tot i la bona nova, des d’ARCA lamentam que el consistori no hagués actuat abans per aturar la demolició de l’edifici i salvar-lo en la seva totalitat. Volem recordar que ARCA va demanar la seva inclusió íntegra al catàleg ja fa uns anys.

ARCA demana vigilància i futur per a la possessió de Son Reus, com a element històric propietat de l’Ajuntamemt de Palma.

ARCA demana una vigilància efectiva per evitar més expolis a Son Reus i pensar usos adients que garantitzin un futur digne per aquestes cases de possessió i el seu terreny agrícola.

  

D'ençà la pèrdua de dues places de jardiner o empleat d'EMAYA les Cases de Son Reus de baix, propietat de l’Ajuntament de Palma des de l’any 1975, s'han anat degradant paulatinament. Actualment es troben en un estat lamentable fruit d'aquesta manca de vigilància i de l'absència de criteri d'utiltizació suposant, en part, la pèrdua de béns mobles (i d'altres tipus) de la possessió (i de l'Ajuntament, perquè servia de magatzem).

La deixadesa de l’Ajuntament de Palma i la manca de vigilància costa molts de doblers públics

L'Ajuntament de Palma ha d’aprendre de les seves errades i aquesta és una molt greu: la deixadesa en la gestió del propi patrimoni, que és el patrimoni de tots. Lamentablement, no és l'únic cas.

Avui volem denunciar l'abandonament de Son Reus, que ha perdut el seu jardí víctima del vandalisme i les unitats de camions de bombers dipositats allà han estat expoliats peça a peça. Ens consta que documentació acumulada dins l’immoble ha estat cremada a un incendi i no sabem si hi havia o no res de valor. Tot això als darrers anys. 

 

La primera norma de gestió ha de ser conservar i vetllar, perquè sense això creix la degradació, segueix la pèrdua de parts del bé o l'ocupació incívica o de delinqüència, en qualque cas, obligant a fortes inversions després. Un exemple passat, és Son Ametller, immoble que ja va ser víctima del vandalisme i després tots ho pagam, amb pèrdua d'autenticitat i amb una despesa econòmica que es podria haver evitat.

En general, després de planificar els usos adequats (i per això comptar també amb les entitats ciutadanes) una primera eina que ja des d'ara ha d'emprar l'Ajuntament de Palma és la vigilància i evitar l'incivisme (és increïble que no es posin càmeres de seguretat en tots els béns municipals o un sistema d'alarmes com els que es té qualsevol indret a dia d'avui).

Cercar un ús adequat i respectuós amb el bé patrimonial

Per tot això ARCA demana a l’Ajuntament de Palma obrir un període de reflexió sobre el futur d’aquestes cases i el seu terreny que ha de ser positiu i respectuós amb la seva vàlua patrimonial, històrica i paisatgística i,mentre, posar vigilància adequada a la finca i iniciar el manteniment.

L’edifici es conserva en un estat de degradació important tot i que no arriba al de ruinós. Però si no s’íntervé la degradació augmentarà. Té molts elements arquitectònics d'interès al propi edifici d'important factura, com la llotja, la torre amb merlets i les instal.lacions agropequàries. També presenta aljubs circulars i fragments de síquies provinents de la font del Mestre Pere. Tot plegat un petit tresor que l’Ajuntament de Palma descuida irresponsablement.

ARCA adverteix a Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Estellencs de l'obligació legal de conservar marges i parets.

 

ARCA adverteix per escrit a l’Ajuntament d'Estellencs i al Consell de Mallorca la seva obligació legal de conservar i rehabilitar correctament  els marges i les parets de pedra en sec

El cas de la carretera Vella d’Andratx a Estellencs

En el cas dels marges de la carretera Vella d’Andratx, al municipi d’Estellencs, obra pública municipal amb subvenció del Consell de Mallorca. ARCA ha fet arribar a l’Ajuntament d'Estellencs i al Consell de Mallorca la petició de rectificació immediata.  La protecció de la zona és triple: Paratge Pintoresc de la serra de Tramuntana (categoria de Lloc Històric), declaració d’Àrea Natural i d’Àrea d’Intervenció paisatgística del Pla Territorial. Per altra part ha estat objecte de declaració per la UNESCO també la zona, atès els valors indubtables de la perspectiva de paisatge cultural, patrimoni històric i patrimoni natural.

En conseqüència tota obra o intervenció ha d’estat presidida pels principis de la conservació  màxima, el manteniment de les tècniques i materials tradicionals i l’adeqüada integració en el Paisatge protegit, reconegut en tots els instruments normatius.

Precedents negatius a moltes carreteres

Per desgràcia és molt habitual que la teòrica millora d’un camí o d'una carretera, comporti la destrucció de les parets de pedra originals.

El sucedani que es construeix sovint és d’una qualitat ínfima i sense respectar el sistema constructiu original.

 

 

Així que amb doblers públics es malbarata el nostre Patrimoni provocant una pèrdua inecessària i imperdonable. Amb l'excusa de la “seguretat” o dels “protocols” i sense respectar la personalitat i els valors paisatgístics d’aquests elements singulars- parets i marges- s’han anat aniquilant metres i metres, més aviat quilòmetres d’elements etnològics de primera qualitat a tota l'illa i es continua fent.

Reivindicació dels margers locals

El reconeixement dels margers locals, formats per aquesta tasca, és una passa imprescindible per a rectificar i avançar cap al futur. La reparació o la nova construcció, quan no es pugui conservar l’original, que sempre és el millor, s’ha de fer amb el personal i les premises de qualitat que un marger professional aporta. Amb criteris de qualitat i no escatimant preu i anant a escarada.

ARCA lamenta que ha començat la demolició de l'edifici del carrer Reina Maria Cristina a l'Eixample.

 

Ahir va començar la demolició de l'edifici del carrer Reina Maria Cristina 70 que ARCA havia sol·licitat fos inclòs a l’ampliació del Catàleg

ARCA lamenta aquesta pèrdua que es podria haver evitat

Fa poques setmanes Urbanisme va autoritzar la seva demolició

ARCA se va posar amb anys de temps per evitar aquesta destrucció, però no va ser atesa la nostra demanda. Aquest immoble es mereixia una conservació, com a mínim, de façana perquè conformava un conjunt amb tot l’entorn. De fet té un edifici bessó just devora. Però la nostra petició de que fos inclòs dins el Catàleg de l’Ajuntament de Palma, no va ser atesa.

Ara se consuma una destrucció d'una part del paisatge urbà de l’Eixample que se podria haver evitat.

 

És molt dur veure les imatges de l'excavadora arrassant la història de l’Eixample al carrer Reina Maria Cristina. I també serà molt dur si el nou edifici no s’adapta al seu entorn tal i com exigeix la norma del Pla Territorial. Veurem si l’Ajuntament de Palma està atent i evita, en part mals encara majors a aquest carrer singular de l’Eixample.

Suspensió de llicències de demolició als anteriors a l’any 1956

Esperam que la suspensió de llicències de demolició o alteració de façana als edificis anteriors a l’any 1956 i per un any, serveixi per a evitar destruccions com aquesta. Tot dependrà del criteri de la Comissió de Centre Històric.

ARCA fa molts d’anys que demana un filtre d’aquestes característiques i així ho varen presentar per escrit a les propostes d’avanç del Pla General d'Urbanisme des de l'època d'Aina Calvo. Varem demanar que tot edifici anterior a 1950 hagués de passar el filtre de la Comissió de Centre històric abans d’obtenir la llicència de demolició que ara, si no estan catalogats, reben de manera automàtica.

ARCA creu que la ciutat guanya molt si rehabilitam i no perdem la petjada de la història. La rehabilitació dels immobles creen llocs de feina, de vegades, de major qualitat que la nova construcció.

ARCA I AMICS DELS MOLINS DEMANEN A SON SERVERA SALVAR EL "MOLÍ DES GERMANS" I EL SEU SAFAREIG, UBICATS A CALA MILLOR.

 

ARCA, AMB EL SUPORT DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DELS MOLINS, ES DIRIGEIXEN A L'AJUNTAMENT DE SON SERVERA

Dues entitats: ARCA, entitat que vetlla pel Patrimoni de Mallorca amb el suport de l'Associació d'Amics dels Molins s'han dirigit a l'administració municipal de Son Servera per tal d'aconseguir salvar el molí i el safareig ubicats a Cala Millor conegut com el Molí des Germans.

Manifestam la nostra preocupació per la tramitació de la reparcel·lació de la UA-C4 i sobre tot per la possible pèrdua del molí des Germans i safareig que s'ubiquen allà com a un element patrimonial que necessita conservació i pot donar caràcter a la zona. Parlam del molí que s'ubica al carrer Eucaliptus, 12

Malauradament a la Revissió de les NN.SS de 2014 i al Catàleg de Patrimoni municipal no es va tenir acollida (per oblit potser o  per desinterès) la protecció d'aquest element patrimonial. 

Però tot i això, la Legislació preveu diferents instruments de protecció que posa a l'abast de l'Ajuntament i del Consell de Mallorca.

ÉS POSSIBLE I NECESSARI CONSERVAR EL MOLÍ.
LES ZONES TURÍSTIQUES TAMBÉ HAN DE CONSERVAR LA PETJADA DE LA HISTÒRIA I CULTURA ETNOLÒGICA. MASSA COSES S'HAN PERDUTR JA. S'HA DE CANVIAR LA DINÀMICA

Conservar el molí en una UA-C4 com l'actual, amb espais lliures per cedir ha de ser possible i fàcil si hi ha voluntat i es treballa en aquesta línia. A aquesta unitat d'actuació urbanística hi ha la previssió de cedir terrenys a l'espai públic. No s'entendria que un Ajuntament com el de Son Servera no optés per una solució que permeti, sense perjudicar les legítimes aspiracions de la propietat i la patrimonialització dels drets que hagi consolidat (que no coneixem hores d'ara), compaginar adeqüadament la protecció del patrimoni cultural de Son Servera i Cala Millor i la implantació de les necessitats urbanístiques de Cala Millor.

No tendria cap sentit que a una zona com Cala Millor es perdés aquest element patrimonial "Molí des Germans i Safareig" testimoni per a la zona turística de la història agrària i econòmica d'aquesta terra i també de la importància de l'aigua i de l'energia renovable (avui que es tornen a posar al centre de l'acció pública i política). 

Tant a ARCA com a Amics dels Molins, ens resulta preocupant que aquest element no hagi estat valorat i protegit. Socis i simpatitzants nostres ens han informat del perill i fet veure la importància en el context d'una zona turística que a més d'aparcament, habitatge, i d'espais lliures també valorarà molt bé la conservació del patrimoni cultural.

Safareig i molí han de ser objecte d'una intervenció de manteniment i conservació relativament senzilla.

Les entitat ARCA i Amics dels Molins fent ús de l'acció pública urbanística i de patrimoni històric regulades respectivament a la Llei balear 12/2007 i a la Llei balear 12/1998, hem demanat a l'Ajuntament de Son Servera que dugui a terme totes les actuacions necessàries per protegir aquest element històric anomenat Molí des Germans i safareig que s'ubica al carrer Eucaliptus, 12 de Cala Millor.

En particular també demanam que se disposi la paralització dels procediments que estiguin en marxa sobre la parcel·la i ens informin dels procediments, expedients i tràmits en curs i tenguin per part interessada i compareguda, amb notificació de les resolucions que pertoquin.

ARCA celebra l'aprovació del PEP des Jonquet pel qual hem estat lluitant durant molt de temps.

 

Apuntam uns aspectes millorables

ARCA fa anys que lluita pel Jonquet i va impulsar junt amb altres entitats la declaració de BIC. Va ser el missèr d’ARCA, Josep Masot qui es va enfrontar als jutjats a ACCIONA per a defensar la declaració de BIC.

Aquest PEP recull moltes de les reivindicacions d’ARCA i de les seves al·legacions. Fet d’agrair, tot i que hi ha algunes importants que no s’han reflectit suficientment.

Aspectes positius:

Voluntat de conservació patrimonial. Conservació del talús i reubicació dels edificis de la parcel·la del Mar i Terra. Renuncia a la superfície comercial i al gran aparcament previst allà. També és positiu el respecte per la tipologia i el futur control de la Comissió de Centre Històric.

Aspectes millorables

Discrepam de la construcció que se vol autoritzar a la Plaça del Vapor en vinculació al molí.

Els dubtes principals ens assalten en tot el referit als locals de bars i restaurants que es poden ubicar al barri. Creim que és totalment insuficient l'aplicació de la norma de tres establiments màxim a una circunferència traçada amb un radi de 50 metres des del bar més proper. Consideram que a Es Jonquet, pel traçat viari i el tipus d’edificació no s’hauria de permetre pràcticament cap bar ni restaurant.

En qualsevol cas, la protecció des Jonquet és una bona notícia per la ciutat i ha estat aconseguida per la lluita de la ciutadania.

Ara, al nostre criteri, l’Ajuntament de Palma hauria d’atendre les qüestions que plantejam. El carrer de Sant Magí, inclòs dins el Pla de protecció des Jonquet, s'ha convertit en un carrer de bars i terrasses i qui allà hi viu, està patint moltes conseqüències negatives que s’haurien de corregir. La resta des Jonquet es mereix un ús residencial i preservar la seva pau. Els desplaçaments de les persones a les entrades i sortides dels bars per carrers tan estrets, provocaría unes molèsties que no es mereixen les persones que l’habiten.

ARCA i GEFB demanen la rehabilitació urgent de la torre de Cala Figuera (Calvià).

 

Visita cultural i reivindicativa a la torre de Cala Figuera (Calvià).

ARCA i el Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB) organitzen una visita a la torre de Cala Figuera (Calvià).

La visita fou dirigida per Àngel Aparicio i Pasqual, historiador i especialista en fortificacions, membre del Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB).

L'activitat cultural i reivindicativa tengué la intenció de posar en valor i conscienciar a les administracions i ciutadania de l'estat de perill i abandonament que pateix la torre de defensa de Cala Figuera (Calvià), la qual s'ha deixat degradar durant les dues darreres dècades.

La visita comptà amb una desena de persones participants que volgueren mostrar el seu suport, perquè l'antiga torre de defensa no es segueixi degradant i sigui restaurada quan més aviat millor. Un cop acabada la visita, lleguirem el següent manifest per la defensa de la cultura i del patrimoni. 

 

La torre de cala Figuera (Calvià)

Veient-la no hi calen paraules.

No s’hauria de permetre, per negligència, deixadesa o passivitat extrema, deixar malmenar un element patrimonial declarat Bé d’Interès Cultural tan representatiu de l’arquitectura balear.
 

La història li atorga uns drets, i la sensibilitat hauria d’estar per damunt de connotacions polítiques i d’especulació.   Davant aquest estremidor i preocupant cas, és imprescindible fer una passa endavant, i l’Administració Pública ha de fer cap, prenent la iniciativa per retornar la dignitat a la torre de cala Figuera, guanyada amb el servei prestats durant tants segles i robada en un parell d’anys.
 

No posarem noms perquè no és el dia, però sí que s’ha de dir clar i llampant que subterfugis i artificis que freguen la il·legalitat han permès i permeten eludir o retardar els deures i obligacions legals.
 

No volem sentir-nos culpables ni estremir-nos de veure com cada cop més s’està esfondrant sense haver lluitat per a salvar-la.

Als que aquí avui estem, ens uneix un denominador comú: estimam el Patrimoni. Ara, més que mai, quan l’essència del compromís es dilueix en moments tan difícils i complicats, ha de ser un clam i una crida a la responsabilitat perquè la propera passejada, quan tornem, no sigui per plànyer al costat d’un claper de pedres.



Calvià, a 17 d’octubre de 2020

ARCA aconsegueix que quedi sobre la taula la demolició d’una casa de Cala Major; Can Domenge.

 

A petició d'ARCA, el Consell de Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha deixat sobre la taula la llicència de demolició de Can Domenge, una casa que sembla donar nom al carrer on està ubicada: Camí de Can Domenge num. 27 de Cala Major.

ARCA ha sol·licitat que es pugui estudiar la importància de la casa per la història de la barriada de Cala Major. Es tracta de donar l'oportunitat de conèixer, si és possible, els origens de l'immoble, la seva configuració, i l'us que ha tengut durant els més de 100 anys que suposam ha estat allà. Està ubicada a la banda alta d’un turonet, ara ple de pinar, amb vistes sobre la mar a l’alçada de Marivent.

ARCA creu que és possible conservar la perjada de la història i al mateix temps avançar i progressar. Sense conèixer la història i respectar el seu rastre el progrés no és tal.

D’altra banda, de vegades es tracta de negociar amb els promotors el mateix aprofitament, intentant rehabilitar el que hi ha o reubicar les noves construccions.

Aquest temps de marge fins a la propera reunió del Consell de Gerència d'Urbanisme, d'entrada dues setmanes, hauria de servir per avançar en el coneixement d’aquest edifici sense que això impliqui pèrdua de drets per part de ningú: el de conservar la memòria i el benefici dels inversors.

"Visita a la torre de Cala Figuera (Calvià)".

  

Dissabte 17 d'octubre a les 10'00h.

"Visita a la torre de Cala Figuera (Calvià)".

Dirigida per Àngel Aparicio i Pasqual, historiador i especialista en fortificacions, membre del Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB).

Activitat cultural i reivindicativa que pretèn posar en valor i conscienciar a les administracions i ciutadania de l'estat de perill i abandonament que pateix la torre de defensa de Cala Figuera (Calvià), la qual s'ha deixat degradar durant les dues darreres dècades.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Aparcament Western Park. Carretera Cala Figuera a sa Porrassa, 2-22.

Inscripcions a: arcainforma@arcapatrimoni.net

IMPORTANT: Per arribar fins a la torre de Cala Figuera haurem de caminar uns 30-40 minuts d'anada i la mateixa distància de tornada. Aconsellam dur calçat còmode, capell i aigua.

Obligatori l'ús de mascareta i guardar distància de seguretat durant la visita.

L’Eixample perdrà un altre edifici. Un edifici del carrer Reina Maria Cristina serà esbucat.

 

A més, la normativa actual permet que el nou edifici que el substitueixi, pugui rompre la armonia estètica de l'entorn

ARCA adverteix de la pèrdua d'identitat de l'Eixample davant la passivitat municipal

L’edifici del carrer Reina Maria Cristina núm. 70 serà esbucat. El més greu del cas no és únicament que es perdi autenticitat de l’Eixample, sinó que el nou edifici que el substituirà excedirà en alçades el seu enorn i podrà tenir cosos volats sobre la façana, fet que romprà la línea del carrer.

Aquest edifici no tenia valors per estar contemplat dins el catàleg d’elements protegits, però el conjunt del carrer si té valors ambientals i paisatgístics per conservar-se. De fet tota la línea de la seva illeta conserva els edificis originals.

Però el planejament urbanístic de l’Eixample està obsolet i el condemna a la destrucció com a conjunt urbanístic que forma part de la història de la ciutat, igual que condemnava a Es Jonquet o a Santa Catalina i gràcies a l’esforç de ARCA i altres entitats ciutadanes es va aconseguir evitar.

ARCA demana un pla de protecció per l’Eixample a l’estil de Santa Catalina. El nou Pla General arribarà tard

ARCA fa anys que demana unes normes urbanístiques respectuoses per l'Eixample, que no afavoresqui la substitució dels originals i que a més, si s'arriba a l'esbucament, el nou immoble no suposi un element estrany, impersonal i destructor de l'encant del lloc. Els materials dels acabats, els colors, la tipologia, hauria de concordar amb el que és l'eixample. En realitat seria aplicar gairebé la mateixa norma tipològica del Centre Històric. ARCA ho ha demanat desenes de vegades als responsables municipals. Però aquests no pensen fer res fins que el nou pla general estigui llest.

Pèrdues irreversibles

El govern municipal de Palma deixa passar els anys sense prendre mesures i va aprovant demolicions provocant pèrdues irreversibles d'edificis singulars, com el d'estil racionalista all carrer Rosselló i Caçador, ja destruït fa uns mesos.

Ara li toca a Reina Maria Cristina, 70. Esbucaran un edifici senzill i ho substituirà un altre sense cap garantia d'aportar en positiu al paisatge urbà. Es dóna la circumstància que l'edifici que ha aconseguit la llicència de demolició en té al costat un de bessó que va ser rehabilitat fa un anys.

ARCA havia demanat la protecció ambiental pel carrer Reina Maria Cristina

L'Eixample perd autenticitat i caràcter davant la passivitat de l'equip de govern. ARCA havia demanat protecció ambiental precisament per aquest carrer i un Pla Especial per tot l'Eixample. No han atès les nostres advertències.

Palma i els seus barris.

 

 ARCA i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma proposen una sèrie de visites a peu i en bicicleta dins de la Setmana Europea de la Mobilitat que tendran com a protagonistes alguns barris de Palma, on repasarem la seva història i coneixerem el seu patrimoni cultural.

“PALMA I ELS SEUS BARRIS” 2020:

- Dimarts 15 i dijous 17 de setembre a les 18'00h. “Ruta ciclista per la façana marítima de llevant: Can Pere Antoni, es Portitxol i es Molinar”.

Punt de trobada: Plaça de la porta des Camp.

- Divendres 18 a les 18'00h i dissabte 19 de setembre a les 10'30h. 

“Visita al barri de Son Espanyolet”.

PLACES EXHAURIDES.

Punt de trobada: Carrer Barrera amb Miquel Porcel.

- Diumenge 20 i diumenge 27 de setembre a les 10'30h. 

“Portopí: el port medieval de Palma”. 

 

 PLACES EXHAURIDES.

Punt de trobada: Castell de Sant Carles.

- Dimarts 22 i dijous 24 de setembre a les 18'00h. 

“Visita al barri de la Soledat”.

Punt de trobada: Església parroquial de la Soledat. Plaça dels Mínims.

- Divendres 25 a les 18'00h i dissabte 26 de setembre a les 10'30h. 

“Visita al barri de Pere Garau”.

Punt de trobada: Plaça de Francesc Garcia Orell (Les Columnes).

Inscripció prèvia, places limitades a:

arcainforma@arcapatrimoni.net

La ciutat de Palma i la mar.

Itineraris guiats pels barris des Molinar, Santa Catalina i es Jonquet i El Terreno.

ES MOLINAR

(PLACES EXHAURIDES).

Dies: Dimarts 11 i dijous 13 d'agost.

Horari: 19'00-21'00h.

Punt de trobrada: Club Nàutic Portitxol.


SANTA CATALINA I ES JONQUET

(PLACES EXHAURIDES).

Dies: Dimarts 18 i dijous 20 d'agost.

Horari: 19'00-21'00h.

Punt de trobrada: Plaça de la porta de Santa Catalina.


EL TERRENO

(PLACES EXHAURIDES).

Dies: Dimarts 25 i dijous 27 d'agost.

Horari: 19'00-21'00h.

Punt de trobrada: Plaça Gomila.


Inscripció prèvia, places limitades
arcainforma@arcapatrimoni.net


Grups reduïts, obligatori l'ús de mascareta i guardar distància de seguretat. 

ARCA vos convida a participar en el programa de l'Assumpció de la Mare de Déu.

http://assumpciodelamarededeu.net/

ARCA s’ha dirigit per carta al batle de Pollença demanant valentia per protegir Patrimoni.

A la carta feim especial menció als edificis unifamiliars del Port de Pollença que corren més perill, com Can Franch i d’altres.

A les al·legacions d’ARCA, sobre el Catàleg de Patrimoni, presentades fa un mes,  hi havien altres elements que també cal incloure.

ARCA fa un intent més amb aquesta carta, per a que especialment el Port de Pollença sigui millor preservat al catàleg d'elements patrimonials del municipi. 

ARCA dirigeix aquesta carta al batle i a tot  l'equip de Govern municipal per demanar una vegada més la inclusió d'aquells elements del Port de Pollença més fràgils i que corren més risc de ser destruits, habitatges unifamiliars que aporten personalitat indiscutible al seu entorn i de la que presentarem una relació a les nostres al.legacions..

ARCA fa molts anys que lluita per preservar de la demolició Can Franch i el procés d'inclusió dins el catàleg seria la garantia de la seva conservació  i en conseqüència de la qualitat paisatgística del Port de Pollença. De fet el Consell de Mallorca, a la seva resolució així ho va dictaminar.

El Patrimoni no té preu i no té ideologia. La por a indemnitzacions no ens pot fer perdre un paisatge únic. ARCA demana valentia i amor pel Patrimoni a l'equip de govern del consistori pollencí. Incloure els immobles que ARCA va sol.licitar a les seves al.legacions, seria un gest vital per la preservació del Patrimoni i encomiable pel seu costat.

ARCA va demanar que es mantenguin al catàleg alguns immobles del port de Pollença.

La modificació projectada, pretén eliminar la protecció patrimonial mitjançant el Catàleg Municipal de Patrimoni Històric de Pollença a un grup d'edificis o immobles que conformen un conjunt d'alt valor etnològic i històric pel nucli del Port de Pollença. ARCA no pot aceptar aquesta greu “rebaixa” o “eliminació” de la protecció patrimonial del patrimoni cultural pollencí que configura també la històrica de Mallorca.

ARCA demana que Can Qués, Can Morató, Can Mena, Ca l'Adroguer i Can Tugores continuin essent IMMOBLES PROTEGITS (amb el seu entorn adequat) perquè representen un model arquitectònic d'un període històric concret, que defineixen la personalitat i els inicis turístics del Port de Pollença.

Aconsellàrem, a les nostres al.legacions, la inclusió d’altres béns artístics i arquitectònics que formen part del municipi de Pollença.

També vàrem trobar a faltar la inclusió al catàleg municipal de patrimoni històric i cultural de Pollença diferents elements artístics i arquitectònics que adjuntem com a annex I i entre els quals trobaríem els següents:

- Elements de l'església del Calvari dissenyats per l'arquitecte Josep Ferragut.

- Motllures modernistes.

- Monuments funeraris del cementiri de Pollença.

- Hotel Illa d'Or, del port de Pollença.

- Edificis de la base aèria del port de Pollença.

- Casa de Josep Ferragut a Formentor (1956).

Parcs Fotovoltaics no a qualsevol preu.

ARA MÉS QUE MAI, A MALLORCA, HEM DE CUIDAR EL PAISATGE I L'AGRICULTURA

MANIFESTAM DUBTES SOBRE L’EXTENSIÓ GAIREBÉ INDISCRIMINADA DE LES PLAQUES SOLARS AL PAISATGE RURAL.

Els valors paisatgístics són també valors patrimonials.

La natura, el paisatge agrícola i els elements etnològics i arquitectònics són una unitat paisatgística d’un valor incalculable.

Qualsevol mesura que pugui impactar negativament sobre el nostre paisatge, s’ha d’evitar.

ARCA està, per suposat d’acord amb la transició energètica però aquesta no ha de ser a un cost inassumible. És per això que l’ eliminació dels informes d’impacte ambiental en molts casos i especialment als que afecten a l’expansió dels anomenats parcs fotovoltaics, ens preocupa especialment.

Ens preocupa el creixement desordenat d’una industria, de producció energètica solar,  que amb l’agressiva publicitat actual més aviat sembla que vol fer negoci que ser una alternativa inocua.

El Parlament de les Illes Balears ha de preveure els problemes i actuar preventivament, no únicament donar ales al seu creixement

ARCA ha fet arribar un escrit als grups parlamentaris,  fent constar la nostra preocupació en aquesta qüestió

-- Rebutjam que, en primera instància, l'expansió fotovoltaica hagi de ser ocupant espais rurals i agraris. Pensam que com que són indústries, s’haurien de tractar com a tals per a la seva implantació i ja que l’impacte paisatgístic és prou agressiu, la dinàmica no ha de ser la liberalització.

-- Demanam també que s’exigeixi una fiança que cobreixi la desinstal.lació de les plaques solars i altres instal.lacions una vegada hagi acabat l’explotació industrial.

REHABILITAR PATRIMONI ÉS ACTIVAR L’ECONOMÍA LOCAL

ARCA també ha recordat al seu escrit dirigit als grups polítics que el Patrimoni és un actiu de promoció econòmica i que rehabilitar Patrimoni és també reactivar l'economia local. I a més, permet que les persones de Mallorca ens poguem sentir identificades  i orgulloses de la nostra terra.  És per això que s’ha de invertir en Patrimoni públic i facilitar les coses al Patrimoni privat.

ARCA demana a l’Ajuntament de Pollença que cerqui un altre emplaçament per a una exposició temporal d’escultures.

L’Ajuntament de Pollença té previst inaugurar aquest proper cap de setmana una exposició temporal d’escultures, la qual s’ha dut a terme a l’escalonada del Calvari, fent malbé al seu paviment, degut a que aquestes han estat enganxades al terra amb prèvia perforació d’aquest.

L’escalonada del Calvari de Pollença és un element que es troba inclòs al Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Pollença i el seu grau de protecció impedeix que es puguin perforar els seus escalons.

La fitxa del catàleg municipal diu que s’ha de preservar i recuperar aquesta escalonada, per tant l’Ajuntament de Pollença està incomplint la seva pròpia normativa, fent malbé i alterant un bé cultural de referència, no només per a la localitat, sinó per a tota Mallorca.  

ARCA no s’oposa a l’exposició artística, però creu convenient que l’Ajuntament de Pollença hauria de cercar un altre indret.

ARCA opina que l’Ajuntament de Pollença no ha tengut en compte el valor històric i cultural de l’emplaçament per a aquesta exposició temporal, llavors seria important que pogués rectificar i cercar un altre emplaçament més adient que no alteri i faci malbé a aquest bé cultural.