13 d’ag. 2009

embARCA't: Les processons de la Mare de Déu Morta

Per Biel Barceló Català.

Can Weyler.

La imatge que s’exposa a la sala gòtica de can Weyler, prové de l’església parroquial de santa Bàrbara de Vilafranca i el llit on descansa es obra de l’artista de Terrassa Antoni Miralda. Artista que comparteix residencia entre Miami i Barcelona i treballa les vessants mes coloristes del mon dels aliments i de la cuina a traves del denominat “Power Food”. Es diu que: “ha construït un univers fet de matèria comestible”.

Tornant a la imatge direm que arriba d’una vila que neix quan els senyors de Sant Martí tenen necessitat de fixarla residència dels pagesos que treballaven les seves terres al costat de la gran possessió i per això establiren part de Son Pere Jaume. Els nous vilatans que durant segles anaren a missa a l’oratori dels senyors i que posteriorment ho feren a una esglesiola emplaçada al mateix lloc on es troba l’actual temple, començaren a edificar l’actual edifici als voltants de mil set-cents. Mol aviat degueren tenir la imatge ja que estilísticament hem de situar-la a les primeres dècades del segle XVIII.

Bona part de l’èxit de població es deu al fet que els joves no estaven subjectes a lleves. Posteriorment, en temps d’Isabel II, i degut a la necessitat de posar terres en cultiu per tal de finançar les despeses de les guerres colonials, s’utilitzarà la mateixa exempció per tal de posar en marxa les Colònies Agrícoles. La pèrdua de les restes de l’Imperi es la causa de que tan sols perdurin les que es situaren a la vora de la mar.

Imatge amb; toca, túnica, i mantó com les mes antigues de les conegudes. Ha perdut la corretja i el vel i va descalça. Les mans juntes, amb un espai per posar-hi alguna flor i en posició quasi vertical, caracteritzen les mares de Déu mortes mallorquines anteriors a mitjans del mil set-cents. La corona es idèntica a la que porta la Mare de Déu Morta sortida de la mà d’Andreu Carbonell pel convent de les dominiques de santa Catalina de Sena i la de la Verge de Sencelles. La toca es verdosa, mentre el mantó es blau d’arpillera recoberta de guix i adornat amb pa d’or i pintat. La zona de la túnica es la que ha sofert una sèrie de repintades poc afortunades i presenta dues taques obscures. Del mantó es desprenen trossets de guix i si afegim que la cara ha sofert algun maquillatge dubtós hem de concloure que la seva restauració es urgent.

A la mateixa parròquia existeix un quadre de la Coronació de la Verge, que correspon al mateix cicle litúrgic de les festes de la Mare de Déu Morta i que ni Jeroni Berard ni el pare Munar descriuen en els seus coneguts estudis.


Parròquia de la Immaculada (Sant Magí).

Diu el pare Munar: “Imagen Yacente ( S. XVI?). En la capilla de Ntra. Señora del Milagro, dentro de un nicho cerrado que hay sobre el altar, se guarda una antigua imagen de la Dormición de Ntra. Señora, de rostro plácido, vestida con toca y manto, y con las manos juntas... perteneció a la iglesia del monasterio de Monjas de Sta. Margarita, de donde la sacó el Rdo. D. Antonio Deyá, vicario de la iglesia de Sta. Catalina, habiéndola encontrado dentro de un montón de cosas inservibles”.

El llit es posa dins aquesta capella lateral el que dificulta la magnifica visió que es tindria si es col·loques al centre del temple ja que de fons es veuria el retaule que Dardanone realitzà per la Seu i que la reforma de Gaudí va provocar que el traslladessin a aquesta parròquia. Aquest retaule de l’Assumpta es l’obra cabdal d’aquest militar milanes que, al marge dels gremis, treballà per a les principals famílies mallorquines. En aquest obra fou ajudat per Joan Deià i pel batedor d’or Francesc Bonnín, i pagat pel canonge Francesc Togores Olesa, fill dels comtes d’Aiamans.

Parròquia de Sant Jaume.

El llit de i la Mare de Déu Morta de sant Jaume son obra de l’Adrià i es un dels conjunts mes harmònics de tots els que es munten a Mallorca. La fotografia feta el seu dia per Jeroni Juan i que figura al manual que estudiaven els guies turístics dels anys cinquanta ens mostra l’obra en el seu mes gran esplendor. Inspirat en el llit existent a santa Maria de Mar de Barcelona, que a la vegada recorda el que Luis Bonifaç feu per a la catedral de Girona. Es col·loca davant la capella de santa Catalina Tomàs, el retaule de la qual fou realitzat al taller del mateix Adrià Ferran i Vallès.

Aquest any i gracies a l’esforç entusiasta de mossèn Pons i de l’escolà de la parròquia Jaume Flexas s’ha muntat a mes de la tarima, les columnes i els angelets. Els cinc àngels son igualment obra de l’Adrià, d’excel·lent factura que presenten, això si, algun petit desperfecte a la zona de les mans a les que manquen alguns dits. Els quatre canelobres que adornen l’urna son igualment sortits del taller de l’artista català.


La Verge es absolutament innovadora ja que no porta toca ni tan sols un vel i la túnica es de color blanc. El mantó es de color blau i creua la figura de dreta a esquerra per baix de la corretja. Les mans les te creuades damunt el pit i els peus van a la darrera ja que porta unes sandàlies “romanes”.



Convent de la Concepció.

Es una rèplica del llit de la Seu on quatre àngels barrocs aguanten les vares del pali que cobreix l’urna situada damunt una gran tarima. La imatge porta mantó toca i túnica.

Els àngels i la magnífica urna barroca son obra de l’artista de Felanitx Miquel Barceló, que com veiérem l'any passat estigué absolutamet vinculat als agustins



Les despeses foren cobertes amb els diners que proporcionava la possessió de Mortix a sor Isabel Cifre. L’ imatge d’aquesta monja es pot veure a l’àtic del retaule major obrat per Pere Pou, artista igualment vinculat a l’orde dels agustins.

Aquesta imatge durant l’any es guarda darrera l’altar de l’Assumpta, on el carrer central hi figura la pujada de Maria al cel i remata el retaule la Coronació de la Mare de Déu.


Aquesta comunitat de monges agustines conserva una de les poques processons que es segueixen fent a les esglésies mallorquines. En aquest cas es una processó pel claustre del convent.

____________________________
La gran benefactora del convent de monges de les agustines es sor Elisabet Puig, que pagarà bona part de l’església del convent del carrer de la Concepció, amb les ànnues mercès de la possessió de Mortitx.

Miquel Barceló de Felanitx, realitzarà un llit de la Mare de Deu d’Agost pel convent masculí dels agustins i un altre pel convent de les monges. Ens trobem igualment membres de la família dels Oms treballant a les dues esglésies. I si Pere Pou es l’autor del retaule major del convent de la Concepció, un altre Pou, Sebastià, viurà els darrers anys de la seva vida al convent del Socors on realitzà el retaule de la Verge dels Desemparats.

Aquest Sebastià Pou, que visqué i tingué taller al carrer del Call, moria al convent del Socors el 6 d’agost de 1725 i fou enterrat al dit convent, emparant-se els agustins en el fet de que l’artista vivia allí. Reclamarà el rector de Santa Eulàlia i l’artista es desenterrat el dia següent i portat a l’església parroquial on serà definitivament enterrat.

Miquel Barceló, tindrà un fill, Agustí Bernat Barceló i Puigserver que es farà frare agustí i sofrirà els problemes de la guerra de Successió, ja que s’haurà d’exiliar a Viena on finirà el 1725, mentre el seu pare feia tretze anys ja estava enterrat a l’església del Socors, on encara es conserva la seva lauda sepulcral a l’entrada de la capella de Sant Nicolau el Tolentí, capella a la que dedicà un bon grapat de diners i d’esforços.

El notari Salvador Sureda era propietari de Son Suau, possessió que es trobava davant el convent dels mínims de la Soledat. Aquest jurista intervindrà en documents relacionats amb membres de famílies austriacistes, com es el cas dels Sureda de Sant Martí. Es conserva el document d’augment en mil lliures de la dot de Joana, la filla de Tomàs Quint Safortesa i Maria d’Olesa, que vivien davant el convent de la Concepció, en motiu del seu matrimoni amb Francesc Sureda de Sant Martí. L’havia trobada perjudicada?.

La mare de la núvia, Maria d’Olesa, pagà la primera volta de l’església de la Concepció, i es troba enterrada al centre de la nau davant el presbiteri.

Intervingué igualment, Salvador Suau, en el conflicte del fideïcomís Desclapes. El plet s’inicia quan el 1563 Margarida Barthomeu deixà els bens al seu net Francesc Villalonga i Desclapes, que comprenia les possessions de Rotana i Brandis de Manacor i la casa que es coneixerà com a can Villalonga Gran i posteriorment com a can Sureda i actualment can Vivot El plet durarà mes de cent anys i el nostre notari defensava aleshores els interessos de Jordi Villalonga i Fortuny, II marqués de la Cova .

De tota manera un dels afers mes curiosos en que intervingué el notari es en els cas de don Eliseu Belloto i Morell. Don Joan Baptista Belloto i Dezcallar, destacat filipista, fou comandant de les illes Alhucemas i intendent de les tropes borbòniques d’ocupació de Mallorca el 1715. Estava casat amb Margalida Morell i de Berard i quan morí el 1721, la seva viuda fou denunciada i acusada d’haver simulat un embaràs i haver “comprat” el nadó, que era pòstum, a una dona pobre. Aquest nadó Eliseu Belloto, fou el darrer propietari d’aquest llinatge del casal del carrer de la Pau (avui seu d’Arca) ja que el 1730 la casa figurava com a propietat dels Ballester.

Recordarem per acabar que el llit de la mare de Deu de la Seu porta les armes dels Belloto, ja que el canonge Joan Belloto en pagarà les despeses de la seva realització el 1671.


Sens dubte la processó més famosa de l´'illa és la que es fa cada any a les vuit de l'horabaixa a Valldemossa, i que es conèix com a "Processó de les Crestes"

Cap comentari: