Recorreguts embARCA't : “Les Processons de la Mare de Déu d’agost" i “Imatges de la Mare de Déu d’agost” dirigits per Biel Barceló (v. Activitats agost)Imatge: Un grup de voluntaris d'ARCA traslladen la imatge de la Mare de Déu morta des del museu de la Santa Creu a l'església per fer el muntatge del Llit d'enguany .
ELS LLITS DE LA MARE DE DEU A PALMA. ELS AGUSTINS
Dedicarem els recorreguts del 2008 a la memòria de mossèn Sebastià Oliver, capellà que fou durant molts d’anys de les monges agustines del carrer de la Concepció.
L’ordre dels agustins tindrà un convent a Mallorca gràcies a l’impuls que el religiós valencià Joan Eixarc, que abans fou militar i que el 1484 arribarà a Mallorca juntament amb frares del seu ordre per instal·lar-se al lloc on avui es troba l’església de la Immaculada (Sant Magí).Passaren posteriorment al solar que cedit per la família Armengol es trobava devora la porta Pintada Vella (actual carrer 31 de Desembre), emperò les disposicions del concili de Trento faran que passin a residir a l’interior de les murades i ocuparan el lloc on encara avui es troben i que es coneix com a convent del Socors. Son els mateixos anys que les monges agustines del Puig de Maria hauran de deixar Pollença per a instal·lar-se, primer al carrer de Sant Miquel i posteriorment al convent del carrer de la Concepció on encara avui instal·len un dels llits de la Mare de Deu Morta mes monumentals, gràcies als esforços i al gust per la Litúrgia del recentment traspassat mossèn Oliver.
No abandonaran els agustins el convent de fora murada fins ben entrat el segle XVIII, que es coneixerà com a Convent d’Ítria, en honor a la devoció d’origen oriental a la verge Odighitria, (la que mostra el camí). La imatge d’aquesta Mare de Deu avui es conserva al convent del Socors i es obra de l’escultor Antoni Carbonell. Els Carbonell es trobem estretament vinculats als Oms, com veurem, i un membre de la nissaga, Andreu, serà l’autor de la imatge de la Mare de Deu Morta del convent de Santa Catalina de Sena.
La devoció a la Verge del Socors,(la Mare de Deu de la massota, en paraules del nostre soci d’honor Pere Xamena), es d’origen sicilià ja que es conta que una mare de Palerm desesperada pels plors del seu fill petit dirà: “que t’endugui el Dimoni”. A l’acte comparegué un monstre que s’enduia la criatura i la seva mare invocarà Maria al crit de; “Verge santa, Mare meva, socors” .La Mare de Deu acudeix amb un gran garrot a la ma i acollint l’infant sota el seu mantó.
A partir del tercer quart del segle XVII, trobem vinculat al convent dels agustins de ciutat al notari Salvador Suau les armes del qual es troben a l’arc d’entrada de la capella de Santa Catalina Tomàs i de l’Assumpta. L‘escut que coronaria el retaule correspondria al seu fill Pere Joan Suau Manera.
El pare del nostre notari era paraire i vivia a la casa de davant la posada de Montserrat a Palma, es deia Pere Joan (possiblement es el Pere Joan enterrat prop del presbiteri de l’església conventual) es casà amb Pràxedis Fiol. El seu fill es per tant Salvador Suau i Fiol que es casarà amb la montiurera Catalina Manera i Obrador dels Rossells, filla de ciutadans militars.
El nostre notari es un bon representant d’oportunisme polític ja que el setembre de 1706, quan John Leake es presenta amb la flota anglo-holandesa a la badia de Palma, el nostre home i segons paraules de Joaquim Maria Bover actuà de la següent manera: “hallándose el Dr Suau en la presente ciudad en su playa, salió ansioso a prestar la debida obediencia y manifestar el grande amor que professava a Nuestra Augusta Casa y Real Persona”. Per aquest fet l’arxiduc Carles l’hi concedeix “el privilegi d’escut d’armes que usa i posseheix el general de batalla don Sebastià que era un pariente seu”.
Aquest escut dels Suau-Ventimilglia, es el que corona el retaule de la capella esmentada de Santa Catalina Tomàs i l’Assumpta, acabat als voltants de 1710.
I qui era aquest Sebastià Suau de Ventimiglia?. Dons el fill d’un capità d’armes mallorquí que es casarà a Sicília amb Elisabetta di Ventimiglia i que el 1637 es troba a Cambrai servint en els exercits de Felip IV i Carles II durant mes de trenta anys, durant els quals es casarà amb la flamenca Johanna Dirkens Coppens i que tindran una filla nascuda possiblement a Brussel·les als voltans de 1693 i morta a Palma el 1746 que es casarà en primeres núpcies amb Francesc de la Cavalleria i Berard i en segones amb Mauro del Aquila (comte d’Aquila). Això explicaria que l’àtic del retaule de la capella dels Suau estigui ocupat per una pintura que representa el beat Antonio de la Torre del Aquila.
El capità esmentat apareix a la documentació del temps dels Austries amb el llinatge de Suave de Veintemillas, al mateix temps que els Rossinyol esdevindran Ruiseñor i els Gallard del Canyar Gallardo del Cañero, tal com ens ho recorda Perico Montaner. Es evident que els “manifiestos” son una cosa molt mes antiga que el que ens feim comptes.
Aquest benefactor del convent masculí te la corresponent benefactora del convent de monges de les agustines en la figura de sor Elisabet Puig, que pagarà bona part de l’església del convent del carrer de la Concepció, amb les annues mercès de la possessió de Mortitx.
A partir d’ara ens trobarem amb un altre artista, Miquel Barceló de Felanitx, que realitzarà un llit de la Mare de Deu d’Agost pel convent masculí i un altre pel convent de les monges. Ens trobem igualment membres de la família dels Oms treballant a les dues esglésies. I si Pere Pou es l’autor del retaule major del convent de la Concepció, un altre Pou, Sebastià, viurà els darrers anys de la seva vida al convent del Socors on realitzà el retaule de la Verge dels Desemparats.
Aquest Sebastià Pou, que visqué i tingué taller al carrer del Call, moria al convent del Socors el 6 d’agost de 1725 i fou enterrat al dit convent, emparant-se els agustins en el fet de que l’artista vivia allí. Reclamarà el rector de Santa Eulàlia i l’artista es desenterrat el dia següent i portat a l’església parroquial on serà definitivament enterrat.
Miquel Barceló, tindrà un fill, Agustí Bernat Barceló i Puigserver que es farà frare agustí i sofrirà els problemes de la guerra de Successió, ja que s’haurà d’exiliar a Viena on finirà el 1725, mentre el seu pare feia tretze anys ja estava enterrat a l’església del Socors, on encara es conserva la seva lauda sepulcral a l’entrada de la capella de Sant Nicolau el Tolentí, capella a la que dedicà un bon grapat de diners i d’esforços.
Tornem ara al nostre notari, propietari de Son Suau, possessió que es trobava davant el convent dels minins de la Soledat. Aquest jurista intervindrà en documents relacionats amb membres de famílies austricistes, com es el cas dels Sureda de Sant Martí. Es conserva el document d’augment en mil lliures de la dot de Joana, la filla de Tomàs Quint Safortesa i Maria d’Olesa, en motiu del seu matrimoni amb Francesc Sureda de Sant Martí. L’havia trobada perjudicada?.
La mare de la núvia, Maria d’Olesa, pagà la primera volta de l’església de la Concepció, i es troba enterrada al centre de la nau davant el presbiteri.
Intervingué igualment, Salvador Suau, en el conflicte del fideïcomís Desclapes. El plet s’inicia quan el 1563 Margarida Barthomeu deixà els bens al seu net Francesc Villalonga i Desclapes, que comprenia les possessions de Rotana i Brandis de Manacor i la casa que es coneixerà com a can Villalonga Gran i posteriorment com a can Sureda i actualment can Vivot El plet durarà mes de cent anys i el nostre notari defensava aleshores els interessos de Jordi Villalonga i Fortuny, II marqués de la Cova .
De tota manera un dels afers mes curiosos en que intervingué el notari es en els cas de don Eliseu Belloto i Morell. Don Joan Baptista Belloto i Dezcallar, destacat felipista, fou comandant de les illes Alhucemas i intendent de les tropes borbòniques d’ocupació de Mallorca el 1715. Estava casat amb Margalida Morell i de Berard i quan morí el 1721, la seva viuda fou denunciada i acusada d’haver simulat un embaràs i haver “comprat” el nadó, que era pòstum, a una dona pobre. Aquest nadó Eliseu Belloto, fou el darrer propietari d’aquest llinatge del casal del carrer de la Pau (avui seu d’Arca) ja que el 1730 la casa figurava com a propietat dels Ballester. Recordarem per acabar que el llit de la mare de Deu de la Seu porta les armes dels Belloto, ja que el canonge Joan Belloto en pagarà les despeses de la seva realització el 1671.
DORMICIÓ
El tema de la Dormició de la Verge, apareix documentat a partir del segle IV, a pesar de recollir versions que ja circularien a partir del segle II. En els escrits canònics, es a dir, aquells que l’Església ha acceptat i per tant formen part del Nou Testament, res es diu dels darrers moments de la vida a la Terra de la Mare de Deu, però ja molt al començament de l’existència de diverses Esglésies cristianes al voltant de la Mediterrània Oriental, apareixen festes dedicades a la Memòria de Santa Maria.
A Alexandria, celebraven la festa el 21 tubé (16 de gener del calendari Julià o 29 de gener del Gregorià), ja que segons els coptes aquesta es la data del traspàs de la Verge, fixant la Assumpció del seu cos al cel el 16 de mesoré,(9 d’agost de calendari Julià o 22 d’agost del calendari Gregorià) es a dir dos-cents sis dies desprès de la seva mort
A pesar de que alguns autors atribueixen al Patriarca Teodosi d’Alexandria la instauració de la festa del 16 mesoré, seran els cristians de Síria i Palestina qui adoptaran aquesta data con el dia dedicat a la Memòria de la Mare de Deu.
El 15 d’agost s’adoptarà principalment a Constantinopla, com a festa de la Dormició, i desprès del concili d’Efes (431), en que es declara a Maria Mare de Deu (Theótokos), la festa passarà a Jerusalem i posteriorment a traves de Roma a tota l’Església occidental. Es l’emperador Maurici(582 –602), qui a traves d’un edicte Imperial establirà la festa a tot l‘Imperi, el 15 d’agost.
La literatura apòcrifa, dedicada a la Dormició de la Verge, pareix derivar del Llibre del repòs conservat en etiòpic però que deriva d’un original grec anterior. De tota manera l’Església Oriental adoptarà com a “oficial” el llibre de Joan el Teòleg o pseudo Joan, que es conserva en un text del segle V. A Occident, en cavi, la rica tradició escrita referida a la Assumpció de la Verge tindrà el seu mes reeixit exponent en el que s’anomena el Transitus B o pseudo Melitó que correspon al segle VI i que es el predecessor del llibre de Joan de Tesalònica del segle VII.
A l’àmbit dels escrits en català, hem de fer referència a Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Viçens Ferrer, sor Isabel de Villena i Joan Rois de Corella, com autors que tracten el tema de la mort de Maria. Hem d’afegir-hi, a mes, tota la literatura de caire mes popular, que fa referència als Goigs de Nostra Dona., i també la influencia que tingué al nostre àmbit la Llegenda Aurea del dominicà Santiago de la Voragine.
El misteri, que es representa a la Selva del Camp, es deutor del escrits del monjo dominic, i es el mes antic dels textos que es representen en català. Trobat dins un llibre de comptes de la Senyoria de Prades i precisament corresponent a un del anys en que un del membres mes destacats de l’esmentada família era bisbe a Mallorca. Lluís de Prades, un bisbe molt discutit per les seves llargues absències de Mallorca, a vist la seva labor reivindicada en el llibre que Jaume Serra dedica a l’obra de la Seu, durant el seu bisbat.
En canvi el misteri de València, es deutor primordialment dels escrits d’Eiximenis, i el misteri d’Elx beu de les mateixes fonts, encara que el text que es representa es mes tardà.
La devoció a la festa de l’Assumpta a la Mallorca posterior a la conquesta catalana, es molt primerenca ja que el 1315 ja es tenen noticies d’un retaule dedicat a aquesta advocació a Santa Margalida
També Jaume III, a les Lleis Palatines ens dirà “processó es fassa el dia de la Mare de Deu d’Agost”. El seu cunyat, Pere el Cerimoniós en el llibre d’Ordinacions de Cort recorda “en l’Assumpció processó sia feta”.
De tota manera qui donarà un fort impuls a la festa religiosa serà el Bisbe Berenguer Batle (1333-1349), gran devot de la Verge. El dia de la Mare de Deu d’agost celebrava de pontifical assistit per dotze preveres que l’acompanyaven amb capa pluvial a la processó claustral. Donant així a la festa
la mateixa solemnitat que la celebració del Nadal. Posteriorment, durant el bisbat del Pere de Cima, Pere Morey, realitzarà el retaule gòtic de la capella reial de la Catedral, o a la predel.la seran representats els set goigs de la Verge, motiu iconogràfic que con veurem tingué una llarguissima vigència a la Seu. El frontal dit d’en Ribes, cortina que amagava el retaule de Pere Morey, tan sols s’aixecava completament nou dies en tot l’any i un del s dies era el 15 d’Agost. Igualment Joan I, manarà que els nous jurats fossin elegits la vigília de la Mare de Deu d’agost. També era aquest el dia elegit per a començar els llibres d’obra de la Seu
El 1449 tenim documentada la processó de Sóller i el 1478 a Sineu, on a mes participen joglars per a animar els actes civils que igualment incorporaren corregudes al cos
El 1456, per tant temps desprès de la revolta dels forans, els jurats i el governador Francesc Erill, posaran en funcionament la processo de Ciutat, que ben aviat pagarà el gremi de carnissers. Al Puig de Pollença era el dia escollit per una gran festa en la que els pollençins es menjaven un bou.
La festa estarà vinculada igualment al gremi de carnissers, ja que a Pollença es menjaran un bou al Puig, tos els habitants de la vila i a Palma pagaran les despeses de la festa. La capella de la Carnisseria d’Amunt, a l’actual plaça d’en Coll, era presidida per un quadre representant la Dormició de la Mare de Deu. Quan s’enderrocà l’edifici, per crear l’espai de la plaça, Salvador Coll Terrasa (barra d’or) feu donació de l’obra a l’Ajuntament i actualment es conserva al despatx de la batllessa on igualment es troba la Mare de Deu del Consellers.
Del cicle de la Mare de Deu d’agost, la iconografia mes antiga conservada a Mallorca, es la coronació de la clau de volta de la capella de Santa Aina a l’Almudaina, i una mica posterior es la coronació de Joan Daurer, el primer pintor conegut pel seu nom a Mallorca i que es troba al Museu Diocesà (la darrera vegada que vaig visitar-lo no estava exposat)
Es el moment em que vinculat al set goigs de la Mare de Deu, comença a aparèixer, el tema de la Dormició, tal com es veu al camí de les set creus de Lluc, o al retaule gòtic de la seu de Mallorca. La Primera de les obres es deu a la mà d’un dels membres de la família Tosquella, i una rèplica es troba a la plaça del monestir de Lluc, mentre l’original es troba al museu del santuari. La peça de la Catedral, Gaudí, la va traslladar a la part interior del portal del Mirador, en una posició molt elevada, cosa que en dificulta la visió
De tota manera l’artista que amb mes qualitat desenvoluparà, el tema de la mort de Maria, es el que coneixem com a mestre de Santa Eulàlia. La peça mes important es sense cap dubte la Dormició que es conserva a la Parròquia esmentada, però seria interessant fos visible una Coronació, força deteriorada que es conserva a la Parròquia de Selva.
Un altre dels temes iconogràfics que, assolirà un cert èxit a la nostra Illa serà l’entrega del cinturó de la Verge a Sant Tomàs, tema que desenvoluparà tant Miquel d’Alcanyís (al museu parroquial d’Alcudia) com Joan Rosat (antic mestre de les predel.les) al quadre que es troba actualment al museu diocesà). Un tema a investigar es la influencia que sobre aquesta iconografia pogués tenir la presència de representants a Mallorca del mercader de Prato Francesco Datini. Es a l’esmentada ciutat de la Toscana on es guarda un del cinturons de la Verge. Curiosament es conservava un altre cinturó al monestir de Santa Maria de Blaquerna a Constantinopla, (avui a un dels monestirs de Monte Athos). Rosat per altre banda a mes de pintor era mercader i com a tal morirà a Florencia, estant per tant igualment t vinculat a la Toscana.
Només es conserva un quadre amb el tema de l’Anunci de la mort de la Verge, obra atribuïda al mestre de Santa Eulàlia (avui al Museu de Mallorca).
Igualment el mestre de Montision, a la predel.la, del retaule de la Presentació de la Mare de Deu, hi pintarà una Dormició
CORONACIÓ
Es un tema del tot estrany a la iconografia de l’Església Oriental, encara que en el pseudo Melitó de Sardes s’hi relata el fet, que serà popularitzat per Gregori de Tours. De tota manera l’èxit a les representacions artístiques a partir del segle XII, es deu primordialment al fet que el tema es desenvolupat per Santiago de la Voragine a la Llegenda Aurea i a mes, a la necessitat que tenen les monarquies emergents de reafirmar-se davant el poder dels senyors feudals.
Així dons es un tema quasi be inexistent a les esglésies ortodoxes i per altre banda no es gens estrany que la primera de les representacions amb una coronació de la Verge sigui a Notre Dame de Senlis i precisament al timpà d’un del portal d’accés al temple, per tant molt a la vista del fidels. El tema com veiem es d’origen francès i es molt comú a les portalades dels grans temples com es el cas de Chartres, de Paris o de Reims, a la monarquia francesa.
Molt aviat es un tema d’èxit que arribarà a Mallorca on la dinastia privativa, no tan sols te problemes per reafirmar-se enfront dels grans magnats que participaren a la conquesta catalana de Mallorca, sinó que igualment a de defensar la seva pròpia existència davant les pretensions dels monarques de la dinastia catalano-aragonesa. Així, una de les claus de volta de la capella de Santa Aina de l’Almudaina representa a Crist coronant la seva Mare, en una peça atribuïda a Pere de Guines, de principis del segle XIV, per tant del moment en que Jaume II de Mallorca, ha aconseguit, gràcies a les gestions i pressions del Papa la restitució del Regne. El tema no s’esgota aquí ja que es durant el regnat de Pere el Cerimoniós, el primer pintor que coneixem pel seu nom a Mallorca, Joan Daurer, pintarà al tremp damunt taula una Coronació en la que Mare i Fill comparteixen el mateix tron i la Verge te la posició del cap una mica inclinada. Era els temps de la reincorporació de Mallorca al Regne de d’Aragó.
La peça pertany al Museu Diocesà encara que la darrera vegada que vaig anar-hi d visita no estava exposada.
Finalment una nova dinastia, d’origen castellà, els Trastamara, ocuparà el tron de la Corona d’Aragó i altre vegada tenim un pintor que realitzarà una Coronació. Es Joan Desí que pintarà el quadre de la Mare de Deu i els Àngels i que actualment es conserva a la sagristia del convent de Sant Francesc de Ciutat.
El tema de les Coronacions no s’ha de confondre amb el de la Glorificació de la Mare de Deu. A les Coronacions, les persones representades formant part activa de l’escena son adultes. A la Glorificació la Verge estarà coronada però tindrà entre els seus braços o a la seva falda Jesús infant.
La Coronació de la Verge seguirà molt present a la retaulística mallorquina, amb la variant de qui es representa coronant la Mare de Deu es la Santíssima Trinitat, com por ser el cas del retaule major, avui a Sant Magí, i que abans fou el gran retaule barroc de la Seu de Mallorca i que fou traslladat a l’església de la barriada de Santa Catalina a rel de la reforma de Gaudí a la Seu. Aquest retaule on es representa l’Assuncio i la Coronació de Maria, realitzat per Giuseppe Dardarone a principis del segle XVIII, tingué un èxit immediat essent copiat per Fra Albert Borguny que projectarà el retaule major de Binissalem.
Finalment esmentarem una peça d’importació, actualment a la segona capella de la part de l’Evangeli de l’església de Sant Miquel. Aquesta obra de finals del S XVIII, va ser encarregada pel gremi de gerrers al valencià José Gil, per tal de amoblar la seva capella al convent del Sant Esperit. Sortia a la processo del Corpus.
Texts: Biel Barceló
Última Hora Digital 15-8-2008 ARCA revela los secretos de la Mare de Déu Morta en un itinerario por Palma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada