ARCA presenta l'exposició Pere Garau. Un barri amb història

Demà, dissabte, 3 de gener inauguram l’exposició “Pere Garau, un barri amb història”.
A les 11’00h a la plaça de les Columnes.
Tres carpes albergaran una exposició fotogràfica, amb explicacions didàctiques, sobre la gestació del barri i el seu patrimoni. La idea és que la gent es trobi amb ella, perquè les carpes estaran situades a l’exterior.
Amb 20 pannells que contenen més de 200 fotografies, habitants de tot Palma entendran què és l’Eixample, què és el patrimoni i perquè val la pena conèixer-lo, estimar-lo, cuidar-lo i exigir la seva protecció.

ARCA vol posar en valor el patrimoni de les barriades de Palma. Estam a temps de salvar molts d’elements arquitectònics i culturals
Hem començat amb Pere Garau per ser la barriada que més habitants té, molta concentració d’immigració i pateix una forta substitució de immobles antics per d’altres que poden fer perdre encara més la personalitat de l’entorn.
ARCA vol fer entendre a la ciutadania i als responsables polítics que “patrimoni” són moltes coses petites que passen gairebé desapercebudes i hi són a totes les barriades de Palma. Patrimoni no és tan sols aquells edificis emblemàtics com la Seu, Castell de Bellver o Palaus, també ho són les cases senzilles i humils que ens recorden la nostra història.
Però el més important és que estam a temps de protegir moltes coses que encara hi són.

La modernitat i el progrés han de ser compatibles amb el respecte pel passat i el seu patrimoni més humil
Els avenços culturals i econòmics ens han de dur a un altre tipus de urbanisme i normatives que considerin que és una riquesa allò que troben. És necessari establir una tipologia respectuosa i harmònica amb l’estètica de la barriada.
Pere Garau és una de les barriades de l’Eixample que a partir dels anys’20 va viure una transformació passant de ser una zona d’horts i propietats agrícoles, a donar cabuda a moltes persones que arribaven dels pobles de Mallorca.

Alguns títols dels pannells:
Tres onades migratòries; Edificis protegits; Els nostres records també són patrimoni: Un niu de cultura al nostre barri; Urbanisme desordenat; Te proposam un joc,...

L’exposició: Horaris i lloc.
Estarà ubicada a dies alterns a la plaça de les Columnes i a la plaça Pere Garau
Des del dia 3 fins al 15 de gener.
De 11’00h a 19’00h
Dilluns, dimecres i divendres a la plaça Pere Garau.
Dimarts, dijous i dissabte a la plaça de les Columnes.

Garau. Un barri amb història.

Organitza: ARCA
Patrocina: Gerència d'Urbanisme. Ajuntament de Palma.

diariodemallorca.es 2-1-2008 Más de 200 imágenes muestran el patrimonio de la barriada

ARCA lamenta l’abandonament a què ha estat sotmesa la possessió de Can Granada durant els darrers anys

Les cases del rafal de Can Granada aguantaren estoicament, durant anys, l’embranzida del creixement urbanístic entorn del monestir de la Real, però la deixadesa i la manca de manteniment que patiren des del seu abandonament, agreujades pels temporals de l’octubre de 2007 i el desembre de 2008, significaren, a la llarga, la seva pèrdua definitiva. Com sempre, ha estat una suma de menyspreus: nul interès de la propietat per conservar l’edifici, nul interès de l’Ajuntament de Palma per ampliar el catàleg de protecció d’edificis i nul interès de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca per actuar-hi subsidiàriament.
Aquest és el destí que li espera a bona part del patrimoni rural ciutadà que no gaudeix de cap mena de protecció, tot i que el fet de tenir-la no garanteix, en absolut, la seva pervivència. És el cas de les cases veïnades de Son Cabrer, amb les teulades esmicolades des del 4 d’octubre de 2007 i amb unes enormes taques d’humitat a les façanes fruit de la filtració de l’aigua de la pluja.
Amb la conversió de bona part dels terrenys de Can Granada en polígon sociosanitari, s’esperava, per part dels promotors, una rehabilitació digna de l’immoble, però, en lloc d’això, fou aïllada del complex. Les cases eren situades a la cruïlla del camí dels Reis i l’antic camí de la Real, vora Magatzem Verd (So na Pau) i la clínica Palmaplanas. L’edifici, dels segles XVII-XVIII, representava amb mèrit la tipologia d’arquitectura rural tradicional. La façana de gregal mostrava un arc rebaixat cegat. Les finestres tenien orla i fillola de pedra de marès. Les parets mestres eren de marès, pedra en verd i tapial, tot barrejat, i els cantons i les obertures eren de pedra de marès. Tenia coberta de dues vessants amb teula àrab. Tot plegat, l’edifici simbolitzava una fita enmig d’un polígon sociosanitari i d’una zona residencial, era de les poques cases adscrites a l’arquitectura rural tradicional que quedaven en aquella zona i, per tant, representaven una manera de construir que no tornarà a repetir-se.
No menys interessant era la seva història. En l’època àrab, era l’alqueria Ânino o Âmior. Posteriorment, fou denominada la Cova. El 1341, el rei Pere IV d’Aragó concedí permís a Bernat Sagranada de poder traslladar, sempre que volgués, el canó que tenia a ca seva, prop del convent de Santa Margalida, al rafal que tenia vora la creu del monestir de la Real. Després passà al seu fill Robert Sagranada, de la família del qual prengué la denominació de Can Granada. Més endavant, fou, successivament, de Martina Sagranada, Bartomeu Rossinyol de Sagranada (1522), Baltasar Rossinyol de Sagranada (1543), Nicolau Rossinyol de Sagranada i Nét (1601), Baltasar Rossinyol de Sagranada i Santjoan (1641), Baltasar Rossinyol de Sagranada i Safortesa (1667), Baltasar Rossinyol de Sagranada i Dameto (1707), Francesc Rossinyol de Sagranada i Desclapés (1761), Pere Rossinyol de Sagranada i Gual (1817) i Francesc Rossinyol de Sagranada i Safortesa (1864). Sembla que abans de la conversió del rafal en polígon sociosanitari, n’era propietària Maria Isabel Rossiñol Fuster.

Text i imatges: Roberto Fernández Legido

EmbARCA't: Visita als Betlems Conventuals

Visita als Betlems Conventuals: La Sang, Jeronimes, St Francesc i Sta Clara. A càrrec de Biel Barceló

ARCA denuncia l’immobilisme de les administracions per protegir el patrimoni

Durant la passada legislatura, els qui eren a l’oposició (i ara governen) no cessaren en la denúncia constant del malbaratament del patrimoni. Ara que tenen l’oportunitat de posar-hi remei, veim com, malauradament, que alguns aspectes continuen exactament igual. Vegem-ne alguns exemples il·lustratius.

Son Oms: Des de novembre de 1998, s’han presentat diversos projectes de restauració i consolidació de la torre de defensa de Son Oms —dels segles XIV-XV— que finalment no s’han duit a terme. El 26 de març de 2007, el Consell de Mallorca concedí una subvenció de 16.619,73 euros per restaurar aquest Bé d’Interès Cultural. Davant la deixadesa de l’Administració i de la propietat, el Grup per l’Estudi de les Fortificacions Balears (GEFB) i ARCA ho denunciaren, ja que la torre amenaça ruïna. Es produeix un canvi de govern i entren dins les diverses administracions aquells que, quan eren a l’oposició, criticaven amb duresa el passotisme dels anteriors gestors. El 28 de gener de 2008, el nou director insular de Patrimoni Històric, Gabriel Cerdà Buades, envià una carta a ARCA per comunicar-li que en qüestió de dies es començarien les obres de restauració i consolidació de la torre. Som a finals de desembre de 2008 i encara no s’hi ha fet cap actuació.

Son Cabrer: El 4 d’octubre de 2007, una torbonada assolà Ciutat. El vent s’endugué bona part de la teulada de les cases de Son Cabrer, que són propietat de l’empresari d’oci Bartomeu Cursach Mas i de l’arquitecte Joan Bartomeu Seguí i que estan protegides pel Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, una protecció estructural, que obliga els propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions. Les successives pluges que han caigut a la zona ho han fet dins les cases, ja que les teulades presenten enormes forats. Això ha provocat que l’aigua es filtri dins l’estructura i hagin sortit unes enormes taques d’humitat visibles perfectament des de la carretera de Valldemossa i el camí dels Reis. ARCA ho ha denunciat en reiterades ocasions, davant els mitjans i davant les comissions de patrimoni pertinents. Més d’un any després, tot continua igual.


Son Mosson: Les cases de Son Mosson quedaren aïllades dalt d’un turonet quan es construí l’aeroport i l’autopista de Llucmajor. Es poden veure des d’aquesta autopista al revolt de la sortida de Cala Estància. La intenció d’AENA és d’esbucar-la, ja que, segons al·leguen, constitueixen un obstacle per als avions que entren per la pista propera. Tanmateix, cap mapa de navegació aèria els considera un obstacle a derruir, i la prova és que durant els més de 50 anys de funcionament d’aquest aeroport mai no havien molestat. Des d’ARCA, hem mantengut reunions amb representants d’AENA, Ministeri de Cultura, delegació de Govern, Govern Balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, però ningú s’ha pronunciat a favor de la seva conservació.

Ca na Vinagre: L’estiu de 2008, foren esbucats un dels dos molins de Ca na Vinagre i la casa. Aquesta finca havia quedat immersa dins el polígon industrial i de serveis de Son Morro. Se situava arran de la carretera de Sineu. L’estiu de 2007, quan la urbanització del polígon ja estava pràcticament feta, encara hi havia la casa de Ca na Vinagre —que semblava que s’havia emprat com a magatzem d’obra—, dos molins i un safareig ple d’aigua. Entre finals de 2007 i principis de 2008, un dels dos molins —l’únic que es conserva actualment— havia estat restaurat. L’estiu de 2008, foren enderrocats la casa i l’altre molí, que tenia un disseny molt peculiar i del qual n’hi havia pocs exemplars. També fou rebaixada l’alçada de les parets del safareig i l’ompliren de terra. Cal recordar que els qui ara governen —quan eren a l’oposició— denunciaren en nombroses ocasions la sagnia patrimonial que es feia en aquest polígon de nova creació —i a la zona de llevant en general—, on no es conservaven nombrosos molins, safareigs, sínies i cases d’hort.

embARCA't: Els espais Jovellanos: Valldemossa, Deià Sóller"

20-12-2008

Recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: Valldemossa, Deià i Sóller" dirigit pel biògraf de Jovellanos Emilio Bejarano

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

A la finalidad general de dar a conocer la historia, geografía y cultura de Mallorca, se añade en la celebración del Any Jovellanos, el objetivo de recuperar algunas de las excursiones y salidas que realizó Gaspar de Jovellanos al final de su destierro y cautiverio al que estuvo sometido por el gobierno de Godoy durante el reinado de Carlos IV.

RECORRIDO: Salida de PALMA por la Puerta de Jesús.
A lo largo del recorrido comentarios jovellanistas y relativos al patrimonio natural y la historia, con referencias a la figura de Jovellanos.
VALLDEMOSSA: La Miranda de la Cartuja
Comentarios biográficos y geográfico culturales relativos a la figura de Jovellanos.
Quinta de Son Galcerán y torre de vigia.
Son Marroig.

SOLLER : Barriada de Can Tamany, lugar que rememora el episodio de les valentes dones de Sóller del 11 de mayo de 1561.
Alto en el puente de torrent Mayor de la carretera de desvío de Palma al Port, a fin de contemplar el paisaje del valle cercado por las montañas. Convento de los Sagrados Corazones: Visita a la imagen del Cristo, el claustro y la lápida que recuerda el enterramiento del corazón del Obispo sollerense Bernat Nadal. Font de S’Olla. Uno de los sistemas de abasto de agua para riego del valle y fuente de energía en su tiempo para el mayor conjunto de molinos del término. (Se abandona la visita a esta fuente por el copioso caudal de agua que lleva el torrente).
Parroquial de San Bartolomé, plaza de Sa Constitució, y la lápida de constitución de la Universitat de lavilla con carácter independiente de los señoríos de los Condes de Ampurias y los señores de Bearn.

Recorrido por el trazado antiguo del pueblo: calles Pastor, Murta, Cristofol Pizà y Rectoria, aquí Visitamos Can Verí y la Rectoria. En esta, Jovellanos visitó a Pere Gamundí, personaje excepcional en la historia de Mallorca:
... fuimos después a la del párroco, Pedro Gamudí..., este digno eclesiástico, que es aseada y cómoda, sobre todo, su cuarto y estudio, con una pequeña pero escogida librería, cuyos autores preferidos indicaban bien la razón por qué el vulgo teológico y morralista susurraba que es jansenista, cuya tacha sólo quiere decir que estudia en las fuentes teológicas con aquella justa crítica, que por desgracia hace falta todavía para purgar el estudio teológico de las heces que quedan en él de escolásticos y casuistas.
Calles de sa Mar, Romaguera, Plaça del Teixidors, para ir hacia Sa Font d’en Villalonga, objetivo que se abandona por lo avanzado de la mañana. Tomamos el Carrer Victoria 11 de maig para recorrer lo que era el Soller del siglo XVIII, y ver las posadas de Balitx y Montcaire. Este último un palacete del siglo XVIII, arquitectura de transición del barroco al neoclásico. Lugares donde residían los señores de las citadas posesiones y allí sacaban a la venta los productos de sus propiedades.
Iglesia de la Sang y Hospici.
Carrer de sa Lluna, casa de la Luna, típico edificio del siglo XV. El contrapunto es Can Prunera, edificio modernista, fuera de lo que es el estilo del Soller que visitó Jovellanos. Can Prohom se muestra por ser la posada de los propietarios de la Serra con estructura barroca civil propia de la arquitectura de Mallorca del siglo XVIII.
Cierre con alto en la plaza de la Constitución, para tomar tomar la calle que era la antigua salida del pueblo para tomar el camino de Palma. Breve alto en la Casa del Obispo Nada.

Regreso con Referencias al barrio del Port, lugar que Jovellanos visitó en su despedida de Mallorca donde toma el correo del Patrón Pieras, y dado que tienen que retrasar la salida

Conferència: "Richard Wagner y el drama barroco español"

Conferència del periodista i músic Guillermo García Alcalde que dissertà sobre "Richard Wagner y el drama barroco español"
Organitzà: Fundació Amics del Patrimoni

Conferència "L'abolició de la Inquisició a Mallorca"

ARCA-LLegat Jueu organitzà a Can Weyler la conferència del professor de la UIB Miquel Bennàssar Alomar que ens dissertà sobre "L'abolició de la Inquisició a Mallorca. 1813"

embARCA't: "Visita a Andratx i a la possessió de Son Esteve"

13-12-2008
"Visita a Andratx i a la possessió de Son Esteve" dirigit pel professor de la UIB Biel Ensenyat.
Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

Presentació del llibre "Creixement urbà i classes socials a Mallorca. 1578-1818"

Presentació del nou llibre del professor de la UIB Antoni Picazo, titulat "Creixement urbà i classes socials a Mallorca. 1578-1818"
Organitza: ARCA-LLegat Jueu

ARCA participa a les I Jornades d'Estudis Locals de Montuïri

Aquest cap de setmana van tenir lloc a Montuïri les I Jornades d'Estudis Locals, amb l'objectiu de donar a conèixer el poble en totes les seves vessants i a tot tipus de públic. Les Jornades, que varen transcórrer entre dissabte i diumenge, varen tenir un total de 32 comunicacions i 6 ponències a càrrec de especialistes com l'historiador Miquel Deyà, l'arqueòloga Cristina Rihuete o la directora del Museu de Mallorca Joana Maria Palou, entre molts d'altres.

ARCA va ser present a les Jornades a través del president de l'Associació Pere Ollers. En la seva comunicació Urbanisme i Patrimoni Cultural: el cas de Montuïri va parlar del projecte de creació del Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i etnològic del municipi.

En primer lloc, va repassar la normativa estatal i autonòmica en relació al patrimoni i va explicar en què consisteix la redacció del catàleg, tot destacant els instruments de què disposa el municipi per a fer-ho i les normatives urbanístiques amb que compta Montuïri.

En segon lloc, va mostrar quin és el projecte de catàleg municipal de Montuïri, explicant els punts principals d'aquest catàleg així com donant exemples concrets. Finalment, Pere Ollers va fer una valoració d'aquest catàleg tot destacant-ne els punts positius i els aspectes que són susceptibles de millora i fent una sèrie de reflexions sobre el patrimoni municipal.

Les coves de Bellver, breu descripció

Recorregut embARCA't Els espais Jovellanos: El Castell de Bellver
dirigit per l'investigador Pedro Galiana Veiret el 18-10-2008

Les coves de Bellver són una única i gran excavació realitzada a principis del segle XIV per treure marès per a la construcció del castell i possiblement per altres construccions, aquesta cova es va conservar sense grans alteracions fins al mes de febrer de l’any 1937.
Per la forma de picar i les empremtes deixades per l’eina que usaren, es dedueix que començaren per la part superior i es va anar davallant per fugir d’un estrat de pedra rodona que era molt mal de picar i no era útil. Es va utilitzar el mateix tipus d’eina amb petites variants, aquesta era una escodra medieval de la qual l’any 1940 es va trobar la meitat d’una que s’havia romput per l’ullal i l’havien deixada per entre el picadís, acabava en punta i era semblant a un picassó, la qual es podrà veure al museu del Castell i n’hi ha una igual però sencera en el museu arqueològic d’Alacant.

Crida l’atenció la gran extensió d’aquesta excavació, té una superfície orientativa d’uns 30.000 m2, la qual triplica la del castell, uns 250 m en la part més llarga per uns 200 en la més ampla; supera en molt la projecció del castell i està a una profunditat que oscil·la entre 35 i 68 metres. Va ser realitzada de forma molt irregular, sense aprofundir per treure el marès existent, per la qual cosa la seva altura era sorprenentment baixa, ja que segons les dades que avui tenim, oscil·lava entre 1,50 i 2 ,80 m, la qual cosa fa suposar que la seva finalitat, a més de pedrera, molt bé pogué ser per facilitar l’evacuació dels habitants del castell en cas de setge. Recordem que 20 anys abans Jaime II va haver de fugir del Palau de Perpinyà pel clavegueram, per la qual cosa és molt probable que quan va fer construir el castell, també preveiés una via per on poder fugir, ja fora a través d’una poterna o simplement per tenir la certesa que, excavant un pou es podrien escapar al bosc i pel torrent del Mal Pas arribar just devora el port medieval de Palma, Porto Pi, des d’on poder fugir amb vaixell.
La descripció més antiga que s’ha trobat de la cova, és la referència que en fa Jovellanos, el qual durant el seu captiveri al castell de Bellver entre els anys 1802 a 1808, la descriu com ”La tenebrosa caverna de donde se sacaron todos sus sillares y cuya negra boca que respira al mediodía pone grima a cualquiera que se le acerca”. Seixanta anys després, l’any 1867, va ser explorada exhaustivament per l’escriptor i periodista Miquel Bibiloni Corró, qui també va estar pres en el castell per motius polítics i va cercar amb molt interès la famosa i suposada galeria que deien que comunicava amb l’Almudaina, sense cap resultat positiu ni trobar res d’interès. Tretze anys més tard, el 1880, l’Arxiduc Lluís Salvador, tan exhaustiu en les seves descripcions, tan sols ens diu que “estas cuevas eran bastante desconocidas porque tienen las entradas casi obstruidas”, la qual cosa ens indica que no li varen merèixer cap interès.

La documentació més interessant que s’ha trobat durant la investigació, ha estat l’existent en l’Arxiu Històric Militar de Mallorca. La primera referència du data del mes d’octubre de l’any 1935 i està motivada per la necessitat que tenia l’exèrcit de disposar d’un dipòsit protegit per emmagatzemar gasolina per a la defensa nacional, motiu pel qual el Capitá d’Enginyers Juan Font Maymó, va realitzar el primer croquis que s’en té, en el qual es pot veure que coincideix amb les descripcions dels abans esmentats escriptors; a resultes d’aquest estudi es va fer un projecte amb 4 solucions que no es realitzaren.
El mes de febrer de l’any 1937, en plena guerra civil, començaren les obres per a la seva habilitació com a dipòsit protegit per emmagatzemar gasolina i 5 mesos després, el juny es va ordenar la seva habilitació com a magatzem de material de guerra, municions d’artilleria, bombes d’aviació i mines submarines. Per raons de seguretat es va aixecar un mur doble d’1,20 m de gruixa per separar els dos recintes de la mateixa cova i a partir de llavors ja foren dues coves independents. Aquestes obres i el camí d’accés pel bosc foren realitzades pels presos polítics de la guerra civil, que estaven reclosos al castell de Bellver.

Espai exterior
Sobrepassat el Castell, el seu aparcament i la barrera d’accés al recinte, al costat del camí trobam l’edifici projectat com a sala de suboficials, el qual va ser usat com a cos de guàrdia, i actualment, després de la seva reforma és l’oficina del magatzem municipal, utilitat que ara té la cova superior.
A continuació tenim l’esplanada superior, que va ser construïda l’any 1937 amb els enderrocs resultants de l’excavació de la part superior de la cova per convertir-la en polvorí.

A la dreta de l’esplanada, sobre una pareteta es pot veure la base de l’asta de la bandera i enfront, el repeu de la garita del sentinella. Just darrera hi ha l’edifici projectat com a cos de guàrdia i després usat com a vivenda del capità, el qual es va haver de construir perquè els soldats de servei no podien estar dins la cova a causa dels gasos dels barrobins que cada horabaixa feien explotar.
A la dreta de l’esplanada s’obre la trinxera d’entrada a la cova superior, la qual va ser excavada en la muntanya l’any 1937.

La cova superior

Davant nosaltres tenim les portes blindades de la cova de dalt, la menys interessant de les dues a causa de les alteracions que ha sofert. Aquesta cova va ser usada com a polvorí de l’exèrcit durant trenta anys, des del 1937 fins al 1967, les portes tenen 9 mm de gruixa i foren construïdes l’any 1941 pels prestigiosos Tallers Garí. Damunt aquesta porta hi ha un detall interessant, sobre una biga hi ha un envà triangular, és el vestigi de l’antiga entrada a la cova abans de fer les obres i es pot observar que està al mateix nivell del bosc, pel croquis del Capità Font sabem que tenia aproximadament 1 m d’altura per uns 2 m d’amplada.
En el seu interior, a quasi 7 m de distància, trobam una altra porta de dues fulles, és de fusta i està folrada de planxa. L’espai existent entre ambdues portes forma un atri d’arcs apuntats i en les seves parets es poden veure les marques deixades per les escodres usades pels trencadors l’any1937, molt distintes de les que trobarem a l’interior, a les parets laterals i al sòtil de la cova, que en gran part són originals. Les eines usades l’any 1937 foren escodres porrerenques, mentre que a la resta de tota la cova, es va usar l’eina punxeguda de la qual abans hem parlat; en el sòtil d’aquest atri, devora un llum, es poden veure les marques deixades pels dos tipus d’escodres usades.

La cova superior l’any 1937 va ser pavimentada, electrificada, reforçada y distribuïda en 12 molls comunicats per un vial i ramals d’enllaçament. Allà s’hi va emmagatzemar material de guerra rodat, projectors, grups electrògens, armons d’artilleria, avant-trens, projectils i els seus accessoris, baines, embalatges, material de selleteria, recanvis, diversos i ferralla.

En els laterals de les dues coves es poden veure clarament els dos nivells del trespol, l’original i el que va ser excavat l’any1937 per donar-li major altura i regularitzar-lo. Són visibles els vestigis dels barrobins i els de les seves explosions. Crida l’atenció la forma tan capritxosa i irregular com es va picar el marès, sense seguir la direcció de l’estrat per facilitar l’extracció, aquesta circumstància no es veu a cap altra banda. Les pedreres de la superfície del bosc i la de Portals, que són coetànies, estan tallades regularment amb formes geomètriques i escairades per treure peces cúbiques regulars.

La cova inferior
La cova inferior, com s’ha dit, des de l’any 1937 va ser utilitzada com a dipòsit protegit, per emmagatzemar 2.020.000 litres de gasolina en dipòsits de 10.000, 15.000, 20.000, 25.000 i 50.000 litres, a més de bidons de 250 litres que estaven allotjats en espais tallats en grada avui visibles. Així mateix, quatre anys després, CAMPSA hi tenia 29 dipòsits enterrats a l’esplanada inferior, que s’havia construït amb els enderrocs resultants de l’excavació d’aquesta cova, en la qual, actualment hi ha el picador de la Policia Local Muntada.
Aquesta cova és la més interessant perquè és la que es conserva en un estat més semblant a l’original, ja que en gran part sols es va excavar el seu trespol per donar-li major altura, diferència que es pot observar en els laterals.

A poca distància de la seva entrada hi ha el que sembla un perillós habitacle elevat, al qual es puja per una escala sense barana, el risc està en intentar entrar-hi, ja que el seu paviment està uns 80 cm per sota el nivell de la porta, cosa que no es veu per falta de llum i certs reflexos que enganen. En el seu irregular interior, a l’esquerra hi ha enderrocs consolidats que foren abocats per un forat del sòtil i al fons, un enderrocament que deixa al descobert els estrats superiors, la qual cosa ens indica que no es tracta de cap recinte habitable, sinó d’un mur de sustentació del sòtil per prevenir altres despreniments com els que aviat veurem.
Uns 50 m després, a la part superior del mur doble que separa les dues coves, es pot veure una obertura tapiada, es va condemnar amb la finalitat d’aïllar completament les dues coves per raons de seguretat.

A la part esquerra de l’itinerari de visita es pot apreciar la grandiositat d’aquesta cova, sense cap columna central per a la seva sustentació. Segueix cridant l’atenció la forma tan irregular de tallar les peces de marès i es pot veure com l’excavació va davallant per fugir de l’estrat de pedra rodona.
A uns 150 m de l’entrada, a l’esquerra de l’itinerari es pot veure un dels dos pilars construïts pels militars per reforçar el sòtil sota el castell, i a la dreta, en terra es pot veure una placa de llautó amb el plànol de la cova gravat i la silueta del castell, i damunt, un pèndol penjat del sòtil, el qual ens indica que ens trobam sota la vertical del centre del pati d’armes.
Just davant la placa, tenim l’aljub on s’hi podien emmagatzemar unes 20 tones d’aigua, i entre els dos, on actualment està fosc i barrat a les visites, la cova s’endinsa formant tres recintes: un d’uns 80 m de longitud a la que dóna l'obertura reixada de comunicació amb la cova superior, una altra d’uns 120 m en estat molt natural, i una tercera d’uns 60 m de parets laterals d’obra.

Continuant el recorregut senyalitzat, just passat l’aljub, a la dreta hi ha un ampli recinte d’uns 100 m de profunditat i davant, es pot veure la zona enderrocada, també els dos pilars construïts per l’Ajuntament l’any 1992 per reforçar el sòtil.
El primer enderrocament es va produir a principis dels anys setanta, es repetiren el 1976 i als voltants de l’any 1985. La causa dels despreniments va ser la falta de consistència de l’estrat de pedra rodona i grava que hi ha damunt. Aquest enderrocament precisament es troba sota la projecció de la torre de l’homenatge del castell, per la qual cosa es va haver de reforçar amb els esmentats pilars. En alguns llocs del sòtil es poden observar les pedres rodones i la grava rogenca que va quedar al descobert i de la qual ens parla Jovellanos, hi ha part d’un cotxe que va resultar afectat pels despreniments i es diu que sota les grans roques n’hi ha altres dos que quedaren sepultats, dels molts que aleshores hi havia en ser retirats per la grua municipal.
A les parts més profundes dels recintes d’aquesta cova existeixen nombrosos grafits de distintes èpoques des del segle XV.

La gran galeria

A la part més baixa d’aquesta cova hi ha l’entrada a la gran galeria, que té 290 m de longitud i va ser construïda l’any 1941 sota la direcció de l’enginyer de mines Enrique Cabellos Avilés amb la finalitat de ventilar la cova i es va convertir en la seva segona entrada. Té una secció mitja d’1,80 m i una altura d’uns 2 m. Estava projectat que per ella passassin les canonades de transvasament de combustible des del port, les del subministrament dels vaixells i d’una estació de distribució terrestre a construir a Son Armadans. Uns 9 m abans d’arribar al final de la galeria, trobam un forat en el sòtil, és el fons del “pou del dimoni”, un avenc que té el coll al bosc.

A la dreta d’aquesta part de la cova, que amb tota probabilitat va ser excavada per fer la galeria l’any 1941, es poden veure la cara d’un querubí i unes bases de làpides efectuades per algun treballador que fora escultor.
Fins aquest punt baixava una canonada de 40 cm de diàmetre per a l’extracció de l’aire mitjançant un ventilador centrífug que actualment està a l’exterior, igualment es poden veure les mènsules per subjectar-la al sòtil.

L’ús militar d’aquestes coves es va prolongar fins l’any 1967, en què foren retornades a l’Ajuntament, el qual era el seu titular des de l’any 1931, en què per intercessió del polític Alexandre Jaume havien estat entregades a la Ciutat pel govern de la Segona República.

Llegendes i misteris
Aquestes coves, donat el seu desconeixement i el misteri que les envolta, han estat objecte de llegendes, històries fantàstiques i falses suposicions, vegem les dues més interessants.
Ha estat creença popular, que hi havia una galeria subterrània que les unia al Palau de l’Almudaina, de la qual no hi ha cap evidència, la seva possibilitat és molt improbable, ja que a més d’haver de creuar el que era l’antic cau de La Riera fins al segle XVII, un gran tram hauria d’haver transcorregut a poca distància i sota el nivell de la mar i s’hagués inundat. Jovellanos la va cercar sense resultat, i amb més insistència l’abans esmentat Miquel Bibiloni Corró, també l’haguessin descobert els militars que necessitaven sortides a l’exterior per ventilar la cova, i també s’ha investigat darrerament sense cap resultat positiu, arguments que obliguen a descartar la seva existència i deixar-ho com una llegenda.
Es deia que la cova de Bellver va ser la morada de la Bruixa Joana, cosa que tampoc s’ajusta a la veritat, si bé aquesta bruixa sembla que va existir, vivia en una cova la qual ens descriu Jovellanos i Mossèn Antoni Maria Alcover l’esmenta en dues de les seves rondalles. Està a poc més de 500 m al sud del Castell, a l’altra banda del cau del Torrent del Mal Pas, en un paratge que conserva el topònim de Sa Cova.
El que sí constitueix un misteri, és on es va col·locar tan gran quantitat de marès, com podrien treballar aquells homes i dones, dins tan gran i complicada cova. Moltes foren les dificultats que hagueren de vèncer: la il·luminació, sabem que utilitzaven llums d’oli, però la seva potència lumínica resulta insuficient per enllumenar-la; la gran humitat i la falta de ventilació, la qual cosa, per la distància que hi havia fins l’exterior i l’angostura de les boques, feia que aquell aire viciat difícilment fora respirable per aquelles persones que realitzaven un treball tan pesat, i moltes incògnites més que deixam a la imaginació del lector.

Text: Pedro Galiana Veiret