ARCA demana la recuperació de la Bateria Avançada del Dic de l'Oest

ARCA vol posar en valor un element patrimonial que ha quedat amb desús, d’un forma incomprensible, pel pas del temps.

L’element en qüestió és la Bateria Avançada situada al Dic de l’Oest de Palma, davant l’entrada del Castell de Sant Carles.

Tot i que la carretera divideixi aquest element de la fortalesa de Sant Carles, des de 1940, cal apuntar que aquesta bateria pertanyia al castell, quan aquesta es construí l’any 1762, per protegir amb deu canons l’àrea de Cala Major. Entre 1890 i 92 es reforçà la cortina sud amb un contrafort, que després s’ocultà amb un terraplè, perquè s’instal·laren 6 peces de 24 cm., anomenats canons Ordóñez i 2 de 15 cm. A finals del segle XIX es començà a construir el Dic de l’Oest, el qual fou finalitzat el 1938.

Tot i que aquest element ha sortit en varies publicacions, l’Autoritat Portuària de Balears no li dóna el reconeixement real que es mereix i per aquest motiu ARCA vol demanar-li que recuperi un element històric per a Palma i perquè els nostres ciutadans coneguin part de la nostra història.

EmbARCA't: Palma a l'obra de Jovellanos

Dia 25, dissabte, recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: Palma", dirigit per Margalida Castells.

Article publicat a DIARI DE BALEARS 5-9-2008

Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) va ser empresonat a l’illa deMallorca entre 1801 i 1808. Bona part de la seva estada, del 5 de maig de 1802 al 19 de març de1808, la passà entre els murs del Castell de Bellver. Per combatre la soledat de la reclusió, Jovellanosva escriure cinc cartes sobre l’arquitectura gòtica deMallorca, dedicades a Bellver, la Llonja, la Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Santo Domingo de Palma.El destinatari d’aquestes cartesera el seu amic, historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829), qui aleshores treballava en l’edició del llibre pòstum d’ Eugenio Llaguno Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España.
Va escriure els textos amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionen totes les dades,manuscrits procedents dels principals arxius de l’illa i les obres d’erudits i historiadors locals. El seu secretari, ManuelMartínez Marina, i l’escultor i pintor mallorquí Francesc Tomàs feren els plànols i dibuixaren els edificis. L’autor volia valoritzar l’Edat Mitjana i descriure de manera fidel la història cerimonial i monumental: a les cartes hi sovintegen cites documentals, epigràfiques i bibliogràfiques que en conjunt construeixen una descripció històrica molt exhaustiva; sovint inclou reflexions diverses sobre art, urbanismei, en menor mesura, política, i també s’hi veu un punt de vista romàntic que l’allunya del seu passat il·lustrat. En primer lloc Jovellanos va convertir la seva presó en font d’estudi: l’any 1805 va redactar la primera carta, Descripción panorámica del castillo de Bellver (la ciudad y la bahía de Palma), i a continuació Descripción histórico-artística del castillo de Bellver. Hi reinvindica la conservació del monument i dedica belles paraules a la fortalesa palau que va començar a construir Jaume II. També parla de la Llonja (2) en la primera carta, on descriu els seus elements artístics i, per la seva formació il·lustrada i neoclàssica, ressalta la sobrietat i la distribució harmònica de la decoració, les proporcions regulars de l’edifici i la finura dels elements ornamentals gòtics, com la balustrada que corona l’edifici i les columnes helicoïdals. A la Descripción histórico-artística de la Lonja de Palma (1806-1808) va traçar la història de l’edifici i la seva fàbrica, va fer referència als plets de l’arquitecte Guillem Sagrera amb el Col·legi de Mercaders, va recordar la riquesa del comerç mallorquí a l’edat mitjana i va lamentar la seva decadència amb el descobriment d’Amèrica l’obertura de la ruta portuguesa de les espècies. De fet, redescobreix el valor històric i artístic de l’edifici, que en aquell temps era emprat com a saló de balls de carnestoltes. Aquesta carta es va editar per primera vegada pel Reial Consolat de Mar, l’any 1812, amb el títol de Carta históricocritica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca, amb quatre calcografies de Francesc Jordà sobre dibuixos de l’arquitecte IsidreVelázquez corresponents a les façanes est i nord, la planta i un tall de l’interior. Va descriure l’exterior de la Seu (3) a la primera carta,però a Descripción de la Catedral de Palma (1807-1808) explica la història de la construcció de l’edifici, repassa les portades i l’interior del temple, realitza comentaris artístics i adjunta algunes il·lustracions.
L’aspecte més negatiu de la Seu segons Jovellanos era la ubicació del cor, que rompia la perspectiva interior. Posteriorment, a la Disertación sobre el traslado del coro de la Catedral de Palma (1811) es contradiu amb aquesta crítica i es mostra conforme amb la ubicació. Va fer referència també al Palau de l’Almudaina (4), però com altres autors en va destacar la seva manca d’unitat estilística i regularitat; indicà que l’antic alcàsser musulmà per alguns era considerat d’origen romà, i que a més de ser reformat per Jaume II per fer-lo residència reial havia patit diverses reformes al llarg del temps.
En el text Memoria sobre las fábricas de los conventos de Sto. Domingo y S. Francisco de Palma (1806-1808), va fer una descripció historicoartística de dos dels convents més importants de Mallorca.
A l’ara desaparegut convent de Santo Domingo (5) –esbucat el 1837– també hi fa al·lusió a la primera carta. En ressaltà que fou un dels primers convents que es varen construir a Mallorca i que entre els seus arquitectes hi participà Jaume Fabra, qui també treballàa la Catedral de Barcelona. Va descriure els dos claustres del convent –el petit i el gran, ambdós amb arcs apuntats–, la porteria i també l’església, d’una sola nau amb bella volta de creueria aixecada sobre esveltes columnes, un presbiteri semicircular. Va criticarl’estil churrigueresc de la capella del Roser remodelada per fra Albert Borguny a principis del XVIII, estil que detestava, i en va criticar també els detalls barrocs.
Jovellanos va ser alliberat arran del motí d’Aranjuez, que va tenir lloc el 17 demarç de 1808. Un cop alliberat, entre el 21 d’abril i el 19 de maig, va visitar la cartoixa de Valldemossa, va realitzar un recorregut per les principals poblacions i monuments de l’illa i va contemplar de primera mà els edificis gòtics de Palma que coneixia per referències. El mes d’abril, la Sociedad Económica de Amigos del País del Reino deMallorca el va nomenar soci de mèrit, i el dia 7 demaig Jovellanos va assistir a la sessió en què es va fer efectiu aquest nomenament. També va rebre un homenatge a Cort (6). Pocs dies després, el dia 19 de maig, Jovellanos abandonava l’illa en direcció a Barcelona. L’any 1891 va ser declarat fill adoptiu de la ciutat de Palma.
A la primera carta fa breus comentaris de diverses esglésies i convents, com Santa Eulàlia (7), l’estil gòtic de la qual considera comparable amb una catedral. De l’església de Sta.Magdalena (8) en va destacar la capella i el sepulcre de la beata Catalina Thomàs, pagada pel cardenal Despuig, de línies neoclàssiques. En canvi, es va mostrar crític amb la decoració barroca de l’església de Montision (9), que considerava «afeada con garambainas modernas». En canvi, va lloar l’arquitectura gòtica de l’església i el convent de Sant Francesc (10); ressenyà la història de la seva construcció, va esmentar que un llamp en va arruïnar la façana primitiva i va descriure la portada principal, de 1621, amb escultura de Francesc deHerrera i situada entre el manierisme i el barroc.
L’any 1813, les cartes foren editades en cinc volums sota el títol Memorias histórico-artísticas de arquitectura.

Margalida Castells

JOVELLANOS A MALLORCA (I): VALLDEMOSSA

Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 375 / 13 DE SETEMBRE DEL 2008
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) fou empresonat a l’illa de Mallorca entre 1801 i 1808. Entre març del 1801 i maig del 1802, va romandre a la Cartoixa de Valldemossa, que ara rememora els doscents anys de l’estada de l’escriptor i jurista il·lustrat que conreà gairebé tots els gèneres literaris poesia, teatre, assaig, discursos, escrits econòmics, artístics, jurídics i polítics– i propugnà una educació popular, oberta i gratuïta per a tots i totes; demanà l’abolició de la tortura; defensa que les dones entrassin a les Societats Econòmiques; reclamà la democràcia i contribuí a la reformade les Corts i a la redacció de la Constitució de Cadis del 1812. Amb només 23 anys, fou nomenat Alcalde del Crim de la Reial Audiència de Sevilla i el 1774 fou ascendit a Oïdor de l’Audiència. Col·laborà en la creació de la sevillana Societat Econòmica d’Amics del País, de la qual arribà a ser el secretari. A Sevilla va escriure els seus primers poemas amorosos, amb el pseudònim de Jovino. L’any 1778 es traslladà a Madrid com alcalde de Casa y Corte, relacionantse amb Goya, pintor de la Cort, qui li va pintar un parell de retrats. Durant aquest període accedí a la Real Acadèmia de la Història i a la Societat Econòmica de Madrid. Reclamà millores en el comerç, l’explotació minera i les vies de comunicació, redactà l’Informe sobre la Llei Agrària, on criticava els privilegis del clergat i de la noblesa i defensava la lliberalització del sòl, i la Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y las diversiones públicas, on parlava del mal ús que els magistrats feien de les lleis. El 1780 fou anomenat Conseller de les Ordres Militars d’Alcántara. El 1790 Floridablanca el nomenà subdelegat de la situacióminera d’Astúries; el 1794 fundà a Gijón el Real Institut de Nàutica i Mineralogia, per formar els treballadors. El 1797, sota el regnat de Carles IV i amb Godoy com a Ministre a la Cort, fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia, càrrec que ocupà nou mesos ja que va ser cessat per desavinences amb l’església, en intentar renovar el Tribunal de la Inquisició, els estudis universitaris i la justícia. Tornà a dedicar-se a l’Institut que havia impulsat, emperò Godoy manà espiar-lo. El mes de març del 1800 es va publicar la traducció a l’espanyol d’El contrato social de Rousseau, on s’enaltia la seva persona i es criticaven alguns ministres del govern. Tot i que l’asturià va escriure el rei intentant suavitzar la situació, no va poder alliberar- se de la mà de Godoy: el 13 de març de 1801, fou apressat, acusat de tenir llibres prohibits per la Inquisició, i portat a Mallorca, sense acomiadar-se de familiars i amics, sense llibres ni papers.
En arribar a Mallorca, el portaren davant del capità general Juan Miguel de Vives, qui va disposar empresonar-lo a la Cartoixa de Valldemossa, on alesmores residien uns cinquanta monjos, que el varen rebre amb gran hospitalitat. El prior de la Cartoixa, fra Miquel Pascual va demanar permís a la Cort per deixarlo sortir a passejar pels jardins, autorització que va ser concedida. L’asturià es va començar a relacionar amb artistes, historiadors i erudits mallorquins com Bru deMontaner, Joan Baptista Capó i Manuel Bayeu. Va ordenar la biblioteca delmonestir i hi va aportar alguns volums. També aportà diners per a la construcció de l’església, donà almoines als habitants necessitats de Valldemossa i ajudà els joves a estudiar. Amb l’ajuda del monjo encarregat de l’herbolari del convent, estudià botànica i començà el Tractat de Botànica Mallorquina. En aquell any a Valldemossa també va escriure Memoria sobre educación pública o tratado teóricopráctico de enseñanza, en la qual fa una recopilació de les seves idees sobre l’educació i la formació, que considerava la font de tot progrés social i personal. A la Cartoixa va escriure alguns poemes, com Epístola a Posidonio, i les representacions al rei Carles IV, dues cartes en les que reclamava la seva innocència, emperò aquestes missives no van arribar mai a lesmans de Carles IV. El 1802, el ministre Caballero ordenà traslladar-lo a un lloc més aïllat, ja que va trobar que gaudia de massa llibertat: fou enviat al Castell de Bellver.
Margalida Castells




JOVELLANOS A MALLORCA (i II): EL CASTELL DE BELLVER
Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 379 / 11 D’OCTUBRE DEL 2008
Com es considerà que Jovellanos gaudia de massa llibertat a Valldemossa, les autoritats decidiren el seu trasllat al Castell de Bellver, on va restar aïllat i incomunicat a partir del 5 demaig de 1802. La vigilància era constant i,amés, li varenrequisar tota ladocumentació que havia escrita a la Cartoixa. La primera etapa en el castell va ser molt dura per a l’empresonat, ja que es trobava bastant delicat de salud i com empitjorà, per prescripció mèdica el deixaren pujar a la terrassa del castell a prendre l’aire i també banyar-se a Cala Major. Després el deixaren passejar pel bosc circumdant, comunicar-se amb la seva família i escriure el testament. Va ser a partir de l’any 1804 quan el presoner va començar a gaudir d’una major llibertat, ja que els guardians varen anar disminuint la severitat amb què el tractaven i li disposaren una habitació per a dormir i treballar, una sala per menjar i cambres per al seu majordom Domingo García de la Fuente, el seu secretari Manuel Martínez Marina, el cuiner Ramon de la Huerta i el servent Juan Malleu. Aquests últims podien entrar i sortir del castell, rebre i enviar cartes. Des de 1806 li va ser permès relacionar-se amb estudiosos, erudits i aristòcrates mallorquins, menjar amb alguns guardians, convidats i a vegades amb el governador. Gràcies al sou de ministre que conservava tenia coberts de plata, quadres, gravats i llibres. Va llogar les cases de Son Fornari a Miquela Fortuny, per passejar, gaudir de la mar i fer el que li agradava més: llegir, especialment Ciceró i la Bíblia. Encarregà llibres, diaris i revistes a Barcelona, Madrid i França; demanà en préstec manuscrits i edicions antigues; enquadernava llibres, i si no podia els enviava al convent dels Caputxins perquè els hi lliguessin.
Per combatre la soledat de la reclusió, començà a escriure cartes al seu amic, l’historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829) qui alesmores treballava en l’edició del llibre pòstum de Eugenio Llaguno, Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España, i concretament li parlava de l’arquitectura gòtica deMallorca. Jovellanos va descriure des del Castell, amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionaven totes les dades, manuscrits, llibres i edicions que necessitava, el Castell de Bellver, La Llonja, La Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma. Aquestes cartes foren posteriorment publicades sota el títol de Memorias histórico-artísticas de Arquitectura.
Mentre Jovellanos continuava empresonat a Bellver, la situació a la Península era tensa. El 1808, el poble d’Aranjuez assaltà el palau de Godoy i el rei abdicà en el seu fill Ferran VII. La primera acció de Ferran va ser alliberar tots els presos polítics, inclòs Jovellanos. Aquest va rebre una carta del rei anunciantli la llibertat, cosa que no li va agradar del tot perquè Jovellanos pensava que havia de ser jutjat per poder demostrar la seva innocència. Tot i això acceptà la llibertat i va tornar a Astúries després de visitar novament la Cartoixa de Valldemossa, alguns pobles de Mallorca i rebre alguns reconeixements i homenatges per part de les institucions illenques.
Ja a l’etapa final de la vida, va acceptar ser representant a Astúries de la Junta Suprema Central, constituïda a Aranjuez. Allà proposà com a forma de govern un Consell de Regencia temporal fins la convocatòria de les Corts, per oferir a Ferran VII com a rei. També va assistir a la Isla de León, Cadis (ara San Fernando), on s’intentava renovar la Constitució i es volien formar dues cambres, però en aquest cas els absolutistes es varen imposar i sols se’n va constituir una. Allà Jovellanos va demostrar la seva disconformitat amb algunes idees recollides per les Corts de Cadis, com el sistema de sobirania nacional, el carácter democràtic que varenadoptar i la idea de fer una nova Constitució. Jovellanos va morir tornant de Cadis, el 27 de novembre de 1811, a Puerto de Vega, Astúries.
Margalida Castells

Presentació del llibre de Carlos Garrido "Palma íntima"

A la seu d'ARCA s'ha presentat el darrer treball de l’escriptor i periodista Carlos Garrido titulat “Palma intima”, publicat per J.J. de Olañeta, Editor dins la colecció La Foradada, amb el suport de l'Ajuntament de Palma.

L'encarregada de la presentació ha estat la Sra. Nanda Ramon.

JORNADA DE PATRIMONI CULTURAL

El passat dijous, 23 d’octubre ARCA organitzà la “IIª Jornada de Patrimoni Cultural: X anys de la llei balear de Patrimoni històric”.

L’acte va tenir lloc a la Universitat de les Illes Balears (UIB), dins l’aula de Graus de l’edifici Ramon Llull.

Programa:

17,00 h: “Novetats de la reforma de la Llei de l’Estat", a càrrec del Sr. Pere Ollers Vives, president d'ARCA.

18,30 h: "Problemes de la Llei balear, l’experiència de Menorca”, a càrrec de la Sra. Joana Gual de Torrella Cerdó, tècnica arqueòloga de la direcció insular de Patrimoni Històric del Consell de Menorca.

19,30 h: Debat sobre els dos temes exposats. Participaren: a més de la Sra. Gual, el Sr. Josep Mª López Garí, director insular de Patrimoni del Consell d’Eivissa, el Sr. Gabriel Cerdà Buades, director insular de Patrimoni del Consell de Mallorca i el Sr. Josep Morata Socias, professor de la UIB. Moderava el Sr. Pere Ollers Vives, president d’ARCA.

Patrocinat pel departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i amb la col·laboració del departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB.

ARCA demana que se conservin les voravies de pedra que encara queden

Encara queda qualque petit tram de voravia de pedra a distintes barriades. Val la pena conservar aquest record.

Les primeres voravies que es feien tant a Palma com a la resta de pobles de Mallorca, quan començaven a créixer, varen ser de pedra arrodonida, de la qual es triava el costat més pla per quedar a la superfície. La voravia es rematava amb la vorera també de pedra.
Ben aviat, de fet varen conviure durant molts anys, es va introduir la rajola estriada i la quadriculada actual.
La voravia de pedra poc a poc es va anar eliminant perquè la rajola hidràulica actual es va considerar més pràctica i més segura, ja que no provocava accidents per patinada.

Però encara queden vestigis de les voravies de pedra a la majoria de les barriades de l’eixample, a Son Fortesa, Pere Garau, la Soledat i també a Santa Catalina i Son Espanyolet. Són trams reduïts que ens ajuden a mantenir viva la memòria de la nostra ciutat.

Actualment a les barriades esmentades, moltes plantes baixes son derruïdes i substituïdes per finques, de manera que els petits trams de voravia de pedra que restaven son eliminats.

Proposam a l’Ajuntament de Palma que, quan sigui aquest el cas, la nova voravia que les constructores tenen obligació de reposar, es reconstrueixi respectant el material de pedra que havien trobat i seguint els mètodes constructius tradicionals. D’aquesta manera, evitarem perdre per sempre un fragment de paisatge urbà.
En quant a les que encara hi queden, s’haurien de millorar i recuperar. És una oportunitat de vetllar els petits detalls que fan més agradable la nostra ciutat i demostra un respecte per la història recent.

A les imatges, es veu un tram de voravia de pedra que encara roman a la barriada de la Soledat.

Foto per a la reflexió. Aquesta proposta està emmarcada dins la campanya que du a terme ARCA amb el títol “Fotos per a la reflexió”, sent aquest el 10è lliurament que hem fet arribar a polítics, i responsables tècnics de patrimoni.

diariodemallorca.es 22-10-2008 La Soledat: ARCA pide que se conserven las ´voravies de pedra´

embARCA't "Els espais Jovellanos: el Castell de Bellver"

Recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: El castell de Bellver" dirigit per l'investigador Pere Galiana.

Imatge: Monument a Jovellanos a Bellver


Patrocini: Govern Balear, Conselleria d'Educació i Cultura, direcció General de Cultura

Diada de l'ONCE

Dissabte dia 18 d'octubre, ARCA ha tornat a participar en la Diada de l'ONCE. De les 11 a les 20 hores les persones que s'han acostat fins a la plaça d'Espanya de Palma han pogut gaudir de diverses activitats que s'oferien. Un any més ARCA ha participat en aquesta diada compartint un expositor on s'oferien diversos tallers com el de restauració del Bisbat de Palma, el taller de pedra d'Artifex Balear o el taller de la Comissió de rellotges de sol. Tots els tallers estaven preparats per a tot tipus de públic i volien apropar a tothom a l'experiència sensitiva que percep una persona cega en dur a terme qualsevol d'aquestes activitats. A més, s'han organitzat dos itineraris culturals per la ciutat de Palma: la ruta sobre Jaume I, a càrrec de Biel Barceló i la ruta del Modernisme, a càrrec de Xavier Terrasa.

Última Hora Digital 19-10-2008 El Taller del Bisbat muestra técnicas de restauración a disminuidos visuales
diariodemallorca.es 19-10-2008 Diversas formas de ponerse en la piel de un ciego

ARCA demana la protecció de Can Dols i 44 habitatges urbans més de Calvià

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca la protecció de l’habitatge urbà de Can Dols, situat al carrer es Pontet, 25, a i b de Calvià vila.

Can Dols representa un exemple d’arquitectura tradicional, que per les seves característiques podria estar datat al segle XVII. Fa pocs anys, l’habitatge de Can Belembè, de similar període fou derruït, per construir-hi ara una sèrie d’adossats.

Les notícies sobre aquest immoble són preocupants i alarmants, sabent que hi ha la intenció de demolir aquest edifici, el qual presenta elements prou interessants al seu interior com serien:

- Un gran arc de mig punt, separa la sala rebedor de la cuina original, on hi ha una foganya amb una gran campana. L’arc té al centre un element de ferro; amb dos ganxos amb una funció merament pràctica i no decorativa.

- A la dreta de l’arc hi ha una escala que arranca amb forma d’arc de mig punt. La contrapetja son rajoles decorades amb motius vegetals.

- A la part posterior de l’habitatge es troba la part millor conservada, és on hi ha els estables que presenten voltes de canó, així com empedrats al terra. El pati, que ara és al centre compta amb una gran pica de pedra (150x50cm aproximadament) i pilars de marès moltllurats, molt similars als dels emparrats de Can Ros i Can Verger.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca el següent:

1. Revisió del projecte de Can Dols per tal de valorar per part d’un tècnic, la importància històrica i artística d’aquest immoble.

2. Protecció amb caràcter d’urgència d’aquest singular habitatge, per les seves peculiaritats arquitectòniques, segons la Llei balear 12/1998, de 21 de desembre.

3. Que no es concedeixi la llicència de demolició, si aquest projecte no presenta les garanties que marca el punt 2 de l’article 21 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimonio histórico Español.

Per tal d’evitar més situacions com aquesta i la ja desapareguda de Can Belembè, ARCA també ha presentat una instància a ambdues institucions, per a la protecció d’un total de 44 habitatges del poble de Calvià, en el moment que s’està revisant el catàleg de béns a protegir del municipi.

Comissions de Patrimoni

ARCA ha estat designada com a membre de la Comissió de Centre Històric a Binissalem, fet que ens possibilita tenir veu i vot en tots els assumptes que afecten al patrimoni històric d’aquest municipi.
Com també ja sabeu, ARCA té presència en la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma i la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.
El fet que ARCA estigui integrada dins aquests organismes, és un orgull i responsabilitat que ens permet expressar la veu dels nostres socis en assumptes que ens preocupen. Cal deixar clar, que hi ha altres integrants i que ARCA té la finalitat de convèncer, però no la decisió final.

Membres d'ARCA visiten Can Schembri

El passat 23 de setembre, membres d’ARCA visitarem la casa modernista coneguda com Can Schembri junt amb les germanes Schembri, nétes dels constructors d’aquesta casa. L’objectiu de la visita era saber quins canvis ha sofert aquest edifici en els darrers anys, des que està llogada a l’Associació Sueca d’Ensenyança a Mallorca.
La casa està situada al barri del Terreno, al carrer Infanta número 15. Al mateix carrer, al número 19 hi ha l’antiga casa familiar, Can Schembri Vell, que va ser la residència familiar fins que es va construir l’edifici modernista. Aquesta casa ha estat restaurada en els darrers anys i, segons podem comprovar, se n’han conservat tots els seus elements essencials.
Sobre el casal modernista, les germanes Schembri expliquen que es va construir a principis del segle XX, per un germà de la seva àvia, seguint l‘estil modernista de caire historicista. Les sales principals estaven decorades amb quadres referents als episodis de la Conquesta del rei en Jaume i els mobles també es van fer seguint la moda de l’època i estaven pensats amb consonància amb la decoració de la casa.
Dels canvis que ha sofert Can Schembri, en destaquen:
- A l’entrada, amb ferro forjat i amb unes petites plaques de marbre, hi figura el nom de “Villa Schembri”. Això, és una iniciativa de l’actual inquilí de la casa, ja que mai li van dir així, ja que la casa sempre es va conèixer com Can Schembri.
- Al davant de la casa s’hi ha construït una espècie de barra de bar que tampoc existia originàriament. En el seu lloc, hi havia diverses gàbies amb ocells.
- Els estucs de l’interior, pel que es podia veure des de fora, només es conserven a l’escala i al rebedor, ja que la sala sembla que ha estat pintada de color blanc.
- Les rajoles que hi ha al mur que envolta la casa, gairebé no n’hi ha cap de sencera, o bé estan trencades, o bé han caigut i no han estat recol·locades o canviades.
- A la façana hi podem observar diversos elements que la desvirtuen: dos aparells d’aire condicionat, un a la terrassa del pis superior i un altre a la part baixa de la torre; un rellotge entre les dues portes d’entrada; i una teulada petita que cobreix una porta d’entrada a la planta baixa.
- L’escala principal presenta actualment una barana de ferro, segurament col·locada per motius de seguretat, que no forma part de la construcció modernista i que desentona amb el conjunt.
- La torre més alta, a banda d’estar gairebé tapada per l’edifici que té al costat (una construcció dels anys 1970 construïda amb un mínim espai de separació amb la casa veïna), té a la part superior una antena telefònica molt gran. Originàriament a la part superior d’aquesta torre hi havia una escultura de ferro forjat, a l’estil provençal francès.

Tots aquests són els elements que van destacar les germanes Schembri. També van explicar que els mobles i els quadres de la casa, van ser venuts abans que es posés en lloguer, però no saben on han pogut anar a parar. A més, van destacar les pintures murals, de típiques figures femenines modernistes, que decoraven l’hivernacle que corona la torre petita (suposen que encara hi són però no ho saben del cert).

Text: Mercè Martorell

embARCA't:"Els espais Jovellanos: La Cartoixa de Valldemossa

Recorregut embARCA't "Els espais de Jovellanos: la Cartoixa de Valldemossa" dirigit per la professora de la UIB Concepció Bauzà de Mirabó.

Imatge: La Torre dels Hostes de la Cartoixa de Valldemossa, on va ser empresonat Jovellanos

Historiografia de la prehistòria balear

per Daniel Albero, arqueòleg

La búsqueda de nuestros orígenes hunde sus raíces en las concepciones míticas y
fabulosas. A este contexto ideológico hay que atribuir una tradicional explicación
insular ligada a la creencia de que las islas fueron habitadas por una raza de gigantes en
la noche de los tiempos. Es seguro que la monumentalidad de la arquitectura ciclópea
alimentó entre las tradiciones populares esta creencia. Este mito, como muchos otros,
venía alimentado por la tradición bíblica, única visión del origen humano aceptada y
autorizada prácticamente hasta el desarrollo del racionalismo científico del siglo XIX.

El mito de los gigantes fue conservado por tradición oral, ha quedado relacionado con la
existencia actual de muchos topónimos: Es Claper des Gegant, Sa punta des Gegant,
etc., muchos de ellos ligados a asentamientos prehistóricos. También muchos nombres
de yacimientos arqueológicos hacen referencia a seres sobrenaturales, como Coves de
S´Encantament, de Ses Briuxes, de S´Homenet, L´Infern, Sa roca des Diable, etc.
Finalmente, otras veces la toponimia prehistórica nos remite a un pasado
histórico ligado a los siglos islámicos de la historia balear, más allá de los cuales pocas
veces suele remontarse la memoria histórica popular. Son frecuentes topónimos como
Punta d´es moro, Collet des Moro, etc.

Estas concepciones mítico-legendarias no desaparecen de los primeros ensayos
escritos de nuestra historia. De esta forma Joan Binimelis (1538-1616) recoge en su
Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas adyacentes (1593) la tradición
oral popular de la raza gigantesca. El sustento documental bíblico es la única fuente
utilizada para la reconstrucción de nuestros orígenes, con menosprecio absoluto de los
historiadores clásicos, solo por ser paganos. La obra del médico y párroco de Marratxí,
es una buena muestra de historiografía “integrista” de la época.

Los escritores de los siglo XVII y XVIII que tratan cuestiones sobre los orígenes
del pueblo balear, o bien no entran en la cuestión e inician su estudio con el soporte de
las fuentes clásicas (Dameto, 1630; Wernsdeoff, 1760), o siguen la corriente del
pensamiento prehistórica propia de la época impregnada por la tradición bíblica, como
sería el caso del padre Cayetano de Mallorca (1746).
La prehistoria balear no alcanza categoría científica hasta que no se dota de un
método propio de obtener documentación objetiva como la excavación arqueológica
apoyada en el registro estratigráfico. Un primer intento tiene lugar en Mallorca durante
el siglo XVIII (1790), en el que se acude a la excavación como fuente de información.
Ésta fue realiza en la zona de Es Palmer de Campos, donde muchos estudiosos del
XVIII y XIX situaban la ciudad romana de Palma.

Durante el siglo XIX proliferan, sobre todo en sus últimas décadas, un buen
número de estudios realizados por simples aficionados o eruditos procedentes de otros
campos de la ciencia, de la cultura o del clero. Muchos de los cortos trabajos que se
publican tienen un notable interés, pues constituyen las primeras noticias aprovechables
que se conocen de los más importantes yacimientos arqueológicos de las islas. Sus
descripciones se hicieron en un momento en el que la destrucción sistemática de
monumentos provocada por las grandes obras públicas, el empleo de maquinaria
pesada, y más tarde por el fenómeno turístico, no se había producido.

El estudio prehistórico de las islas, se había enriquecido, y tal vez estimulado por
los escritos de viajeros románticos, que, aunque no tienen como finalidad última el
estudio de los restos prehistóricos, incluyen además de la información literaria
excelentes dibujos de los monumentos más notables. En algún caso aportan también los
primeros planos aprovechables que conocemos de construcciones prehistóricas isleñas.
En esa época se inician las excursiones que por aquel entonces organizaban
algunos eruditos locales, miembros de la Sociedad Arqueológica Luliana, a distintos
enclaves arqueológicos de las islas y cuyas impresiones quedaban después reflejadas en
las páginas del Boletín. A finales de siglo se publican también los primeros estudios
arqueológicos de cultura material procedentes de excavaciones carentes de control
científico. Entre ellos sobresalen los hallazgos de Son Corró en Costix.

En 1888 visita Mallorca y Menorca Émile Cartailhac con la intención de
realizar un estudio sobre el terreno de sus monumentos prehistóricos. Su trabajo se
limitó al estudio de los monumentos más representativos de las islas. Salvo la
descripción detallada y rigurosa, Cartailhac no utilizó ningún otro método de análisis
objetivo, como es la excavación arqueológica y el método estratigráfico. Parece
excesivo calificar su obra como el primer trabajo verdaderamente científico de la
Prehistoria balear, pero no se puede negar que su trabajo posee un rigor técnico poco
habitual en la época. Cartailhac tuvo acceso a colecciones privadas que poseían diversos
objetos muebles sacados de contexto, realizando un método clasificatorio primario:
“objetos de piedra, cerámica, cobre, bronce y objetos indeterminados”. Los dibujos que
realizó sobre las piezas y monumentos hacen que su obra sea insustituible pues permiten
el estudio de piezas desaparecidas.

En 1900 se publica en Sóller la obra del presbítero D. José Rullán y Mir con el
ambiguo título de Ensayos de agricultura y prehistoria. En ella el autor trata temas tan
dispares como la antigüedad del hombre en la tierra, los males educacionales de la
juventud, la meteorología en la escuela, los pájaros y el agricultor, entre otros. Toda la
obra está imbuida en un espíritu de catequesis y adoctrinamiento. Su estudio se enmarca
en el más estricto pensamiento católico y, como era de esperar, en el capitulo dedicado a
la antigüedad del hombre sobre la tierra y sus primeros pasos en las Baleares rechaza
de lleno los tímidos avances de la ciencia. Pone en cuestión los logros de la geología y
la paleontología como apoyo a la datación relativa. Rechaza cualquier planteamiento
científico y se manifiesta contra las tesis evolucionistas darvinianas. Para él mejor
método de datación es seguir meticulosamente los propios relatos bíblicos.

La investigación prehistórica balear alcanza categoría dignamente científica
cuando por primera vez se planifican excavaciones arqueológicas en número suficiente
para poder conocer algo más que la arquitectura. Josep Colominas Roca del Institut
d´Estudis Catalans es el iniciador de esta larga etapa de investigación. La elección de un
método científico adecuado no implica necesariamente su correcta aplicación, ni mucho
menos que las conclusiones sean aceptadas e inamovibles. La preocupación de
Colominas por el registro estratigráfico fue escaso, por no decir nulo. Realizó tal
número de excavaciones simultáneas, que difícilmente podía hacer otra cosa que
recoger los materiales que le hacían llegar los encargados de los obreros y anotar con la
mejor voluntad y fe ciega las impresiones orales que éstos le pudieran proporcionar. Los
hallazgos fueron trasladados al museo Arqueológico de Barcelona.

Hay que señalar que entre los años 1925-1931 miembros de la Sociedad
Arqueológica Luliana excavan las cuevas de Son Mulet, Son Jaumell y las navetas de
Es Rafal. Inicia también sus actividades el centro regional y el Museo de Artà de la
mano de L. Amorós, que centra su interés en yacimientos del Talaiotico Final-Hierro,
como las cuevas de Son Bauzà y Son Maiol o los recintos sacros de Son Carrió y Son
Favar.

Tras la Guerra Civil en consonancia con el ambiente dictatorial de la posguerra
aparecen los cargos de “Comisarios Provinciales de Excavaciones” dependientes de la
Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas del Ministerio de Educación
Nacional. En las islas las ocupan en una primera época, clérigos o militares como el
Padre M. Alcover y el Coronel Rafael de Ysasi. Más tarde lo será Bartolmé Ensenyat y
Luis Amorós ocupará la Comisaría Local de Artà.

En 1958 una beca de la Fundación March permite al profesor L. Pericot
coordinar un ambicioso programa de investigaciones que incluye las islas. Por otro lado,
la fundación W. L. Bryant centró el grueso de sus investigaciones en la ciudad romana
de Pollentia, sin embargo uno de sus miembros, M. Tarradell, hará una incursión en la
Prehistoria excavando las importantísimas necrópolis de Son Real y la de S´Illot dels
Porros. También por estas fechas W. Waldren inicia trabajos de excavación en la
cordillera Norte. La cueva de Muleta y el abrigo de Son Matge serán los yacimientos
emblemáticos que le permitirán una fecunda actividad en Valldemossa y Deià (Son
Gallard, Son Marroig, Son Ferrandell-Oleza y Son Más). Sus excavaciones, con una
detallada secuencia estratigráfica, y las series de dataciones radio-carbónicas de todos
sus trabajos constituyen hoy el pilar básico que aguanta el entramado de los estudios de
prehistoria mallorquina.

Finalmente concluir señalando que la dejación de la Universidad provocó que el
Museo de Mallorca, creado desde 1961 y dirigido por Roselló Bordoy, gestionase toda
la investigación arqueológica que se hacía en la isla (a excepción hecha de los proyectos
que desarrollaban las fundaciones e investigadores extranjeros). La valoración de toda
esta tarea arqueológica es muy desigual y caben todas las posibilidades. Desde
excavaciones sin registro estratigráfico hasta excavaciones técnicamente impecables
como las de Lull, Gasull y Sanahuja en 1984 en Son Fornés. Con todo, la consideración
más negativa debe adjudicarse a aquellos yacimientos irremediablemente perdidos ya
que jamás se publicaron los resultados como: Pula, Illot dels Porros, Son Real,
Canyamel, Hospitalet, Son Ferragut, Pou Celat, etc.

Finalmente señalar que tras los trabajos de Colominas se inician prospecciones
de todo el territorio. En esta tarea hay que rendir reconocimiento a la labor de Josep
Mascaro Pasarius y a sus mapas arqueológicos realizados en los años 60 y 70.

Bibliografía para ampliar:
GUERRERO AYUSO, VÍCTOR (1997) El pensamiento científico en la
prehistoria balear: fuentes bibliográficas para el estudio de la prehistoria balear. Ed.
Lleonard Muntaner, Palma.
GUERRERO AYUSO, VÍCTOR (2002) “Bases historiográficas (sin disimulo)
sobre los primeros pobladores baleáricos y otras cuestiones de enfoque, fondo y forma”
Mayurqa, 28, pp. 127-170.

ARCA demana la recuperació estètica de la Plaça de la Drassana

Els contenidors de residus formen una muralla antiestètica just al centre de la plaça de la Drassana.

Amb molt poc doblers, tan sols llevant els contenidors de residus i activant l’aigua de la font central, es recuperaria un espai històric únic i centre de les institucions actuals.

Actualment la part central de la plaça està ocupada per una muralla de antiestètics abocadors de fems i reciclatge, que amb el seu volum solapen i desvirtuen la font i els elements ornamentals. Amb molt poc doblers i aplicant el sentit comú, es pot superar aquesta sensació de que la ciutat de Palma ha perdut un àmbit públic com és la plaça de la Drassana.

La plaça de la Drassana és un lloc de primer ordre per a visitants i habitants de Palma. La rehabilitació encertada dels edificis que la conformen entre els quals seus de Conselleries i el propi Govern, ha de quedar culminada amb la ordenació estètica de la plaça pròpiament dita.

Malauradament, aquest no és un cas únic a Palma, on vàries places han perdut el seu caràcter com a tal, al afegir-s’hi elements que han desvirtuant el conjunt i no han deixat espai perquè les persones puguin passejar o gaudir d’un indret públic com sempre s’ha fet a les ciutats i els pobles.

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma, l’eliminació d’aquests elements que distorsionen i desenalteixen indrets històrics com la plaça de la Drassana i la activació de l’aigua de la font central

Foto per a la reflexió. Aquesta proposta està emmarcada dins la campanya que du a terme ARCA amb el títol “Fotos per a la reflexió”, essent aquest el novè lliurament que hem fet arribar a polítics, i responsables tècnics de patrimoni.

diariodemallorca.es 26-10-2008 Emaya cambia de sitio la hilera de contenedores de la plaza Drassanes