Perquè és insignificant la quantitat de doblers que es dedica a Patrimoni.
L'impost d'estances turístiques hauria de ser una taxa finalista eco patrimonial. I en realitat és un calaix de sastre on tothom vol agafar doblers pel que consideren necessitats immediates, siguin municipals o generals. Però les necessitats immediates i d'infraestructures han d'estar garantides pels pressupostos generals de les administracions, no per un impost que es va concebre originalment principalment per ampliar el Patrimoni natural i històric i el seu manteniment.
Amb el temps, primer per desgràcia derogada l'ecotaxa i després ressuscitada durant les passades legislatures, va tornar aquest impost sobre les estances turístiques sense apostar gairebé gens pel Patrimoni, tot i que el concepte hi figuri entre les seves finalitats. La prova està en el fet que en el pressupost per aquest proper exercici tan sols hi ha dos projectes que afecten el Patrimoni: manteniment de la catedral d'Eivissa i una primera fase de la rehabilitació de Can Serra de Palma.
Tan sols un tant per cent mínim.
El Patrimoni continua essent la Ventafocs ( la Cenicienta) dins els projectes de les Illes. ARCA, va votar en contra i per aquest motiu demana canvis radicals.
Allò que ens far únics i atractius és el nostre paisatge natural i el nostre Patrimoni. És per això per allò que ens podem diferenciar. Si no invertim seriosament aquest impost en aquestes matèries, estarem incidint en els mateixos errors.
Demanam canvis reals, un tant per cent de l'impost turísticmínim del 40% per projectes de recuperació de Patrimoni i que també es puguin dur endavant projectes de col·laboració amb Patrimoni històric de titularitat privada que redundi després en gaudi públic.
ARCA
10 juliol 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada