ARCA
vol despertar davant l’opinió pública un altre exemple de troballes
desconegudes, localitzades a un pati interior, a la illeta dels carrers
Argenters, Argenteria, Bosseria i a la plaça d’en Coll.
El
passat mes ja denunciarem els excessos que havien fet alguns veïnats del casal
Can Savellà, ara ens centrem en aquest històric patí, que compta amb una
finestra coronella, un dels elements més representatius de la ciutat gòtica,
que fou Ciutat de Mallorca. Pareix ésser, que uns veïnats d’aquesta illeta no
respecten l’arquitectura més primitiva d’aquest pati i han decidit fer forats a
la paret, per passar canonades d’un indret a l’altre.
ARCA
veu amb preocupació la manca de sensibilitat i respecte d’alguns d’aquests
veïns, els quals amb la seva acció estan alletjant aquest pati, que presenta
elements de gran valor artístic i cultural, com aquesta finestra coronella, la
qual es veu amenaçada per intervencions inpropies d’un indret com aquest.
Reaacció
de les administracions
ARCA
ha alertat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma que intervenguin en
aquest assumpte, perquè el pati no es segueixi deteriorant i que les
alteracions produides siguin corregides, per tal de salvaguardar l’essència
històrica i artística de l’indret.
Demanem
la seva protecció
ARCA
també ha demanat que el pati compti amb una figura o grau de protecció legal,
per evitar la seva vulneravilitat davant qualsevol acció futura, que atenti
contra aquest bé cultural.
Aquests dies hem pogut llegir als mitjans de
comunicació que l’Ajuntament de Puigpunyent descataloga la possessió de Son
Balaguer, datada al segle XIV.
Creim que aquesta és una desencertada decisió per
part del consistori de Puigpunyent i que diu molt poc al respecte sobre les
funcions i les competències que tenen les corporacions locals en quant a temes
patrimonials. La seva funció és vetllar per la correcta conservació i
preservació del patrimoni cultural i en el cas de Son Balaguer, no s’ha
complert aquesta premissa.
Cal recordar que la possessió de Son Balaguer fou
derruïda a l’any 2006 durant unes obres que duia a terme el seu propietari,
malgrat gaudia de protecció per estar inclosa al catàleg municipal. Fou un
vertader atemptat contra el patrimoni cultural del terme municipal de
Puigpunyent i de Mallorca, perquè es tractava d’unes de les possessions més
importants de la contrada.
Surt molt barat destruir
Patrimoni. L’Ajuntament no va atendre les peticions d’ARCA
Després de pagar una insignificant multa, el
propietari fou obligat a reconstruir l’immoble, però sense els perceptius
controls des del punt de vista patrimonial. En data de 26 de setembre de 2008
ARCA i altres entitats proteccionistes demanarem davant el Consell de Mallorca
la paralització de les obres de reforma, ja que aquestes no respectaven
l’edifici original.
Finalment, el resultat és el que tenim en
l’actualitat, una reforma que ha alterat els valors patrimonials i històrics de
l’immoble, desvirtuant la seva imatge original.
La decisió de l’Ajuntament de Puigpunyent, ens ha
agafat per sorpresa. Primer, no va paralitzar les obres de reforma i quan
aquesta està fet, descataloga el bé cultural. Com podem observar, la destrucció
del patrimoni li ha sortit molt lleu al propietari de Son Balaguer, gràcies a
la tèbia actuació de l’Ajuntament d’aquest municipi que no ha valorat prou la
pèrdua patrimonial que implica la destrucció de Son Balaguer i la seva
descatalogació.
ARCA proposa que es mantengui Son Balaguer al
catàleg de Puigpunyent i que a futures intervencions s’obligui a
recuperar determinats acabats o estructures que amb la reconstrucció
actual s’hagin eliminat o ignorat.
ARCA havia demanat la protecció
d’aquesta casa i d’altres elements de la mateixa zona de gran valor
etnològic. Ara cal actuar amb diligència per evitar més destrucció.
Els interiors de la casa i una part de la teulada han quedat destruïts. Les
parets es troben en bones condicions i presenten la tipologia clàssica de les
cases fetes pels trencadors de pedra. Les cantoneres estan fetes amb maresos
posats en pla, els quals donen consistència a les parets. A mesura que la paret
apuja les peces de marès trencat són més petites, però sempre posades en pla.
Molt propera a la casa de trencadors de pedra es troben les restes de la
pedrera original, que fou malmesa per la construcció de l’autopista. Les restes
permeten explicar de forma clara el treball dels trencadors de pedra.
És urgent que l’Administració
actuï per evitar l’esbucament de l’immoble.
La zona està plena brutor acumulada i la
propietat mai ha actuat per evitar la degradació estètica i ambiental
Es dóna la circumstància
que l’esmentada casa està al camí de Can Boqueta, de Can Pastilla, lloc de
pas dels turistes en ruta ciclista, ja que comunica amb el pont blau que
creua l’autopista. A la foto es veuen dos turistes que passen per davant la
casa.
ARCA ja va proposar ja a l’extint Consorci de la
Platja de Palma la creació d’un itinerari cultural i natural que abarqués
especialment els terrenys rústics i la segona i la tercera línia de la platja
de Palma, per recórrer a peu i en bicicleta, que prioritzàs la conservació del
Patrimoni. Tenim demanada una reunió amb en regidor responsable Àlvaro Gijón
per presentar-li la nostra proposta.
ARCA, junt amb l’Associació cultural Sitja, de Bunyola, vàrem
organitzar la conferència “Hospital Joan March.
La història i el compromís”, que es va dur a terme el vespre del dia 1 d’agost
al teatre de Bunyola.
Aquesta conferència ja havia estar pronunciada a la sèu d’ARCA dins el
cicle ARCA Defensa els Hospitals: Un Patrimoni viu.
Bàrbara Suau, mestra i investigadora sobre la història de
Bunyola, responsable de la revista Es
Castellet, va desgranar els detalls del projecte, construcció
i funcionament d’un hospital concebut en un primer moment per a homes malalts
de tuberculosis i que amb els esdeveniments econòmics i socials de les dècades
dels anys 20 als 40 del SXX, va acollir nines i nins a més d’homes i dones
també d’altres malalties infeccioses. Bàrbara contà com per a les persones de
Bunyola era un lloc estigmatitzat i no volien tenir contacte per por al
contagi. Tan sols hi arribaven amb qualque processó religiosa i no volien
tastar res del refrigeri amb que volien obsequiar-les.
Bartomeu Togores, metge de l’hospital des de 1985, cap de servei
d’Ortogeriatria, relatà la incidència de la tuberculosi a Espanya durant els
anys 30 i 40, el mètode de contagi i els tractaments. Cada persona podia
contagiar altres 15 durant un any. La propagació de la bactèria era a través de
l’aire i l’aïllament era la única manera d’evitar-ho.
El
Dr Togores explicà l’evolució dels serveis mèdics d’acord amb la evolució de la
societat de Mallorca fins al dia d’avui en que és un hospital imprescindible
pel que s’anomena atenció sociosanitària. La realitat és que cada vegada hi ha
més persones d’avançada edat que necessiten tractament de recuperació d’ictus o
rehabilitació articular per fractures. A més als dos hospitals sociosanitaris
de Mallorca: el General i el Joan March (tots dos amb anunci de tantament) duen
endavant d’altres programes com d’atenció a depenents de l’alcohol:UPRA, o el
de cuides pal·liatives que suposa un 15% de l’activitat hospitalària.
Caterina Garcies, periodista, posà en evidència el revulsiu que ha
suposat per l’acord unànime a Bunyola el risc de tancament de l’Hospital. Va
fer un relat exhaustiu de les iniciatives ciutadanes per manifestar el rebuig a
un tancament innecessari entre els qual va destacar la pujada a l’Hospital amb
una caminada reivindicativa on participaren més de mil persones. També volgué
denunciar les injustes detencions a Bunyola el dia que estava prevista la
visita del president Bauzá. Ell no va aparèixer pel poble però un grapat de
cotxes d’antidisturbis sí. Les camisetes negres amb les lletres de rebuig al
tancament de l’hospital es feien notar a la concentració pacífica de la gent de
Bunyola. Dos al·lots i una al·lota varen ser detinguts sense cap justificació.
Potser volien callar les veus de la gent. Però
no ho aconseguiren.
Àngels Fermoselle, d’ARCA, moderà l’acte. Explicà el compromís de
l’entitat que vetlla pel Patrimoni de Mallorca amb un Patrimoni viu, com són
els dos hospitals més antics de Mallorca, ara amb l’amenaça de tancament:
l’Hospital Joan March de Bunyola i l’hospital General de Palma. Alabà la feina
de recerca desenvolupada en tan poc temps per part de Es Castellet i animà les
persones assistents a participar activament amb les entitats locals que
generosament treballen per allò que pertany a tothom. Aquesta és l’autèntica
democràcia participativa, no hem de romandre mans plegades mentre hi ha coses
per proposar o reivindicar.
L’acte comptà amb nombrosa assistència, fet que demostra l’interès d’un
poble que va veure néixer un hospital i que ara es nega a deixar-ho morir.
L’actor Rafel Ramis, que assistí com a públic, amb na Caterina Garcies i Àngels
Fermoselle
