Recorregut embARCA't: un passeig pel Terreno

El passat dissabte 28 d’abril ARCA va dur a terme el recorregut embARCA’t titulat “Un passeig pel Terreno”, el qual fou dirigit pels autors de la guia homònima i socis d’ARCA Antonino i Mª Dolores Besné Tejada, els quals han viscut tota la vida en aquesta emblemàtica barriada i per tant coneixen moltes històries personals dels il·lustres moradors que li donaren nom i fama internacional.

                  

Antonino i Mª Dolores Besné Tejada han editat una guia titulada “Un passeig pel Terreno”, la qual recull les cases on varen residir els més il·lustres artistes, escriptors i intel·lectuals del segle XX com Lluís Fabregas, Camilo José Cela, Remigia Caubet, Rubén Darío, Gertrud Stein, Anthony Kerrigan, George Bernanos, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i molts d’altres.

Aquest passeig serví per conéixer una mica més aquesta barriada de gran esplendor artístic i cultural i per presentar aquest treball, molt ben realitzat per dues persones que realment estimen i aprecien el Terreno i que segur que serà un referent, perquè la seva història no sigui mai oblidada i la puguem tenir present.

Gràcies i enhorabona, per oferir-nos aquest treball!!!

Arquitectura perduda

“Unes imatges alliçonadores que expliquen molt bé el sentit de l’existència d’organitzacions com ARCA. Això ha passat a Vigo, però podríem fer-ne un muntatge semblant de tot el Patrimoni perdut a Palma”.

ARCA vol expressar la seva sorpresa pel desmuntatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle

Segons ens han comentat els veïnats i comerciants de la zona fa uns quants dies que s’han desmuntat la ceràmica que formaven la imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle i que es situa al carrer del Miracle i que es pot veure des del carrer del Sindicat.

Actualment, només queda present el bord que decorava la imatge de la capelleta, la resta de rajoles de ceràmica han estat llevades de la façana i no sabem quin ha estat el motiu d’aquesta actuació.

Cal recordar que l’any 2010, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma va editar un llibre titulat “Guia de capelletes dels carrers de Palma”. Previament s’havia fet una feina d’inventari d’aquestes, on tenim un total de 29 capelletes de carrer localitzades al centre de Palma. L’estudi dut a terme pel cronista de la ciutat compta amb una fitxa històrica de cada una d’elles.

En l’edició d’aquesta guia, podem veure una imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle, que a continuació adjuntem i on s’observa la imatge de Crist a la creu que es dirigeix al confessor. Als peus de la imatge hi ha un text que diu el següent: “Al carrer on vivia el penitent pel qual intercedi miraculosament el Sant Crist de Santa Eulària, la reverenda comunitat d’aquesta parròquia féu col·locar aquesta imatge el XVII de juny de MCMLXII en sustitució de la primitiva instalada el XVI de gener de MDCCX. Sin nobis protitius et clements”.

Com bé ens diu aquest text, ja hi havia una antiga imatge de 1710, que fou substituïda per aquest plafó ceràmic l’any 1962.

L’Ajuntament de Palma ha de vetllar per les capelletes de carrer com a elements històrics que formen part del paisatge urbà del centre de la ciutat. L’any 1994 ARCA, Sa Nostra i l’Ajunatment de Palma varen dur a terme un programa de recuperació i restauració de les capelletes de carrer. Segons el conveni signat a tres bandes, l’Ajuntament de Palma es comprometia a vetllar pel manteniment d’aquestes. Cal recordar, que en maig de 2009, ARCA va tenir que dur a terme una acció per tal de salvar la imatge del carrer d’Eccehomo, la qual s’havia vist vulnerada pels actes vandàlics.

ARCA demana una desposta per part de l’Ajuntament de Palma i un compromís per mantenir i conservar les 29 capelletes de carrer que es troben inventariades al centre històric de Ciutat.

ARCA es congratula del tancament al trànsit de la calçada medieval del camí de sa Bomba. ARCA ho va demanar fa un mes

ARCA havia demanat fa un més a l’Ajuntament de Marratxí que fes efectives les instruccions de la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca datades de fa més de dos anys.

Hem pogut observar que l’Ajuntament ha reaccionat i que fa uns dies s’ha instal·lat un doble tancament al trànsit rodat a motor: una barrera a uns 500 metres de la calçada medieval i un altre just començat aquesta.

Que es redacti un projecte de recuperació, senyalització i usos

Senyalització com via verda i d`interès Patrimonial

Ara ens congratulam de la reacció de l’Ajuntament i demanam que el projecte de recuperació de la via i els usos amb criteris patrimonials sigui redactat i presentat al Consell de Mallorca el més aviat possible.

El projecte hauria de contemplar la recuperació de la calçada i els seus elements Són especialment destacables, a més del propi empedrat, les parets que ho delimiten, els claveguerams i altres conduccions d’aigües.  Hi ha una mina de pedra sota el camí, malmenada per les obres del tren, que s’hauria de recuperar.

Des d’ARCA aprofitam per reiterar la nostra petició d’una  senyalització explicativa, la seva inclusió com a via verda per a ciclistes i passejants per així posar en valor aquest Patrimoni únic.

Donam l'enhorabona per aquesta passa positiva de tancament però demanam una actuació en positiu per a la zona: que no s’eternitzi aquest tancament provisional que estèticament no és el més adient.

El camí de sa Bomba ha perdut gran part del seu paviment medieval per la falta de respecte i de consciència dels valors històrics. No obstant encara  presenta un tram, on es conserva l’antiga la calçada medieval  que unia Palma amb la zona del Raiguer.  Aquest tram té declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que li atorga un grau màxim de protecció legal. Transcorre entre la via del tren i el torrent i el material empleat per fer-la era, entre d’altres, pedra de torrent.

ARCA: Sí a alliberar la murada més antiga que es conserva de Palma

ARCA aplaudeix l’encert de llevar l’heura i d’altres elements vegetals que podien danyar un fragment de murada medieval de Palma

A la plaça de la Porta des Camp es conserva un fragment de la murada medieval de Palma. Aquest mur conforma ara un dels tancaments del monestir de les Jerònimes.

L’Ajuntament de Palma està procedint a la retirada de la vegetació adossada a la murada i que sense dubte podria danyar la seva estructura. A més, dificultava la visió i la interpretació dels materials i la seva disposició.

També s’està procedint a la retirada dels elements vegetals adossats a la paret de la resta del monestir.

Aquestes restes de la plaça de la Porta des Camp són unes restes històriques de gran importància ja que pertanyen a la murada islàmica-medieval, la més antiga de les que es conserven.

Interacció arbrat i elements vegetals amb els monuments

És un tema de gran interès la interacció de l’arbrat i la resta dels elements vegetals amb els monuments. Hi ha casos d’autèntica simbiosi al llarg del temps com és el cas dels jardins històrics. De vegades ARCA ha hagut de sortir a criticar determinades actuacions municipals precisament per rebassar elements vegetals que el temps havia adaptat harmoniosament al monument. Era el cas per exemple de la placeta central de  la Plaça Cardenal Reig, aniquilada fa poc temps.

Però ara sortim per aplaudir una actuació que era necessària.

ARCA lamenta, una vegada més, la pèrdua d’un edifici del Centre històric de Palma, aquesta vegada ubicat a la Plaça José Mª Quadrado

El Centre Històric de Palma cada vegada és menys històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

ARCA assisteix amb desolació, una vegada més, a l’anunci de demolició d’un edifici amb una notable façana ubicat a una de les places amb més encant del centre de Palma, la Plaça d’en Quadrado.
 

ARCA no va poder assistir a la reunió de la Comissió de Centre Històric que va acceptar per unanimitat l’informe de runa de l’esmentat edifici. Ben segur que el vot d’ARCA hagués estat discrepant i crític.

Cap esforç per cercar una solució conservadora. Pèrdua d’autenticitat del nostre paisatge urbà històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

No s’ha fet cap esforç per conservar com a mínim una part de l’edifici original. Un edifici ben interessant i de bellesa singular
 

Perquè a més de la pèrdua d’autenticitat al  centre  històric en aquest cas concret, hi ha un problema latent que ens trobarem repetidament si no hi ha una voluntat política i tècnica d’esmenar-ho: la picaresca de determinats propietaris que s’estimen més abandonar el manteniment dels seus edificis i aconseguir amb el temps la declaració de runa. De vegades l’objectiu és poder tomar l’edifici i fer aparcament soterrats per vendre més fàcilment els immobles.
 

Així, ens podem  trobar amb la injustícia de que es premia a qui no ha complit amb les seves obligacions de manteniment en bones condicions de les seves propietats. En resum, es premia a l’infractor, davant la inoperància de qui ha de vetllar perquè aixió no passi, l’administració.

Visita agrícola a Formatges Burguera i a les ruralies de Campos

El passat dissabte 14 d'abril visitarem Formatges Burguera (Campos) dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 100 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap a es Salobrar, després visitarem el banys de Sant Joan de la Font Santa, seguirem fins a la Salinera i finalitzarem a l'església de Sant Blai, on gentilment l'associació d'Amics de Sant Blai ens obriren les portes d'aquest oratori medieval de la ruralia de Campos.

ES SALOBRAR

És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran arenal, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedicaven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal•là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien. Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal•lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Entre el 1671-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès del Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358). 

SANT BLAI

Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.

GEM V.15, p. 277).

Fotografies: Pep Camps.

ARCA s’oposa al canvi de fisonomia i pèrdua de personalitat del carrer Oms

El nou edifici que substituirà el de Llibres Fiol no respecta les característiques tipològiques del carrer.

ARCA va votar en contra a la Comissió de Centre Històric. A més, lamentam la pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A la reunió de la Comissió de Centre Històric celebrada ahir dijous, ARCA va votar en contra de la substitució de l’edifici de Llibres Fiol per un de nova construcció que al seu parer  no respecta les característiques tipológiques dels edificis del Centre Històric.

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma acordà ahir dia 12 d’abril substituir l’actual edifici de llibres Fiol per un altre més modern. Les substitucions al Centri Històric de Palma només són permeses si la nova edificació millora el conjunt i l’entorn

El nou edifici presentarà  uns hivernacles correguts que formen un mur pantalla que res té a veure amb les característiques arquitectòniques de la via.

Potser l’edifici actual no té unes característiques destacables, però el que és cert és que  serà substituït per un exemple arquitectònic que no encaixa dins l’ordre urbanístic de les ciutats històriques de la Mediterrània, com és Palma.

Si Palma vol conservar la seva història, i vol ser atractiva per a qui ens visita , no pot deixar edificar nous habitatges que rompin l’estètica d’un centre històric com el nostre, sinó que ha de fer esforços per mantenir i conservar el que tenim. Aquesta és la veritable riquesa de Palma, l’herència dels nostres avantpassats. En cada substitució que feim al Conjunt Històric de  Ciutat, el conjunt passa a esser menys històric....

La pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A més hem de lamentar la desaparició d’un comerç atractiu i amb “solera” de venda de llibres antics que aportava un valor afegit al carrer. Llibres Fiol sembla que ja no tendrà cabuda al “modern edifici”. Tal vegada, les tant reivindicades per ARCA casestes de la  Costa del Teatre,  que són de propietat municipal, serien un bon lloc per poder establir aquest tipus de negoci, que donen caràcter i personalitat a les ciutats històriques, les quals pateixen una sobredossi de bars, alguns d’ells instalats a costa del patrimoni , com per exemple el Born, o d’establiments de  franquicies que es van repetint de manera  inexorable.....

ARCA demana la prohibició de vehicles a motor pel camí de sa Bomba

També demanam la senyalització i recuperació amb criteris arqueològics

ARCA vol fer constància dels danys que ha sofert el Camí de sa Bomba (Marratxí) a la seva estructura.

El cami de sa Bomba presenta un tram, on es conserva l’antiga la calçada medieval que unia Palma amb el Raiguer. Gran part de la calçada original ja ha desaparegut, però queda un tram concret que presenta la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que li atorga un grau màxim de protecció legal.

Aquest tram es troba a prop de la carretera d’Inca passada la rotonda del Festival Park. Transcorre entre la via del tren i el torrent i el material empleat per fer-la era entre d’altre, pedra de torrent.

Desgraciadament, degut al trànsit rodat de vehicles a motor i a l’abocament d’enderrocs, aquest tram  ha patit deteriorament i corre perill de patir-ne més, si l’administració no hi posa remei.

Son especialment destacables, a més del propi empedrat, les parets que ho delimiten, les clavagueres i altres conduccions d’aigues.  Hi ha una mina de pedra sota el camí, malmenada per les obres del tren, que s’hauria de recuperar.

La Llei obliga i a més i ha un acord de Ple del Consell

Segons l’article 28 de la llei de patrimoni històric de les Illes Balears 12/1998, el Consell de Mallorca té les competències per ordenar la reparació dels danys causats il·legalment a béns d’interès cultural o catalogats, i els causants estan obligats a reparar, reposar o reconstruir el dany fet.

Mentre que l’article 93 d’aquesta mateixa llei ens parla de les competències que tenen els ajuntaments en quant a aquesta matèria, els quals que deuen:“Senyalitzar l’emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es trobin en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d’accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i vehicles”.

A més hi ha un acord del Ple del Consell de febrer del 2010 que obliga a actuar per a la seva protecció. Acord, evidentment no complert.

Demanam una actuació en positiu per a la zona: El tancament efectiu del camí al trànsit rodat a motor i la seva senyalització com a via verda i d`interés Patrimonial

La nostra proposta no suposa cap problema de trànsit

ARCA amb la llei en la mà, demana al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Marratxí que siguin responsables com a administracions competents en temes de patrimoni històric i que facin complir la normativa, per tal de preservar aquest bé històric i cultural.

Hem demanat a ambdues administracions el següent: la prohibició de la circulació de vehicles a motor pel tram de la calçada medieval del camí de sa Bomba, per tal que aquest no rebi més desperfectes degut al pes dels vehicles o a l’abocament d’enderrocs. I al mateix temps, que s’informi d’aquesta prohibició i qui la incompleixi queda exposat a una sanció administrativa.

A més volem un tancament efectiu del camí per aquest tipis de vehicles.

Aquesta prohibició no suposarà cap problema ja que l’accés a  les cases que es troben al camí es fa des de l’altra entrada al camí, a Santa Maria.

Com a administració local i més propera, li hem demanat a l’Ajuntament de Marratxí que crei una via verda, on només puguin accedir persones a peu o amb bicicleta.