Aquests antics rabals, avui annexionats a Ciutat, en un temps foren nuclis de població independents i en aquest sentit s’establí una personalitat pròpia en cada un d’ells. Una arquitectura de cases baixes, on es podia gaudir d’una harmonia constructiva, sense que cap edifici destaqués especialment damunt els altres.
Amb el creixement urbanístic de la ciutat, aquesta harmonia es va trencar, i no és estrany trobar en un mateix carrer d’aquests barris, una descomposició arquitectònica, amb uns edificis que es “mengen” volumetricament, aquestes petites cases tradicionals de barri.
Evidentment, molts d’aquests edificis es feren en un temps, on no hi havia normes subsidiàries restrictives i és un mal irrecuperable. Però la nostra queixa radica en l’actualitat, on encara patim aquest mal de substitució de la casa tradicional de dues altures com a màxim, que segueix i respecte l’harmonia del carrer, per edificis de gran volum, que trenquen el conjunt del barri i els seus carrers.
Palma, s’ha de plantejar quin tipus de barris tradicionals vol, aquells que conservin la seva arquitectura tradicional, que li ofereix una personalitat pròpia i especial o uns amb una arquitectura voluminosa, que marginen per la seva grandesa a les cases tradicionals.
Des de la nostra entitat, volem demanar davant Cort un pla especial de protecció per a tots aquests barris, que es troben en perill de desaparèixer per la voragine constructiva del moment en que vivim.
L'exemple que presentem és al barri de El Terreno, al C/ Polvorí, 35. És un exemple que ens ha arribat, i que ens il·lustra molt bé aquesta situació que hem exposat anteriorment: conjunt de cases tradicionals baixes a un mateix carrer i un edifici de nova construcció molt volumètric, romp l’harmonia de l’entorn i dilueix la seva personalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada