Des de la nostra entitat, volem demanar davant Cort un pla especial de protecció per a tots aquests barris, que es troben en perill de desaparèixer per la voragine constructiva del moment en que vivim.
L'exemple que presentem és al barri de El Terreno, al C/ Polvorí, 35. És un exemple que ens ha arribat, i que ens il·lustra molt bé aquesta situació que hem exposat anteriorment: conjunt de cases tradicionals baixes a un mateix carrer i un edifici de nova construcció molt volumètric, romp l’harmonia de l’entorn i dilueix la seva personalitat.
30 de jul. 2007
Canvi als barris tradicionals de Ciutat
ARCA vol denunciar un cop més el canvi que estant sofrint els barris de Ciutat tradicionals, com és el cas de El Terreno, Son Espanyolet, Els Hostalets, Santa Catalina, etc…
Aquests antics rabals, avui annexionats a Ciutat, en un temps foren nuclis de població independents i en aquest sentit s’establí una personalitat pròpia en cada un d’ells. Una arquitectura de cases baixes, on es podia gaudir d’una harmonia constructiva, sense que cap edifici destaqués especialment damunt els altres.
Amb el creixement urbanístic de la ciutat, aquesta harmonia es va trencar, i no és estrany trobar en un mateix carrer d’aquests barris, una descomposició arquitectònica, amb uns edificis que es “mengen” volumetricament, aquestes petites cases tradicionals de barri.
Evidentment, molts d’aquests edificis es feren en un temps, on no hi havia normes subsidiàries restrictives i és un mal irrecuperable. Però la nostra queixa radica en l’actualitat, on encara patim aquest mal de substitució de la casa tradicional de dues altures com a màxim, que segueix i respecte l’harmonia del carrer, per edificis de gran volum, que trenquen el conjunt del barri i els seus carrers.
Palma, s’ha de plantejar quin tipus de barris tradicionals vol, aquells que conservin la seva arquitectura tradicional, que li ofereix una personalitat pròpia i especial o uns amb una arquitectura voluminosa, que marginen per la seva grandesa a les cases tradicionals.
20 de jul. 2007
Festa d'Estiu d'ARCA, XXè aniversari
Aquest 19 de juliol de 2007, hem celebrat l’habitual Festa d’Estiu. Al Casal del Patrimoni (Can Weyler) de Palma hem tingut entre nosaltres, a més dels socis i sòcies, i moltes persones col·laboradores i amigues, representants de les més altes institucions balears.
El president d’ARCA, Pere Ollers va encetar l’acte amb aquestes paraules
“Benvingudes i benvinguts, totes i tots ala Festa del Patrimoni, a aquesta casa de patrimoni, ca vostra i casa de Ciutat.
Enguany la nostra Festa d’Estiu té el sentir especial d’una festa del XXè aniversari: vint anys en què hem propiciat una major sensibilitat pel patrimoni cultural de les Illes Balears, vint anys en què hem lluitat per la defensa i protecció del patrimoni, per la conservació i per la revitalització (aquesta paraula tant difícil i tan present en el nostre nom social). Patrimoni no és sinònim de vell o de passat ni menys d’estantís o inerme. Patrimoni potser i ha de ser vida, gent, cultura, identitat, dignitat.
Enguany els socis d’honor tenen un rerafons d’aquest XXè aniversari: alguns són els expresidents de l’entitat, com a mostra sincera d’agraïment, altres són col·laboradors que han empès la tasca d’ARCA aquests 20 anys i finalment una entitat que s’ha caracteritzat pel seu exemple de conservació del patrimoni.
Els socis d’honor de 2007 són: Manuel Oliver i Moragues,Mercè Truyols Zaforteza, Jaume Llabrés Mulet, Aina Pascual Bennàssar i les Germanes Caputxines del Convent dela Puríssima Concepció , de Palma”
El president d’ARCA, Pere Ollers va encetar l’acte amb aquestes paraules
“Benvingudes i benvinguts, totes i tots a
Enguany la nostra Festa d’Estiu té el sentir especial d’una festa del XXè aniversari: vint anys en què hem propiciat una major sensibilitat pel patrimoni cultural de les Illes Balears, vint anys en què hem lluitat per la defensa i protecció del patrimoni, per la conservació i per la revitalització (aquesta paraula tant difícil i tan present en el nostre nom social). Patrimoni no és sinònim de vell o de passat ni menys d’estantís o inerme. Patrimoni potser i ha de ser vida, gent, cultura, identitat, dignitat.
Enguany els socis d’honor tenen un rerafons d’aquest XXè aniversari: alguns són els expresidents de l’entitat, com a mostra sincera d’agraïment, altres són col·laboradors que han empès la tasca d’ARCA aquests 20 anys i finalment una entitat que s’ha caracteritzat pel seu exemple de conservació del patrimoni.
Els socis d’honor de 2007 són: Manuel Oliver i Moragues,Mercè Truyols Zaforteza, Jaume Llabrés Mulet, Aina Pascual Bennàssar i les Germanes Caputxines del Convent de
Després continuà la Festa i passats uns minuts férem el brindis pel patrimoni és a dir, la felicitació i l’encoratjament entre tots a favor del patrimoni cultural. Pere Morey ens delectà amb les seves engrescadores paraules:
Un brindis per al patrimoni. Mes 7, any 7
Quan els grecs es volien propiciar els déus els oferien una libació: tastaven un poc de vi i abocaven la resta sobre un altar.
Els membres del Fòrum per al Patrimoni, per propiciar-nos els nostres déus aquí presents, més propers i que també hem fabricat nosaltres, com els grecs volem oferir-los igualment una libació, a la qual en direm brindis, un brindis en favor del patrimoni, i és que els que som aquí som tan estranys que, davant d’una persona que comanda, no demanem res per nosaltres.
Per paga en el món hi ha dues castes de persones: les que creuen que en el món hi ha dues castes de persones, i les altres. Com que nosaltres pertanyem al primer grup, diré que creiem que en el món hi ha dues castes de persones: les que creiem en les paraules que acaben en –tat, com ara identitat, dignitat, nacionalitat... i els que sols creuen en la rendibilitat.
Nosaltres, els del primer grup, desitgem poder passejar pels nostres carrers i camins i sentir-nos identificats amb el nostre passat al gaudir d’un museu o contemplar un casal, un molí, unes marjades, però per això és precís que aquells que administren el poder i els cabals que nosaltres els hem donat, destinin els mitjans necessaris per protegir i mantenir el patrimoni.
Si hi hagués aquí dins alguna persona del segon grup, li podem recordar la rendibilitat que suposa oferir un patrimoni que atregui els visitants amb un nivell cultural i econòmic elevat, i és que l’educació sol ser correlativa amb un cert nivell de renda. Bé, no poseu aquestes cares, he dit SOL SER CORRELATIVA, tots en coneixem una barcada de rics ben rucs.
Patrimoni és un concepte molt ample; comença des de la Seu, filla, mare i germana nostra perquè l’han feta els nostres pares, ens acull al seu sí i encara avui creix amb nosaltres, i arriba fins a una barraca de roter, el testimoni de la difícil supervivència dels nostres avantpassats que s’esforçaren per mantenir-se vius i transmetre’ns aquella cosa sense la qual res, absolutament res, no té sentit: la vida. I si un sol d’ells hagués deixat caure els braços, descoratjat, i no hagués arribat a recollir aquella ambosta marginal de blat que el va mantenir en vida fins a la propera collita, pot ser que alguns de nosaltres no seríem aquí ara. Per respectar la seva memòria, per demostrar-los la nostra gratitud, cal defensar el patrimoni que ens deixaren els nostres pares i que tenim en préstec dels nostres fills.
És per això que no basta conservar el que tenim, també ho hem de protegir dels afegits que el desfiguren i que sols es poden explicar per la manca clamorosa de sentit estètic. Estic pensant en el “Bou” de Santiago Calatrava, una metàfora perfecta d’una escala que puja i puja sense conduir enlloc més que a un esclat. Al port hi estaria molt millor, al manco semblaria una al·legoria d’una grua que descarrega contenidors.
Fins i tot els que han vingut aquí buscant una nova terra on viure se sentiran més disposats a formar part d’un poble que ha sabut crear aquelles ciutats harmonioses i belles, els farà desitjar formar part de la nostra nació, se sentiran orgullosos de poder mostrar aquell entorn cultural als seus amics i familiars que els visitin: un patrimoni ben cuidat també és un factor de integració.
El patrimoni, tanmateix, no sempre és tangible, també ho són les tradicions, músiques i cançons; balls, celebracions i festes i, sobre tot, la paraula, que és l’ànima del poble que ha creat aquells monuments visibles o invisibles. El nostre Govern mai no se’ns ha d’adreçar en una llengua que ens va ser imposada des de fa prop de tres segles, si no en la que és la nostra des de fa prop de vuit segles i que, com totes, és molt més que un idioma: és una manera de veure el món.
Brindem doncs per a que segueixi viva vuit segles més. Vos desig salut i delit, patrimoni i cultura, i molts d’anys per gaudir-los a tots els que som aquí.
Quan els grecs es volien propiciar els déus els oferien una libació: tastaven un poc de vi i abocaven la resta sobre un altar.
Els membres del Fòrum per al Patrimoni, per propiciar-nos els nostres déus aquí presents, més propers i que també hem fabricat nosaltres, com els grecs volem oferir-los igualment una libació, a la qual en direm brindis, un brindis en favor del patrimoni, i és que els que som aquí som tan estranys que, davant d’una persona que comanda, no demanem res per nosaltres.
Per paga en el món hi ha dues castes de persones: les que creuen que en el món hi ha dues castes de persones, i les altres. Com que nosaltres pertanyem al primer grup, diré que creiem que en el món hi ha dues castes de persones: les que creiem en les paraules que acaben en –tat, com ara identitat, dignitat, nacionalitat... i els que sols creuen en la rendibilitat.
Nosaltres, els del primer grup, desitgem poder passejar pels nostres carrers i camins i sentir-nos identificats amb el nostre passat al gaudir d’un museu o contemplar un casal, un molí, unes marjades, però per això és precís que aquells que administren el poder i els cabals que nosaltres els hem donat, destinin els mitjans necessaris per protegir i mantenir el patrimoni.
Si hi hagués aquí dins alguna persona del segon grup, li podem recordar la rendibilitat que suposa oferir un patrimoni que atregui els visitants amb un nivell cultural i econòmic elevat, i és que l’educació sol ser correlativa amb un cert nivell de renda. Bé, no poseu aquestes cares, he dit SOL SER CORRELATIVA, tots en coneixem una barcada de rics ben rucs.
Patrimoni és un concepte molt ample; comença des de la Seu, filla, mare i germana nostra perquè l’han feta els nostres pares, ens acull al seu sí i encara avui creix amb nosaltres, i arriba fins a una barraca de roter, el testimoni de la difícil supervivència dels nostres avantpassats que s’esforçaren per mantenir-se vius i transmetre’ns aquella cosa sense la qual res, absolutament res, no té sentit: la vida. I si un sol d’ells hagués deixat caure els braços, descoratjat, i no hagués arribat a recollir aquella ambosta marginal de blat que el va mantenir en vida fins a la propera collita, pot ser que alguns de nosaltres no seríem aquí ara. Per respectar la seva memòria, per demostrar-los la nostra gratitud, cal defensar el patrimoni que ens deixaren els nostres pares i que tenim en préstec dels nostres fills.
És per això que no basta conservar el que tenim, també ho hem de protegir dels afegits que el desfiguren i que sols es poden explicar per la manca clamorosa de sentit estètic. Estic pensant en el “Bou” de Santiago Calatrava, una metàfora perfecta d’una escala que puja i puja sense conduir enlloc més que a un esclat. Al port hi estaria molt millor, al manco semblaria una al·legoria d’una grua que descarrega contenidors.
Fins i tot els que han vingut aquí buscant una nova terra on viure se sentiran més disposats a formar part d’un poble que ha sabut crear aquelles ciutats harmonioses i belles, els farà desitjar formar part de la nostra nació, se sentiran orgullosos de poder mostrar aquell entorn cultural als seus amics i familiars que els visitin: un patrimoni ben cuidat també és un factor de integració.
El patrimoni, tanmateix, no sempre és tangible, també ho són les tradicions, músiques i cançons; balls, celebracions i festes i, sobre tot, la paraula, que és l’ànima del poble que ha creat aquells monuments visibles o invisibles. El nostre Govern mai no se’ns ha d’adreçar en una llengua que ens va ser imposada des de fa prop de tres segles, si no en la que és la nostra des de fa prop de vuit segles i que, com totes, és molt més que un idioma: és una manera de veure el món.
Brindem doncs per a que segueixi viva vuit segles més. Vos desig salut i delit, patrimoni i cultura, i molts d’anys per gaudir-los a tots els que som aquí.
El Senyor Pere Morey i Servera és escriptor i president de l'Associació d'Amics del Museu de Mallorca integrada en el Fòrum de Patrimoni
Vegeu Diario de Mallorca
Vegeu El Mundo- El Día
Vegeu Última Hora
Vegeu Diari de Balears
13 de jul. 2007
Campaña de la Plataforma pel Parc de les Vies i ARCA per aconseguir la protecció de Els Hostalets
Vegeu la notícia en premsa
La Plataforma pel Parc de les Vies junto a Arca, impulsaremos una campaña para conseguir la protección de Els Hostalets
Els Hostalets es un barrio construido fuera de las antiguas murallas a finales del siglo XIX, que conserva su estrecho y característico entramado viario. Las casas bajas y humildes confieren al conjunto un aspecto sosegado y ajeno al estrés de las calles Balmes y Aragón, con las que limita.
La falta de sensibilidad del pasado desarrollista, ha hecho que la primera línea de Els Hostalets (la que limita con Aragón) haya empezado a ser destruida. La ampliación de la calle Aragón, se podía haber hecho compatible con la conservación del tipo de edificación, pero no ha sido así. Hay que evitar la destrucción de todo lo que queda.
Urge por tanto una acción inmediata para parar la pérdida de personalidad del barrio
Por ello Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies estamos estudiando iniciativas para conseguir la protección y rehabilitación integral del barrio, tanto del entramado viario como del tipo de edificación, protegiendo algunas fachadas y elementos singulares y dando al barrio las pautas de rehabilitación que lo mantengan armonioso.
Els Hostalets es junto a Santa Catalina uno de los barrios más antiguos de Palma.
Deben priorizarse los intereses generales y el patrimonio, por encima de los intereses constructivos que están desfigurando nuestros barrios.
Desde Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies queremos impulsar la protección de los barrios singulares de l’eixample y de los anteriores al mismo. Els Hostalets es uno de ellos, que además recibe mucha presión inmobiliaria en este momento debido a las expectativas de constructoras en las inmediaciones.
En Palma hay zonas que no forman parte del casco histórico, pero que merecen un tratamiento mucho más delicado que el recibido hasta ahora.
La rehabilitación armoniosa, con normativas protectoras que den valor y recuperen la personalidad de los barrios es algo que la ciudad de Palma necesita y en las que estamos dispuestos a colaborar.
Plataforma pel Parc de les Vies y Arca
11 julio 2007
Els Hostalets es un barrio construido fuera de las antiguas murallas a finales del siglo XIX, que conserva su estrecho y característico entramado viario. Las casas bajas y humildes confieren al conjunto un aspecto sosegado y ajeno al estrés de las calles Balmes y Aragón, con las que limita.
La falta de sensibilidad del pasado desarrollista, ha hecho que la primera línea de Els Hostalets (la que limita con Aragón) haya empezado a ser destruida. La ampliación de la calle Aragón, se podía haber hecho compatible con la conservación del tipo de edificación, pero no ha sido así. Hay que evitar la destrucción de todo lo que queda.
Urge por tanto una acción inmediata para parar la pérdida de personalidad del barrio
Por ello Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies estamos estudiando iniciativas para conseguir la protección y rehabilitación integral del barrio, tanto del entramado viario como del tipo de edificación, protegiendo algunas fachadas y elementos singulares y dando al barrio las pautas de rehabilitación que lo mantengan armonioso.
Els Hostalets es junto a Santa Catalina uno de los barrios más antiguos de Palma.
Deben priorizarse los intereses generales y el patrimonio, por encima de los intereses constructivos que están desfigurando nuestros barrios.
Desde Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies queremos impulsar la protección de los barrios singulares de l’eixample y de los anteriores al mismo. Els Hostalets es uno de ellos, que además recibe mucha presión inmobiliaria en este momento debido a las expectativas de constructoras en las inmediaciones.
En Palma hay zonas que no forman parte del casco histórico, pero que merecen un tratamiento mucho más delicado que el recibido hasta ahora.
La rehabilitación armoniosa, con normativas protectoras que den valor y recuperen la personalidad de los barrios es algo que la ciudad de Palma necesita y en las que estamos dispuestos a colaborar.
Plataforma pel Parc de les Vies y Arca
11 julio 2007
Fòrum de Patrimoni
Associacions que varen assistir dia 10 de juliol a la segona reunió del Fòrum de Patrimoni:
AA.VV.Canamunt- Ciutat Antiga
Amics de l'Arxiduc
Amics del Museu de Mallorca
Fundació Amics del Patrimoni
ARCA
ARCA Llegat Jueu
Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
Domus Templi
Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
Memòria del Carrer
ONCE
Plataforma Parc de les Vies
Relojes de Sol de Mallorca
Societat Arqueològica Lul·liana
AA.VV.Canamunt- Ciutat Antiga
Amics de l'Arxiduc
Amics del Museu de Mallorca
Fundació Amics del Patrimoni
ARCA
ARCA Llegat Jueu
Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
Domus Templi
Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
Memòria del Carrer
ONCE
Plataforma Parc de les Vies
Relojes de Sol de Mallorca
Societat Arqueològica Lul·liana
D'ara endavant es tenen previstes més sessions per anar concretant temes, propostes, solucions pràctiques, etc, per tal que el nostre patrimoni històric hi surti guanyant.
ARCA centralitzarà totes les noves idees, suggerències o denucies envers del patrimoni de la nostra Illa, per presentar-les davant les institucions públiques competents en aquesta matèria.
Cal destacar les interessants idees que exposà el president d'Amics del Museu de Mallorca, el Sr. Pere Morey, envers la difusió del patrimoni històric. Idees ambicioses i que si conseguim portar-les a la pràctica, entre tots, poden ajudar a què el nostre llegat històric gaudeixi d'un reconeixement major per part de la ciutadania.
6 de jul. 2007
ON ÉS LA LLONJA?
No fa molts d'anys que ARCA demanà que la Llonja es proposés per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. L'Ajuntament d'aquell moment no acceptà la proposta i, si ho pensau bé, es compren perfectament perquè la Llonja no es valorada com es mereix:
Són més importants els restaurants i barets de la zona que exigeixen vuit abocadors de fems i dos buidatges cada dia; i és més important el ficus gigantí de davant que la magnífica façana de la mar, que va ser admirada i imitada per tota la Mediterrània.
Són més importants els restaurants i barets de la zona que exigeixen vuit abocadors de fems i dos buidatges cada dia; i és més important el ficus gigantí de davant que la magnífica façana de la mar, que va ser admirada i imitada per tota la Mediterrània.
Vist el que es veu (molt especialment el que no es veu...) pot ser que les autoritats europees hagin traslladat la Llonja a on la sapiguen apreciar...
ARCA demana a Cort per una exposició itinerant
ARCA amb la seva tasca de conservació, preservació i difusió del patrimoni. Ha adreçat un escrit a la nova regidora de cultura de Cort, la Sra. Nanda Ramon. La nostra entitat vol donar l’enhorabona a Cort, per la inauguració el passat dimecres 27 de juny, de l’exposició “Palma, patrimoni de tots. L’arquitectura”.
És una exposició moderna, on s’utilitzen les darreres tecnologies i amb un criteri expositiu molt didàctic, el que fa, que l’exposició sigui oberta i entesa per tot tipus de públic, sense excepció.
Gràcies a aquesta iniciativa, els ciutadans de Palma, poden conèixer molt millor l’arquitectura de Ciutat i el llegat històric, que nosaltres venim defensant, des de fa ja vint anys.
Segons les informacions de les quals disposem, l’exposició finalitza dia 26 d’agost, hi haurà estat a la vista pública durant dos mesos.
En aquest sentit, preveient la gran quantitat de diners que ha costat aquesta exposició, hem demanat a la regodoria de cultura de Cort, que la converteixi en una exposició itinerant, per apropar el nostre patrimoni històric al major nombre de ciutadans.
Ciutat disposa de nombrosos casals de barri, centre cívics o espais públics que poden acollir exposicions itinerants. Cal pensar que molts de ciutadans, (especialment els que viuen a la perifèria) no es desplacen al centre de Ciutat, ja sigui per manca de mobilitat, perquè la feina no els hi permet o per altres motius.
La nostra proposta radica en rentabilitzar al màxim el cost d’aquesta exposició i que la major part dels nostres ciutadans la puguin gaudir, perquè puguin entendre i es sensibilitzin un poc més amb la gran riquesa patrimonial que tenim.
ARCA per la seva banda s’ha oferit a acollir en la seva seu de Can Weyler, aquesta exposició itinerant, durant un període temps determinat.
És una exposició moderna, on s’utilitzen les darreres tecnologies i amb un criteri expositiu molt didàctic, el que fa, que l’exposició sigui oberta i entesa per tot tipus de públic, sense excepció.
Gràcies a aquesta iniciativa, els ciutadans de Palma, poden conèixer molt millor l’arquitectura de Ciutat i el llegat històric, que nosaltres venim defensant, des de fa ja vint anys.
Segons les informacions de les quals disposem, l’exposició finalitza dia 26 d’agost, hi haurà estat a la vista pública durant dos mesos.
En aquest sentit, preveient la gran quantitat de diners que ha costat aquesta exposició, hem demanat a la regodoria de cultura de Cort, que la converteixi en una exposició itinerant, per apropar el nostre patrimoni històric al major nombre de ciutadans.
Ciutat disposa de nombrosos casals de barri, centre cívics o espais públics que poden acollir exposicions itinerants. Cal pensar que molts de ciutadans, (especialment els que viuen a la perifèria) no es desplacen al centre de Ciutat, ja sigui per manca de mobilitat, perquè la feina no els hi permet o per altres motius.
La nostra proposta radica en rentabilitzar al màxim el cost d’aquesta exposició i que la major part dels nostres ciutadans la puguin gaudir, perquè puguin entendre i es sensibilitzin un poc més amb la gran riquesa patrimonial que tenim.
ARCA per la seva banda s’ha oferit a acollir en la seva seu de Can Weyler, aquesta exposició itinerant, durant un període temps determinat.
5 de jul. 2007
La placeta desapareguda
En el carrer de Sant Feliu, en la cruïlla dels carrers Sant Gaietà i Montenegro, hi havia una placeta deliciosa, on hi va haver diversos negocis: bars, una drogueria, després una papereria.
El lloc ideal per fer un cafè, relaxar-se i fer una xerrada prop de la companyia silent de Can Burgués, l'Oratori de Sant Feliu i la Conselleria. Què se n'ha fet d'aquest espai? .
Vegeu el resultat després de passar per damunt d'un lloc amable la "modernitat": Ara no hi falta res: la recollida pneumàtica, les motos, fils i brutícia, el cartell immens i opressiu dels que negocien amb el nostre patrimoni, la capella buida de contingut i plena d' ¿art?.
La senyal de "prohibit" ho aclareix i ressumeix tot: prohibida la tranquilitat, prohibida la qualitat de vida, prohibit el trobar-se tranquilament amb els amics, prohibit seure's i veure passar la vida, prohibida la lògica, l'amor a la ciutat i el sentit comú...
El lloc ideal per fer un cafè, relaxar-se i fer una xerrada prop de la companyia silent de Can Burgués, l'Oratori de Sant Feliu i la Conselleria. Què se n'ha fet d'aquest espai? .
Vegeu el resultat després de passar per damunt d'un lloc amable la "modernitat": Ara no hi falta res: la recollida pneumàtica, les motos, fils i brutícia, el cartell immens i opressiu dels que negocien amb el nostre patrimoni, la capella buida de contingut i plena d' ¿art?.
La senyal de "prohibit" ho aclareix i ressumeix tot: prohibida la tranquilitat, prohibida la qualitat de vida, prohibit el trobar-se tranquilament amb els amics, prohibit seure's i veure passar la vida, prohibida la lògica, l'amor a la ciutat i el sentit comú...
2 de jul. 2007
Recorreguts culturals amb l’entitat ONCE
Des del mes de novembre la nostra entitat ha ofert a l’entitat ONCE una sèrie de visites culturals, gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca.
El passat dissabte, dia 30 de juny es va realitzar la darrera d’aquestes visites en el present curs. Han estat un total de vuit visites ofertes amb la següent relació:
- Palma jueva (novembre).
- Palma gòtica (desembre).
- Ruta del desembarc del rei en Jaume (gener).
- Visita a la possessió de Galatzó (febrer).
- Patis de Palma (març).
- Visita al Castell de Bellver (abril).
- Palma islàmica (maig).
- Palma llegendària (juny).
El passat dissabte, dia 30 de juny es va realitzar la darrera d’aquestes visites en el present curs. Han estat un total de vuit visites ofertes amb la següent relació:
- Palma jueva (novembre).
- Palma gòtica (desembre).
- Ruta del desembarc del rei en Jaume (gener).
- Visita a la possessió de Galatzó (febrer).
- Patis de Palma (març).
- Visita al Castell de Bellver (abril).
- Palma islàmica (maig).
- Palma llegendària (juny).
El proper curs continuarem amb aquesta iniciativa, que ha estat molt enriquidora i ha fomentat un llaç entre la nostra entitat i aquest col·lectiu de persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)