22 de set. 2024

Felicitats a Juan Fernández Mena i al Frontó de Sineu pel seu 75 aniversari



ARCA va participar dissabte 21 a la celebració. La pluja va retardar els actes però és pogué gaudir de llençament de fona, un partit de pelota vasca, música i lectura de texts d'agraïment i homenatge. Un d'ells llegit per Marisa Goñi en representació de Euskal Etxea Artea, i unes paraules també pronunciadas per Àngelss Fermoselle en representació   d'ARCA

Vos copiam a continuació el texte llegit per ARCA en el que es valora l'entrega de l'actual responsable del Frontó i una selecció de fotografíes fetes per el  nostre company Benet Bohigas.

TEXTO PARA EL ACTO DE CELEBRACIÓN DEL 75 ANIVERSARIO DEL FRONTÓN DE SINEU

La vida, sin duda, es producto de carambolas. Carambolas afortunadas, muchas veces.

Juan Fernández Mena, el día en que nos conocimos, hace menos de un año, me habló de eso, de que su historia de amor con el Frontón de Sineu fue un tanto carambola.

Fue la madre de Juan quien le atrajo hasta Sineu. ¡Ay, las madres! ¡Cuanta fortuna se teje a su alrededor! Ella hacía 19 años que vivía en Mallorca y en ese momento personal buscaba radicarse en esta población privilegiada. 

Juan también estaba en un momento de cambio, tras la pandemia, tras muchos años de vivir fuera del país…

Me dijo Juan aquél día: 

“En la búsqueda de casa para mi madre nos topamos con el Frontón. 
Recuerdo como si fuera ayer la primera vez que entré.
Estuve dando vueltas en silencio atrapado por una energía maravillosa”.

Sin duda, fue un amor a primera vista. Es la energía del Patrimonio y de la historia colectiva.  

De niño, Juan, había tenido alguna experiencia, en un frontón de Madrid, que le dejó un recuerdo grato e imborrable. Y ese episodio le influyó en su decisión inquebrantable de recuperar el Frontón de Sineu .

Juan ha sido valiente. Ha invertido en una rehabilitación respetuosa con la historia del lugar, después de investigarla un poco. En ese proceso fue cuando conoció a Manel García Gargallo, incansable investigador sobre la historia del deporte en nuestra comunidad y de allí el encuentro con ARCA, entidad en la que nos dedicamos a defender el Patrimonio. Defendemos todo el Patrimonio, desde el más humilde al más excelso, gracias a personas como Manel o como Juan.
Juan se ha ganado el reconocimiento de nuestra entidad por su buen hacer. Fue premio ARCA Protección del Patrimoni 2024, porque se merecía nuestro apoyo y afecto. Y nuestra admiración. El Patrimonio no solo se conserva a través de las administraciones públicas, que por desgracia, a veces, son mal ejemplo. La gran mayoría del Patrimonio cuidado y querido está en manos privadas y, pese a ello, sentimos que nos pertenece un poquito a cada uno de nosotros.
Juan ha recuperado la vida y la actividad en este frontón. Las personas más mayores podrán conservar su memoria porque el lugar, las piedras in situ, ayudan a que no se borren. Quizás evoquen celebraciones familiares, encuentros, cine al aire libre, meriendas, pelota vasca. Quizás alguna pareja se conoció aquí y se enamoraron. O se encontrarán aquí y se enamorarán en un futuro. Aquí en el Frontón de Sineu.

Les hablaba antes de las carambolas, que a veces son la vida misma. La carambola de que yo esté aquí, hablando en nombre de ARCA gracias a la generosidad de Juan: Yo, que nací en Palma, hija de un hombre y una mujer a quienes el flechazo del amor les llegó en un frontón. En el de Tánger. Ese frontón creo que ya no existe. No apareció en el momento apropiado un Juan Fernández Mena a darle vida.

Gracias Juan y familia por tener una gran sensibilidad por el Patrimonio. Gracias de verdad. Sineu ya es vuestra casa, seguro.

Àngels Fermoselle Vicepresidenta de ARCA

21 septiembre 2024

17 de set. 2024

EL JARDÍ BOTÀNIC DE PALMA COMENÇA A CAMINAR AMB DUES UBICACIONS COMPLEMENTÀRIES: SES CASES DES RETIRO DE BELLVER I EL PARC DE LES VIES


ARCA HA COL.LABORAT AMB IDEES I PROPOSTES

UN JARDÍ BOTÀNIC AMB REPRESENTACIÓ BOTÀNICA DE TOTES LES ZONES DE CLIMA MEDITERRANI DEL MÓN

El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, acompanyat de la vicepresidenta d'ARCA, Àngels Fermoselle Paterna, ha presentat aquest dimarts les línies prioritàries del projecte del Jardí Botànic de Palma, una de actuacions més importants i emblemàtiques d’aquesta legislatura destinada a facilitar la transformació de Palma en un punt de referència de la Mediterrània com a ciutat verda i sostenible.

El primer regidor de Cort ha començant la seva intervenció destacant el paper desenvolupat per ARCA en “la preservació del patrimoni de la nostra ciutat i de la nostra illa”, i ha elogiat “la seva tasca incansable, que s’ha caracteritzat sempre per l’equanimitat”.

ARCA ha prestat la seva col·laboració, al govern municipal a l’hora de dur endavant aquesta proposta,  un projecte que comptarà, igualment, amb les aportacions del teixit ciutadà i associatiu de Palma.

El Jardí Botànic permetrà a Palma consolidar la capitalitat que exerceix Palma com a territori compromès amb la cultura, la millora dels seus barris, la investigació científica i la lluita contra el canvi climàtic.

El projecte, en qual els responsables polítics i tècnics de Cort han fet feina intensament aquests mesos, amb el suport d’ARCA, preveurà dues ubicacions distintes que es conmplementaran recíprocament i s'aniran desenvolupant de manera més o manco simultània, amb la pretensió que el Jardí Botànic de Palma  incorpori la flora de totes les regions de clima mediterrani que hi ha al món: Conca Mediterrània, Califòrnia, Centre de Xile, Sud-oest d'Austràlia i cap occidental de Sud-àfrica.

DUES UBICACIONS COMPLEMENTÀRIES PEL JARDÍ BOTÀNIC DE PALMA

La tria dels dos emplaçaments està plenament fonamentada en criteris tècnics i operatius.

1.     SES CASES DES RETIRO. Finca pública junt a Bellver. Se completarà i explicarà el pinar Mediterrani. Ara ja és destacable la seva qualitat ambiental, històrica i etnològica. Segons Martínez, el paisatge sobre el pinar i el Castell de Bellver “constitueix un element que és necessari aprofitar al màxim, juntament amb la  profusió de marges, parets de pedra i camins com parts d’un conjunt que cal rehabilitar i preservar”.

Aquí es crearà el centre d'interpretació del pinar mediterrani en la seva qualitat d’ecosistema, establint una col·lecció d’aquesta mena de pi i el seu sotabosc arbustiu i herbaci adaptat a les condicions climàtiques mediterrànies. Es podrá complementar amb sales de exposicions de botánica i altres elements biològics a més d’aula d’educació ambiental.  

L’accés rodat ja es troba executat i el transport públic arriba a la zona, Per tant la feina estarà cemtrada en la rehabilitació dels elements etnològics i les cases ja existents a més de la millora ambiental i l’enriquiment amb espècies vegetsals.

2.     PARC DE LES VIES  En aquest emplaçament, s'ubicaria l'equipament científic i de difusió cultural que forma part del Jardí Botànic de Palma, així com el jardí amb representació botànica de totes les regions mediterrànies del món.

És una parcel·la de terra que limita al sud amb el pont de la Via de cintura, al nord amb la rodona de Son Fuster, amb una superfície aproximada d'uns 31.500 m2, fet que suposa una dimensió més que apropiada per a aquest projecte.

Aquesta intervenció suposarà un revulsiu absolutament positiu per la zona, aportant qualitat ambiental i ciutadana a un emplaçament ara castigat i residual”. La seva ubicació és privilegiada, ja que s’hi arriba caminant des de la plaça d'Espanya en només 20 minuts, gaudeix de transport públic i té connexió viària ja executada.

Segons Martínez Llabrés, “estam davant una històrica reivindicació ciutadana del Parc de les VIes que, amb aquesta actuació, trobarà la resposta esperada”. 

CONCURS D'IDEES

A partir d’aquesta primera aproximació a les línies neuràlgiques del projecte del Jardí Botànic de Palma, la intenció de l’Ajuntament és convocar dos concursos d’idees, un que tendrà com a marc ses Cases des Retiro, i un altre per al Parc de ses Vies. El dos se convocaràn de manera més o manco simultànea.

A l’espai de les Cases del Retiro , es concedirà una gran rellevància a l’hora de dictaminar la decisió final a la proposta que es faci en matèria de manteniment i rehabilitació dels elements etnològics i les edificacions històriques.

Al Parc de les Vies es puntuarà favorablement en el concurs d’idees un disseny que faciliti la creació d'espais amb distintes alçades i orientacions per afavorir el desenvolupament de distintes espècies vegetals, així com la renaturalització del tram del torrent de na Bàrbara que transcorre dins el jardí botànic i l’aillament acústic de l’entorn.

RESUM FINAL

El Jardí Botànic de Palma “*ha de ser configurat com una àrea científica i també de projecció cultural i d'entreteniment per captar un ampli ventall de públic, i, al respecte, ha d’acollir espais per a l’organització d’esdeveniments culturals i científics relacionats amb la botànica i ha oferir visites temàtiques guiades”.

L'Ajuntament de Palma vol comptar amb l’ajuda del Jardí Botànic de Sóller per desenvolupar aquest projete ilusionant. És un model excel.lent, reconegut internacionalment i la seva experiencia será una ajuda molt important.

Els propers pressupostos municipals ja inclouen partides econòmiques per activar la creació del Jardí Botànic. També a fons de l’ITS s’intenta la recuperació de Ses Cases des Retiro. 

El Jardí Botànic de Palma ja està a l’agenda municipal.

ARCA vol agrair a l'Ajuntament de Palma la seva receptivitat a les nostres propostes.

La nostra entitat ha comptat amb el consell i ajuda del major expert a Mallorca en Jardins botànics: Pep Lluís Gradaille, creador del Jardí Botànic de Sóller, un home apasionat que ha proporcionat altruistamente els seus coneixements. També hem comptat amb el suport de Magdalena Vicens, conservadora del Jardí Botànic de Sóller

ARCA
18 setembre 2024


13 de set. 2024

PINTADA FETA, PINTADA ESBORRADA

ARCA va avisar ahir d'aquesta pintada vandàlica a la placeta en memòria d'Encarna Viñas, i avui ja està neta. 
Gràcies Llorenç Bauçà, gràcies EMAYA. 

𝐏𝐢𝐧𝐭𝐚𝐝𝐚 𝐟𝐞𝐭𝐚, 𝐩𝐢𝐧𝐭𝐚𝐝𝐚 𝐞𝐬𝐛𝐨𝐫𝐫𝐚𝐝𝐚!

Aquesta placeta i escultura va ser una iniciativa d'ARCA executada per l'Ajuntament de Palma i dirigida per l'arquitecte municipal Federico Climent. Escultura obra de l'artista Jeroni Bosch

5 de set. 2024

ARCA TOTALMENT EN CONTRA DELS ATM ALS QUIOSCS PÚBLICS DE PREMSA





Hem pogut veure que han estat adjudicats per l'Ajuntament de Palma els quioscs públics de premsa i que, de manera totalment desafortunada Cort autoritzaria que poguessin tenir ATM, és a dir caixers automàtics de banca a la seva façana.

Els ATM que proliferen a Palma és una manera més de colonitzar el nostre paisatge per part del turisme

ARCA considera que és inacceptable i així ho ha fet saber repetidamente als responsables municipals. 
L'espai públic i el nostre paisatge urbà ja està prou  malmenat com per a que el propi Ajuntament ho propicii. 

Demanam que se rectifiqui i que no es permeti la instalació de ATM ni cap altre expendedor de productes a façana dels quioscs. Tampoc s'ha de permetre que siguin suports publicitaris. 

El paisatge urbà és un actiu econòmic i patrimonial  a protegir.  

ARCA va presentar un recurs administratiu sobre aquest tema i ni tan sols hem rebut contesta. 

ARCA 
5 SETEMBRE 2024