ARCA, GOB i Amics de la Terra denuncien que les modificacions de les finalitats de l’Impost de Turisme Sostenible de forma unilateral per part del Govern desvirtuen i perverteixen els objectius d’uns fons, ara, més necessaris que mai.
Les entitats exigeixen el compliment de la pròpia Llei de l’impost de Turisme Sostenible que han derogat de facto i el compliment dels acords de governabilitat de Bellver relatius a la revisió de les finalitats de l’ITS: cal tornar a garantir la disposició d’un impost finalista ecopatrimonial, revisar les finalitats, la presa de decisions i garantir la transparència i la participació real i efectiva dels òrgans de decisió.
Les entitats denuncien el comportament abusiu de l’administració en la destinació i l’administració dels fons de l’impost que ha desnaturalitzat i convertit en un calaix de sastre a disposició del Govern, sense participació ni transparència en la presa de decisions.
La setmana passada s’anuncià per part del Govern que es torna a suspendre, un exercici més - ja ho va fer amb la Llei 2/2020, 2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, art. 37- el funcionament de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible i l'aprovació del Pla Anual estratègic, per destinar-ho a despeses COVID i que les inversions en “turisme sostenible” es veuran compensades pels fons europeus.
Per les tres entitats que formam part del Comitè executiu i el Ple de la Comissió d’Impuls del Turisme sostenible, aquesta decisió es suma a tot un seguit d’aspectes que ja hem anat denunciant i que constaten la degradació progressiva i desnaturalització dels objectius originals de l’Impost i la nefasta gestió que se n’ha fet en els darrers anys.
Un impost que ha de ser finalista, ecopatrimonial i participat, i que és ara, més necessari que mai.
Des de les diferents entitats, i com a participants de les sessions del Comitè executiu i del Ple, hem denunciant durant tot aquest temps:
1.- Que, d'ençà de la seva creació, l’any 2016, el Govern només ha convocat la Comissió per ratificar els seus plans. El seu funcionament no és suficientment transparent, partipatiu ni decisori. Ara, a més, la Comissió per a l’Impuls del Turisme Sostenible està suspesa arran de la COVID, justament quan el diàleg social és més necessari que mai.
És l’Administració la que ha decidit (o negociat fora de l’àmbit de la Comissió i el Plenari) quins són els projectes que s’han de seleccionar per obtenir finançament, i que el paper de la Comissió i el Plenari es redueix a ratificar les decisions que ha pres l’Administració sense cap tipus de criteris objectius de valoració dels projectes.
2.- Que s'han emprat els seus fons d’una manera dissoluta per fer inversions que no es corresponen amb l’objectiu originari de l’ITS. La Llei de l'ITS estableix que es prioritzarà la inversió en projectes ambientals i patrimonials per què determina que hauria de ser un impost finalista. En canvi, l'ús que es fa d'aquests fons públic promou tot el contrari, agreujant la crisi socioecològica amb més creixement insostenible.
3.- Els criteris de valoració per la selecció de projectes són contradictoris en moltes ocasions amb el que estableix la pròpia Llei de l’Impost i el seu desplegament reglamentari. Hi ha una manca absoluta de transparència pel que fa als criteris que ha fet servir l’AETIB per determinar que els projectes que s’aprovaven eren sostenibles des del punt de vista ambiental, social i econòmic, tal com estableix l’article 19.3 de la llei. Ara mateix desconeixem el % dels recursos del fons que s’han destinat fins a la suspensió de les finalitats de l’impost, a les actuacions del l’article 19.3 a) de la llei (protecció, preservació, modernització i recuperació del medi natural, rural, agrari i marí) que la mateixa llei considera que dins el conjunt d’aquestes actuacions s’han de prioritzar els projectes de caràcter mediambiental. També es desconeix el número de projectes que podrien formar part de les actuacions a què fa referència la lletra a) i que han quedat fora finançament.
4.- La nul·la intenció per part del Govern de que la resta de membres de la Comissió participin en la presa de decisions, com posa de manifest el sistema de votació que és indicatiu del caràcter residual i per cobrir les aparences pel que fa a la representació de les entitats del tercer sector, amb un mecanisme que exigeix la unanimitat entre la representació de les entitats que tinguin com a principals finalitats la defensa i promoció del medi ambient o qualsevol altra de les finalitats a què es refereix l'article 19.3 de la Llei 2/2016, abocant a la consideració d’abstenció del vot si no hi ha coincidència absoluta. La manifesta perversió d’aquest procediment suposa, a la pràctica, el silenciament de les veus d’una part molt rellevant de la societat de les nostres illes en la gestió d’aquest impost, i és indicativa de la manca d’interès real per part del Govern de les Illes Balears envers la participació social.
5. Certes despeses milionàries del fons, de les que només en sabem per la publicitat, conculquen, al nostre entendre, fins i tot les destinacions “urgents i extraordinàries” per pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19 potenciant la recuperació econòmica de les Illes Balears (Llei 2/2020, 2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, art. 37).
6. El bloqueig de la creació de grups de treball prevists a la Llei i al Reglament i que no han estat mai convocats.
7. La connivència de la resta d’adminstracions davant uns fets denunciats per escrit i de forma presencial i reiterada en les reunions de la Comissió.
Les entitats reclamen la convocatòria urgent i extraordinària del Ple de la Comissió
Per tot això, les tres entitats exigim que no es suspengui de facto l’Impost i que el Govern compleixi el que determina la pròpia Llei de l’Impost i el que es va comprometre en els acords de governabilitat del Pacte de Bellver (acord 91). Així, exigim que es convoqui amb caràcter extraordinari i d’urgència el Ple de la Comissió per revisar objectius, finalitats i gestió dels fons.
Des de les entitats reclaman posar en marxa un equip de treball que revisi les finalitats de l’ITS (art. 19.3), elabori l'estratègia, com a mínim per un període quinquennal i que s’obri un procés per tornar a redactar la composició, el sistema de votació i de valoració de projectes.
A més, exigim l’informe d’avaluació d’impacte de la Llei i de l’Impost que estableix la Disposició Addicional primera de la Llei i que determina que:
“En el termini de dos anys i mig comptadors des de la primera meritació de l’impost a què es refereix l’apartat 2 de la disposició final tercera d’aquesta llei, i en tot cas abans del 31 de desembre de 2018, i posteriorment cada tres anys, el Govern de les Illes Balears elaborarà un informe d’avaluació d’impacte de la llei i de l’impost.
L’informe haurà d’incloure una anàlisi detallada i motivada, com a mínim, dels següents aspectes:
a) L’eficàcia de l’impost, als efectes de determinar en quina mesura s’han aconseguit les finalitats preteses amb l’aprovació.
b) L’eficiència de la llei, identificant les càrregues administratives que podrien haver estat innecessàries.
c) La sostenibilitat de l’impost, en el marc previst a la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, i a la resta de l’ordenament jurídic.
d) L’impacte que l’impost pugui generar.
Desde les entitats GOB, ARCA i Amics de la Terra, consideram imprescindible regenerar l’esperit i aplicació efectiva de l’Impost. Un impost necessari, gestionat de manera oberta i transparent, amb inversions finalistes que garanteixin el futur de la pròpia taxa i i la seva contribució a la protecció del mediambient i del patrimoni de les Illes.
GOB, ARCA i AMICS DE LA TERRA
