.JPG)
El motiu d'aquesta visita és donar a conèixer al públic en general les característiques dels materials i explotació de les moleres de la zona de Cala Pi, explotacions industrials des de l'època andalusí (S: X-XII) fins el s. XVIII.
La nostra pretensió es apropar a tothom una mica del que s'ha trobat al llarg de quatre anys d'investigació històrica per elaborar l'inventari de les moleres de Mallorca, que du a terme Xim Sánchez Navarro, de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella des de 2009.
VOLTANTS DE CALA PI - GEOLOGIA I PEDRERES DE MOLES
Cala Pi està enclavada en una plataforma carbonatada del terciari formada en un sistema de platges i esculls, i que presenta un nivell lumaquèl·lic d'uns 3 m. de gruix, construït per fragments de lamelibranquis i gasterópods calcaris de gra gruixut (als voltants d'1cm.) fortament cimentats amb carbonat càlcic.
Aquest nivell és el que va explotar en època andalusina per fer una pedrera de moles de proporcions extraordinàries.
PUNTA DE SA DENT
La pedrera ocupa una superfície de 1000 m2 a Punta de sa Dent, i uns 400 m. en petites explotacions discontínues a les zones adjacents.
El gruix explotat és variable, entre 0,20 m i 3,5 . Els alveols miden entre entre 50 i 190 cm., el sistema de tallat és amb maça i escarpa i punter er aixecar les peces.
L'aprofitament de la pedrera és òptim. Pel gruix visible aprofitat, el volum de roca extreta estaria als voltants de 2.000 m3, amb el que la xifra aproximada de moles estretes estaria als voltants de 10.000. Aquesta estimació es basa en atribuir 1m2 de superfície i 0,20 de gruix pels treballs d'extracció dúna mola.
El descubridor d'aquesta pedrera fou Andreu Muntaner Darder, que ho comunica a Guillem Rossselló Bordoy i Josep Mascaró Pasarius. Aquest localitza 800 alveols, i manifesta que la presència de una pedrera moderna de blocs ha deteriorat una gran part de l'explotació 8uns 225m2) Actualment no es troba en explotació, però la presencia de la urbanitxació del voltants por haver afectat a zones no inventariades.
TORRE DE CALA PI
La pedrera es troba als voltants de la Torre de Cala Pi, des del sud de la torre i cap a l'est, en una llargària aproximada de 65 m.
El gruix explotat es variable, des de 0,20 a 1,5m. . Els alveols miden entre 70 i 100 cm, amb el mateix sistema de tallat : maça i escarpa, i puter gruixut.
El volum de roca estimat és de 30 m3, amb el que la xifra aproximada de moles estaria als voltants de les 100.
En l'estudi inicial de Josep Mascaró Pasarius, aquest la cita conjuntament amb la de Punta de sa Dent, però la distància a aquesta (més de 1650 m. en línia recta) ens inclina a inventariar-les separadament.
PER SI EN VOLEU SABER MÉS
Us recomanem que amplieu el que s'ha explicat a :
- MASCARÓ PASARIUS, JOSEP (1952-1962) Corpus de Toponímia de Mallorca- Tom V- pp 2306-2307. Palma de Mallorca
- SANCHEZ NAVARRO, JOAQUIN. "Estudi de les pedres de molins manuals i de les seves zones d'extracció a Menorca", Colecció Recerca núm 11, pp. 235 a 267, Maó 205 dins del volum "Els barrancs tancats. L'ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina" de M. Barceló i F. Retamero, eds.
- SANCHEZ NAVARRO, JOAQUIN, "Estat actual de les investigacions sobre les pedres de molins manuals i de les seves zones d'extracció a Menorca", Publicacions des Born, núm 15-16, p. 155 a 196, abril de 2006.
- SANCHEZ NAVARRO, JOAQUIN, 2011. Les meulières de l'île de Minorque: trente-neuf sites industriels de l'epoque andalouse (Xe-XIIIe siècles). Dins Peacock D., Willams, D. (eds.) Bread for the people: The archaeology of mills and milling. Proceedings of a colloquium held in de British School at Rome, 4th-7 november 2009, pp. 193-204. University of Southampton, Southampton.
En els apartats de bibliografia d'aquestes publicacions trobareu altres referències que poden ser prou interessants per aprofundir els vostres coneixements.
Text, Xim Sánchez Navarro
Meulières.eu. Atlas des meulières de France et d'Europe
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada