30 d’oct. 2025

Exposició de tots els Llits de la Mare de Déu de les antigues Caputxines


🗓️ Fins diumenge 2 de novembre, de 17.00 a 20.00 h
📍A l’església conventual del Monestir de la Concepció al Carrer Can Jaquotot, cantonada Carrer de les Caputxines.  

Exposició de gran categoria, tot i que de peces petites que s'exposaven a dins el convent (fins i tot algunes es passejaven en processó pels corredors i el claustre).
Moltes de les imatges escultòriques
procedeixen de Manacor, probablement del taller de les Verges Roses. 
D'altre banda, el baúl de la Mare de Déu, és una peça única.

UN LLIT DE LA MARE DE DÉU D’AGOST… A L’OCTUBRE  🤔

La tradició que habitualment celebrem a l’agost, al voltant de la festa de l’Assumpció (dia 15), la podem reviure ara en ple octubre.
Amb motiu del 75è aniversari de la proclamació del Dogma de l’Assumpció (1950–2025), les Germanes Franciscanes TOR han organitzat, juntament amb els comissaris del patrimoni del seu convent, Aina Pascual i Jaume Llabrés amb la col•laboració de Juanjo Soler. Una exposició excepcional que reuneix tots els Llits i imatges de la Mare de Déu Dormida conservats a la clausura.

Una oportunitat extraordinària i única per contemplar de prop aquest valuós patrimoni espiritual i artístic.

25 d’oct. 2025

ARCA ha estat guardonada amb la Creu al mèrit policial


ARCA ha estat guardonada amb la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc
"Pel seu ferm compromís amb la conservació del nostre patrimoni cultural i històric, traduït en accions constants a favor del civisme, la protecció dels béns públics i la sensibilització ciutadana".

Va recollir la medalla el vicepresident, Josep Masot Tejedor. 

A la foto acompanyat d'Àngels Fermoselle i Benet Bohigas

Des de l'entitat volem agrair a la Policía local aquest reconeixement i reafirmam el nostre compromís amb la defensa del civisme i el Patrimoni.

13 d’oct. 2025

6 MUNICIPIS HAN REBUT ESCRITS D'ARCA EXIGINT INICIAR LA CATALOGACIÓ DEL SEU PATRIMONI



                     BUNYOLA
                       ALGAIDA
SÓN ELS ÚNICS QUE ENCARA NO HAN COMENÇAT LA TRAMITACIÓ: ALGAIDA, BUNYOLA, CAMPOS, CAPDEPERA, ESTELLENCS I SANT LLORENÇ

Continua la campanya d’ARCA per aconseguir la catalogació del Patrimoni a tots els municipis.

ARCA ha presentat sengles escrits amb peticions de començar urgentment la catalogació municipal de patrimoni als municipis que encara ni tan sols han començat la tramitació: Algaida, Campos, Capdepera, Estellencs i I Sant Llorenç. 

N'hi ha molts altres municipis que tot i no tenir encara Catàleg, tenen la seva tramitació una mica avençada. En una segona tongada, també rebran peticions urgents perquè regulin a la seva situació urbanística. No oblidem que els Catàlegs de Béns d'Interès Patrimonial han d'estar inclosos dins l'instrument urbanístic municipal.

Per tant, la nostra principal insistència la posam a aquests sis municipis que tenen, encara més, el seu Patrimoni en risc.

Cada un d'ells actualment es regeixen per normes urbanístiques distintes i obsoletes: 

Algaida (Normes subsidiàries 2002)

Bunyola (PGOU 1978)

Campos (NNSS 1991 i Avanç 2021)

Capdepera (NNSS1986. Té normativa específica pel Castell)

Estellencs (Sense plantejament urbanístic)

Sant Llorenç des Cardassar (NNSS 1994)

JUSTIFICACIÓ LEGAL PER EXIGIR ELS CATÀLEGS

Val a dir que ARCA ha exposat tota la justificació legal que exigeix aquests catàlegs municipals de patrimoni: tant la Llei d'Urbanisme (2017) com la Llei de Patrimoni Històric (1998) com el Pla Territorial Insular de Mallorca (2003) exigeixen la catalogació adequada.

Originàriament, la Llei de Patrimoni de 1998 preveia un termini de 2 ANYS!! (Disp. transitòria 3) que s'ha anat allargant any rere any sense que el Parlament ni el Govern ni les Administracions facin res perquè compleixen les exigències de protecció de patrimoni.

En els municipis enumerats, a més a més, tan sols no n'hi ha aprovació inicial, és a dir, sembla que no hi ha gaire intenció de complir la Llei i de posar en marxa la tramitació que exigeix un Catàleg de Patrimoni Cultural.

Les conseqüències són una deficient protecció en molts de casos, discussions legals en cas de demanar llicències, discussions sobre els usos i sobre les possibilitats d'intervenció en aquests béns.

Sense catàleg hi perdrem tots: l'autoritat municipal, perquè no té un instrument legal adequat per protegir el patrimoni i després pot haver-hi ensurts; els tècnics municipals, per poder informar sobre les llicències demanades i els propietaris i promotors per saber què es pot fer i quins usos pot tenir cada bé catalogable, és a dir, amb valors culturals suficients d'interès local o municipal.

ARCA DEMANA IMPLICACIÓ A TOTES LES ADMINISTRACIONS

ARCA demana una implicació total

- Al Govern que impulsi una modificació legal adequada i que asseguri el compliment d'aquesta obligació.

- Al Consell Insular que promogui les catalogacions amb formació i assessorament adients per a tots els municipis però principalment elstre endarrerits com aquests 6. És urgent conformar equips de catalogació formats tècnicament i a punt perquè els treballs de recerca es facin en terme rècord.

- A cada municipi que comenci aquestes tasques i les impulsi d'ofici, tal com és la seva obligació, contractant la realització dels treballs corresponents que serveixin de base segura per a catalogar tot el municipi.

Annex

La disposició transitòria 3 de la Llei de Patrimoni (en la redacció actual) diu:

Disposició transitòria tercera. Redacció dels catàlegs municipals.

1. Els ajuntaments de les Illes Balears que no tenguin Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric aprovat definitivament, disposaran fins al dia 1 de gener del 2009 per modificar els seus instruments de planejament general amb la finalitat d’incloure-hi el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric.

2. En el cas que s’incompleixi aquest termini, la formació del Catàleg de protecció del patrimoni històric s’ha de tramitar conjuntament amb la primera revisió de l’instrument de planejament general que es redacti.

ARCA

13 OCTUBRE 2025

7 d’oct. 2025

Conferència "Cala Gamba I l'evolució de Palma entre els anys 1955 i 1961"


Amb motiu de la presentació del llibre Cala Gamba. Un petit oasi a la badia de Palma, tendrà lloc aquesta conferència, que proposa una aproximació històrica i visual a un moment clau del desenvolupament urbà i social de Palma.

 La sessió, a càrrec de l’autor, Pere Galiana i Veiret, inclourà una selecció de temes i imatges extrets de l’obra, amb especial atenció al període comprès entre els anys 1955 i 1961. En aquest context, es destacarà la figura de Salvador Llopis Lorenzón, estiuejant habitual de Cala Gamba i segon tinent de batle durant aquells anys, que exercí un paper rellevant en l’evolució de la ciutat.

L’acte és obert a tothom i s’adreça a totes les persones interessades en la història recent de Palma, en la configuració dels seus barris marítims i en la memòria col·lectiva del litoral palmesà.



 

5 d’oct. 2025

UN MATÍ EN DEFENSA DEL PATRIMONI DE L'EIXAMPLE




150 FOTOS DE PERSONES QUE VOLEN PRESERVAR LA MEMÒRIA DE LA CIUTAT

ARCA, diumenge dia 5, va fotografiar unes 150 persones davant l'edifici de 31 de Desembre 27. 

Durant dues hores va ser un anar i venir constant de ciutadania que volia aportar el seu granet d'arena per preservar el nostre Patrimoni. 

L'acció reivindicativa simbòlica consistia en posar davant l'edifici duent a les mans un cartell la reivindicació "Salvem l'Eixample" o "Salvem el Patrimoni". La foto es podia fer individual o en petits grups. 
Josep Borne, va preparar un manifest que en presència dels distints grups de persones que es varen acumular al llarg de les dues hores de l'acte, anava llegint. Ho va haver de fer tres vegades.

ARCA ha fet arribar a cada una de les persones fotografiades, la seva instantània i ja circulen per les xarxes per donar ressò a la reivindicació i al compromís individual. 

OBJECTIU: 

1. Que se preservi tot allò que es pugui de l'edifici de 31 de Desembre 27. Tot i que sabem que s'incrementaran les alçades. 

2. Que es consideri s'Eixample com un conjunt digne de conservar i que és faci un Catàleg de Protecció exhaustiu de tota la ciutat. 

ARCA vol agrair a tants de simpatitzants el seu compromís individual.

Demanam a qui té la capacitat de decidir en Urbanisme de la ciutat de Palma, que accepti la mà estesa de tanta gent a favor del Patrimoni.

L'empremta de la història, també la més recent, s'ha de conservar

ARCA
Entitat en defensa del Patrimoni.


3 d’oct. 2025

Èxit de la conferència d’ARCA sobre els jardins històrics de Mallorca


 Jaume Llabrés I Maria Antònia Perelló
Javier Fernández del Col•legi d'Advocats, Àngels Fermoselle i Juanjo Soler d'ARCA, i Jaume Llabrés i Antònia Perelló 
Impartida per Jaume Llabrés i presentada per Antònia Maria Perelló

ARCA, Associació en Defensa del Patrimoni,  va organitzar aquest passat dimecres una conferència que va captivar el públic assistent. Sota el títol “Mallorca, passat i present dels jardins històrics”, l’acte va comptar amb l’experta aportació de Jaume Llabrés Mulet, autor junt a Aina Pascual i el fotògraf Donald Murray dels llibres "Els Jardins de Mallorca"  i "Els Jardins de Palma"

Llabrés va oferir una detallada mirada al ric i sovint oblidat patrimoni verd de l’illa. La conferència es va celebrar a l’auditori del Col·legi d’Advocats, al passeig de la Rambla, institució a la qual l’entitat vol agrair especialment la seva col·laboració.

L’esdeveniment, celebrat en un ambient acollidor i amb una notable assistència de públic, va ser presentat per Antònia Maria Perelló, Doctora en Història de l'Art i Directora de la Fundació Pilar i Joan Miró.  Al seu torn va repassar la literatura referent sobre la relació de l'ésser humà i els jardins i anuncià  la seva voluntat de millorar els jardins de la Fundació.  

La conferència de Llabrés es va dividir en dues parts. La primera, titulada “Horts i jardins de Mallorca, criteris per a la seva restauració i salvaguarda”, va oferir una acurada classificació dels jardins històrics mallorquins en cinc grans tipologies: els horts-jardins, els jardins de traça monumental, els jardins romàntics de la primera meitat del segle XX, els patis, clastres i claustres, i l’entorn urbà o geogràfic.

 Llabrés també va abordar la preocupant degradació d’alguns d’aquests espais, tot destacant-ne la seva importància artística i mediambiental. L’exposició es completà amb una visió global sobre l’arquitectura, el paisatgisme i la vegetació característica de cada època. 

Alguns dels jardins esmentats foren Alfàbia, sa Granja, son Moragues, sa Campaneta, s'Hort del Bisbe, el claustre de ses Tereses, Raixa, son Berga d'Establiments, Canet d'Esporles, Aiamans, sa Fortalesa de Pollença...

La segona part de la conferència, sota el títol “Cara i creu dels jardins històrics”, va ampliar la mirada cap a l’àmbit peninsular. Llabrés hi va posar en relleu tant els encerts com les dificultats que es troben arreu de l’Estat a l’hora de preservar aquest valuós patrimoni, amb exemples il·lustratius de diferents regions d’Espanya.

Des d’ARCA, es valora molt positivament l’acollida de la conferència, tant pel nombre d’assistents com per l’interès generat. L’acte va posar de manifest la necessitat urgent de protegir i recuperar els jardins històrics, la majoria en mans privades, com a part fonamental del patrimoni cultural i natural de l’illa. 

Amb aquesta iniciativa, ARCA reafirma el seu compromís amb la defensa del llegat històric i paisatgístic de Mallorca, tot reivindicant el paper essencial que juguen els jardins com a espais de memòria, bellesa i sostenibilitat.

ARCA

3 octubre 2025

2 d’oct. 2025

DIUMENGE ACTE REIVINDICATIU PER SALVAR L'EDIFICI DE 31 DE DESEMBRE 27 I L'EIXAMPLE




FAREM FOTOS INDIVIDUALS DAVANT L'IMMOBLE QUE VOLEN DEMOLIR

LA CIUTADANIA POT ACUDIR EL MOMENT QUE VULGUI ENTRE LES 10 I LES 12 DEL MATÍ

TAMBÉ ANIREM FENT PETITES EXPLICACIONS SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE PRESERVAR LA PERSONALITAT DE L'EIXAMPLE

Diumenge dia 5, entre les 10 i les 12 H, la ciutadania sensible amb la preservació de l'empremta de la història, pot acudir a participar en una acció simbòlica i reivindicativa. 

La convocatòria és davant l'edifici de Carrer 31 Desembre núm. 27, cantonada amb el Carrer Antoni Marqués. 

Farem fotos individuals o en petits grups per penjar a les xarxes i reivindicar el Patrimoni de l'Eixample. 

ARCA organitza aquesta acció simbòlica i reivindicativa amb un triple objectiu: 

1. Aconseguir la preservació de l'edifici de 31 de Desembre 27 , obra de Gaspar Bennazar, com marquen les directrius patrimonials del Consell.

2. Iniciar una campanya de reivindicació de l'Eixample com un actiu patrimonial que està en risc.

3. Conscienciar de manera amable i lúdica tant la ciutadania com els responsables polítics.

Aquest és un acte senzill, simbòlic i de compromís individual que tendrà recorregut més enllà del dia 5 per l'efecte multiplicador de les xarxes.

JOSEP BORNE FARÀ UNA BREU DISSERTACIÓ SOBRE L'EIXAMPLE

Per amenitzar l'espera per les fotos, Josep Borne, professor d'història i divulgador del coneixement del Patrimoni, anirà explicant la configuració de l'Eixample i la seva importància Patrimonial. 

ARCA convida la ciutadania a assistir-hi a aquest acte cultural i reivindicatiu

SALVEM L'EIXAMPLE

SALVEM EL PATRIMONI

ARCA

2 OCTUBRE 2025 


LA GESTIÓ DELS QUIOSCS DE PREMSA HA ESTAT MOLT DEFICIENT



ARCA és molt crítica amb la gestió municipal dels quioscs de premsa, ubicats a l'espai públic. I, sense dubte també amb els concessionaris que el que cercava era tenir 5 bars al servei del turista a llocs privilegiats. 

Un quiosc de premsa no és ni ha de ser un bar. Ja en tenim prou, massa potser de bars i gelateries a Ciutat. 

Les condicions que Cort va posar als concessionaris no varen ser prou clares per a preservar l'interès general. 

El primer que va fer l'empresa concessionària  va ser modificar la imatge original, on predominava el color beig marès i metall marró, per un color groc que cercava impactar visualment fins i tot varen tapar amb pintura negra la bolla del món que coronava algun els quioscs. 

L'horari d'obertura no complia tampoc les necessitats de la ciutadania que volia adquirir premsa o revistes.

En resum, Palma no necessitava 5 bars més ocupant espai públic i al servei dels turistes. 

Tanmateix, sembla que no ha estat el negoci esperat i l'empresa potser renuncia a la concessió. 

Hem d'esperar a veure què passa finalment, però el camí a partir d'ara, de cap de les maneres pot ser fer concessions per rendibilitzar més un bar, ni posar caixers automàtics tal com demanen. La ciutat i la ciutadania ha de sortir guanyant, no perdent.

ARCA és de la opinió, i ja ho vàrem dir, que s'hauria de fer la concesió de cada quiosc  per separat, amb plecs correctes que reafirmin la qualitat del servei i no se basin únicament en preu de puja. Així es facilitaría l'accés a persones autònomes que podrien donar el servei que es necessita, principalment venda de premsa i publicacions periòdiques en paper. 

ARCA
1 OCTUBRE 2025