ARCA va triar els seus PREMIS BLANC I NEGRE DEL PATRIMONI durant un sopar celebrat el dia 25 de gener al restaurante Rodeo Grill del carrer Ramon i Cajal.
PREMI BLANCConjuntament a la Pàgina web “Alta Mar” de Fabián Montojo i a la Pàgina web “Possessions de Palma” de Roberto Fernández: Per la seva tasca de promoció i divulgació del patrimoni històric i cultural de Mallorca i Palma a través de la xarxa, apropant la informació a tothom d’una forma actualitzada, plural i independent.
PREMI NEGRE
Consorci de la Platja de Palma: Per les intencions de destruir el Patrimoni Etnològic, conservat junt a ses Fontanelles (Cases de Saliners, Cases de Trencadors de Pedra, molins i pedreres antigues) i algunes de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla i s’Arenal.
Així, combinant festa i reivindicació, ARCA continua dedicada a donar valor cultural, econòmic i turístic a tot el nostre Patrimoni.
Discurs de Pere Ollers, President d'ARCA:
Un any més, em plau donar-vos la benvinguda, companyes i companys, a la Festa anual del Patrimoni, si més no, una de les cites anuals d'ARCA i de les persones amigues.
Comencem per un ràpid balanç
Enguany la gran notícia ha estat la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco de la Sibil·la. És una mostra de la pervivència al llarg dels segles d'una tradició, amb components artístics-musicals, estètics, històrics i religiosos. El mèrit, pens, és sobre tot dels qui han mantingut la tradició, l'acte viu i irrepetible de l'execució, any rere any, en nombrosos temples del cant. Perquè és viu necessita protecció i cura, no podem dissecar-la ni reduir-la a cd-rom. És un exemple evident de les possibilitats del nostre patrimoni cultural immaterial. Esperem que la candidatura de la serra de Tramuntana pugui tenir idèntic èxit, encara que la dedicació del Consell de Mallorca a la seva declaració ja ha estat un bon treball en si mateix, això no basta ni ha de quedar aquí. Protegir la Serra -com sempre- ha de comportar responsabilitats públiques i il·lusió perquè tota la població, també els propietaris, es sentin orgullosos d'aquest majestuós conjunt de: PAISATGE, PATRIMONI I NATURA. Per tant, volem protegir també els escars i les alcoves del port des Canonge amb valors etnològics
Si passam a l'altra banda de l'anàlisi, la pèrdua irreparable del Quarter de Carrabiners de sa Colònia de Sant Jordi ha estat un cop ben fort a la nostra esperança en que les Administracions poden canviar i refer les seves dèries constructives/destructives, més per la labor de convèncer que ARCA havia anat fent. No va bastar i això també ens fa reflexionar. És vergonyosa l'actitud dels responsables del patrimoni en aquest cas: del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de ses Salines i de l'Estat.
Però hem de recordar també que encara no basta ni la Llei ni els Plans territorials ni els Plans urbanístics. I que fan falta mesures de conservació del patrimoni. Bastin per mostra: el talaiot de s'Avencar d'Inca, les cases de Son Ametler, l'edifici de la Trasmediterrànea, el pou de Son Fortesa, Son Cabrer, la cel·la X de sa Cartoixa de Valldemossa, el paisatge rural de Palma representat en Son Bordoi potser un bé intangible avui que, si desapareix, demà lamentarem. Manca, com sempre, sensibilitat i estar a l'alçada per part de polítics i de funcionaris tècnics.
Altrament, tenim bons exemples de treball pel patrimoni, a més del que duim dit, la protecció urbanística en alguns carrers de Sóller pot permetre mantenir un patrimoni urbà molt valorat i en un centre històric de primera magnitud, sense oblidar els esforços de Can Prunera. La modificació del PGOU de Palma permet albirar la realitat d'una protecció efectiva en alguns conjunts històrics (encara que també és un espasa de damocles sobre certs béns sense la suficient catalogació i protecció), sense oblidar les passes donades per millorar la protecció des Jonquet. La posta en valor d'un refugi de la Guerra Civil trobat a Inca mostra també un canvi d'actitud municipal davant el patrimoni cultural a diferència de l'actitud gairebé infantil del batlle de Felanitx davant l'avís que abans de fer un projecte de pàrking soterrani hauria de pensar en el patrimoni arqueològic que s'hi pot trobar i que és molt més valuós per un poble amb un procés de degradació urbana.
Els nostres objectius d'enguany
A ARCA treballam amb il·lusió i ambició. I així paga la pena lluitar perquè les expectatives de conservar els béns culturals es consolidin i això ho podem dur a terme mitjançant:
- Les normatives municipals (PGOU-NNSS, Catàlegs): és urgent que els municipis posin el patrimoni cultural a les seves agendes polítiques. No sé què fan amb les agendes 21 però un poble amb patrimoni potser un poble orgullós i amb futur. Hi ha bones expectatives per la protecció a Palma (en una millora pròxima del Catàleg), com hem dit també a Sóller i podem afegir a Capdepera on podem recuperar un edifici del conjunt històric gràcies a una ralentització de la febre constructora.
- La normativa autonòmica de la Llei de Patrimoni i dels Reglaments ha de permetre que la defensa del patrimoni sigui un principi efectiu i pràctic, no un mer enunciat per la foto. També es necessita que la normativa sectorial (discapacitats, accés, llicències, activitats, seguretat, etc) compti amb la conservació del patrimoni. No podem perdre béns culturals (de segles passats o d'anys enrere) perquè incompleixen normatives d'avui i, tal volta, absurdes.
- La política d'habitatge potser ha de comptar amb la compatibilitat amb el paisatge i l'entorn: Caldrà anar amb compte amb Son Bordoi.
Cal que les Comissions de Patrimoni actuïn amb eficàcia i no estiguin sotmeses als vaivens dels partits, dels polítics de torn o dels tècnics “en propietat”, potser massa vegades es creuen “amb propietat” sobre el patrimoni.
No aturam perquè la conservació i els criteris d'intervenció dels béns culturals siguin aplicats amb efectivitat i amb la màxima qualificació científica.
Punt i apart és la gran descoberta del patrimoni geològic, científic i etnològic de la zona compresa a la Platja de Palma. La veritat és que les errades patents del Consorci de la Platja de Palma han pogut ajudar també a que descobrim les pedreres de Can Pastilla, els primers Xalets d'estiueig , les eines de canteria que vàrem poder mostrar a la Festa de la ONCE d'enguany, etc. Un ric patrimoni que s'ha de conservar sí o sí.
Capítol apart -per ARCA- és la DIFUSIÓ del patrimoni. Sabem bé que gran part de la tasca de sensibilització i de guanyar l'opinió pública es deu a les accions de difusió. Voldríem que aquestes es centressin en béns culturals desconeguts, béns en perill i també conjunts patrimonials que incorporen elements de paisatge i de protecció mediambiental, inseparables de la protecció del patrimoni cultural. No hi ha patrimoni cultural sense natura ni entorn. Per això mantenim, gràcies a la Direcció General de Cultura del Govern i, esperem, a la Conselleria de Presidència: els programes EMBARCA'T i AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI.
Dels candidats a premis d'enguany crec que ja n'hem parlat prou. Tal volta, en l'àmbit positiu, vull remarcar dues candidatures que no he esmentat abans:
- a) Les pàgines Alta Mar i Possessions de Palma. Defensar el patrimoni amb noves tecnologies no és una necessitat, és l'únic camí pels qui tenim pocs mitjans. I la web, blogs, facebook, etc estan demostrant que poden guanyar la partida al poder i a l'Administració, gairebé sempre més anquilosats i poc atractius.
- b) La conservació del pont del carrer de Robert Graves és una mostra de com un Projecte “faraònic” anti-patrimonial pot convertir-se, amb una Administració i uns tècnics sensibles, en un projecte de “conservació” patrimonial.
Deixau-me afegir una abraçada molt cordial a tots els companys i companyes de les entitats germanes: la Fundació AMICS del Patrimoni, l'Associació ARCA LLEGAT JUEU.
Entre tots ho podem tot!
Permeteu-me acabar, abans del sus a la festa, amb dos desitjos més per l'any 2011:
Una petita llicència: El patrimoni cultural no és un tema de “cultura” és un assumpte prioritari d'economia. I economia vol dir activitat productiva, turisme, serveis qualificats, etc. Voldria que féssim entre tots i totes un corpus tècnic sobre com és possible que el patrimoni sigui un -un més- dels motors del turisme és a dir, de l'economia balear. La conferència del Dr. Riera, economista, va anar en aquesta direcció.
En les eleccions que ens vénen al damunt el patrimoni cultural ha d'estar en els programes polítics electorals i esperam que no sigui només com una pedrada de foner (com és el trist cas de l'edifici GESA).
Bon any 2011 a tothom. Que continuï la festa!
