30 d’abr. 2008

ARCA demana la conservació de Can Roca Suau

ARCA ha fet avui, dimecres, 30 d’abril una roda de premsa davant l’edifici Can Roca Suau, un patrimoni que creiem que s’ha de preservar.

Partint del descobriment dels valors històrics de Can Roca Suau, situada al nº22 de la plaça de la Porta de Santa Catalina (fins fa poc discoteca ASAI). ARCA fa una cridada tenguent en compte les idees i bones disposicions manifestades per la batllessa de Palma sobre el patrimoni de Ciutat, per tal que es protegeixin més d’un centenar d’edificis classificats com a N (i per tant susceptibles, amb una interpretació laxa de la normativa, que es troben en perill d’esbocament). La qual cosa vol dir que molts d’aquests immobles per no tenir una adequada investigació històrica poden desaparèixer i amb ells una part important de la memòria històrica de Ciutat.

Història
Construït per l’industrial Bartomeu Roca Estades al voltant de l’any 1850 i baix la supervisió del mestre d’obres Josep Abrines.
Bartomeu Roca va néixer a 1827 i morí a 1901, fou un industrial emprenedor i treballà en diferents negocis. Fruit de la seva expansió fou present a nombroses Exposicions Universals com a Paris (1867 i 78), Viena (1873), Filadelfia (1876), Brussel·les (1891) i Xicago (1893).
Quan morí, una part de l’empresa passà als seus fills i a l’altra al seu gendre Joan Suau qui heretà aquest immoble de la Porta de Santa Catalina i allà ideà el licor estomacal Santa Cruz, possiblement en referència elusiva a la parròquia veïna.
Suau fou cònsol de Mèxic i mantenia residència en aquest edifici, al igual que el seu antecessor. Aquest sol·licità un permís d’obra el 1910 a l’Ajuntament per ampliar l’edifici. El 1912 traslladà la fabrica i el seu domicili a un edifici d’estil modernista, j desaparegut a l’avinguda Alexandre Rosselló.
Actualment, a una fabrica del Pont d’Inca es segueix fabricant brandi Suau, amb l’etiqueta de 1851.
Aquest és clarament una prova de patrimoni industrial, exemples dels quals no abunden en aquesta ciutat, actualment.

diariodemallorca.es ARCA pide a Cort que catalogue más de cien edificios históricos de Palma sin la suficiente protección

Col•lectiu en Defensa de Lluc

Nota Informativa
30 d'abril de 2008

El Col·lectiu en Defensa de Lluc continua les accions per aconseguir la protecció definitiva de l'entorn de Lluc.
Per demà, dia 1 de maig, es muntarà una paradeta d'informació i recollida de firmes a Lluc, de 10.00h a 13.00h.
El Col·lectiu en Defensa de Lluc, continua les activitats per reclamar la protecció definitiva dels projectes d'urbanització que amenacen l'entorn de Lluc, més concretament els projectes d'Es Guix i Son Massip.

RECOLLIDA DE FIRMES

Demà dia 1er de maig, de les 10.00h del matí a les 13.00h del migdia, el col·lectiu muntarà una paradeta amb informació sobre els projectes i per a la recollida de firmes en contra de la urbanització d'aquest emblemàtic enclau de la Serra de Tramuntana.
Aquesta recollida de firmes, es farpa extensiva a tots els municipis de Mallorca a partir de dia 1er de maig a través dels representants municipals del col·lectiu d'Antics Blavets.
Per altra banda, continua la campanya electrònica de recollida de signatures a través de la plana web del GOB: http://www.gobmallorca.com/

ALTRES ACCIONS: ARTISTES PER A LA DEFENSA DE LLUC

El Col·lectiu en Defensa de Lluc, ha mobilitzat diversos artistes d'arreu de Mallorca, per a que facin un dibuix que, al seu entendre, representi la lluita per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics de l'entorn de Lluc, amb la idea de fer camisetes amb aquestes impressions.
Alguns artistes ja ho han fet, i els seus dibuixos seran exposats demà també a Lluc.


ARCA forma part d'aquest col.ectiu. A la nostra seu també es poden trobar fulles per a recollir signaturas contra aquest projecte.

29 d’abr. 2008

Dia 29, dimarts. Tertúlia-cafè. Visita comentada a l'exposició "La modernitat desplaçada: Trenta anys d'art abstracte xinès".

Aquesta exposició ofereix per primera vegada una visió exhaustiva de conjunt de l'art abstracte xinès contemporani fora de la Xina, mitjançant una vuitantena d'obres en diferents suports -pintura, escultura, instal·lació-, creades per més de vint artistes de diverses èpoques de les tres últimes dècades. L'objectiu de la mostra és fer palès com els artistes xinesos han respost al canvi social i cultural que ha donat pas a una mena d'«art abstracte» o «modernitat» d'arrel alternativa, que combina la filosofia i l'estètica tradicionals d'aquest país, el budisme zen, la modernitat occidental i l'art conceptual contemporani.

28 d’abr. 2008

ARCA visita el Port de Palma amb l'ONCE

El passat dissabte, dia 26, la nostra entitat oferí un recorregut pel Port de Palma, a un grup de l'ONCE, els qual pogueren gaudir dels pocs vestigis històrics que encara queden al voltant de la badia.
La visita començà a la Llotja, on comprovarem les obres de restauració a les quals es sotmet aquest edifici en l'actualitat. Seguidament, ens moguérem cap a la part posterior d'aquest edifici, per xerrar de la Porta del Moll Vell i l'edifici del Consolat de Mar, actual seu de presidència de la CAIB.
Posteriorment, vàrem creuar el passeig Sagrera, per contemplar l'original oratori de Sant Elm, traslladat aquest indret l'any 1947, per decisió de la Junta d’Obres del Port de Palma.
Un cop vista i explicada aquesta zona del moll vell, ens dirigirem amb bus de línia fins a la zona de Portopí, i més concretament al Castell de Sant Carles, actual museu històric - militar de Mallorca. Aprofitem per agrair el tracte rebut del seu personal i felicitar la tasca de renovació del museu, que es du a terme en aquests moments.
Des del terrat de la torre, poguérem explicar l'evolució històrica de la rada de Portopí i dels elements històrics, encara existents, com son la torre Paraires, el far de Portopí, l'oratori de Sant Nicolauet (o Sant Pere Claver) i com no, el castell de Sant Carles, construcció de 1612 i ampliada el 1662.
Cal fer esment, a la bateria avançada, que mira cap a Cala Major, construïda cap a 1762, però separada de la fortalesa de Sant Carles, cap a 1940, quan es feu la carretera que es dirigeix cap al dic de l'Oest. Actualment, la bateria es troba totalment abandonada, desprotegida i amb un deteriorament visible.

27 d’abr. 2008

embARCA't: "Una ciutat per un rei: Medina Mayurca"

“Una ciutat per un rei: Medina Mayurqa”, dirigit per l’arqueòloga Magdalena Riera

26 d’abr. 2008

embARCA't: Visita a la barriada i Església de La Vileta

"Església de la Vileta" a càrrec de l'historiador de l'art Biel Carrió i visita a la "Barriada i cementiri de La Vileta" dirigida per l'investigador Biel Barceló
LA VILETA
Quan al segle XVIII s’estableix part de la possessió de son Palmer, el redol urbanitzat es començarà a conèixer com la Vileta i així apareix al mapa de cardenal Despuig, on per cert no apareix son Serra que seria urbanitzada a partir de 1820 i on hi hagué un primer oratori dedicat a Sant Antoni de Pàdua projectat per l’arquitecte Joan Sureda i finançat pel maltès Angel Busutil i del qual Bartomeu Ferrà ens diu:
“Aquell senyor vivia al carrer d’en Vilanova on fou víctima d’un intent de robatori per algun dels seus contertulis emmascarats, dels quals un, que se resistí, en l’acte de ser sorpresos per la Guardia Civil amagada a la casa, prèvia confidència, fou mort d’un tir; i, en que fos de bona família, l’exposaren damunt un banquet, vora el portal de la presó, si bé, amb la cara tapada”.
D’aquest oratori Ferra ens explica que essent jovenet recorda al pare Miquel Ferrer, l’ex.trinitari redactor del Diari de Buja, llegint les oracions del mes de Maria mentre ell “berenava de pa amb mel, que don Angel me donava dins la sagristia”

El 1840, ja havien començat, les obres de l’església de la Vileta, de les quals en serà gran impulsor el pare Ferrer, i aleshores ja apareix documentat un primer cementiri als jardins de l’actual rectoria.
El 1817 la Vileta contava amb una població de 250 persones, que anaven a missa al lloc que antigament ocupava l’hostal de Son Palmer i que el comerciant Gabriel Sacarés havia cedit, per tal d’erigir una vicaria depenent de la Parròquia de Santa Creu, el 1802. A partir de 1813 es començà la construcció del nou temple que rebrà un fort impuls a partir de 1835 a rel de la desamortització i amb l’aparició del pare Ferrer.
Degut al terratrèmol del 15 de maig del 1851, un seguit de famílies benestants sortiran de Palma i la família de Bartomeu Ferrà degué instal·lar-se a Son Cigala, on el seu pare Miquel Ferrà Font estava reformant pel comte San Simon les cases de la possessió que el noble havia adquirit a plaços.
La finca de son Cigala fins la desamortització fou dels dominics, encara que deu el nom a la família Cigala que n’era propietària el segle XVI. Miquel Ferrà a mes de les obres de les cases de possessió aixecava el casal del comte al carrer de Sant Jaume de Ciutat i a partir de 1853 el trobem documentat a les obres de l’església de la Puríssima Concepció de la Vileta. Per altra banda l’església de San Bartomeu de son Rapinya, també vicaria de Santa Creu, es un projecte de Bartomeu Ferrà Perelló que realitzarà entre els anys 1881-1888.
La possessió passarà a finals del segle XIX a mans de Ricard Roca Amorós (1849-1918) el capità de la marina mercant que fou el primer president del Cercle de Belles Arts i gran amic de Guillaume Degouve de Nuncques que el 1902 exposa al Circulo Mallorquín encetant una polèmica entre partidaris de la pintura realista i el modernisme.
Era fill de Francesc Roca Paretes (Barcelona 1827-Palma 1898), el fundador de Casa Roca on venia els llibrets de paper de fumar comercialitzats amb els noms de violon, siglo XX i aguila de gran acceptació tant a l’Illa com a la Península igualment fou el fundador de la fabrica de llumins coneguda com sa Mistera de la carretera d’Inca.
El 1910 la finca de Son Cigala passarà a mans de Vicens Juan Serra, un industrial fill de Vicens Juan Rosselló el fundador de Can Ribes. Aquesta família posteriorment obtindrà el títol de comte de Ribas.
Joan Rosselló, el fundador de la nissaga, havia nascut el 1818 a Valldemossa dins una família de pagesos. Arribarà ben jovenet a Palma per treballar d’aprenent a un forn de la Calatrava. Arribà la fira del Ram i passejant pel carrer dels Olms entrarà al taller d’un teixidor, mestre Ribes, amb el qual quedarà a treballar i a mes farà la cort a la filla de la casa, Catalina, amb qui es casarà ben aviat i a mes dels fills naixerà la societat Vicente Juan Ribas. Els drills i mesclilles seran aviat sol·licitades de totes parts de la Peninsula i si el retxadet (rayadillo) provocà el pànic entre el tèxtil català, les seves mantes de llana provocaren la fallida d’un grapat de fabriques de Palència. De tota manera fou l’avituallament de l’exercit el que l’enriquí i el reconeixement oficial l’hi arribà el 1905 en que fou anomenar fill il·lustre de Ciutat.
El seu fill ja serà Bartolomé de Juan y Ribas Rosselló y Ripoll, nascut a Palma el 1854 que es casarà a Barcelona amb la catalana Maria del Carmen de Sentmenat y Esteban el 22 de gener de 1908 i tindran el primer fill el 17 d’octubre del mateix any (Vicente), el segon arribarà un any després (Francisco José).
Bartomeu serà el primer comte de Ribes i el seu fill Vicente el segon, Vicente Juan de Sentmenat y de Fontcuberta el tercer, mentre el re-net de Bartomeu nascut el 1974 es el quart i actual comte Ribes (Vicente Juan de Sentmenat i Soroa)
Serà el 1969 quan Vibelba, empresa del grup Schorghuber, adquirirà la finca i farà una gran reforma de les cases, es trobaven molt deteriorades, per tal de instal·lar-hi la seu social.
Aquest grup fundat per Josef Schorghuber es feu poderós gràcies a que participà a la reconstrucció de Munic després de la segona guerra mundial. A mes era el distribuïdor de Coca Cola a Alemanya. Propietari de la cervesa Paulaner i de la cadena hotelera Arabel.la. Mort poc després de comprar l’hotel son Vida, el seu pas per Mallorca es recordat per la fallida urbanització de la zona de Mondragó on volia aixecar un nou Formentor.


Tant la família Juan (Ribes), com els Roca tenen magnífics mausoleus al cementiri de la Vileta. Cementiri que neix per la donació que fa a la parròquia, el 1868, Josep Quint Safortesa i Togores. Aquest, carlí destacat, fa la donació l’any en que Isabel II ha de renunciar definitivament al seu regnat. La seva adscripció política li portarà problemes ja que durant la Tercera Guerra Carlista (1873) alguns dels seus bens son confiscats i el 1875 es desterrat a València.
El 1900 la Vileta tenia 148 edificis i 368 habitants. El gran boom urbanistics es produirà entre els anys 1950-60 amb l’arribada de gran nombre d’immigrats procedents sobretot d’Andalusia.
El 1996 s’aprova la prolongació dels carrers Llac Enol i Saragossa amb lo qual quedaren unides les barriades de Son Rapinya i les de Son Serra-la Vileta.
SON LLULL, SON MUNTANER, SON QUINT I SON PERETO.
A la part mes propera al Camí dels Reis ens trobem amb un seguit de carrers que ens recorden el molt patrimoni perdut de la zona. Així el carrer de Son Llull recorda la finca que segons la tradició fou propietat de Ramon Llull, la possessió el 1643 era propietat de Jaume Llull.
El carrer paral·lel es el de Son Muntaner, que recorda la propietat dels Amar de Montaner, marquesos del Reguer per concessió de Felip V el 1739. La casa pairal d’aquesta família es la de can Muntaner de davant el convent de les Caputxines, (actual can Morell) encara que el segon marqués es canviarà a la casa que heretà de la seva mare i que provenia dels Gual-Zanglada. Casa que posteriorment serà propietat del músic Josep Balaguer Vallés i actualment seu del Cercle de Belles Arts. A mes aquesta família desprès d’emparentar amb els San Simón serà la promotora de can San Simón menor, actual seu de la Fundació Barceló del carrer de sant Jaume, on els portalets dels estudis estan esculturats amb les armes dels San Simón i dels Amar-Montaner . L’edifici fou projectat per Bartomeu Ferrà Perelló, que com ja havia fet el seu pare Miquel Ferrà, seguia realitzant les obres dels San Simón.
Molt mes deplorable es el cas de Son Quint. Aquesta propietat fins el segle XVII era coneguda com la Vinya o la Vinya dels Quint. Aquesta família tenia la casa pairal al carrer de la Sabateria Vella, actual costa de Sant Domingo, que a mes tenia entrada per l’actual carrer Impremta. Zafortesa Musoles recull al seu llibre el document que diu: “carrero per hont se va del dit carrer de sant Domingo a la casa del comanador Quint”. Aquest carreró es sens dubte una de les reminiscències musulmanes de la nostra ciutat ja que la seva amplada es la que correspon a l’espai necessari per passar un ase amb les beaces.
Posteriorment els bens passaran a la família Safortesa, que agafa el llinatge Quint-Safortesa. A partir d’aleshores viuran al casal de Can Fortesa del Sitjar, actual col·legi de les Trinitaries del carrer de la Concepció, i posteriorment per herència dels Dameto ocuparen el casal que aquests tenien a la cantonada del carrer de sant Feliu amb el Born i que avui coneixem com a can Quint o can Àustria, ja que la família era declaradament anti-borbònica.
El pinar de son Quint, la part mes allunyada de les cases, es venut el primer quart del segle XX a Josep Ventayol i Sureda, alcudienc que havia fet diners venent talls de metro de les muntanyes del seu poble i que convertits en llistons esdevenien caixes que servien per a l’exportació dels productes del camp mallorquí. Aquest industrial posarà en explotació les pedreres de son Quint per tal de fabricar guix. Un barrobí posarà al descobert les coves del Pilar que seran inaugurades amb una gran festa i a mes donen l’idea al propietari per posar en marxa una urbanització que portaria el nom de Pine Park (Mascaró Passarius la recollirà al seu mapa com a Pinar Parque).
Per altra part si be es veritat que son Rapinya neix quan es començà a parcel·lar Son Llull, a partir de 1923 s’estableix la Tanca de Baix, es Garrigó, sa caseta d’en Plata i es Figueral que formaven part de la possessió de son Quint. El daltabaix patrimonial es produirà emperò dins els anys 70 del segle XX.
El 1970 s’urbanitzarà la Tanca de d’Alt per veure néixer el parc dels Ametllers (Los Almedros). Els habitatges d’aquesta zona provocaren un llarguíssim conflicte entre la promotora i els compradors. Els desastres acabaven de començar, ja que a pesar de la campanya portada a terme per Lluís Ripoll a partir de 1972 i que tenia per lema “Salvem son Quint”, acabaria amb l’esbucament total de les cases i les dependències annexes el 1974.

I ens queda son Peretó, que deu el nom a la família que n’era propietària abans de 1644, ja dins el segle XVIII, en seran propietaris els marquesos del Reguer, que a mes posseïen son Muntaner i son Serra, possessió que ben aviat establiren. Les cases d’un evident regust pal.ladià foren reformades, com no, per Miquel Ferrà Font.
Si a la carrera hi trobem els lledoners, i a la façana el corresponent rellotge de sol, a la clastra a mes de l’empedrat resta en peu una magnifica palmera.
La romanalla mes valuosa es sens dubte la presencia de la darrera madona, la senyora Carmen Alcaraz, que arribà a la casa quan el 1964 el seu marit fou contractat com a majoral per Joan Salas Nadal aleshores propietari de la possessió.

LA ALDEANA.
Davant l’empenta de les organitzacions obreres a la barriada, El 1870 hi havia 51 obrers que formaven part de la federació la Solidaritat, a principis del segle XX es la societat de picapedrers ( la Piqueta) la que té representació a la zona. El 1908 es crea la societat la Transformació. El 1916 el Centre Obrer, que posteriorment es vincularia a l’UGT. El 1919 el sindicat de picapedrers el Treball. El 1920 la presencia d’obrers d’ideologia comunista afiliats al Sindicat de Picapedrers, es forta.
Una barriada que l’església havia controlat, recordem la figura del pare Miquel Ferrer, havia de veure amb preocupació la puixança de l’obrerisme i així el 1894 veu néixer la banda de música La Aldeana, el 1904 Mossèn Bartomeu Juan Coll fundarà el sindicat obrer catòlic La Aldeana, que el 1926 acollirà el club de futbol la Aldeana i en temps de la República derivarà en la societat de socors mutus La Aldea. La guerra civil tot ho trastoca i el local social esdevé cinema i teatre. La vida política la controlarà Juli Barrado, el falangista germà de Manuel (l’autor de l’altar major d’Esporles i de la Verge de la Mar de sa Ràpita).
Biel Barceló

23 d’abr. 2008

ARCA demana control arqueològic a la cantonada de C/ Can Sales amb Protectora

ARCA s’ha fet ressò de les obres que s’estan duent a terme a un solar de la cantonada dels carrers Can Sales amb Protectora.

Aquest solar s’ubica al barri de Santa Creu, a escassos metres de dita església, un dels indrets amb més història de Ciutat. La nostra entitat, veient el tràfic de camions i moviments de terra ha alertat a la Unitat Tècnica d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, perquè observi el procés de les obres de molt a prop.

Sabem que en aquest solar no s’ha dut prospecció arqueològica alguna, perquè al projecte original no es va contemplar. La nostra postura ha estat demanar a Cort un estudi arqueològic del lloc, per si es poguessin trobar dades de valor històric.

Si continua el moviment de terra i es comença a construir, s’acabarà perdent la poca informació que puguem tenir d’aquest espai. La illeta en qüestió es pot veure en el mapa de Garau de 1644, on es pot veure que hi havia unes construccions, que desgraciadament avui dia ja no es troben.

22 d’abr. 2008

Acte de lliurament de plaques ARCA-Legat Jueu

Miquel Ferrà i Martorell i la Llibreria Embat reben les “Plaques de Reconeixement 2008” de Arca Llegat Jueu.
L’escriptor ha pronunciat durant l’acte celebrat a la seu de la entitat la conferencia “Viatge oníric pel mapa dels Cresques”

Arca Llegat Jueu ha distingit aquest any amb les seves “Plaques de Reconeixement” la labor realitzada pel escriptor Miquel Ferrà i Martorell i la Llibreria Embat. El lliurament d’aquestes distincions ha tingut lloc avui a la seu de la entitat (Carrer de la Pau, 5, Palma) durant un acte que ha contat amb la presencia del director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, així com dels regidors de l’Ajuntament de Palma Andreu Ferrer i Nanda Ramon, i durant el qual Ferrà i Martorell ha pronunciat la conferencia “Viatge oníric pel mapa dels Cresques”.

L’escriptor Miquel Ferrà i Martorell (Sóller, 1940), autor de llibres com “Contes del call", “El xueta”, “El dia que Himmler va anar als toros” o “El call de Palma: ciutat passa a passa”, ha estat premiat “per la seva labor de investigació i divulgació de la cultura jueva, i de la historia dels descendents dels jueus conversos de Mallorca”, segons paraules del president d’Arca Llegat Jueu, Manuel Quadreny. A aquest respecte, Miquel Ferrà i Martorell, ha afirmat: “Tota la meva literatura ha estat dedicada a defendre minories que han estat poc considerades i que han tingut que patir injustícies”.
Durant la seva dissertació sobre el mapa d’Abraham i Jafuda Cresques, el investigador va confirmar que es troba preparant un llibre sobre la gran obra d’aquests dos cartògrafs, el seu mapamundi de 1375. “És una obra cabdal per a entendre el descobriment d’Amèrica i una nova visió del món. El mèrit és haver desenvolupat un atlas tan precís des de Mallorca en una època en la que no n’hi havia comunicacions, només la informació que arribava de viatgers i mariners”.

Per altre banda, la Llibreria Embat, dirigida por Glòria Forteza-Rey, ha rebut aquest reconeixement “per la seva labor de difusió de llibres relacionats amb la cultura jueva, única a Palma que ofereix un apartat dedicat a aquesta temática”, ha assegurat Quadreny. Forteza-Rey ha afirmat que “és una satisfacció que una entitat civil com es Arca Llegat Jueu reconegui un treball professional”. Sobre la seva aportació anual a la Jornada Europea de la Cultura Jueva, pera la que han preparat en anteriors edicions monogràfics com “Aproximació bibliogràfica als jueus i conversos de la Corona d’Aragó” o “La creació literària i el món jueu”, Forteza-Rey ha avançat que aquest any podria dedicar-se a la “Literatura sobre els camps de concentració del nazisme”.
Aquest es el quint lliurament de les “Plaques de Reconeixement” d’Arca llegat Jueu, i la primera a la que aquesta distinció es doble. En anys anteriors han rebut aquest guardó els investigadors i historiadors Jaume Riera, Álvaro Santamaría, Gabriel Llompart i Ramon Rosselló Vaquer.

Text: www.arcallegatjueu.com/


Diari de Balears Digital

Els rètols dels casals també són Patrimoni

És difícil trobar en tan poc espai físic tantes equivocacions, de tan mal gust i tan atentatòries contra el Patrimoni.

Primer- A Mallorca només hi ha dos palaus: el Palau Reial i el del Bisbe. Totes les altres habitatges importants són casals.

Segon- Per què introduir la parla italiana i el castellà en el carrer d’un ofici del moll : “els apuntadors”?, Per què dues classes de numeracions, la romana i l’aràbiga?

Tercer- Per què la utilització de marbre a immobles de marès, tapial i Santanyí?

Per tant, ni és admissible “Palacio Ca´n Massa” ni “Palau sa Font” ni “Palau Solleric”:

Cal conservar la imatge de Ciutat, no donar idees equivocades, ni canviar els termes per uns altres. El carrer Apuntadors és un indret, freqüentat per gran nombre de turistes i és molt important, en espais com aquests vetllar per la identitat de la nostra ciutat i el símbols originaris.

Un altre aspecte inadmissible son les faltes ortogràfiques, el que dóna un mal aspecte per Ciutat i objecte de burla pels qui ens visitin.

Demanem a Cort faci retirar aquesta placa el més aviat possible.

21 d’abr. 2008

Preocupació per les obres d'un immoble situat sobre el subsòl de la Palma romana

ARCA s’ha fet ressò de les obres dutes a terme al C/ Estudi General, 8 de Ciutat.

Aquest és un projecte que passà per la Comissió de Centre Històric i Catàleg i en la qual s’advertí als arquitectes del projecte, que al subsòl de l’aparcament, situat enfront de l’entrada de l’edifici es troben les restes de la Palma romana, per tal que s’havia d’anar molt alerta a l’hora d’excavar o fer qualque perforació.

Vista la nostra preocupació, després d’observar una sèquia feta fa pocs dies durant el transcurs de les obres, on han col·locat unes barilles de ferro per encofrar, ens ha cridat l’atenció i li hem comunicat a la Unitat Tècnica de l’Ajuntament de Palma.

Des de l’Ajuntament ens han dit que revisaran el projecte i veuran si les obres actuals, s’ajusten al projecte aprovat en el seu dia per la Comissió de Centre Històric. Segons informacions del mateix Ajuntament, les restes de la Palma romana, es trobarien a 2’40 metres sota el nivell de terra.

Inicialment es va aprovar un sistema de pèrgoles que subjectarien una plataforma, on aparcarien els cotxes, per tal de no incidir directament amb el terra, per no fer malbé al subsòl.

18 d’abr. 2008

embARCA't: “Ruta arqueològica per Calvià: Naveta Alemany, Túmul Son Ferrer i parc arqueològic de sa Morisca”

19-4-2008







“Ruta arqueològica per Calvià: Naveta Alemany, Túmul Son Ferrer i parc arqueològic de sa Morisca”, a càrrec de l’arqueòleg Daniel Albero.





1) Introducción: Fases de la prehistoria balear.

En la península de Calviá se documentan yacimientos de diverso tipo relacionados con la ocupación humana de la zona durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro. Esta zona aparece pues con una alta densidad de yacimientos que se relacionan con unos ecosistemas ricos en recursos. Esta visita constituye pues un primer contacto en lo que se refiere a la forma en la que las sociedades prehistóricas explotaron un territorio concreto y la forma en la que se organizaron socialmente para hacerlo en distintos momentos.

A pesar de que el arco temporal que vamos a tratar es muy amplio, y abarca casi dos milenios, la ocupación estable de la isla por parte de comunidades humanas se remonta hacia inicios del III milenio AC. De esta forma, el primer paso consiste en encuadrar los periodos que vamos a ver dentro del proceso global que constituye la prehistoria de Mallorca. Ya que, desde los primeros asentamientos que se producen en la isla hasta la conquista romana el año 123 AC., se producen importantes cambios en el seno de las comunidades que afectan a su modo de vida, a su forma de organizarse y a su cultura material. Conviene tener en cuenta desde un primer momento que las sociedades prehistóricas de las islas no son lineales, por el contrario, son susceptibles de recibir estímulos externos e internos que provocan cambios y reflejan un panorama muy complejo de interacciones dentro de una misma comunidad, con otras comunidades y también con el entorno.

De esta manera, con la finalidad de contextualizar al visitante, se incorpora la siguiente tabla. Las características de los periodos relacionados con los asentamientos que vamos a visitar, de la Edad del Bronce y la Edad del hierro serán explicadas y completadas in situ. De forma obligada, ya que no podemos obviar sin más el registro que precede a estas fases, se va a realizar también una breve aproximación a los asentamientos calcolíticos, remarcando las continuidades y rupturas que se producen con los periodos en los que vamos a profundizar detenidamente.

A. Primeros Asentamientos 2900-2800 BC

-Utilización de abrigos y grutas para estabulación de ganado.
-Inhumación de pequeños grupos en grutas.

B. Calcolítico

Campaniforme 2500-2300 BC
-Poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante.
-Cerámica incisa campaniforme.
-Metalurgia local del cobre.
-Inhumaciones no masivas en grutas y abrigos.


Epicampaniforme 2000-1800 BC
-Decoraciones incisas simples.
-Ganadería transhumante.
-Primeras inhumaciones colectivas en grutas e hipogeos.
-Construcción de dólmenes.
-Primeras evidencias de materiales de bronce.

C. Bronce

Bronce Antiguo (Naviforme I) 1800-1600 BC
-Aparición de asentamientos con arquitectura ciclópea
-Abandono de poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante estabulada en abrigos.
-Necrópolis colectivas en grutas e hipogeos.
-Utilización de los dólmenes.
-Santuarios rupestres.
-Inhumaciones sencillas en tumbas individuales.

Bronce Final (Naviforme II) 1400-1100 BC
-Auge de los intercambios con el exterior.
-Proliferación de objetos de bronce.
-Áreas de producción comunal a gran escala.
-Creación de una red de asentamientos costeros.
-Abandono de hipogeos funerarios.
-Nuevas necrópolis colectivas en abrigos o grutas.

D. Hierro

Hierro I (Talayótico) 1100-800/700 BC
-Abandono de la red de asentamientos costeros.
-Primeros objetos fenicios.
-Aparición de instrumentos de hierro.
-Abandono de poblados naviformes y aparición de asentamientos talayóticos.
-Control y defensa del territorio.

Hierro II (Postalayótico) 600-123 BC
-Llegada masiva de materiales púnicos.
-Ocupación de islotes costeros y fundación de enclaves púnicos.
-Construcción de los santuarios.
-No se construyen más talayots.

2) Bronce Naviforme: Navetiforme Alemany.




La visita del naviforme Alemany, excavado en 1971 por C. Ensenyat y uno de los más emblemáticos de la isla, nos permitirá abordar a partir de un caso concreto que características se documentan en este tipo de hábitat y que tendencias generales se registran en la isla. Así pues, durante el periodo que nos ocupa se asiste a la construcción generalizada de estructuras ciclópeas naviformes en Mallorca, bien de forma aislada, o formando poblados de varias unidades que ocupan nichos ecológicos muy variados Para conocer mejor esta situación general se irán complementado los datos obtenidos en este yacimientos con otros datos procedentes de yacimientos de otros puntos de la isla. De esta manera se tratará la forma en la que se desarrollaba la técnica de construcción de monumentos ciclópeos y la significación social que pudo tener este tipo de arquitectura en el seno de las comunidades que las realizaron. Por otro lado, este tipo de arquitectura tan peculiar será relacionada con el modo de vida, el patrón de enterramiento y asentamiento observados en la isla. Esta base explicativa constituirá la manera adecuada para conocer como se organizaban socialmente y económicamente este tipo de comunidades. Finalmente se valorarán que conexiones materiales pueden realizarse entre este tipo de asentamientos y los antiguos asentamientos epicampaniformes y que cambios se suceden en los mismos durante la Edad del Bronce hasta que estas unidades domésticas entran en desuso en el Bronce Final. En lo que se refiere a los estímulos externos e intercambios de productos e ideas que pudieron incentivar dichos cambios, se realizará una aproximación a los contactos que se documentan así como cambios en el patrón de asentamiento que pudieran estar relacionados con esta cuestión.

3) Edad del Bronce y Edad del Hierro: Túmulo de Son Ferrer.
Este yacimiento se ubica en el centro de la península de Calviá, de esta forma, el asentamiento se halla emplazado en el centro de una zona que fue rica en recursos de tipo forestal, agroganaderos y marinos, tanto de agua dulce como salada. Este asentamiento demuestra el interés de las comunidades por delimitar de forma efectiva su área de captación de recursos. De esta forma, los enterramientos y rituales que se llevaron a cabo allí, están en conexión directa con el control y la vinculación del territorio por parte de unas comunidades con una zona de explotación simbólicamente bien definida. En este sentido, este asentamiento resulta ilustrativo de cómo se construye la identidad de la comunidad y que mecanismos funcionan en cada momento para mantener una relación efectiva con el territorio, así como la cohesión social.
La visita de este yacimiento enlaza con la explicación del Naviforme Alemany a partir de la visita del hipogeo de enterramiento de la Edad del Bronce y la explicación del conjunto referido a esta fase a partir de las evidencias constatadas y los paralelos más próximos documentados en el resto de la isla.

Posteriormente se realizará una aproximación al uso y a las actividades realizadas en un área ritual constada en el tránsito entre el Bronce Final-Hierro. En este sentido se expondrán varias conclusiones obtenidas a raíz del estudio de la cerámica, análisis polínicos, etc. Así como el papel desempeñado por la arquitectura en la construcción posterior del turriforme en el Talayótico. También se valorará que papel pudo tener la construcción de estos túmulos en la concepción simbólica del territorio.
Finalmente abordaremos la última fase del yacimiento, la amortización de la cueva del Bronce para enterramientos durante el Postalayótico. De esta forma, se ofrecerá una visión general de distintos patrones de enterramiento observados durante la prehistoria balear que abarcaría desde los hipogeos de enterramiento hasta los enterramientos en urna, pasando por enterramientos en cal e incineraciones.

4) Bronce Final y Edad del Hierro: Puig de Sa Morisca.


Este yacimiento resulta muy sugerente para abordar cuestiones importantes que se constatan durante la Edad del Hierro y que divergen con lo observado durante la Edad del Bronce. De esta forma, se documentan importantes cambios en lo que se refiere a la utilización de la arquitectura ciclópea y al patrón de asentamiento, observándose un aumento de la territorialidad que se materializa en diversos tipos de asentamientos como los talayots, túmulos, etc. Todas estas cuestiones serán abordadas con profundidad desde el yacimiento del Puig de Sa Morisca. De esta forma a partir de la visita al asentamiento podremos conocer de que forma se organiza una comunidad durante la Edad del Hierro y que cambios experimenta la misma a raíz de varios sucesos históricos. Finalmente también se tendrán en cuenta, por su singularidad, la ocupación del asentamiento en otras épocas como la almohade y su relación con otros hechos históricos.
Por otra parte es en estos momentos de la prehistoria mallorquina cuando asistimos a los primeros contactos y a la inserción de las islas dentro de las redes comerciales fenicias y púnicas documentándose importantes cambios en la cultura material y en la organización de los asentamientos. De esta manera se evaluará el impacto que estos contactos, especialmente vinculados con Ibiza, pudieron ocasionar en las sociedades de la Edad del Hierro I y II. En este sentido, se documenta la creación de asentamientos en islotes, como Na Guardis o el Turó de ses Abelles, que aparecen claramente vinculados a este intercambio entre indígenas y foráneos.
Tratar el alcance de este fenómeno es de gran utilidad para conocer la importancia y envergadura de las redes comerciales que se estaban desarrollando en el Mediterráneo Occidental en este momento y que quedan plasmadas materialmente en el Pecio de el Sec. Por otra parte, el estudio de las rutas de intercambio nos aproxima a los contextos generales en los que se insertan las sociedades del Hierro Final, así como al lugar que ocuparon las poblaciones isleñas en las luchas de poder que se desarrollaron para controlar estas rutas comerciales. En este sentido se observan interesantes interacciones y asimilaciones de elementos foráneos por parte de las sociedades postalayóticas, aunque también se observan fenómenos de resistencia. Finalmente, se abordarán brevemente las consecuencias que tuvo la conquista romana para las
sociedades prehistóricas isleñas y en que forma esta repercutió en los asentamientos prehistóricos como el Puig de Sa Morisca.
Planta de la torre I del castellum del Puig de Sa Morisca.

Daniel Albero

15 d’abr. 2008

Presentació del llibre "Les monedes de 30 sous mallorquins"

Presentació del darrer traball del publicista numismàtic Jaume Boada Salom titulat "Les monedes de 30 sous mallorquins de 1821".




www.numismaticabalear.com



L'any 1821, i a conseqüència del contraban, esclatà a Palma una terrible epidèmia de febre groga que, ens pocs mesos, va aniquilar una part important de la població de la capital balear, va paralitzar-ne tota l'activitat i va trasbalsar gairebé tota Mallorca. Enmig del caos, l'Ajuntament de Palma, única institució que actuà sobre el terreny, va haver de fer front al desastre amb una absoluta manca de mitjans. La ruïna financera de la Casa Consistorial no tardà gaire en arribar i l'equip de govern municipal només hi va veure la solució en l'encunyació de moneda de plata; aquesta operació es va endarrerir massa temps per la distància i la incomprensió del Govern central, però finalment el coratge dels regidors va permetre dur-la endavant.
Aquest llibre no és només un llibre sobre numismàtica que ofereix dades inèdites, parla dels aspectes més tècnics de l'encunyació d'aquesta moneda i en cataloga els errors, les variants, les proves i les falsificacions, en alguns casos per primera vegada. Amb abundós material arxivístic, sovint inèdit, l'autor ha provat de relatar els fets que motivaren i envoltaren l'encunyació d'aquesta moneda d'emergència, unes circumstàncies que formen part de la història de Mallorca.
L'ordenació cronològica dels fets i la forma narrativa l'apropa, segons molts lectors, a una novela histórica.

D'especial interès per als interessats en:

- Numismàtica balear i espanyola: emissions d'emergència, duros espanyols, etc.
- Història de Mallorca en general.
- Historiografia jueva.
- Historiografia sanitària i epidemiològica.

13 d’abr. 2008

embARCA't: Visita a Campos

Recorregut embARCA't: “Visita a Campos i Convent dels Mínims” dirigida per l’historiador de l’art Guillem Roser Vidal.




Patrocini:Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, Direcció General de Cultura

12 d’abr. 2008

embARCA't: Els vençuts

Recorregut embARCA't: "Els vençuts" dirigit per l'historiador Guillem Rosselló Bordoy.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, Direcció General de Cultura

10 d’abr. 2008

ARCA demana una millor conservació per la Torre d'Electricitat d'Alaró, considerada BIC

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns del poble d’Alaró de l’estat en el qual es troba la Torre de l’antiga fabrica d’electricitat d’Alaró.

Cal esmentar que aquesta construcció fou declarada Bé d’Interès Cultural amb la categoria de monument (B.I.C.) en data de 19 de maig de 2000. És una construcció de 1901 i suposà tot un avanç tècnic per aquest poble.

A les imatges adjuntes es pot veure la manca de deixadesa d’aquest edifici històric, però no és d’estranyar si recordem o feim un poc la vista enrera. Abans de que fos protegit com a B.I.C., va ser un edifici en perill, i tal fou aquest, que unes màquines destructores l’amenaçaven directament. Gràcies a l’avís dels veïns d’Alaró i la nostra ràpida intervenció, denunciant el cas al Consell de Mallorca i la Guàrdia Civil paralitzant les màquines quan anaven a derruir aquesta edificació, que suposà un abans i un després per aquesta localitat del pla de Mallorca.

Hem demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Alaró que recuperi i enalteixi els valors històrics i patrimonials d’aquesta construcció.

I que aquest edifici rebi un manteniment adequat, perquè es tracta d’un Bé d’Interès Catalogat (B.I.C.) i és l’obligació d’ambdues institucions vetllar per la seva correcta conservació, sinó estaríem davant una negligència.

MEMÒRIA HISTÒRICA

L’especialització d’Alaró en la fabricació de calçat a partir de l’any 1870 es va complementar amb la concessió de les primeres explotacions carboníferes de lignit. En aquest marc de modernització s’explica el funcionament de la central elèctrica, la primera que s’establí a Mallorca.

La fàbrica es va construir baix el patrocini dels germans Gaspar i Josep Perelló, comerciants locals de sabó i oli. S’inaugurà el 16 d’agost de 1901. Era una central tèrmica moguda per una màquina de vapor de 100 C.V. i dues calderes que alimentaven dues dinamos que giraven a 800 r.p.m., produint energia elèctrica que es distribuïa a 150 voltis. La instal·lació també servia per a moure la màquina de tallar marbre i fusta i per a la fabricació de sabó i oli.

L’arribada de l’electricitat a Alaró és un clar indicador del nivell de modernitat assolit pel poble a finals del XIX. Gràcies a l’arribada llegada de l’electricitat, Alaró seguí un procés d’enriquiment econòmic i uns canvis socials únics a Mallorca, ja que, a diferencia de la resta de municipis, deixà de dependre únicament de l’agricultura
com a sector econòmic.

D’aquesta primera fàbrica d’electricitat tan sols resta en peu el primer cos de xemeneia conegut com la «Torre de l'Electricitat». Es troba a partir de dos murs concèntrics de forma tronc piramidal i base octogonal. L’exterior de mamposteria conserva una petita cornisa; l’interior és de bloc. Entre les dues hi ha una escala que condueix fins a la cornisa.

Al valor arquitectònic d’aquesta construcció, com a característica de la morfologia urbana d’Alaró, s’uneix el seu interès com a element d’arqueologia industrial, únic testimoni del primer esforç industrialitzador de Mallorca.

9 d’abr. 2008

Conferència-col.loqui: Zoé Valdés i Herman Puig

Organitzada per la Fundació d'Amics del Patrimoni, es va celebrar a Can Weyler una conferència-col.loqui sobre "La belleza como patrimonio" en la qual varen participar l'escriptora Zoé Valdés i el creador d'imatges Herman Puig.


Herman Puig

Zoé Valdés

El Consell presenta un recurs contra el projecte d'Es Guix

El Consell de Mallorca ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el projecte d’Es Guix, en concret contra l’Ajuntament d’Escorca per la tramitació de la llicencia d’obres.

El Consell assenyala que la llicència que va atorgar l’Ajuntament d’Escorca el 2006 per al projecte d’Es Guix no va tenir l’informe de patrimoni ni va passar per la Comissió d’Urbanisme, un procediment, ha assenyalat la consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, obligatori per a qualsevol gestió urbanística que es fa al municipi d’Escorca en tenir la denominació de paisatge pintoresc i un pla especial de protecció.
Durant 15 mesos, ha explicat la consellera de Territori, Ma Lluïsa Dubon, l'Ajuntament d'Escorca ha omès la informació al Departament de Territori, quan des d'aquest departament se li ha reclamat la informació. No ha estat fins al 12 de febrer de 2008 quan l'Ajuntament ha enviat el document que confirma la tramitació de la llicència per urbanitzar d'Es Guix.
Aquesta situació obliga al Consell a interposar el recurs contra la llicència per entendre que s’ha comès una il·legalitat en la tramitació.El Consell de Mallorca entén, a més, que de dur endavant aquest projecte de construcció de plurifamiliars suposaria alterar les característiques de la Serra de Tramuntana amb la creació d’una nova població amb més de 700 habitants.
La consellera de Territori ha apuntat que els serveis jurídics i tècnics del Consell treballen per conèixer totes les característiques del projecte d’Es Guix i la seva tramitació per aportar la informació als jutjats. Es reconeixen possibles irregularitats tant a l’hora d’atorgar serveis com en els paràmetres urbanístics que es varen establir.
____________________________________________

El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i participació de ARCA i GOB que neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.

Mes informació i imatges:
Consell de Mallorca
GOB Mallorca Fes un clic per protegir Es Guix

A la seu d'ARCA es poden trobar fulles per recollir signaturas contra aquest projecte.

6 d’abr. 2008

embARCA't: Visita etnogràfica dins la Possessió de Galatzó

"Visita etnogràfica dins la Possessió de Galatzó", a càrrec de l’historiador Xavier Terrasa.

La possessió de Galatzó és un referent històric, paisagístic i etnogràfic situat al nord del municipi de Calvià. La seva superfície total és de 1.362 hectàrees, un 10% de la superfície total del municipi de Calvià.
La visita a Galatzó té l'avantatge que no només es poden veure les cases de possessió, sinó que hi ha una sèrie de rutes que ens permeten gaudir del seu valor natural i veure com era el funcionament d'aquesta possessió en els anys de producció agrícola -ramadera. Cal agrair a l'Ajuntament de Calvià i al seu personal, l'amabilitat en quant a la seva recepció.

La finca per tant ofereix els següents recorreguts:
- Ruta de Sa Vinya
- Ruta de ses Planes
- Ruta de ses Sínies, ampliada fins a la mola de s'Esclop (926m)

La ruta de ses Sínies és la que varem visitar i presenta els següents punts:

1: CASES DE GALATZÓ: Edifici principal de la finca de Galatzó, en ella vivien els propietaris i l'amo. Al voltant de la seva clastra o pati central, s'organitzen una sèrie d'habitacions, on es distribueixen les diferents feines agrícoles i ramaderes. Les cases incorporen una capella, on es celebraven els rituals litúrgics, per no anar fins a altres localitats.

2: S'HORT DES TARONGERS: Conjunt de marjades, és una de les vistes més precioses de la finca, on s'observa el lateral de les cases. Destaca el conjunt del sistema hidràulic, on una gran bassa recull l'aigua sobre el turó i la translladà fis a les cases i per regar mitjançant l'acció mecànica d'uns molins fariners d'origen àrab.

3: SA PEDRERA: Exemple de caseta de roter o lloc on dormien els pagesos que feien feina al camp. Construcció simple d'un aiguavés.

4: AQÜEDUCTE: Aquesta construcció és part de la sèquia de la font de Sa Cometa: Supera en altura el llit del torrent i permet traslladar l'aigua des de dita font fins a les cases. Sèquia es construí a època àrab i ha funcionat fins fa pocs anys.

5: FONT DE SA COMETA: Font de Mina o Qanat. És una galeria feta amb la tècnica de pedra en sec i serveix per extreure mitjançant evaporació l'aigua d'un pou mare subterrani. Tipologia constructiva d'època àrab.
6: FORN DE CALÇ: Construcció circular feta de pedra, on la qual es feia calç viva, que desprès es venia per a emblanquir les parets de les cases. Al llarg d'aquesta ruta trobem un total de tres forns de calç.

7: RANXO DE CARBONER: En aquest indret, que també s'ha habilitat com a àrea recreativa, podem observar els elements que empraven els carboners per fer carbó. Trobem la reconstrucció de barraques, on vivien aquests, i les sitges, on es feia el carbó.

8: SES SÍNIES: Vall on comença el torrent de Galatzó i conca hidrogràfica important. Trobem una naveta no datada, però posterior al 1600 aC. A la vessant de la muntanya hi ha les coves d'en Batiat, jaciment prehistòric i reutilitzades pels bandits, per a emmagatzemar els seus botins. Hi ha un pou de capelleta, que dóna el nom a aquest indret.
Des d'aquest indret es pot començar una altra ruta, cap a la mola de s'Esclop (926 m.), on hi ha interessants elements com una gran era, una caseta de roter, la font des Qer i la caseta de n'Aragó.

Xavier Terrasa García

2 d’abr. 2008

ARCA demana la retirada d'unes plaques solars al centre històric de Biniaraix (Sóller)

La nostra entitat s’ha fet ressò de la col·locació d’unes plaques solars a la teulada d’un habitatge, situat al carrer Sant Guillem, 2 de la localitat de Biniaraix (Sóller). La col·locació d’aquests elements en llocs tan emblemàtics com el centre històric de Biniaraix, suposa un impacte paisatgístic i una ofensa cap al patrimoni històric.

ARCA creu que hem de respectar la imatge dels nostres nuclis històrics tradicionals, perquè son el millor exemple que ens queda de la Mallorca tradicional i que encara, gràcies a la seva preservació a dia d’avui, son indrets que es poden oferir com a oferta complementaria de turisme cultural de qualitat.

Ve essent freqüent a la Mallorca actual, l’alteració dels nostres conjunts històrics, per tal d’adaptar-los les comoditats modernes d’avui dia, a les quals no ens oposem, però si que creiem que quan tractem o intervenim damunt el patrimoni històric els criteris curatius haurien de ser majors i a vegades com succeeix en aquest cas, no hi ha una legislació prou eficaç que eviti aquests agravis contra el nostre patrimoni històric.

La nostra reflexió és, si seguim amb aquestes alteracions dels nostre llegat històric, que ens quedarà d’aquí 100 anys?

Per aquests motiu hem instat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Sóller, per demanar-los el següent:

1. La retirada immediata d’aquestes plaques solars de l’habitatge situat al carrer Sant Guillem, a Biniaraix (Sóller), per la mala imatge que dóna a aquest nucli històric.

2. Que s’aprovi una legislació que no permeti la col·locació d’aparells moderns d’aquest tipus o altres en centres històrics com el que estem parlant, per tal de no alterar la seva tipologia.