25 de juny 2013

ARCA es dirigeix a l’Ajuntament d’Artà per a que no es destrueixi cap altra voravia de pedra del poble

Afegeix la llegenda
Que s’estudiï la recuperació de la destruïda sota l’asfalt la setmana passada

Les voravies de pedra són detalls patrimonials que aporten encant i personalitat als carrers dels nostres pobles.

En el cas de que per motius de força major qualque tram hagués de ser retirat, ARCA demana que se desmonti i totes les pedres siguin estorjades a un magatzem municipal per a futurs usos.

A més ARCA demana que s’estudiï la recuperació de la voravia destruïda per l’asfalt durant la passada setmana

Vulgarització del paisatge interior del poble

La imatge dels carrers és un actiu patrimonial econòmic i turístic. Explica la senzillesa i la història quotidiana.

La voravia abans de ser asfaltada
És una llàstima veure com l’asfalt i les màquines destrueixin petites parts però molt visibles del nostre patrimoni. En realitat el que se fa és vulgaritzar la imatge, llevar-li allò que el poble té d’especial, l’escala petita, més humana.

Es dóna la paradoxa que hi ha persones a Artà que aposten per la economia sostenible creant riquesa amb petits hotels urbans per exemple i veuen com és el propi ajuntament el que destrueix l’encant del seu entorn asfaltant les voravies de pedra que formen part del paisatge urbà.


20 de juny 2013

ARCA demana que torni la capelleta de carrer del Miracle (Palma)

ARCA torna a demanar la restitució de la capelleta de carrer que hi havia al carrer Miracle.

Constava de rajoles ceràmiques que explicaven el nom del carrer i era visible des de la via Sindicat

ARCA a l'abril de 2012 va alertar arreu d'una denúncia dels veïnats i comerciants de la zona de via Sindicat que s'havia desmuntat la ceràmica que formava la imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del  Miracle, situada al carrer del Miracle i que es pot veure des del carrer del Sindicat.

Des de fa més d’un any, només queda present el requadre que decorava la imatge de la capelleta, la resta de rajoles de ceràmica han estat llevades de la façana.
Segons ens argumentaren llavors, les rajoles de la capelleta de carrer es llevaren per motius de seguretat, però a dia d'avui aquestes no han estat restituïdes.

Recuperació de les capelletes pels valors històrics

Cal recordar que l'any 2010, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma va editar un llibre titulat "Guia de capelletes dels carrers de Palma". Previament s'havia fet una feina d'inventari d'aquestes, on tenim un total de 29 capelletes de carrer localitzades al centre de Palma. L'estudi dut a terme pel cronista de la ciutat compta amb una fitxa històrica de cada una d'elles.

En l'edició d'aquesta guia, podem veure una imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle, que a continuació adjuntem i on s'observa la imatge de Crist a la creu que es dirigeix al confessor. Als peus de la imatge hi ha un text que diu el següent: "Al carrer on vivia el penitent pel qual intercedi miraculosament el Sant Crist de Santa Eulària, la reverenda comunitat d'aquesta parròquia féu col·locar aquesta imatge el XVII de juny de MCMLXII en sustitució de la primitiva instalada el XVI de gener de MDCCX. Sin nobis protitius et clements".

Com bé ens diu aquest text, ja hi havia una antiga imatge de 1710, que fou substituïda per aquest plafó ceràmic l'any 1962.

L'Ajuntament de Palma ha de vetllar per les capelletes de carrer com aelements històrics que formen part del paisatge urbà del centre de la ciutat. L'any 1994 ARCA, Sa Nostra i l'Ajunatment de Palma varen dur a terme un programa de recuperació i restauració de les capelletes de carrer. Segons el conveni signat a tres bandes, l'Ajuntament de Palma es comprometia a vetllar pel manteniment d'aquestes. Cal recordar, que en maig de 2009, ARCA va tenir que dur a terme una acció per tal de salvar la imatge del carrer d'Eccehomo, la qual s'havia vist vulnerada pels actes vandàlics.


ARCA demana una resposta per part de l'Ajuntament de Palma i un compromís per mantenir i conservar les 29 capelletes de carrer que es troben inventariades al centre històric de Ciutat pels seus valors històrics i paisatgístics.

19 de juny 2013

ARCA ha elaborat un informe dels problemes detectats degut a l’ocupació de la via pública per terrasses a la ciutat de Palma

Li hem presentat a la regidora de Funció Pública, Irene San Gil al transcurs d’una reunió

ARCA mai s’ha manifestat en contra de les terrasses.
Consideram que pot ser un efecte positiu per donar vida a la ciutat i en aquest sentit volem recordar el nostre nom: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics, tot i que les nostres funcions amb el transcurs dels anys s’han anat ampliant.

L’ocupació de la via pública per terrasses amb la permissivitat actual mai s’havia produït. I no fa molt de temps que això passa, fa escassament un any. Estam a temps d’introduir les limitacions necessàries per a que les terrasses no continuïn essent un problema major, perquè ara ja són un problema real.

Ens pronunciam aquí sobre la problemàtica específica del Centre Històric generada per les terrasses tot i que  problemes similars hi ha a les terrasses de la resta de la ciutat.

La crisi no pot ser una excusa per la invasió i de vegades el mal gust
L’interés per fer-se visibles i competir amb les terrasses  veïnades dur a una ocupació cada vegada més ostentosa i cridanera.

Problemàtica concreta

Estètica: incidència moltes vegades negativa sobre la imatge de Palma
La imatge de la ciutat és el principal actiu econòmic que tenim. Les terrasses poden embellir o destrossar estèticament un lloc. Per a que sigui positiu el seu impacte visual s’ha d’aconseguir que no creï compartimentació, evitar el paraments verticals, propiciar l’estética i l’ordre

Ocupació excessiva
Durant uns anys Palma va anar guanyant espai per a vianants, robant-li als cotxes, a l’asfalt, als aparcaments... fent les voreres més amples... ara tot això s’ha perdut en gran part i la nova competència són les terrasses.

Perdem paisatge, perdem fotografia, perdem bellesa
La compartimentació de l’espai públic furta la visió de conjunt. Avui ja és impossible fer una foto harmoniosa del Born o de la Plaça Joan Carles I o de la façana del Forn des Teatre. Això són pèrdues que es podrien valorar en doblers i surten ben cares.

Desproporció entre cabuda del bar i la terrassa
Consideram ha d’haver una proporció entre el nombre de taules exterior i el nombre de places a l’interior. A més hi ha d’haver espai per estotjar tots els elements de la terrassa, els recipients buits i els stockatges. Es dóna de vegades la incongruència de locals petits amb lloguers molt cars que multipliquen la seva capacitat i el seu negoci amb el sòl públic.

Proliferació de cartells anunciadors
Pràcticament ja no hi ha cap terrassa que no tengui cartells anunciadors amb propaganda inclosa d’allò que s’ofereix. Cada vegada més cridaners, cada vegada més grossos. Per competir amb la terrassa veïnada i ser més visibles.

Compartimentació que furta espai públic
Cada vegada més envaeix l’espai públic mobiliari delimitador, jardineres, barreres físiques que una vegada més alteren les característiques del paisatge urbà i fan sentir la ciutadania que li han robat un tros del seu espai. Es tracta de compartir, de conviure, no de compartimentar.

Propostes per a la millora global

La terrassa no ha de ser una barrera estètica a Ciutat, hem de poder mirar a través d’ella.


Per això les següents limitacions:

1.     Prohibir altre mobiliari que no siguin taules, cadires i para-sols a les terrasses, per tant prohibir els tendals i estructures metàl·liques tipus Jaimas, i prohibir les tanques i jardineres que moltes terrasses instal·len per deixar clar l’apropiació de l’espai públic ja siguin de plàstic o de qualsevol altre material.
2.   Impedir que quedi res sobre el carrer quan es retiri la terrassa, ni peus de para-sols, ni estructures metàl·liques.
3.     Eliminar els cartells anunciadors sobre el carrer.
4. Que es pugui retirar la llicència de terrasses si el comerç incompleix altres normatives com per exemple paraments de façana, etc.
5.     Volem una interlocució responsable amb capacitat d’actuació immediata davant les irregularitats.

ARCA demana que siguin tengudes en compte les nostres propostes i rebudes les crítiques com un afany de millora per a la ciutat, pensant sempre en l’interès col·lectiu i sospesant pros i contres de les nostres propostes. 

17 de juny 2013

Recorregut embARCA't: “Pere Niçart, Guillem Sagrera i la Seu”

El passat dissabte 15 de juny ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat “Pere Niçart, Guillem Sagrera i la Seu”, on es visità el Museu Dicesà i l'interior de la Seu.

El recorregut fou dirigit per Gabriel Barceló qui ens atracà i ens analitzà la pintura de Sant Jordi matant al dragó, de Pere Niçart, ubicada al Museu Diocesà. També, poguerem veure altres peces d'especial interès que es troben en aquest museu.

Posteriorment, visitarem la Seu per veure les aportacions de Guillem Sagrera en aquest monument. Interessants aportacions, que ens mostren els treballs anteriors que feu el mestre, abans de començar a treballar a la Llotja.

10 de juny 2013

Més invasió publicitària al Centre Històric de Palma

Un important comerç embolica de publicitat dues columnes a l'avinguda de Jaume III.

ARCA demana la retirada dels cartells i la conservació de la imatge uniforme de l’estructura porticada d’aquest carrer construït a mitjans del S. XX, contemplat  dins el  PGOU de 1943 i conegut com a Pla Alomar

ARCA havia observat fa tres setmanes que una de les columnes de l'avinguda de Jaume III del Centre Històric de Palma, estava embolicada de publicitat de l’establiment comercial que estava situat just a aquell indret.
Setmanes després ja no és una, si no dues les columnes embolicades de cartells publicitaris.

ARCA demana la retirada dels esmentats cartells ja que no compleixen la normativa i és gairebé segur que no compten amb cap permís.

És fàcil imaginar la negativa repercussió que tendria per a la imatge de Ciutat que les columnes de Jaume III es vesin alterades en la seva uniformitat.  

Preocupació per la invasió de publicitat que incompleix la normativa al Centre Històric

ARCA ve denunciat durant els darrers mesos una sèrie de casos d'invasió publicitària que perjudiquen la imatge global. És el cas de la publicitat als ascensors i baranes dels aparcaments d’Antoni Maura, estridents rètols a un comerç de la Plaça del Mercat, cartells publicitaris adossats a l’edifici catalogat de can Forteza-Rei... i molts més casos que existeixen



ARCA presentarà per escrit aquesta denúncia a l’Ajuntament de Palma.

5 de juny 2013

ARCA apropa la Llotja a més de 250 persones

Durant els mesos d’abril i maig ARCA ha dut a terme un total de vuit visites a la Llotja i a la seva terrassa. Més de 250 persones han pogut gaudir d’aquesta activitat que ha introduït i ha donat a conéixer aquest magnífic monument de Ciutat, tant valorat i apreciat per la nostra ciutadania.

En aquests moments, les visites han quedat suspeses, degut al muntatge d’una exposició a l’interior de la Llotja, però un cop finalitzada, confíem en poder retornar de nou aquesta activitat, degut al gran nombre de demandes que hi hagut.


ARCA vol agrair la col·laboració del Govern de les Illes Balears i en especial de les conselleries de Cultura i Presidència, que d’una forma coordinada ens han facilitat poder dur a terme aquestes visites.

4 de juny 2013

Amaguen dibuixos modernistes de Can Forteza-Rei davall de cartells publicitaris

Can Forteza-Rei és l’edifici modernista de Palma més fotografiat per qui ens visita

ARCA demana la retirada immediata dels dits elements, ja que incompleixen les normatives de Patrimoni

Una cafeteria del centre de Palma, ubicada als baixos de l’edifici Can Forteza-Rei, ha col·locat cartells publicitaris sobre les columnes modernistes decorades amb dibuixos. Els esmentats cartells estan encaixats amb gafes al regruix de les columnes.

Un edifici de la categoria de Can Forteza-Rei és un atractiu en sí mateix. Per tant els negocis de l’entorn gaudeixen d’una visibilitat extra que fa innecessària una publicitat invasora.

Publicitat invasora innecessària

ARCA manifesta la seva preocupació per la proliferació de reclams publicitaris al Centre Històric. Tot plegat no contribueix a transmetre una imatge turística de qualitat

Can Forteza –Rei

A la fitxa de catàleg, amb un nivell de protecció A1, podem llegir que va ser projectat l’any 1908 i que  és l’edifici de Palma que mostra més influència del modernisme català, especialment de la Casa Batlló de Gaudí.

3 de juny 2013

Recorregut embARCA't: Visita al Museu Arqueològic de Son Fornés

El passat dissabte 1 de juny ARCA va dur a terme un recorregut embARCA’t titulat "Visita al museu i jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuiri)”, i tinguerem el plaer que fos dirigida per Albert Forés membre de l’equip d’investigació del Museu Arqueològic de Son Fornés.                

ARCA proposà visitar el Museu i el jaciment arqueològic de Son Fornés perquè valora la feina de l’equip d’investigació del Museu Arqueològic de Son Fornés i cal recordar que fou un dels nominats al Premi per a la protecció del Patrimoni 2012.


L’equip d’investigació del Museu arqueològic de Son Fornés no només ha dut una tasca de descobriment de noves dades en relació a aquest jaciment i la prehistòria balear, sinó que també han realitzat un magnífic programa de divulgació per apropar la prehistòria i l’arqueologia a la ciutadania.