27 de febr. 2012

Passejada pel patrimoni desaparegut de Palma

El passat dissabte 25 de febrer ARCA va organitzar un recorregut titulat El Patrimoni desaparegut de Palma de la mà de Xavier Terrasa autor de l’homònim llibre.

De la mà d’aquest llibre, es pogué veure gràcies a les imatges in situ com ha canviat el centre històric de Palma durant els darrers cent anys. El recorregut fou el següent:
1. Can Puig des rellotge: Documentat al segle XVI i esbucat a principis del segle XX. Es trobava al carrer de la Unió.

2. Can Brondo: Edifici del segle XVI i derruït a l’any 1934. Es trobava al carrer de la Unió.

3. Can Dameto o can Puig : Documentat a 1412, al fer-se l’avinguda de Jaume III va perdre espai interior i la galeria exterior de 1843 que donava al passeig del Born.

4. Cadafal del Born: Es trobava a un lateral del passeig durant la primera meitat del segle XX.

5. Can Brull: Edifici de 1637 que fou esbucat a a començaments del segle XX. Es trobava al passeig del Born.

6. Can Puig dorfila: Antic casal del segle XIV, reformat al segle XVI-XVIII i derruït a l’any 1971. Es trobava al carrer Can Puigdorfila.

7. Casal gòtic del carrer can Maymó: La casa i el carrer varen desaparéixer a l’any 1955 quan s’amplià el carrer de la Constitució i es construí l’actual edifici de Correus.

8. Can Verí: Edifici documentat al segle XVI i derruït als anys’50. Presentava un interessant jardí. El pati fou recol•locat degut a una setència judicial favorable.

9. Ses Minyones: Antiga església i hospital del segle XVII esbucats a 1929. Es trobaven a la cantonada delscarrersde ses Minyones amb Soledat.

10. Edificis del passeig del Born: Els dos edificis foren esbucats a l’any 1962 quan es va alinear el passeig. Es trovaben entre el carrer Etanc i Pintor Guillem Mesquida.

11. Monument a Isabel II: Fou erigit l’any 1962 i esbucat a l’any 1968. Es trobava a l’actual plaça de la Reina.

12. Kiosco Mundial: Edifici d’estil modernista que fou esbucat a l’any 1940. Es trobava al jardí de la Reina.

13. Porta nova del Moll: Construïda a l’any 1836 i destruïda a 1873. Es trobava al començament de l’avinguda Antoni Maura.

14. Teatre Circ Balear: Fou construït a l 1875 i esbucat a l’any 1900. Es trobava a l’Hort del Rei.

15. Teatre Líric: Es construí al solar del teatre circ Balear a 1902 i fou esbucat a 1968.

16. Can Estades: Edifici barroc que fou esbucat a 1964. Es situava a la cantonada dels carrers Palau Reial amb estudi General.

17. Monument a Josep Mª Quadrado: Construït a 1919 i reformat als anys’30. Situat davant el Palau March.
18. Convent de Sant Domingo: Tenia una església dle segle XIII-XIV, un convent del segle XIII, dos claustres i jardí. Tot el conjunt fou esbucat a 1837. Es situava a la illeta entre els carrers Conqueridor i Palau Reial.

19. Diputiació Provincial: Antiga façana que fou substituida per l’actual a l’any 1870.

20. Illeta de Cort: Construïda al segle XIX i esbucada a l’any 1922.
21. Carrer de l’antiga Peixeteria: Vial de tradició gòtica que va desaparèixer quan s’obri el carrer de Colom.

22. Illeta de Cererols: Fou esbucada a l’any 1917. Es trobava a l’actual plaça del Marquès Palmer.

23. Mercat dels Bastaixos: De 1850 fins 1950 fou el punt de venta de mercat. Es trobava a l’actual plaça Major.

24. Carrer Teatre Balear: Antiga via derruïda a la segona meitat del segle XX amb les obres de la zona de l’Olivar.

25. Convent de Santa Catalina de Sena: Contruït a 1690 i derruït a 1963. Es trobava al carrer de Sant Miquel.

26. Seu d’Última Hora: Edifici construït a 1926 i derruït a 1954. Es trobava al carrer Oms.

27. Porta de Santa Margalida: Antiga porta d’època islàmica, per la qual entrà Jaume I a Madina Mayurqa. Fou derruida il•legalment a 1912. Es trobava al començament del carrer de Sant Miquel.

28. Can Segura: Es construí al solar de la porta de Santa Margalida a 1913 i fou esbucat a 1998.

29. Fortí de Sant Ferran: Polvorí del segle XVII, a 1895 una explosió causà la mort de 73 persones.

30. Antiga plaça de Toros: Contruïda a 1880 i esbucada a 1931. Es trobava a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou.

31. Jardí Botànic: fou inaugurat a 1842 i clausurat a 1893. Es trobava a un lateral de l’edifici de la Misericòrdia.

32. Can Ribes: Bell edifici amb galeria fou esbucat als anys 70. Es trobava a la cantonada del carrer Oms amb les Rambles.

33. Pont de Can Torrella: Comunicava el casal amb el jardí. Fou esbucat a 1963.

34. Carrer de la Concepció i carrer de l’Aigua: El segon carrer fou dividit quan es construí Jaume III. La font del Sepulcre va perdre la seva capelleta de carrer.

23 de febr. 2012

Passeig per El patrimoni desaparegut de Palma

Per als que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, ARCA i Xavier Terrasa, historiador local i autor de l’exitós llibre El patrimonio desaparecido de Palma organitzaràn aquest dissabte, 25 de febrer, un recorregut per aquella Palma desapareguda i que queda retractada al seu llibre a través de 200 fotografies antigues. Un passeig que s’iniciarà a la seu d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) i al que podràn assistir tots els interessats en la conservació del patrimonio cultural. Començarà a las 10:30 hores al carrer de la Pau, 1A, efectuant-se el recorregut asenylat al mapa.

L’autor, Xavier Terrasa, recordarà la desaparició dels casls de Can Verí i Can Puigdorfila, així com el teatre Líric i l’hotel Alhambra. Es comentarà, aiximateix, l’esbucament injustificat del convent de Sant Domingo, el canvi que varen sofrir les façanes de la Diputació Provincial i de l’Ajuntament de Palma (a la plaça Santa Eulàlia), les reformes urbanes que es varen dur a terme al carrer de Sant Miquel i la zona de l’Olivar, així com la masacre i esbucament de la porta de Santa Margalida.

21 de febr. 2012

ARCA lamenta la sentència que desprotegeix l’edifici de GESA i demana al Consell de Mallorca que presenti un recurs davant els tribunals.

ARCA lamenta una sentència  que va en contra de la protecció d’un edifici del Patrimoni més recent, que és de vegades el més difícil de conservar.

Lamentam que la  sentència no hagi fet cas d’entitats consultives que en el seu dia es varen pronunciar a favor de la protecció patrimonial, com els informes de la UIB i altres persones tècniques.

ARCA considera que el Consell de Mallorca, que és l’administració competent, ha de presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia

Creim que aquesta sentència posa una trava més a la protecció del nostre patrimoni més recent. L’edifici de GESA és un dels pocs exemples que queden de categoria d’aquesta època contemporània.

ARCA, va donar suport a la catalogació, i per tant de la protecció i preservació de l’edifici quan era membre de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

La nostra entitat considera que per coherència i per respecte al Patrimoni, el Consell ha de defensar davant el Tribunal Superior de Justícia, la catalogació de l’edifici de Ferragut, construït els anys 60-70 del segle XX.

20 de febr. 2012

ARCA planteja un extens catàleg d’arbres per a ciutat

Per tots és sabut de la vital importància que tenen els arbres a l’interior de la ciutat i a vegades no entenem els criteris de poda que es duen a terme.

Un cas que ens ha arribat aquesta setmana, és la poda d’una espectacular palmera que hi havia a l’interior d’un pati del carrer de Can Conrado. Aquest fet, suposa la perdua d’un interessant exemple, que si hagués estat catalogat, no lamentaríem la seva desaparició.

ARCA entèn que actualment, moltes palmeres s’han vist afectades pel becut vermell, plaga que està fent malbé a aquesta espècie. Però la pregunta és, aquesta palmera havia estat afectada per aquesta epidèmia? Segons una fotografia de fa dues setmanes, pareix ésser que no. I en el cas, que aquesta o altres palmeres estiguin afectades, cal podar-les del tot?.


No és el primer cop que ARCA denúncia la poda indiscriminada de diferents espècies d’arbres a la ciutat de Palma. Creiem, que l’Ajuntament de Palma hauria d’elaborar un catàleg més extens, on s’haurien d’incloure exemples únics i significatius com aquesta palmera de grans dimensions.

Volem posar en valor aquest patrimoni de ciutat, que forma part del paisatge urbà i que molts de cops és vulnerable davant l’acció humana.

14 de febr. 2012

Visita a Binissalem de la mà de GADMA al pou Poal i als vins can Novell

El passat dissabte, 11 de febrer ARCA organitzà amb col•laboració de GADMA una visita a Binissalem. Varem poder conèixer  d’aprop la important tasca que du a terme aquesta entitat. Una de les actuacions importants, fou el passat estiu la restauració i netaja de la plaça del Pou Poal, espai històric i cultural de primer ordre, que entitats com GADMA ajuden a preservar. La visita al pou Poal comptà a les explicacions de l’historiador Joan Martí, l’arqueòleg Ferràn Tarongí i Bernat Fiol, de GADMA.

ARCA vol recolzar la feina totalment voluntària que ha du a terme GADMA, per la conservació i preservació dels espais històrics, culturals i naturals de Mallorca.

POU POAL

És un dels pous públics més antics que conserva vestigis que indiquen que podia haver format part d’un sistema més complex d’irrigació. En les darreres dècades, patí un greu deteriorament i, tot i que va ser netejat el 1994, es troba a l’espera d’una rehabilitació integral. Segons l’ historiador Gabriel Ordinas, és un conjunt únic a Mallorca, de tipus cigonyal, format per dos monòlits de pedra que basculaven una llarga perxa, a l’extrem de la qual hi havia un contrapès i a l’altre un poal (i d’aquí prové el nom). Avui, de tot el conjunt, queda el pou de planta rectangular i de paredat sec, el basament, de pedra viva, el coll, de grans peces de pedra viva, dues pilastres i els dos monòlits, de marès; d’altra banda, sembla que hi havia diverses piques de pedra que han desaparegut. L’empedrat, de gran qualitat, fou recuperat, amb motiu de la darrera neteja, si bé encara no s’ha acabat de descobrir del tot.

Pascual Bennàsar, Aina; Pons Esteva, Antoni; Pujades Mora, Joana Mª. Binissalem. Guia dels pobles de Mallorca. 2002.

VINS CAN NOVELL
Un cop finalitzada la visita, ens aproparem fins els Vins de Can Novell, vi de la Terra de les Illes Balears. Andreu Villalonga és la tercera generació de vinaters, empresa familiar fundada pel seu padrí a l’any 1935. L’entusiasme i amor a la seva terra del seu propietari ha fet que aquesta petita empresa hagi crescut bastant en els darrers temps i d’aquí l’ampliació que s’ha dut a terme, on l’antiga casa de can Novell, s’ha vist ampliada amb l’unió ca ses Quelites, històric immoble del centre de Binissalem, que amb molta cura han restaurat, per oferir un millor servei als seus clients. La interessant oferta que proporciona can Novell, és la possibilitat d’adquirir el vi a granel, com és feia antigament, tret directament de la bota. Segons ens explicà el propietari, ells ofereixen un vi de qualitat a un preu raonable i econòmic, a l’abast de qualsevol butxaca.

ARCA presenta el llibre El patrimonio desaparecido de Palma


El passat dijous 9 de febrer ARCA va presentar a ses Voltes (Palma) el llibre El patrimonio desaparecido de Palma (Temporae, 2011). La presentació comptà amb la presència del Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB, el Sr. Pere Ollers, president d'ARCA i l'autor del llibre, Xavier Terrasa. La taula comptà en representació política, per part del Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. 

L'Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art col•laboraren en la cessió de ses Voltes, per a la presentació d'aquest treball. 
A continuació podeu llegir el discurs que Xavier Terrasa oferí als assistents el dia de la presentació:

Bon vespre als presents, vull agrair la seva assistència, per haver vengut a dia d’avui a la presentació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma.

Vull donar les gràcies a les persones que m’acompanyen a la taula, el Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat i gran coneixedor de la nostra història, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB i especialista en fotografia i al Sr. Pere Ollers, president d’ARCA, entitat cívica que tant bona feina ha fet i fa per protegir el patrimoni històric de Mallorca durant els darrers vint-i-cinc anys i a la qual tenc la satisfacció de pertànyer.

Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Palma, especialment a la regidoria de Cultura, on s’integra la Fundació Palma Espai d’Art, que gentilment han col•laborat en la cessió d’aquest magnífic espai per a la presentació d’aquest llibre que ens rescata una part de la història de Palma.
Especialment cal donar les gràcies a l’editorial Temporae, que va creure en aquest projecte i va decidir publicar aquest treball. Com també aquelles persones i institucions que han col•laborat a l’hora de prestar informació, perquè aquest llibre sigui una realitat.

El patrimonio desaparecido de Palma és un extracte de la història de la nostra ciutat, segurament no la més brillant, de la qual no ens podem sentir orgullosos com a poble i que a mesura que passem les pàgines, ens farà pensar, com m’agradaria poder girar en el temps i fer qualque cosa, per allò que ja és irremeiable. La intenció d’aquest treball no era crear cap lament o tristor entre els lectors, tot i que penso que inevitablement, qualque llàgrima s’haurà espargit  entre els fulls d’aquest àlbum de records històrics.

El següent treball vol fugir del pessimisme que ens ha caracteritzat com a poble, amb expressions com tanmateix, tant popular en el nostre vocabulari, però que al mateix temps demostren una desídia o despreocupació social cap als nostres valors culturals. Més bé, volem que el treball ens faci reflexionar, degut a l’impactant nombre de béns culturals o paisatgístics que ja no podem contemplar o gaudir ara mateix. Segurament, aquesta profunda reflexió ens a de dur a treure algunes conclusions i a aprendre de les errades dels nostres avantpassats.

Les societats han de mirar al futur, però mai han de deixar de banda el seu passat. Les societats avançades, madures i democràtiques avancen cap a la modernitat, però sempre respectant els seus valors tradicionals, històrics i culturals, perquè aquests foren els fonaments sobre els quals es desenvolupà el nostre poble. Actualment, tot i la globalització, la nostra terra presenta un trets culturals diferenciadors que poden servir com a revulsiu social i econòmic a l’hora de vendre una Mallorca autèntica i única.
Aquest any es compliran vint-i-cinc anys de la fundació d’ARCA, motiu d’orgull i satisfacció per a tots aquells que estimam el patrimoni cultural. Els valors d’aquesta entitat sempre han estat els mateixos des del seus inicis, respecte i conservació cap el llegat històric, que amb tant d’esforç construïren els nostres pares. Algunes de les preguntes que ens feim des de llavors i que encara continuem fent-nos, són: perquè hem de destruir, si podem rehabilitar?, perquè no podem progressar, sense especular? o perquè al restaurar, hem de deteriorar o canviar?.

Però, malauradament quan es va fer efectiva la història d’aquest llibre, ARCA encara no hi era, en alguns casos mancaven moltes dècades, perquè nasqués aquesta entitat proteccionista. Però, no hem de pensar que durant tota aquesta destrucció hi va haver silenci, hi va haver veus discordants, però malauradament amb poca força mediàtica, que sí que és un dels factors de pes i importants que té ARCA. Tenim l’exemple de la Societat Econòmica d’Amics del País, que protestà en el moment que es volia derruir el convent de Sant Domingo, una autèntica joia del gòtic religiós que Palma va deixar perdre, per motius de caire político-religiosos, però que en el fons de la qüestió fou un dels grans negocis especulatius, on va quedar buit un solar inmens al centre històric de Palma, òptim per poder construir-hi. Una altra persona que també aixecà la veu, fou l’arquitecte Bartomeu Ferrà, era 1909, quan es volia destruir l’església de Sant Antoni de Pàdua. Llavors, com a membre de la Societat Arqueològica Lul•liana, aprofità el butlletí de l’Arqueològica per denunciar aquest fet. No pogué ser, però gràcies a ell i l’entitat centenària conservaren el quadre del Sant Jordi de Pere Nisart, una de les pintures més importants que tenim a Mallorca.

Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, és evident que el nivell de destrucció patrimonial ha baixat, i en aquest sentit ARCA és responsable, no només per les seves campanyes de defensa, sinó pel seu programa de divulgació social, el qual ha ensenyat d’aprop el llegat cultural d’aquesta terra. Actualment, gran part de la ciutadania és sensible davant la destrucció del patrimoni històric, ara només queda, que aquesta sensibilitat arribi als despatxos dels qui governen o tenen la capacitat per intervenir en els models urbanístics de la ciutat. La nostra societat no pot perdre més elements històrics i culturals, el segle XXI, cal que sigui bastant diferent a l’anterior i desitgem que un llibre d’aquestes característiques no es torni a publicar. Voldrà dir, que qualque cosa hem aprés, que hem madurat i hem agafat consciència.

Crec que era important fer aquest treball, per fer justícia, per recordar, perquè no quedin en l’oblit els elements històrics que han desaparegut. Per il•lustrar, als que no varem conèixer (inclús personalment) com era o fou aquella ciutat vàries dècades enrere. Abans que s’obrissin l’avinguda de Jaume III, el carrer de la Constitució, la plaça de l’Olivar, s’ampliés el carrer de Sant Miquel o es construïssin les avingudes hi havia una ciutat distinta a la que trobem actualment, llavors els que no hem viscut aquest procés de canvi, l’hem de conèixer i els que ho varen viure, és important que el recordin.

Una definició de patrimoni històric podria ser la següent:

«Conjunt de béns, tant materials com immaterials, creats en un període històric concret i que han arrelat de generació en generació fins a conservar-se i preservar-se en l’actualitat, que el poble sent com a propis o identitaris».

Degut a aquesta definició amplia i complexa hem volgut estructurar el següent treball en deu capítols. Intentant obrir un ventall fins al màxim possible, perquè hi ha moltes categories en les quals es pot dividir el patrimoni històric. Les categories, tot i que segur que ens deixam alguna, són les que presentem a continuació, on en cada una d’elles rescatem algun exemple, per almanco avui vespre, retre el seu merescut homenatge:

1.Casals: Quan vegem imatges dels casals de Can Verí o Can Puigdorfila, lamentarem que no es medités sobre l’errada que suposà el seu esbucament…

2.Muralles: Quan vegem les antigues muralles, lamentarem que en aquell temps es consideressin un obstacle cap a la modernització…

3.Patrimoni religiós: Quan vegem el convent de Sant Domingo, lamentarem que la crispació político-religiosa se’n dugués per davant aquesta joia arquitectònica…

4.Panoràmiques: Quan vegem el molinar de Llevant, lamentarem el seu desaprofitament com a reclam turístic en l’actualitat…

5.Arquitectura singular: Quan vegem Can Salas o Can Aguiló, lamentarem no haver estiuejat en aquell Porto Pi…

6.Places i carrers: Quan vegem les reformes del centre històric, lamentarem no poder passejar per aquell traçat medieval, com el carrer Gran de la Gerreria…

7.Monuments: Quan vegem las capelletes de carrer, lamentarem la seva vulnerabilitat i desprotecció…

8.Patrimoni popular: Quan vegem les Enramades o els Hostals Nous, lamentarem el canvi de rumb econòmic que va prendre la ciutat…

9.Peces de museu: Quan vegem l’iot Nixe, lamentarem l’insuficient respecte que s’ha tengut per la figua  de l’ arxiduc Lluís Salvador…

10.Possessions: Quan vegem la possessió de sa Teulera, lamentarem la passivitat de la classe política del moment…

Arribats en aquest punt i per acabar, diguem tots mai més a tot el que sigui destrucció del patrimoni cultural, que finalment no és altra cosa que una destrucció cega i irresponsable de la nostra d’identitat com a poble.

Bon vespre i moltes gràcies!!!

8 de febr. 2012

Presentació del llibre el Patrimonio desaparecido de Palma

ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) presentarà el llibre El patrimonio desaparecido de Palma, de l’historiador Xavier Terrasa i editat per Temporae. La data serà el proper dijous, 9 de febrer a les 19:30 hores a Ses Voltes, Dalt Murada, s/n (Palma). En la presentació col•laboren l‘Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art.

Bartomeu Bestard (cronista de la ciutat), Mª Josep Mulet (professora de la UIB i especialista en fotografia) Pere Ollers (president d’ARCA) i Xavier Terrasa participaran en aquest acte per divulgar un llibre que està sent tot un èxit. Només dos mesos després de la seva publicació i abans de que sigui presentat oficialment ja ha estat reeditat.

Terrasa recordarà, entre altres moltes destruccions, la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost pel cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom.

Pels que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, la mateixa entitat -que es dedica a la preservació del patrimoni de la illa- organitzarà el dissabte, 26 de febrer, un recorregut  per aquella Palma desapareguda. Un passeig que dirigirà el mateix autor del llibre i al que podran acudir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a les 10:30 hores a la seu d’ARCA, C/ de la Pau, 1A (Palma).

7 de febr. 2012

ARCA segueix demanant al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Andratx la protecció d’una sèquia al port d’Andratx

La nostra entitat dia 10 de novembre de 2010 va denunciar unes obres que es duien a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel•la 8, polígon 12 del port d’Andratx.
Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, amb una antiga sèquia que canalitza l’aigua provinent d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.
La denúncia que efectuà ARCA en 2010 afectava a l’antiga sèquia, la qual estava sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. Més d’un any després el tancament ja està fet i la sèquia a de soportar el pes d’uns blocs de ciments i formigó.
Hi ha informes tècnics que avalen la seva protecció
La paradoxa d’aquest cas, és que el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Andratx obrirem sengles expedients i decidiren catalogar el bé cultural, com a exemple de patrimoni etnològic. Ambdues administracions emeteren informes tècnics que avalaven la seva protecció i catalogació, i conseqüentment la retirada de la tanca, per tal de no seguir fent malbé l’element patrimonial.
Cal que l’Ajuntament d’Andratx faci valer els informes tècnics i obligui al propitari a fer enrrera la tanca, perquè cada dia que passa es deteriora la sèquia i corre el perill que el dany sigui irreparable.
ARCA lamenta la manca de sensibilitat d’alguns propietaris cap als elements patrimonials, que per tal d’aprofitar uns metres de la seva finca són capaços d’agredir a elements culturals tant vulnerables com una sèquia.

1 de febr. 2012

ARCA alerta que la desprotecció de Can Serra no favoreixi a la destrucció del patrimoni interior de l’immoble

El Consell de Mallorca ha llevat la categoria de BIC a una part de l’edifici Can Serra de Palma. És la part de l’immoble que correspon al segle XIX.
Per tothom és coneguda la vàlua d’aquest edifici del gòtic civil de Palma, el qual pareix ésser que manté la protecció de BIC, però no manco important ha de ser la construcció que s’afegí al segle XIX.
Uns arcs apuntats i un forn antic han de ser conservats, segons ARCA
Segons les darreres visites a les quals hem tengut l’oportunitat d’accedir a Can Serra i el debat que s’ha generat a les pasades sessions de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca, podem afirmar que aquesta desprotecció de BIC de la construcció del segle XIX, possa en perill uns arcs apuntats i un forn antic.
ARCA demana a l’administració que vetlli per la correcta conservació del patrimoni històric i per tant que no es pot consentir que es destrueixin aquests elements de gran vàlua històrica.
Cal tenir en compte que el forn de Can Serra és únic a Palma per les seves característiques tipològiques i constructives, de factura del segle XIX. El forn no ha passat per alt al tècnic de patrimoni etnològic del Consell de Mallorca, el qual avala la seva conservació.