23 de febr. 2011

Des d’ARCA volem donar l’enhorabona al nou president de la Societat Arqueològica Lul·liana, el nostre company Antoni Planas Rosselló

Toni Planas ha estat vicepresident dARCA, soci de l'entitat des dels primers anys i membre actual de la junta directiva.

Investigador, especialista en dret amb grans coneixements d’art, heràldica, arquitectura i, en general, d’arqueologia i història, és una persona fonamental per a la defensa del Patrimoni a Mallorca.

Així mateix volem valorar l’excel·lent feina de la seva predecessora al càrrec, la investigadora i professora de la UIB Maria Barceló.

Toni Planas releva a Barceló en la presidencia de la Societat Arqueològica Lul·liana

ARCA celebra la troballa de restes hidràuliques, probablement dels banys àrabs d’en Renovard sota Can Weyler


Aquesta troballa confirma les nostres sospites des de fa anys

ARCA durant els 25 anys que ha ocupat el casal gòtic de Can weyler, ha explicat als visitants particulars, institucions i responsables polítics que molt probablement donades la situació geogràfica de l’immoble i amb proves documentals, el subsòl amagava una rica trama hidràulica i més concretament els esmentats banys. Hem de recordar que el segle XIV, l’actual carrer de la Pau rebia el nom de Banys d’en Renovard de Malbosc

ARCA ha dedicat gran part dels seus esforços durant els darrers dos anys per a que l’administració compràs l’edifici. Finalment el Consell de Mallorca i concretament el departament de Turisme i també el de Patrimoni han tengut la sensibilitat suficient.

Ara es tracta de que el projecte de rehabilitació respecti les distintes etapes de l’edifici i la troballa – amb tota la prudència fins a la seva confirmació – serà un element més recuperat pel Patrimoni de Mallorca.

Ha valgut la pena l’esforç de la nostra entitat perquè és molt probable que si Can Weyler l’hagués comprat un particular, no s’haguessin fet les investigacions actuals.

Seria desitjable que totes les administracions siguin del partit que siguin, col·laborin ara i en el futur en aquest projecte patrimonial que va més enllà de lo polític.

Diario de Mallorca 23-02-2011 Hallan los baños árabes d´en Renovard durante la reforma de Can Weyler

22 de febr. 2011

ARCA demana que sigui declarat Lloc Històric els voltants del cementiri de Porreres

Per tant, el polígon industrial previst a l’altre costat de la carretera de Palma, hauria de reservar els espais més propers al cementiri, per a zona verda i commemorativa, amb algun element monumental explicatiu.

Des d’ARCA feim aquesta proposta per respecte al Patrimoni Històric i a les persones assassinades a la guerra civil i amb la pretensió de no oblidar mai uns fets rebutjables i dramàtics, que romanen i han de romandre a la memòria col·lectiva.

Volen construir un polígon industrial junt al cementiri de Porreres, a l’altre costat de la carretera que va a Palma.

Les parcel·les que es volen dedicar a ús industrial i de serveis, ara són terreny agrícola.

L’església que hi ha junt al cementiri, el propi cementiri i la tanca que l’envolta, són elements culturals i històrics de gran rellevància per al poble i per extensió per Mallorca. La Guerra Civil, a més, va deixar episodis tràgics al cementiri i a les seves immediacions que pertanyen a la memòria col·lectiva. Per respecte al Patrimoni, als assassinats a la guerra i per no oblidar uns fets rebutjables, ARCA demana que els terrenys de les immediacions del cementiri de Porreres, siguin declarats LLOC HISTÒRIC i per tant s’impossibiliti la construcció de naus industrials precisament en aquest lloc.

A la reunió de la Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca celebrada el passat dia 15, ARCA va deixar constància d’aquesta postura.

11 de febr. 2011

Patrimoni i poesia al terrat: "Teulats de la parròquia de Santa Creu"

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) amb el patrocini de la Direcció General de Cultura del Govern Balear inicia un nou programa titulat “Patrimoni i Poesia al terrat”, on una sèrie de poetes de reconegut prestigi ens llegiran la seva obra damunt les cobertes de les esglésies o edificis singulars de Palma.

Dissabte 12 de febrer organitzarem la visita als “Teulats de la parròquia de Santa Creu”, on la poesia va anar a càrrec de Gabriel Sampol S. T. A la visita es varen lliurar una sèrie de llibrets titulats Paraula de poeta, on es va poder repasar l’obra del poeta protagonista, Gabriel Sampol S. T.

Amb aquest programa visitarem altres terrats durant els propers mesos, com serien el castell de Bellver, Sant Francesc, Sant Jaume o la Seu. Aquesta activitat està reservada només per als socis.

Com a mostra, transcribim dues poesies: el primer poema és seu i l'altre, una traducció ja que aquesta vessant seva es molt important i reconeguda.





Del recull Vulgata (Moll, 2004)



[LIBER DEVTERONOMII]

Haec est terra... Vidisti eam oculis tuis,
et non transibis ad illam


I un dia entreveié la terra promesa,
la terra que regalima llet i mel.
Des del Nebó pogué esguardar-la a pler,
feliç de la visió tan esperada,
però travessat de la pena de saber cert
que mai no podria trepitjar-la.

El Nebó va esdevenir la seva meta,
fou l’indret on plantà la seva tenda,
mirant sempre vers el riu
que dava vida a la terra que seria del poble elegit.
Mirava sempre aquella terra
amb fe inútil,
amb esperança inútil,
amb enveja inútil.
Ho faria fins que la mort l’alliberàs d’aquesta tasca
imposada més pel seu cor que no per la Veu de l’esbarzer.

Amb el temps va pensar que havia estat millor no entrar-hi
perquè potser aquell indret l’hauria decebut,
perquè potser la terra no li hauria ofert allò que esperava
(i aleshores la fe i l’esperança haurien estat pitjor que inútils),
perquè potser en el fons volia tornar a Egipte
(on abans de saber que sofria era feliç)
i sobretot perquè la mel no li agradava gens.

No podia, però, tornar a Egipte
perquè no podia tornar a ignorar que hi patia.
Així que començà a estimar el puig.
Cada dia continuava mirant la terra oferta al seu davant,
amb recança
(ara ja més de fer que de no fer),
amb serenor, amb felicitat discreta.

Va fer del Nebó el seu país.
És cert que no li correspongué res en el repartiment de la terra,
però també ho és que no va haver de patir els saqueigs dels madianites.
El Nebó era un país que no li havia estat promès
però va aconseguir fer-lo a imatge i semblança seva.
En féu una terra que regalimava porto i calvados
i, malgrat la insistència de la pèrfida esperança,
a la seva manera hi era feliç.





Al certamen en la canonització

de sant Ramon [de Penyafort],

en què hom va manar que es lloàs la castedat del sant

quan va deixar el Rei [Jaume I]

perquè no deixava la seva dama

i per fugir-ne, va llançar la capa a la mar

i hi navegà damunt.

Hom va manar que el sonet fos en portuguès

i que comparàs la castedat del sant

amb algun dels patriarques de l'Antic Testament

Si cast del bon Josep en diu la Fama
tan solament perquè en la seva edat
únic exemple fou de castedat,
virtut que en ell el sant autor proclama;

si no féu més que defugir la dama
llançant la capa amb summa honestedat
a aquelles mans hostils que voluntat
tenien de forçar-lo al llit infame,

Ramon, vostra puresa és més famosa:
no sols heu fuit de qui vos ha seguit,
ans de qui el Rei seguia furiosa.

Josep llançà la capa, perseguit;
vós, per no dar-la a mà luxuriosa,
l'heu llançada a la mar i hi heu partit.

Traduït per Gabriel de la S. T. Sampol


Fotografies: Cata Loshuertos.

patrocini:

8 de febr. 2011

CASES DE SON AMETLLER: rehabilitació per a nous usos SÍ, destrucció del seu esperit NO

ARCA adverteix que la rehabilitació que es vol fer a Son Ametller roba l’esperit de les cases i demana una rectificació a l’Ajuntament

El projecte actual considera Son Ametller un contenidor de nous serveis i poc més. ARCA va votar en contra a la Comissió de Centre Històric i Catàleg.

La barriada del Vivero i properes, guanyarien molt més amb una rehabilitació correcta i modèlica: tindrien els espais que necessiten i es conservaria l’autenticitat dels valors culturals i històrics.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament fer una visita a les cases per poder valorar in situ les possibilitats de millora del projecte previst.

A la Comissió de Centre Històric i Catàleg ARCA va votar en contra del projecte esmentat, ja que no conservaven l’esperit de Son Ametller ni recuperaven ni mantenien els valors tradicionals de les cases. Recordem que la gairebé desapareguda pèrgola (deien que era la més gran de Mallorca) va merèixer l’atenció de pintors importants com Antoni Gelabert, l’any 1928

El projecte actual, tan sols pretén aprofitar una estructura existent (la que ara es reforçarà com a primera intervenció) i adaptar-la als usos futurs, com si fos merament un contenidor. Resulta inexplicable, per exemple, perquè pretenen canviar la ubicació de l'escala.

Des d’ARCA volem fer les següents valoracions:
1) Son Ametller és un immoble públic, i per tant, l’administració pot i ha de donar exemple en rehabilitar de manera respectuosa amb el passat de l’edifici i l’entorn, ja que és precisament per aquest motiu pel qual es rehabilita i no s’esbuquen.

2) L’Ajuntament ha deixat fer malbé Son Ametller des de fa més de deu anys, tot i ser responsable de la seva conservació i ara, aquesta desídia no ha de servir d’excusa per fer destruir l’esperit del que encara roman, que és molt.

3) Hem de recuperar i no deixar perdre l’ànima de Son Ametller. Hem d’entendre l’edifici amb una mirada, tot i donar-li usos actuals adaptats a les necessitats de les barriades veïnes. Les dues coses són perfectament compatibles.

Per tant, demanam diàleg i canvis cap a una conservació real de Son Ametller. Estam a temps.
Foto: Pàgina web Possessions de Palma.
Pintura: Antoni Gelabert.