ARCA expressa la seva disconformitat davant el Consell de Mallorca per haver estat exclós de la Ponència Tècnica de Patrimoni

El passat divendres 20 de gener ARCA va convocar una roda de premsa davant Can Weyler, per fer pública la seva disconformitat amb el Consell de Mallorca, per haver estat exclós de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. ARCA va aprofitar per denunciar i demanar que passa amb Can Weyler? On són els doblers que hi havia assignats per a la seva restauració?

ARCA va llegir el següent manifest davant els mitjans de comunicació:

A LA CIUTADANIA DE MALLORCA

Davant l’arbitrària exclusió de l’Associació per a la Revitalització del Centres Antics de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca:

ARCA, Medalla d’Or de les Illes Balears

DECLARA

Que aquests 25 anys passats i els com a mínim 25 anys  que continuarem en servei absolutament desinteressat al poble de Mallorca en la cura del Patrimoni, han estat i seran un orgull per a la nostra associació.

Que  ha estat especialment satisfactori poder aturar  operacions de destrucció del Patrimoni  i poder així garantir la preservació per a la posteritat: p.ex. la protecció de Sa Gerreria,  les Torres del Temple, El Jonquet, la Soledat, Cas Senyor (Calonge), els conjunts d’escars de Sa Ràpita, Conjunt històric d’ Orient, etc.

Deixam constància que s’ha col•laborat sovint, i ho continuarem fent amb tècnics de Patrimoni per fer actuacions de defensa:p.ex. la Torre del Llum d’Alaró, restauració de capelletes, restauració de rellotges de sol, participació a ponències, debats, etc..ARCA, durant aquest 25 anys ha demostrat esser una de les entitats més reivindicatives en vers la defensa del Patrimoni , tan és així que molts de ciutadans si hi ha adreçat per a fer les seves denúncies o queixes. ARCA organitza el FORUM DEL PATRIMONI,  que ajunta a mes de 30 entitats conservacionistes. A mes té persones col•laboradores que vetllen per a la defensa del  Patrimoni Històric. Excloure a ARCA de la Ponència Tècnica és fer fora la veu de molta gent que només els uneix l’estima i defensa del Patrimoni Històric.

ARCA és conscient de la molèstia que significa una associació ciutadana independent per aquells que, amb excuses diverses, volen la destrucció del Patrimoni amb totes les benediccions i sense veus discordants.

Els nous responsables de Patrimoni  del Consell de Mallorca amb la seva decisió provoquen una restricció més de la ciutadania, a la vegada que un suposa un intent de fer callar una de les entitats que mes vegades s’ha alçat en defensa del  Patrimoni i que a ben segur ho seguirà fent, ara mes que mai.

Els greuges a ARCA no tenen importància si ho comparam amb allò que de veres ens preocupa: el Patrimoni de Mallorca en perill.

ARCA des d’aquí crida a la bona gent mallorquina a aixecar la veu sense defallir en defensa de la seva herència col•lectiva: ho poden fer individualment o, si així ho consideren, posant-se en contacte amb ARCA. No dubtin que la nostra entitat continuarà amb la mateixa força o més, instant la protecció i l’estudi del Patrimoni i representant la veu de la denúncia dels abusos i incultura que du a la destrucció dels vestigis de la nostra història.

Una vegada més expressam el nostre agraïment a la ciutadania, a entitats treballadores i generoses, com el Grup d’Estudi de les Fortificacions (també injustament defenestrada de la Ponència ) i especialment als mitjans de comunicació, reducte vital, hores d’ara, per posar en evidència els problemes patrimonials.

ARCA seguirà, no ho dubteu, al servei del Patrimoni i de Mallorca.

ARCA celebra la troballa de restes hidràuliques, probablement dels banys àrabs d’en Renovard sota Can Weyler

Aquesta troballa confirma les nostres sospites des de fa anys

ARCA durant els 25 anys que ha ocupat el casal gòtic de Can weyler, ha explicat als visitants particulars, institucions i responsables polítics que molt probablement donades la situació geogràfica de l’immoble i amb proves documentals, el subsòl amagava una rica trama hidràulica i més concretament els esmentats banys. Hem de recordar que el segle XIV, l’actual carrer de la Pau rebia el nom de Banys d’en Renovard de Malbosc

ARCA ha dedicat gran part dels seus esforços durant els darrers dos anys per a que l’administració compràs l’edifici. Finalment el Consell de Mallorca i concretament el departament de Turisme i també el de Patrimoni han tengut la sensibilitat suficient.

Ara es tracta de que el projecte de rehabilitació respecti les distintes etapes de l’edifici i la troballa – amb tota la prudència fins a la seva confirmació – serà un element més recuperat pel Patrimoni de Mallorca.

Ha valgut la pena l’esforç de la nostra entitat perquè és molt probable que si Can Weyler l’hagués comprat un particular, no s’haguessin fet les investigacions actuals.

Seria desitjable que totes les administracions siguin del partit que siguin, col·laborin ara i en el futur en aquest projecte patrimonial que va més enllà de lo polític.

Diario de Mallorca 23-02-2011 Hallan los baños árabes d´en Renovard durante la reforma de Can Weyler

ARCA vol impulsar la protecció de la barriada de Santa Catalina.

Debat dilluns 12 de juliol a les 20'00 hores:

Quina Santa Catalina volem. Eix cívic:oportunitat o perill?

Davant la transformació del carrer Fàbrica en un eix cívic, ARCA es demana com afectarà aquesta actuació al futur d'aquesta barriada emblemàtica i per aquest motiu manifestem la nostra preocupació.

Fa 16 anys que ARCA demana la creació d'un Pla Especial de protecció per a Santa Catalina, una de les barriades més antigues de Ciutat i per ara la resposta dels diferents equips de govern municipal ha estat el silenci.

Per tot això i per evitar la substitució d’edificis i la pèrdua de personalitat degut als possibles moviments especulatius, ARCA vol impulsar un debat seré, ferm i constructiu que dugui d’una vegada per totes a un futur de respecte per a Santa Catalina.

La primera iniciativa serà un debat:

ARCA debat al pati de Can Weyler
Dilluns 12 juliol a les 20h

Quina Santa Catalina Volem.
Eix cívic: oportunitat o perill?

Intervendran:

- Joan Riera (arquitecte co-redactor del projecte d’eix cívic de Sta Catalina i Blanquerna)
- Representant de l’àrea de urbanisme de l’Ajuntament de Palma.
- Rafel Umbert (veïnat sensibilitzat en aspectes patrimonials)
- Josep Massot (vicepresident de ARCA)

Moderadora: Àngels Fermoselle

Serà un debat obert al públic ja que també assistiran altres persones que coneixen molt bé la barriada i tendran moltes coses a aportar.

Debatirem sobre el futur de la barriada de Santa Catalina, per la que ARCA ha demanat insistentment als governs municipals dels darrers setze anys un pla de conservació, PERI o l’eina adient. Mai s’han donat passes fermes per determinar una ordenació respectuosa amb la barriada.

Ara s’anuncia un eix cívic i sorgeixen dubtes:
Pot beneficiar o perjudicar a qui hi viu:?
Es pot transformar en un eix d’oci nocturn?
Pot incentivar l’especulació i la pèrdua de patrimoni?
Beneficia o perjudica a la imatge de conjunt de la barriada?
Ajudarà a donar vida comercial?
És això el que necessita Santa Catalina?
Què volem per Santa Catalina?

Presentació del projecte de la reconstrucció virtual de les Torres del Temple

En el marc del projecte de restauració de les Torres del Temple, que impulsa la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística, l’any passat es va realitzar una excavació arqueològica que ha permès identificar les diferents fases constructives del monument.

Amb les dades obtingudes s’ha realitzat una interessant tasca de reconstrucció virtual de l’aspecte de les Torres del Temple en cada una de les tres grans fases originals. Els resultats d'aquesta recerca varen ser presentats a Can Weyler.

Hi varen intervenir:
-Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.
-Josep Masot, vicepresident d’ARCA.
-Llorenç Vila, arqueòleg responsable de l’excavació de Torres del Temple.

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LES TORRES DEL TEMPLE

Les torres del Temple representen una de les construccions més emblemàtiques del nucli històric de Palma. Des de la seva construcció com a fortalesa militar en època islàmica, les torres han estat objecte de divereses remodelacions que han modificat la seva aparença original. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2009 per encàrrec de la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i l'EMOP, SA ha permès identificar tres fases principals d'especial rellevància arqueològica, així com els materials i mètodes emprats en la seva construcció.

FASE I

Inicialment, les torres es varen construir a partir d'un cos massís de tàpia d'un volum de 253,47 m3 fins a arribar a una alçada original de 17,87 m.

Les dues torres estaven connectades amb un pas franc que funcionava de defensa principal de la porta, a més de pel pas de ronda situat en el que avui és la segona planta de l'edifici. Ambdues torres estaven coronades per merlets de punta de diamant, la majoria dels quals encara es conseren fossilitzats a les parets del tercer pis.

A l'espera dels resultats de les datacions per C14, el material ceràmic recuperat suggereix una data de construcció del primer quart de segle XII.

FASE II

La primera gran reforma és produeix en motiu d'un episodi bèl·lic de gran magnitud, molt probablement també en època islàmica. Els danys més importants es localitzen tant en la torre septentrional com en la porta d'entrada, les quals han de ser reconstruïdes pràcticament en la seva totalitat.

La fortalesa és reforçada mitjançant un folre de pedra i es torna a alçar la torre septentrional amb un sistema similar de tàpia encofrada. La porta és substituïda per una de menor alçada cosa que incrementa la precisió del sistema de defensa frontal.

FASE III

La segona gran reforma és una obra que se situa ja clarament en època cristiana i, per tant, atribuïble a l'ordre del Temple. En aquesta fase l'aparença de l'edifici canvia notablement: el que eren dues torres de defensa d'una doble porta, es transforma amb un edifici tancat per la part posterior.

El projecte d'aquesta fase es centra en la construcció d'espais oberts (com és el cas de la gran sala presidida per un arc apuntat de 7,13 m d'alçada i 3,84 m de llum), noves estances (com el cas de l'habitació del Comanador de l'ordre, identificada en el que avui seria l'entresòl de la torre septentrional), així com de nous accessos (com el portal obert en el lateral entre les dues portes principals, o l'escala de caragol que connectava la cambra del Comandador amb la gran sala de l'arc apuntat gòtic).

dBalears.cat 18-6-2010 Dues torres, tres històries

Lliurament del premi Amics del Patrimoni Històric 2009 a la Fundació Yannick i Ben Jakober

El passat 21 de gener els socis d’ARCA mitjançant votació decidiren atorgar a la Fundació Yannick i Ben Jakober el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per la seva tasca de promoció artística i cultural a la finca de sa Bassa Blanca (Alcúdia).

Ahir, 16 de març es lliurà aquest guardó en reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva aportació a la cultura i al patrimoni.

A l’acte hi assistiren la Sra. Yannick i el Sr. Ben Jakober, qui rebreren el guardó de part de l’Honorable Sra. Isabel Maria Oliver Sagreras, consellera d’Economia i turisme del Consell de Mallorca.

ÀLBUM DE FOTOS

dBalears.cat 17-3-2010 ARCA entrega el premi “en blanc” a Yannick i a Ben Jakober

Esplendor de la Mediterrània 2009

A Can Weyler, celebració de la festivitat “l’Esplendor de la Mediterrània” organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, on se lliuraren tres guardons, joies de Chus Burés, a quatre dones significatives de la nostra societat: Montserrat Casas, rectora de la UIB; María Barceló, historiadora; María José Hidalgo, directora d'Air Europa i Cristina Macaya, empresària.

L'acte començà amb un petit concert dels violinistes Barry Sargent i Mayumi Sargent.

dBalears.cat 21-8-2009 Màxima esplendor mediterrània

Concert de violí de Mayumi Sargent

Dins les activitats de les festes "Esplendor de la Mediterrània", concert de debut de la violinista amb obres de Bach, Isaye i Paganini

Mayumi Sargent ha estudiat violí amb Ramón Andreu i Barry Sargent. Ha tocat amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la jove Orquestra Sinfònica de Castelló i toca amb la Jove Orquestra Barroca de Mallorca. Ha participat al curs d'Estiu de Lleó. A partir de 2009 ha estat aceptada al conservatori de Colònia (Alemanya) per seguir el seus estudis de violí amb Ariadne Daskalakis.


Organitzat per la Fundació Amics del Patrimoni

Patrocina: Institut d’Estudis Baleàrics

ARCA manifesta la seva satisfacció per la compra de Can Weyler

ARCA creu que el compromís assumit pel Consell de Ministres és un compromís amb el patrimoni. Un compromís amb un patrimoni únic del Gòtic Civil de la ciutat de Palma.

Volem manifestar la nostra satisfacció per la compra de Can Weyler. És la culminació d’una feina de la nostra entitat que reunió darrera reunió ha ajudat a descobrir els valors de l’edifici que a partir d’ara serà de propietat pública. Adquirir Can Weyler per a fer-lo propietat pública, posa a salvo un edifici únic llevant-lo del mercat immobiliari i evitant que fos víctima de possibles moviments especulatius per transformar-lo en vivendes i apartaments.

ARCA continuarà aportant idees i vetllant per a que la rehabilitació sigui respectuosa i exemplar a més de sòbria, en consonància amb la situació econòmica actual i partint del missatge que ens dona el mateix patrimoni de Mallorca: sobrietat, sostenibilitat i reaprofitament.

Can Weyler ha de ser un espai que la gent de Mallorca senti com a propi. Durant 20 anys ha estat la seu d’ARCA i les intencions del Govern és que la nostra entitat continuï ocupant part de l’immoble, malgrat l’us principal serà de caire cultural i turístic.

Volem donar l’enhorabona al Govern Central, al President Antich, i especialment a na Francina Armengol, Presidenta i a na Bel Oliver, Consellera de Economia i Turisme del Consell Insular de Mallorca, així com a d’altres conselleries i diputats, incloent membres de la oposició que han entès que aquesta adquisició tan sols pot redundar en benefici de tota l'illa.

Tota Palma i tota la gent de Mallorca estam d’enhorabona.

25 juliol 2009

diariodemallorca.es 25-7-2009 Paquete de medidas para impulsar el turismo

ARCA manifesta la seva satisfacció per l'anunci de la compra de Can Weyler, seu de la nostra entitat

L’anunci fet ahir per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, és una noticia desitjada per la nostra entitat, des de fa molt de temps i per la que hem treballat fermament des de fa varis anys.

Han estat nombroses les reunions que hem mantingut amb representants polítics per tal que un casal gòtic singular a Mallorca, com és Can Weyler, sortís del mercat immobiliari i passés a mans púbiques.

ARCA ha col·laborat en donar idees de futur per treure a tot l’edifici el partit que es mereix i a l’hora sigui com ha estat fins ara un casal obert a qualsevol iniciativa cultura dels ciutadans.

ARCA pot mantenir la seu a Can Weyler com ho ha fet des de fa ja 21 anys, amb un projecte compatible amb els futurs usos, però si és necessari canviar de domicili, ho farem sense cap problema, ja que l’objectiu prioritari és que Can Weyler sigui de la gent de Mallorca i ho gaudeixin també les persones visitants.

Tota Mallorca estam d’enhorabona. Ara es tracta de consolidar aquest projecte i fer-lo realitat en un moment molt concret de l’economia mundial, perquè serveixi com a referent.




CAN WEYLER
Casal gòtic primitiu del s. XIV. Des de 1989 és la seu d'ARCA qui poc a poc l'ha anat adreçant i descobrint elements. Fou declarada BIC (Bé d'Interès Cultural) l'any 1993, i figura dins el pla de rehabilitació de façanes. Tot i que els mitjans no han permès més que el simple manteniment, el Casal s’ha convertit en un referent cultural independent dins el sempre condicionat món cultural mallorquí.

HISTÒRIA
Tot i que els primers documents que ens parlen d'aquesta casa, són del segle XVI, segons Marcel Durliat, el seus orígens vendrien de la primera meitat del segle XIV.
L'edifici ha passat per diferents propietaris al llarg de la seva història, i aquest fet ha condicionat diferents empremtes d'identitat. Al segle XVI trobem com a propietari a mossèn Felip Puig, un segle posterior, al XVII, passa a mans de la família Desmur i també de Torrella. Al 1677 fou adquirida pel canonge Don Pere-Joan Belloto, germà de Don Domingo Belloto, també canonge, qui era en aquell temps propietari de la casa parial, al carrer de Sant Feliu. Al segle XVIII l'edifici fou adquirit per Joan Ballester i Camps, d'una coneguda família de corsaris.

Una altra etapa important de la casa, s'obrirà a partir del segle XIX, quan l'immoble serà propietat de Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930), així ho recorda la làpida situada a la façana del edifici des de 1955. La casa fou comprada pel seu pare, Don Ferran Weyler i Laviña (1808-1879), qui va estar un temps com arrendatari, però al 1866 va decidir comprar-la. Don Ferran Weyler era d'origen prussià i militar de professió, fou destinat a Palma per exercir com cap del Hospital Militar. Va casar-se amb una mallorquina, Maria Nicolau i Bordoy, d'aquesta unió va néixer Valerià, qui va seguir la carrera militar, al igual que el seu progenitor. Ràpidament va rebre reconeixements i fou anomenat capità general de Mallorca (1883-1886), de Filipines i de Catalunya. Va rebre el títol de marqués de Tenerife (1887) i duc de Rubí (1920), i a Mallorca es va convertir en un personatge molt popular i influent.
El 7 de octubre de 1911 va vendre la casa a Dª Margalida Caimari, presidenta i fundadora de la institució benèfica denominada Casa Cuna del Niño Jesús, fundació que segueix administrant-la avui dia.

Tot i algunes modificacions i afegiments, és del tot sorprenent i ens permet conèixer l'estructura i els elements d'aquest edifici que fou tan comú fins ben entrats al segle XVI. A la planta noble destaquem la gran sala amb dos arcs apuntats i un enteixinat de bigues originals, que es recolzen damunt unes ménsulas medievals. Hi ha també una alcova decorada al gust barroc que es pot datar de la segona meitat del segle XVIII, el que ens confirma que la casa ha patit vàries reformes al llarg de la seva història que han anat deixant les seves empremtes, com observem també a l'arrancada de la escala, a l'arc poden veure's les armes dels Belloto, que la habitaren i reformaren en l'últim terç del segle XVII. A la façana destaquem set finestres coronelles, de triple arc, amb uns capitells de gran qualitat. Quatre d'elles es troben al segon pis i tres al primer.

Francina Armengol anuncia la compra de Can Weyler, la seu d'ARCA

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol ha fet aquest anunci durant el discurs en el debat de política general del Consell de Mallorca. La presidenta ha detallat alguns dels projectes que es volen impulsar gràcies a l'aportació de recursos extraordinària per a inversions, que és prevista a l'Estatut d'autonomia. Entre aquests projectes es destaquen la compra i la rehabilitació de Can Weyler, per convertir-lo en un centre d'interpretació de turisme cultural, i la rehabilitació de les cases de la Trapa, que permetrà recuperar un dels indrets més emblemàtics de la serra de Tramuntana.

elmundo.es 12-2-2009 Armengol anuncia la compra de Can Weyler en Palma

diariodemallorca.es 13-2-2009 El Consell adquiere Can Weyler para convertirlo en un centro de interpretación de turismo cultural

Can Weyler, una casa amb història

El periodista Carlos Garrido va publicar al Diario de Mallorca l'any 2003 l'article que reproduïm, amb una història coneguda només pels membres d'ARCA.

LA RATA ARQUEOLÓGICA

El edificio de Can Weyler en el carer de la Pau, es sede de ARCA y está considerado como una muestra importante del gótico civil.Hay quien recuerda todavía a doña María, la hija del general Weyler saliendo de la casa del carrer de la Pau. Blanca, menuda, asistida por las monjas. Fue la última en habitar el enorme caserón.Después, la mansión pasaría a manos del obispado. Sería sede del asilo cuna del Niño Jesús y actualmente sirve como local social de ARCA.Can Weyler es una de las mejores muestras del gótico civil en Palma. El arco de medio punto en la entrada, el patio, el primer piso señorial, los altillos y desvanes. Lo más importante sin embargo es su fachada, donde se han recuperado las siete ventanas coronellas o ajimeces que la ornaban. Un caso excepcional, puesto que en la mayoría de las ocasiones, esos grandes ventanales góticos con una fina columna medianera no pasan de tres.Sin embargo, las sucesivas reformas realizadas a lo largo de los siglos ocultaban muchas cosas más. Al ser ocupada por ARCA, comenzaron a despejarse algunos elementos añadidos. Y poco a poco iba surgiendo la personalidad gótica del interior. Sobre todo unos magníficos arcos apuntados en el salón de honor, donde hasta entonces solo se contemplaban varias habitaciones.En el curso de estas obras, se realizó un curioso hallazgo. En un rincón de la piedra, apareció un hueco lleno de extraños objetos. Con gran dificultad, se consiguieron extraer algunos. Hilos de tejidos de gran calidad, fragmentos de pergamino con letras góticas. Pronto comprendieron que se trataba nada menos que de un nido de rata. Un roedor que, en plena Edad Media, correteaba por el edificio y se hizo con algunas rapiñas para acomodarse mejor en su escondite.Así, aquella insólita rata arqueológica, dejó un testimonio para el futuro. Un mensaje ratero a través de los siglos.Gracias a su rehabilitación con criterios patrimoniales, Can Weyler es una especie de museo vivo. Sin el rigor mortis de los locales deshabitados. Fue construida en la primera mitad del siglo XIV, y sirvió de casa señorial para los Despuig durante el XV y el XVI. Después esa familia noble pasó a su casa de la calle Montenegro, no muy lejos de ahí.En el XVII el edificio fue adquirido por el comerciante genovés Domenico Belloto, quien modificó el patio y la escalera principal, restándole su carácter gótico primitivo. En el XVIII se estableció allí el colegio de jesuitas Monti-sión, pasando en 1817 a los teatinos. La familia Alorda habitó en su interior antes de los Weyler. Y no cuesta trabajo imaginarse al general, menudo y autoritario, paseando por aquellas habitaciones. Haciendo sonar sus botas sobre las vigas viejas.Algunas tardes, cuando las sombras de la ciudad vieja comienzan a extenderse con la tarde, el caserón parece llenarse de sombras significativas. Como si los recuerdos del anciano militar tan censurado por sus métodos crueles y expeditivos en Cuba, y firme promotor del derribo de las murallas, todavía anduviera por alguna de las habitaciones cerradas que hay por el desván. O hiciera crujir una puerta remota, como quien devencija el umbral de los espectros.Los edificios históricos como Can Weyler van acumulando carácter a través de los siglos. Conservan algunas huellas de sus sucesivos propietarios, pero también se impregnan de una cierta atmósfera. Una personalidad intangible hecha de presencias y susurros, sombras y colores. En el fondo, las tradicionales leyendas sobre fantasmas no son una tontería. Simbolizan esa ánima secreta que se va acumulando en losa sitios a medida que van siendo habitados. Nadie puede medirla de forma cuantitativa, ni afirmar rotundamente que es una realidad tal como nosotros lo entendemos. Pero casi todo el mundo la percibe.Hoy, Can Weyler es un centro de actividades ciudadanas y culturales. Pero conserva la atmósfera del pasado, un cierto misterio. Esos rumores nocturnos en rincones y pasillos. Los ecos de alguna rata que quizás esté preparando su nido arqueológico para el futuro.

Carlos GarridoDiario de Mallorca 25 d'octubre 2003