29 de maig 2015

ARCA denúncia unes perforacions a la teulada de l'Escorxador Municipal

A la imatge podem veure tres forats que s'han realitzat
a la teulada de s'Escorxador.
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb preocupació unes obres que s'estan realitzant a la teulada de l'edifici de l'Escorxador Municipal, obra de Gaspar Bennazar i un dels símbols de l'Eixample de Palma.

ARCA vol recordar que l'Escorxador Municipal fou construït entre els anys 1905-9 i figura com a element protegit al Catàleg Municipal de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma amb un grau de protecció A2.

S'han dut a terme unes perforacions per a la instal·lació d'uns sistemes de ventilació
Llavors, no entenem que en aquests moments s'hagin foradat les seves teulades per a instal·lar uns sistemes de ventilació, les quals afecten a la visual àrea de l'edifici, que Bennazar dissenyà, perquè poguéssin ser lletgides les paraules “MATADERO MUNICIPAL”.

La fitxa de catàleg municipal no ho contempla
Segons la fitxa de catàleg, quan parla de la protecció i directrius d'intervenció, diu molt explicitament, que les cobertes de l'edifici s'han de conservar. Llavors, amb aquesta intervenció es fa cas omís i per tant no es respecta el contingut de la fitxa del catàleg municipal.

Detall ampliat d'uns dels forats realitzats.
El projecte va passar per la Comissió de Centre Històric, però en cap moment feia referència a aquesta intervenció
ARCA va ser present el dia que aquest projecte va passar per la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma. Es va plantetjar un projecte de nous usos, però sense cap alteració o intervenció en contra de l'edifci catalogat. Un cop reberen el permís municipal, s'ha dut a terme aquesta intervenció que no s'ajusta al projecte presentat davant la Comissió de Patrimoni municpal.

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma que faci complir la llei i que es restitueixi el dany ocasionat
ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma, com a titular de l'edifici, perquè aturi la intervenció que s'està duent a terme a la teulada de l'Escorxador Muncipal de Palma, on s'estan instal·lant uns sistemes de ventilació.

També li hem sol·licitat que es restitueixi el dany que s'ha ocasionat a la teulada i que s'elimini qualsevol aparell que pugui afectar a la visual àrea de l'edifici.



28 de maig 2015

L' Ajuntament en funcions va condemar a mort Can Bibiloni

Avui la destrució s'ha représ (Adjuntam fotos) i una petjada de la nostra historia desapareix. Lamentable el paper d'alguns técnics i dels polítics en funcions

ARCA està indignada perquè el nostre recurs no ha estat contestat. Tota la tramitació de la no protecció de Can Bibiloni ha estat plena d' irregularitats

Ni una referència a la Llei de Patrimoni Històric
A l'informe per dejectar el nostre recurs, l'arqueòloga municipal no ha fet ni una solo referencia a la Llei de Patrimoni Històric, llei que obliga a la protecció de Can Bibiloni. El nostre recurs estaba bassat principalment en aquesta llei.

Can Bibiloni sí es pot considerar un edifici de Patrimoni Industrial
A l'informe, l'arqueòloga  repeteix com un dels motius pel que ella considera que Can Bibiloni no té valors patrimonials i es pot destruir, que Can Bibiloni no era un edifici industrial, fet que és fals.

Ignora la técnica que la definició de Patrimoni Industrial va molt més enllà del concepte de "fábrica" i està explicitada al Plan Nacional de Patrimonio Industrial revisat l'any 2011 és: "El conjunto de bienes muebles y inmuebles.... relacionados con la cultura del trabajo .... de distribución y gestión generados por el sistema económico surgido de la revolución industrial".

Resulta incomprensible que durant aquesta legislatura per dues vegades la comisió de centre històric votés per unanimitat la protecció "r" de l'edifici (protecció de façana) i que la modificació puntual de PGOU estigui redactada i que mai s'hagués duit a Ple de l'Ajuntament. L'edifici no ha sofert cap modificació durant aquests quatre darrers anys com per justificar un canvi d'opinió tan radical: de voler protegir, a sentenciar-lo a mort. INCREIBLE I INDIGNANT.

26 de maig 2015

Un Ajuntament en funcions aprova la destrucció definitiva de Can Bibiloni. Una decisió lamentable i injusta

Plànol de la façana de Can Bibiloni de Gaspar Bennazar.
Lamentablement, a Can Bibiloni, tot apunta a que hi ha molt d'interès, un cop acabades les eleccions, en aprovar la destrucció de determinat patrimoni i que una empresa particular augmenti el seu patrimoni privat.

ARCA pensa que és una decisió nul.la de ple dret. ARCA havíem demanat proves documentals i estam preparant més informes per aportar a la tramitació del recurs.

És inadmissible que s'aixequi la suspensió cautelar i es resolgui el recurs interposat contra la Llicència sense donar audiència a ARCA, que l'ha interposat. Això fa nul·la de ple dret també aquesta resolució perquè no se'ns ha donat l'oportunitat de rebatre els arguments jurídics o tècnics per permetre la demolició íntegra de Can Bibiloni (art. 112 de la Llei de Procediment).

De fet, ARCA havia demanat proves documentals i estam preparant més informes per aportar a la tramitació del recurs.

Aturada electoral
També és inadmissible que potser s'hagi utilitzat l'Administració (i les resolucions administratives) que ha d'estar presidida per l'objectivitat, la imparcialitat i el servei públic i a l'interès general (com exigeix la Constitució) per suspendre una demolició només per evitar-la durant la campanya electoral. Podríem estar davant una prevaricació, resolució injusta sabent-ho i amb motius espuris o electoralistes? És a dir, sembla que s'ha fet entrar l'Ajuntament en campanya electoral! cosa intolerable que potser explica, en part, el canvi de cicle polític i de maneres de fer política que demana la ciutadania.

L’Ajuntament en funcions, per llei, tan sols pot prendre decisions ordinàries
Això s'agreuja a que l'Ajuntament ara "governa en funcions" i per tant està sotmès i limitat, per llei, a només autoritzar o resoldre les qüestions ordinàries.

Estudiarem acudir a instàncies judicials, sense descartar la via penal

Així les coses, ARCA només té l'opció de plantejar-se acudir a les instàncies judicials, inclosa la penal. Fet que estudiarem.

ARCA demana al Consell de Mallorca que tengui en compte la cova de Son Fideu a l'hora de millorar la carretera de s'Estanyol

«Corpus Cavernario Mayoricense» de J.A. Encinas.
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb preocupació el projecte de millora de la carretera s'Estanyol.

ARCA ha pogut detectar que en aquest tram, hi ha una cova inventariada, anomenada Son Fideu, situada a parcel·la 7 del polígon 026 del municipi de Llucmajor.

La cova de Son Fideu figura inventariada al llibre «Corpus Cavernario Mayoricense» de J.A. Encinas, el qual fa la següent descripció: «Difuminada oblonga forma alveolar con diversas estructuras acondicionadoras y corredor de acceso cubierto con tres grandes losas de piedra, presentando varios peldaños excavados en la roca y conducentes a subterráneo de once metros de fondo por 10,6 de anchura máxima y 1,8 de altura. Ámbito compuesto de sala, cubículo lateral y área de entrada, pudo utilizarse de sepulcro en distintas fases de la prehistoria insular y al final quedar destinado a redil, cerdera y trastero de la casa immediata».

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca

ARCA ha comunicat aquest fet als departaments de Carreteres i de Patrimoni del Consell de Mallorca, perquè abans de començar a executar el projecte tenguin en compte aquest bé cultural.
ARCA lamenta, que el Consell de Mallorca només ha deixat un termini de 15 dies per a presentar al·legacions, llavors considerant la importància del projecte que afecta al canvi morfològic del territori, seria convenient ampliar aquest termini d'al·legacions.


Recorregut embARCA't: "Visita a la finca de Els Calderers".

Fotografia: Web oficial http://elscalderers.com/
Dissabte 30 de maig a les 9'30 hores.

"Visita a la finca de Els Calderers”*.

dirigit per la restuaradora Kika Coll Borràs.

sortida: Camí de Jesús cantonada via Alemanya.

preu: 5€ socis i estudiants.
         8€ no socis.

*Inscripció prèvia, places limitades.


La visita consistirà en veure i entendre el mobiliari que es conserva a l'interior de la casa de Els Calderers. Gràcies a l'especialista en mobiliari, Kika Coll Borràs, podrem entendre millor els estils i períodes artístics de cada un dels mobles que trobarem.

22 de maig 2015

ARCA lamenta la mort de mossèn Pere Xamena Fiol

Mn. Pere Xamena a una de les visites
organitzades per ARCA al convent de
Sant Agustí de Felanitx. 
ARCA vol lamentar la mort de mossèn Pere Xamena Fiol i transmetre el nostre còndol a la seva família i a tot el poble de Felanitx.

ARCA va agraïr la tasca d'aquest il·lustre historiador i a l'any 2009 fou nomenat Soci d'honor de la nostra entitat i a dia d'avui volem recordar les paraules que en aquell moment li dedicarem.

La monumental labor de tota una vida dedicada a la recerca de la veritat de la nostra història mallorquina fan de mossèn Pere Xamena un referent insubstituïble pels que estimen el nostre llegat patrimonial.

ARCA admira i agraeix aquesta aportació grandiosa que referma amb tota seriositat la nostra tasca de defensa.

Descansi en pau!!!

ARCA denúncia les obres d'un bar chillout a la Fortalesa Avançada

Estat actual de les obres que es duen a terme
al recinte de la Fortalesa Avançada.
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb molta preocupació les obres que s'estan duent a terme a la Fortalesa Avançada, situada a la carretera del Dic de l'Oest (Palma).

La Fortalesa Avançada fou construïda a l'any 1762 i fou separada de la fortalesa de Sant Carles a l'any 1940, quan es construí la carretera del Dic de l'Oest. És un element catalogat que actualment és propietat de l'Autoritat Portuària de Balears, la qual ha donat permís d'obra perquè al seu interior s'instal·li un negoci d'oci, que presenta les característiques d'un bar chillout.

Aquest bé cultural fou restaurat fa una sèrie d'anys per l'arquitecte Juan González de Chaves, després de les denúncies d'ARCA, pel seu estat d'abandonament. En principi, havia de ser un espai per ser gaudit per la ciutadania. Però, en aquests moments, arribem al punt on s'han dut a terme una sèrie d'intervencions que alteren aquest lloc històric i desvirtuen l'espai original, amb la sembra de palmeres, la construcció d'una piscina i els forjats de ferro que serviran per al suport dels tendals.

La Fortalesa Avançada junt amb el castell de Sant Carles són uns elements catalogts per l'Ajuntament de Palma, amb un grau de protecció A1. Segons la protecció i directrius d'intervenció que marca la fitxa de catàleg, en cap moment parla que es pugui dur a terme cap bar similar al que s'està construint, llavors entenem que s'està cometent una greu irregularitat i un dany que pot ser irreparable a aquest element cultural.

ARCA s'ha adreçat a la Delegació del Govern perquè informi al Ministeri de Cultura d'aquestes obres

La Fortalesa Avançada a l'any 2008, abans que fos restaurada
ARCA s'ha adreçat a la Delegació del Govern de les Illes Balears per demanar-li que actui urgentment, perquè les obres iniciades a la Fortalesa Avançada incompleixen i afecten al grau de protecció d'un element catalogat.
També hem demanat que informin al Ministeri de Cultura, perquè pugui avaluar aquest cas amb un informe tècnic, on es tenguin en compte els valos històrics i culturals que li són atorgats per llei.

ARCA ha demanat a la Comissió de centre Històric i Catalogació que intervengui

A la sessió d'ahir de dijous 21 de maig, ARCA va demanar a la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma que intervengui en aquest assumpte, ja es tracta d'un bé catalogat. La Comissió es va comprometre a fer un seguiment d'aquestes obres per l'excès de construcció que s'està duent a terme damunt un element protegit.

ARCA lamenta que l'Autoritat Portuària no hagi presentat cap projecte a les institucions insulars que han de vetllar pel Patrimoni Cultural

ARCA lamenta que l'Autoritat Portuària de Balears no hagi presentat aquest projecte ni a l'Ajuntament de Palma, ni al Consell de Mallorca, degut a que les competències són d'àmbit estatal.

No és la primera vegada que denunciem, que quan hi ha béns culturals que són de propietat estatal, les administracions insulars en matèria de Patrimoni Cultural, ja siguin ajuntaments o Consell de Mallorca no exerceixen cap poder de decisió, llavors ens trobem amb capítols tan lamentables com el que ara denuncíem o com el de la destrucció de la possessió de Son Mosson per part d'AENA a l'any 2009.

21 de maig 2015

Article del president d'ARCA, publicat a Diario de Mallorca

Fotografia: Benet Bohigas.
OTRAS VOCES “Los retos actuales del patrimonio cultural”.

Puede haber cambios en los ayuntamientos, el Consell Insular y el Govern Balear. Ello supone para una entidad ciudadana seria revisar también sus postulados, no para incluirlos en un programa electoral, sino para -de alguna forma- rendir cuentas ante la ciudadanía y socios a los cual se debe. Si miramos atrás en estos cuatro años respecto del patrimonio cultural, se observa como estos temas han quedado relegados y no sólo en el ámbito presupuestario. Se nos decía que no había dinero. Resulta, sin embargo, que no ha habido ganas de apostar por el patrimonio cultural, a pesar de honrosas y contadas excepciones.


Ninguna propuesta legislativa o reglamentaria ha sacado el Govern o el Consell. Nada que se sepa del Plan de Patrimonio Cultural, una guía que dé sentido a la gestión política. Poco o nada de la participación autonómica en planes de investigación sobre arqueología, arqueología industrial, conservación, restauración, arquitectura, que se ha dejado en manos de fervorosos equipos, bien universitarios (como el de Calvo Trías), bien especialistas con fuerza de voluntad (Almallutx, Paises, etc). Ni siquiera hemos podido emprender obras de primera necesidad: conservar Can Serra, Can Weyler, les Torres del Temple, todos ejemplos de propiedad pública dejada o caída en el olvido. Poco o nada se ha hecho en el ámbito de difusión: las Administraciones pretenden coordinar y difundir... cuando lo único que hacen es “pergeñar” trípticos informativo con la actividad de otros y de otras instituciones culturales que sí continuan (Museu Sa Bassa Blanca, Fundac. Juan March, Museu Son Fornés, entre otras).

En materia de conservación de nuestro patrimonio, el Consell Insular se ha limitado a unas pocas declaraciones de BIC o bien catalogado, siempre a favor de los ayuntamientos, sin guía ni meta alguna. Excepción destacable, a favor del equipo técnico del CIM que ahí sí se ha batido el cobre, es el caso del Plan de protección de Es Jonquet donde se ha defendido una visión amplia e integradora del patrimonio de esta Ciudad. En cambio ARCA no ha podido obtener ni siquiera una respuesta en los casos del patrimonio de las Colecciones de “Sa Nostra”, de la escultura de “El Sant Sepulcre” de Llimona de Sóller, o la petición de reconsideración de toda la política patrimonial de Cartoixa en Valldemossa. En el caso de Palma, el Ayuntamiento ha tenido una actitud dialogante, cierto, pero poco eficaz en algunos temas candentes como: Can Bibiloni, Es Jonquet y la gestión del espacio público en el Centro Histórico, uno de los temas más preocupantes que dejan para la próxima legislatura. Excepción a destacar, mientras no surjan problemas, es la aprobación de un área de especial protección para Santa Catalina, la cual debe dar aún con un planeamiento urbanístico que suponga un verdadero avance. De hecho, en “avance” se ha quedado el PGOU de Palma. Ni empujando.
Fotografia: Benet Bohigas.

En el ámbito municipal, en Mallorca, desde ARCA se detecta un creciente interés en muchos Ayuntamientos, quizá sabedores del valor económico y turístico del patrimonio, pero, en cambio, no se favorece de modo suficiente que puedan aprobar sus Catálogos de Patrimonio, en tiempo adecuado y con garantías, en muchos casos, ni tienen recursos humanos ni materiales para llevar a cabo la gestión necesaria.

Dicho esto, los retos a los que nos enfrentamos para defender los bienes culturales que nos han sido legados, es decir, que hemos configurado -entre toda la sociedad- como identidad de nuestros pueblos y ciudades no son pocos. Para ARCA -a riesgo de simplificar- pueden enumerarse siguiendo el mismo orden de las instituciones.

El Govern balear no puede desentenderse de la política patrimonial, para empezar, logrando la financiación adecuada para las inversiones que se precisan (y son muchas) para mantener el patrimonio público (los anteriores ejemplos no admiten demora si se quiere “respetar” mínimamente la legalidad que exige la conservación a los propietarios, también de las instituciones. No puede rehuir el debate de la tasa turística o “tasa ecopatrimonial”, contribución finalista que debe gestionarse modélicamente, a no ser, que el gobierno de turno pueda traerse del Estado los millones que necesitamos para conservar el patrimonio. También el Govern debe promover las mejoras necesarias de la Ley de Patrimonio e impulsar la coordinación entre organismos públicos.

En cuanto al Consell Insular de Mallorca, la Corporación elegida debe elaborar un verdadero Plan insular de Patrimonio que aborde, por un lado, los problemas de conservación de los bienes ya declarados BIC o BC (Monasterios, iglesias, Casals, Raixa o Can Weyler mismo necesitan mano de santo) y, por otro lado, los problemas de la conservación de los bienes culturales sin declarar, como ha sido el caso dramático de Can Bibiloni, dejando de lado subterfugios y posturas de avestruz. El primer paso necesario es mejorar el Servicio de Patrimonio y coordinarlo mejor con los técnicos de Urbanismo. El segundo paso, ineludible, es dotar dicho Servicio de Patrimonio de más profesionales que constituyan equipos por zonas o áreas especializadas y que tengan capacidad de interconsulta con los equipos de otras islas o de otras comunidades autónomas. En la época de la digitalización y de la comunicación telemática es sorprendente que para hacer un informe sobre una escultura de Llimona en Mallorca no se cuente con los especialistas del autor, de la época y de los materiales utilizados, por poner un ejemplo.

En cuanto al Ayuntamiento de Palma, es preciso que aborde con concimiento de causa y sin dilación los grandes temas pendientes: PEP Jonquet, Santa Catalina, Centro Histórico y gestión de terrazas y del turismo, fachada marítima incluido el Port de Es Molinar, los espacios del Moll Vell y, por supuesto, la decidida protección de la fachada de Can Bibiloni, como testimonio de nuestro pasado industrial al que nunca debimos renunciar.
No me olvido de las entidades ciudadanas que también debemos actualizarnos apoyándonos en los investigadores a la par que explicar mejor a los ciudadanos qué hacemos y cómo lo hacemos, invitándoles siempre a una auténtica participación y colaboración en la defensa del patrimonio cultural que a todos nos beneficia y a todos nos obliga.


Pere Ollers Vives

Presidente de ARCA

20 de maig 2015

ARCA EXIGEIX QUE EL CONSELL DE MALLORCA EXERCEIXI LES SEVES FUNCIONS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI AL MONESTIR SANT JERONI DE PALMA

SI PERDEM ELS BÉNS CULTURALS DEL MONESTIR, DE QUÈ SERVEIX LA DECLARACIÓ DE BIC DE SANT JERONI?

Davant les alarmants notícies d'avui, ARCA vol recordar que ja al juny de 2014 va presentar un escrit al CONSELL DE MALLORCA (Direcció Insular de Patrimoni, a càrrec de la Sra. Sureda) demanant actuacions fermes del CONSELL DE MALLORCA per protegir Sant Jeroni atès que, malauradament, les Monges Jerònimes per manca d'efectius partiren a Inca. També el 30 de juny de 2014 vàrem presentar un escrit al Sr. Bisbe demanant una actuació decidida del Bisbat de Mallorca envers aquest patrimoni cultural que pertany a Mallorca però també té un caràcter marcadament religiós.

Ara resulta que el CONSELL DE MALLORCA només ha iniciat una declaració de BIC per l'Arxiu documental, joies també del patrimoni bibliogràfic i documental de Mallorca.

El CONSELL DE MALLORCA -contravenint la pròpia declaració de BIC de 2004 i les notícies alarmants ja el juny de 2014- no ha fet res, sobre tot no ha exercit les seves funcions d'autoritat de Patrimoni, Administració Pública a la qual la Llei confia la protecció del patrimoni cultural a Mallorca. De fet:
  • No ha dut a terme la completa catalogació dels béns culturals del Monestir de Sant Jeroni.
  • Dubtam que hagi comprovat la correcció i compleció dels Inventaris de la Congregació i del Bisbat
  • No ha imposat cap mesura de seguretat o protecció addicional al Monestir i l'Església (edificis) després de la partida de les Monges Jerònimes cap a Inca.
  • No ha imposat cap mesura de seguretat o protecció addicional per protegir els BÉNS MOBLES (per exemple fotografies actualitzades, cosa bàsica segons el Grup especialitzat de Patrimoi Històric de la Policia Nacional).
  • No ha imposat cap mesura de seguretat o protecció addicional a l'Arxiu del Monestir, i al patrimoni documental d'aquest.
ARCA DEMANA:
  • AL CONSELL DE MALLORCA que exerceixi les seves funcions, d'inspecció i protecció del Patrimoni, incloses la iniciació dels expedients sancionadors corresponents.
  • Així mateix la Direcció Insular de Cultura ha de disposar l'elaboració URGENT i cautelar d'un catàleg complet i controlat per professionals independents.
  • Si no són capaços de protegir un monument d'aquesta importància el Consell de Mallorca hauria de reordenar (canviar de departament) les competències de patrimoni i cessar immediatament als responsables polítics (la directora insular, per descomptat).
  • Al Bisbat de Mallorca que compleixi amb les seves obligacions canòniques (Legislació de l'Església) i civils amb la protecció i conservació del Monestir de Sant Jeroni i tot els seus béns annexos (mobles, arxiu i biblioteca) permetent la visita pública 4 dies al mes, tal i com mana la Llei.
  • A la Congregació de Monges Jerònimes que aturin tota expoliació i canvi de lloc dels béns culturals de Sant Jeroni que, independentment de la propietat que no ens correspon definir a nosaltres, pertanyen al Patrimoni Cultural comú de Mallorca i d'Espanya.
  • ARCA en el dia d'avui presentarà un escrit en tal sentit davant el CONSELL DE MALLORCA exigint amb reserva de les accions que hi pogués haver.


19 de maig 2015

Can Bibiloni: La façana industrial, que continua en peu, és el valor principal.

En aquesta imatge podem observar la inscripció de Bibiloni.
Però han estat mutilats amb encrueliment i traïdoria els detalls ornamentals de la façana.

La direcció d’obra de demolició ho ha fet expressament. Perquè sabia que hi podia haver una paralització. Una actitud vergonyosa i gens professional

Devien sospitar els tècnics que dirigeixen la demolició de Can Bibiloni que la llicència es podia suspendre i les obres aturar-se, com de fet ha passat.

Com que no tenien temps de procedir a la demolició ordenada, el que han fet és destruir amb traïdoria tot quan detall ornamental hi havia, i fins i tot les lletres amb el nom de l’edifici. La paret continua en peu, però tots els detalls decoratius han estat destruïts, fet que tan sols demostra una actitud miserable i vergonyosa

Sens dubte el que volien aquests “professionals” era fer veure que ja estaven destruïts els elements més vistosos i per tant dificultar la protecció de la façana, que ARCA exigeix.

Però la bruta jugada els pot haver sortit molt malament
La façana industrial, que continua en peu, és el valor principal

En aquesta altra imatge, veim com han fet desaparèixer
aquesta inscripció d'una forma totalment intencionada.
El valor principal de la façana de Can Bibiloni no són els detalls ornamentsls, si no el record del seu passat industrial dins l’Eixample de Palma.

El recurs d’ARCA en contra de la llicència de demolició, que ha obligat a l'aturada temporal de la destrucció, està basat en que el Patrimoni Industrial és d’obligada protecció segons la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.

Una destrucció gratuïta més pròpia de fanàtics que de professionals

Destruir meticulosament tots els detalls amb martells hidràulics, és d’una traïdoria que posa els pels de punta perquè és innecessari i gratuït a un procés de demolició.

Aquesta manera d’actuar per part dels responsables de la demolició de Can Bibiloni, és molt poc professional i posa en evidència la seva ansietat destructiva i també la  seva por perquè potser que finalment triomfi la defensa dels interessos generals i la protecció del patrimoni cultural.




18 de maig 2015

ARCA i el Museu Krekovic organitzen: ITINERARI FOTOGRÀFIC: EL MUSEU KREKOVIC I EL SEU ENTORN

Aquest dissabte 23 de maig ARCA i el Museu Krekovic organitzen una visita guiada pels barris de la Soledat i Nou Llevant.

Informació i inscripcions:

16 de maig 2015

ARCA organitza: "Patrimoni i gastronomia a l'Eixample de Palma".

Marian Ibars a la plaça d'Espanya dirigint-se
a les persones assistents a la visita.
ARCA organitzà el passat dissabte una activitat cultural titulada: “Patrimoni i gastronomia a l'Eixample de Palma”.

El passat dissabte 16 de maig ARCA i Diana Ferreira oferiren un itinerari per l'Eixample de Palma, per conéixer una mica més el patrimoni històric que presenta. La visita es completà amb una degustació gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que va tenir lloc al centre cultural de s'Escorxador.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conéixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca.

L’itinerari històric fou dirigit per la historiadora de l'art Marian Ibars i comptà amb els següents punts de visita:
El Coliseu Balear, obra de Gaspar Bennazar.

- Plaça d'Espanya.
- Estació del Ferrocarril de Sóller.
- Parc de les Estacions.
- Pont des Tren.
- Antiga casa del Poble.
- Antic Hostal Arxiduc.
- Plaça del cardenal Reig (Obelisc).
- Plaça del Dr. Fleming.
- Plaça de Toros.
- S'Escorxador.

La degustació gastronòmica fou a càrrec de la cuinera Diana Ferreira:

La idea d'aquesta activitat era divulgar el receptari de les Illes Baleares, recuperar receptes, i en congruència amb el recorregut organitzat per ARCA. El receptari dels plats escollits per a aquest projecte fou el següent:

Diana Ferreira al centre cultural de s'Escorxador.
Recepció

- Paló amb sifó

Font: “Tapes y Broquetes” de Javier Soriano.

Aperitiu

- "Alboronia": Cassola d'auberginies i pomes.

Recepta publicada en 1927 en un petit fulletó per distints cuiners de les cases principals de Mallorca.

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

Entrant

- Cloïsses a la crema.

Recepta publicada en 1927 en un petit fulletó per distints cuiners de les cases principals de Mallorca.
"Alboronia": Cassola d'auberginies i pomes

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

Principal

- Cervells arrebossats.

Font: Divilgació popular.

Postres

- Dolça de tomàtiga.

Recepta publicada en 1927 en un petit fulletó per distints cuiners de les cases principals de Mallorca.

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll. 

15 de maig 2015

Conferència: "Copán, Patrimoni Històric de la Humanitat: Experiències i Reptes de Sostenibilitat".

ARCA va organitzar ahir, dijous 14 de maig una conferència titulada "Copán, Patrimoni Històric de la Humanitat: Experiències i Reptes de Sostenibilitat", a càrrec de Sergio García, comunicador i promotor cultural.

Copán és un lloc arqueològic ubicat  l'occident d'Hondures i fou una ciutat estat i un dels principals centres ceremonials de l'antiga civilització Maia, amb una ocupació humana que es remunta al 2000 a.C., i que va veure la seva major plenitut durant el període clàssic, entre el 250 al 900 d.C.

Amb més de 4509 edificacions catalogades, de les quals moltes d'elles han quedat completament tapades per l'espessa vegetació, amb frondosos arbres on les arrels s'han obert pas entre les restes arqueològiques. Copán és un lloc històric que continúa aportant impressionants descobriments baix els seus antics ciments, on l'estudi i catalogació és objecte de varis projectes arqueològics a llarg termini.


Sergio García a la seu d'ARCA. Fotografia: Benet Bohigas.
Declarada Patrimoni Històric de la Humanitat en 1980, Copán destaca al món Maia (Mèxic, Guatemala, Belice, Hondures i El Salvador) per la bellesa dels seus altars, el seu imponent camp de pilota, la seva majestuosa acròpolis, la seva gran plaça amb les seves riques i elaborades esteles escultòriques i la seva inapreciable escalinata jeroglífica, amb més de 1250 blocs inscrits, que narran els assoliments més destacats de la dinastia fundadora de la ciutat, de 16 reis.

13 de maig 2015

Conferència sobre: “Copán: Patrimoni Històric de la Humanitat: Experiències i Reptes de Sostenibilitat”.

Gran Plaza de Copán. Fotografia: Juan Bendeck.
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), acollirà el dijous 14 de maig a les 20'00h a la seva seu del carrer de Can Oliva, 10 baixos a Palma, la conferència Copán: Patrimoni Històric de la Humanitat: Experiències i Reptes de Sostenibilitat”, en la que es destacaran els assoliments i avantatges experimentats des de que aquesta antiga ciutat estat Maia va rebre aquesta classificació per part de la UNESCO en 1980.

La conferència serà pronunciada per Sergio G. García, comunicador, promotor cultural, responsable de relacions internacionals de Fundación Sophia i col·laborador de la Fundación Honduras Global, qui compartirà amb el públic de Palma els assoliments que la classificació de Patrimoni Històrico de la Humanitat ha representat per a Copán, tant en matèria de rescat, conservació i catalogació, com en el turisme, i el que és més important, la valorització d'aquest centre històric com part integral del llegat cultural dels Hondurenys i del món.

Copán. Fotografia: Sergio G. García – Exposia.
L'objectiu de la conferència serà mostrar, en primer terme la bellesa singular i importància de Copán al món Maia i en segon lloc els beneficis que aquesta classificació generan, tant en matèria de conservació, turisme i el cultiu del sentit de pertenència”, explica Sergio G. García damunt d'aquesta conferència. “La candidatura d'una ciutat o regió per a un event de trascendència internacional és la perfecta ocasió per a potenciar la participació ciutadana”, agrega.

La ciutat de Palma ha llançant la seva candidatura a Patrimoni de la Humanitat baix el lema “Palma, paisatge cultural sobre la mar”, destacant les seves construccions gòtiques, gestades en un període d'alt grau de convivència al segle XIII.

Sergio García. Fotografia: Nacho Valentia – Fundación Sophia.

És important destacar que aquest patrimoni, como ho són les runes de Copán, són el llegat que els nostres avantpassats ens han deixat, que és tan vigent que està generant medis de vida per a milers de famílies a través del turisme”, explica Sergio G. García.

Reconèixer aquests llegats a través de candidatures como la de la UNESCO és l'obra més faraònica en la que podem participar avui en dia els ciutadans, ja que ens convida a implicar-nos, a conèixer i a promoure la riquesa i l'aport cultural dels nostres avantpassats, afirmant amb això els nostres valors ciutadans i el nostre sentit de pertenència”, finalitza.

12 de maig 2015

Aturada temporalment la demolició de Can Bibiloni.

ARCA vol que se demanin informes que valorin els aspectes Patrimonials, tal com hem demanat als nostres recursos.

Esperam que no sigui una aturada amb la vista posada a les eleccions.

La  maquinària destructora que havia començat a treballar per a enderrocar Can Bibiloni, edifici de l'Eixample que roman com element del passat industrial de la zona, ha estat aturada.

L’Ajuntament de Palma ha aturat l'obra, esperem que sigui per estudiar amb seriositat  la catalogació de la façana. I no per motius electorals. És evident que una demolició com aquesta no és una bona mostra de gestió respectuosa pel partit que governa.

Volem recordar que per dues vegades durant aquesta legislatura la Comissió de Centre Històric per unanimitat havia ordenat la catalogació. Per quin motiu, si l’edifici no havia sofert cap transformació, per tercera vegada torna a la comissió i aquesta vegada guanya el permís per destruir i és la decisió que es manté?  És inaceptable.

Algunes parts ja perdudes, però potser recuperables.
ARCA celebra aquesta detenció de les obres de destrucció de Can Bibiloni, el qual ja va perdre la setmana pasada alguns elements de la part superior de la seva façana, com la cornisa amb la data de 1928 i elements decoratius, tipus hidries, que coronaven l'edifici. (No sabem si aquests elements han estat destruïts o tan sols retirats).

ARCA demana una vegada més i després d'haver presentat la setmana pasada dos recursos administratius davant el Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, on es demanava l'aturada de la llicència que afectava a la demolició de Can Bibiloni i que s'emetin més informes, sobretot que puguin venir fora de Mallorca, sobre els valors històrics i artístics de l'edifici en qüestió.

Una idea integradora és possible
Creim, que ara és el moment de repensar aquest projecte i cercar un idea integradora per a Can Bibiloni, on el passat i el futur puguin viure amb harmonia, sense que un substitueixi a l'altre, perquè no ens haguem d'empenedir una vegada més de la desaparició d'un element de gran vàlua.

ARCA ha lluitat des de l'any 2008, perquè aquest immoble, de l'Eixample de Palma i de la barriada de Pere Garau, un referent arquitectònic de primer ordre fos conservat, però malauradament, ni l'Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca, no han emprat les seves eines en matèria de protecció del patrimoni cultural i hem hagut d'arribar a aquesta situació, d'incomprensió de gran part de la ciutadania, que no entèn com a l'any 2015, un edifici d'aquestes característiques està a punt de desaparèixer.

ARCA vol recordar el posicionament del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears que tampoc ha valorat i ha tingut en compte la importància d'aquest immoble històric, obra d'un dels millors arquitectes que ha donat Mallorca durant el segle XX.

Documental tallat a IB3
Per últim, ARCA vol criticar que ahir a la nit, la televisió autonòmica
IB3 va oferir el reportatge “Bennazar, s'Arquitecte de Palma”, el qual ves va tallar sense arribar a ser emès al complet. Fet que és incomprensible. Se suposa, que un canal de seriós i rigorós ha de complir amb la seva programació i no oferir programes a mitges, que és el que va succeir ahir vespre. Demostra una manca de sensibilitat i exigim ens facilitin una explicació. I que es torni a emetre el documental complet. Dirigirem un escrit a IB3 per satisfer aquesta qüestió.