29 d’abr. 2020

Col·labora amb ARCA (cultura i patrimoni).

L'objectiu és protegir el nostre Patrimoni Cultural perquè pugui ser gaudit per la ciutadania, les persones que ens visiten i les futures generacions.

ARCA presenta una doble vessant, per una banda la difusió dels valors històrics i culturals del nostre Patrimoni i per una altra la reivindicativa, on hem dut a terme nombrosses campanyes de defensa.

Fes la teva aportació a través:

ES54 2056 0009 7410 0108 7921

27 d’abr. 2020

Al Molinar, port petit.

Ha estat una de les darreres campanyes amb èxit en la qual ha participat ARCA conjuntament amb altres entitats ciutadanes.

La plataforma Salvem el Molinar ens va fer arribar la notíca de les intencions que tenia la directiva del Club Marítim Molinar de Llevant d'ampliar el petit port que s'ubica al Caló d'en Rigo amb una construcció de 290 metres que s'endinsarien cap a la mar. A l'octubre de 2013, ferem públiques les nostres reivindicacions, on ens oposavem al projecte plantejat perquè la nova construcció multiplicava per sis la superfície construïda del port recreatiu més antic de Balears, datat a 1917, el barri del Molinar perdria la seva personalitat i l'edifici que feia les funcions de seu social seria esbucat.

El mes de novembre de 2013 es va presentar la campanya “Al Molinar, port petit”, la qual quedà integrada, a part d'ARCA, per les següents entitats: GOB, Amics de la Terra, Greenpeace, Plataforma Salvem el Molinar i AAVV Vogar i Ciar.

A partir d'aquest moment, començarem a treballar de forma conjunta i es dugué un pla d'acció i de reivindació per tal de convèncer a les autoritats polítiques i a la ciutadania del despropòsit d'aquest projecte. Una de les primeres victòries, fou quan el aleshores batle de Palma, Mateu Isern es pronuncià en contra de l'ampliació del port del Molinar al gener de 2014.

La campanya comptà amb innumerables activitats com xerrades, col·loquis, rutes culturals, exposicions fotogràfiques que intentaven mostrar els valors culturals del barri i que aquests no es podien veure alterats i fets malbé per la construcció d'un macro port esportiu.

Tota aquesta pressió al carrer i als despatxos començaren a donar els seus fruits a partir de l'any 2016, primer quan l'Ajuntament de Palma anuncià que catalogaria l'edifici que feia les funcions de seu del Club Marítim Molinar de Llevant i segon quan l'Autoritat Portuària de Balears va garantir la conservació de les dimensions del port i que treballaria per a presentar un projecte a escala i proporcions del barri.


Finalment, l'any 2018, l'Autoritat Portuària de Balears presentà un projecte de rehabilitació i millora del port del Molinar el qual fou sensible i amb criteri, sempre atenent les peticions i argumentacions presentades per les entitats que formarem part de la campanya “Al Molinar, port petit”.  

24 d’abr. 2020

ARCA demana no ampliar les terrasses per garantir la salut dels vianants i per imatge.

Les terrasses de bars i restaurants no poden ocupar més espai perquè els vianants han de poder passar amb major amplitud per a garantir la seva salut.

La salut de la ciutadania ha d'estar per sobre de qualsevol altra qüestió.

La imatge de la ciutat i el dret al gaudi de l'espai públic amb llibertat, continua essent el valor principal a defensar per part de la nostra entitat i de l'interès general.

Des d'ARCA en temes de Patrimoni i imatge de les nostres ciutats i pobles, anirem aportant les idees i les crítiques necessàries per a l'epoca «post confinament pel COVID-19».

Aquests dies, des de l'entitat que vetlla pel Patrimoni de la nostra illa, estam duent a terme reflexions i preparant idees i suggeriments pel període post confinament.

També estam preparant reaccions a peticions que eren d'esperar de sectors que, com la immensa majoria, es veuen afectats econòmicament per aquesta aturada fins ara mai viscuda per nosaltres.

Ara la normativa tan sols garanteix 2 metres ó 2,5 metres de pas per a vianants.

Per tant, pretendre escursar aquest pas o examplar la terrassa ocupant façanes veïnes seria una usurpació dels drets col.lectius i un perjudici de la imatge de la ciutat, aqui on nosaltres ens reconeixem.

Pretendre reduir els 2,5 metres o els dos metres actuals, seria condemnar a risc de contagis a les persones que passejen o es desplacen caminant.

És previsible, com a mínim temporalment, un increment dels desplaçaments a peu per evitar aglomeracions en transports públics.

Per tant, davant el fet de l'increment previsible de persones caminant, hauria d'anar unit la previsió de més espai lliure per a la ciutadania a l'espai públic.

S'ha demostrat que llevar els tendals era imprescindible per a una imatge acurada de la ciutat. De la mateixa manera recollir els estris a l'interior dels locals

A més, els tancaments de plàstic previsiblement facilitarien contagis. Aquestes dues mesures junt amb l'ampliació de 0'5 metres de pas a determinades barriades, eren les úniques novetats de la modificació de normativa d'Ocupació de Via Pública de Palma. Una modificació a criteri d'ARCA insuficient perquè no es garantia el respecte estètic de la ciutat.
El que resulta incomprensible és que una modificació tan simple hagi trobat tanta resistència i ara encara continui.

La crisi econòmica a la que ja hi som i la que es preveu no ha de ser una excusa per un campi qui pugui en matèria de respecte a la nostra ciutat en tots els aspectes.


ARCA sempre ha defensat les terrasses, sempre que siguin amb moderació i respecte. Tots en sortim beneficiats. D'altra banda comprenem l'angoixa que provoca la pèrdua de part del negoci, però les propostes d'ampliar i ocupar més espai possa en perill els drets de la ciutadania i no garanteix major guany econòmic.

Torre d'electricitat d'Alaró.

L’arribada de l’electricitat a Alaró és un clar indicador del nivell de modernitat assolit pel poble d'Alaró a finals del XIX, on cal destacar com a activitats productives la fabricació de calçat a partir de l’any 1870 i posterior concessió de les primeres explotacions carboníferes de lignit.
La fàbrica d'electricitat es va construir baix el patrocini dels germans Gaspar i Josep Perelló, comerciants locals de sabó i oli. S’inaugurà el 16 d’agost de 1901 i fou una central tèrmica moguda per una màquina de vapor de 100 C.V. i dues calderes que alimentaven dues dinamos que giraven a 800 r.p.m., produint energia elèctrica que es distribuïa a 150 voltis.
D’aquesta primera fàbrica d’electricitat tan sols resta en peu el primer cos de xemeneia conegut com la «Torre de l'Electricitat», la qual va estar a punt de desaparèixer sinó hagués estat gràcies a l’avís dels veïnats d’Alaró i la nostra ràpida intervenció, denunciant el cas davant el Consell de Mallorca i la Guàrdia Civil. Afortunadament, paralitzaren les màquines quan anaven a derruir aquesta edificació, que suposà un abans i un després per aquesta localitat del pla de Mallorca.
Finalment, en data de 19 de maig de 2000, la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca la declarà com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument a instàncies de la nostra entitat.
L'any 2008, ARCA dugué una altra acció de protesta, degut a que l'espai i la construcció que s'havien salvat de la seva imminent destrucció, es trobaven en un estat d'abandonament, en el qual proliferaven les pintades vandàliques.
Finalment, l'Ajuntament d'Alaró dugué a terme un pla de neteja i restauració d'aquest monument.

22 d’abr. 2020

Pou de Son Fortesa.

Pou de Son Fortesa, 1928.
Aquest és l'únic element que sobreviu a dia d'avui d'aquest magnífic conjunt arquitectònic, que fou la possessió de Son Fortesa, de la qual parlarem ahir i que fou esbucada a l'any 1994. Quan la possessió encara romania en peu, el pou s'ubicava a la seva clastra i Arthur Byne el va fotografiar a l'any 1928.
Posteriorment, quan la possessió fou destruïda, aquest element etnològic va quedar integrat dins l'àrea recreativa del nou conjunt d'habitatges que es va construir a sobre. La base de pedra heptagonal que envoltava el coll del pou quedà coberta de terra, al ubicar-se dins una jardinera, fet que impedia observar la integritat de l'element.

L'any 2011, varen caure els brancals que envoltaven el pou i des d'ARCA reclamarem la rehabilitació i incloure aquest bé cultural dins el catàleg de patrimoni. Finalment, l'any 2013, l'Ajuntament de Palma rehabilità el pou i recuperà la pedra heptagonal que servia com a de base de l'estructura. Seguim esperant que aquest bé cultural pugui formar part del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Palma, com a única resta i record del que fou l'antiga possessió de Son Fortesa.


Any 2013.


Any 2007.
Any 2011.



21 d’abr. 2020

Son Fortesa.

Era una antiga alqueria islàmica, amb successives reformes als segles XIV (gòtica), XVII i XIX. Després de la conquesta fou propietat de la família Safortesa, d'on agafarà el seu nom. Era un interessant exemple d'evolució arquitectònica amb diversos estils arquitectònics superposats. Fou objecte d'estudi d'Arthur Byne a 1928 al seu llibre Cases i jardins de Mallorca, tal i com es veu a la imatge que il·lustren (novembre de 1992), on veiem uns contraforts exteriors i unes fines atrompetades, aspecte que ens demostra la seva interessant arquitectura.
A finals dels anys vuitanta, el batle Ramon Aguiló autoritzà a la promotora Prohaci Mallorca construir uns habitatge sobre la possessió. Fou, quan ARCA i altres entitats veïnals ens mobilitzaren, cercant un acord amb les diferents parts, per tal de canviar la ubicació on es volia construir. A darrera instància la promotora es desmarcà de les negociacions i derruïren aquestes cases en data de 21 de gener de 1994.

20 d’abr. 2020

Sa Teulera.

Sa Teulera. Die Balearen. Ca. 1880.
Era una possessió que es documentava en el segle XVI com a propietat de la família Puigdorfila. Durant la primera meitat del segle XVII, Ramon de Puigdorfila la va vendré al mercader Esteve Conrado Delabau, i els seus descendents foren els propietaris fins a l'any 1886, quan la comprà Rafael Blanes Massanet.

En 1962, Rafael Blanes Tolosa es va desfer d'ella i passà a mans de la promotora Reina, que en 1988 començà a urbanitzar la zona i finalment anys després l'acabà enderrocant.
ARCA va sol·licitar la seva catalogació en maig de 1991, però per silenci administratiu l'expedient va quedar paralitzat i la promotora Reina aprofità per a esbucar Sa Teulera el dia 20 de juny de 1992.

17 d’abr. 2020

ARCA va intervenir perquè els nuclis històrics de Cas Senyor i sa Talaiassa fossin declarats com a Béns Catalogats.

ARCA alertà en data de 16 de març de 2007 al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Santanyí, que el nucli de cases de Cas Senyor i sa Talaiassa, situades al centre històric de Calonge (Santanyí) i datades als segles XV i XVI respectivament, però que havien patit successives reformes, eren amenaçades de ser enderrocades, per a la construcció d'uns nous habitatges.
Unes llicències municipals ja concedides amenaçaven la destrucció d'aquest conjunt històric, llavors ARCA i l'Associació Cultural Es Majoral ens movilitzarem per a evitar que les obres es possessin en marxa.


Finalment, al mes de juny de 2007 s'instà a iniciar l'expedient d'incoació per a la declaració de Bé Catalogat d'aquests nuclis de cases i automàticament les llicències urbanístiques foren suspeses i en darrera instància gaudiren d’una protecció avalada i supervisada per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.
Aquesta actuació vingué en un moment en el qual els pobles o petits llogarets de la Part Forana, estaven sofrint modificacions molt accelerades i com a tal, estaven perdent la seva personalitat com a nuclis de població tradicional. Una de les nostres preocupacions fou la d'intentar recuperar la casa tradicional mallorquina, un patrimoni històric menor, però que ha estat realment important per definir-nos com a poble i assolir un trets culturals propis.

16 d’abr. 2020

Patrimoni etnològic de la Platja de Palma.

Quan a l'estiu de l'any 2010 es va presentar el projecte de remodelació de la Platja de Palma ens va alertar que no es tenguessin en compte els béns patrimonials més senzills, aquells que formarien part de la categoria del que coneixem com a patrimoni etnològic o popular.
ARCA va llançar una campanya de sensibilització perquè el patrimoni etnològic tengués una visibilització per part de la ciutadania i perquè els dirigents polítics i tècnics que treballaven en el projecte poguessin incloure la major part dels elements que els hi varem proposar.
Hi hagué un canvi de legislatura amb nous responsables polítics que impulsaren un Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma i des de la nostra entitat continuarem amb la presió a través dels mitjans de comunicació i presentant al·legacions al projecte.
L'any 2013 es va aconseguir la inclusió al catàleg del projecte del conjunt etnològic de Can Escanyat, situat devora de Ses Fontanelles, amb cases rurals, cases de trencadors, pedreres antigues, casa de roter, parets, molins, etc.
També es varen incloure un conjunt de pedreres extretes a mà compreses des de darrera el forn de Calç fins el Torrent dels Jueus.
Però cal dir que quedaren fora de la catalogació uns xalets originals a Can Pastilla i s’Arenal o la pedrera esgraonada situada devora la Porciúncula.
Per últim un aspecte important fou que el text destacava els valors paisatgístics naturals, etnològics i patrimonials en general com a un actiu turístic i per tant necessari a conservar.

Col·labora amb ARCA.

Dona una mà per la Cultura i el Patrimoni. Podeu convertir-vos en socis d'ARCA amb una quota molt reduïda, però imprescindible per mantenir la nostra indepència i seguir lluitant per la defensa del Patrimoni Cultural.
A més podreu participar com a voluntaris a les nostres activitats i formar part d'una entitat amb esperit crític, però constructiu.
Fes la teva aportació a través:
ES54 2056 0009 7410 0108 7921

15 d’abr. 2020

Publicacions.

ARCA ha desenvolupat un treball d'investigació seriosa dels valors patrimonials històrics-artístics que ens ha servit com a arguments per a la defensa i protecció d'aquests, davant els atacs que han patit durant les darreres dècades.
Aquesta feina d'investigació s'ha vist editada i difosa en diferents formats per tal de donar a conèixer el magnífic llegat artístic, cultural i sobretot arquitectònic dels pobles, ciutats i terres d'aquestes illes.

ARCA començà editant els Quaderns d'ARCA, era una revista sobre temes concrets referits a cases, barris o altres, d'interès històrico-artístic de Mallorca. En total es varen publicar un total de disset opuscles.
Posteriorment, vendrien els Fulletons d'ARCA, d'un disseny més modern i acompanyats de bones imatges, divulgaven de forma monogràfica aspectes concrets del Patrimoni Cultural de Mallorca, com les clastres de possessions, els aljubs, les esglésies barroques, el Palau del Consell, el gòtic del barri de Santa Creu, Santa Maria de Bellpuig (Artà) i capelles monumentals a la Part Forana. La documentació i redacció fou a càrrec de Jaume Llabrés i Aina Pasqual i la fotografia fou realitzada per Donald G. Murray. Aquests fulletons foren editats en llengua catalana, anglesa i alemanya.
Per últim, cal destacar l'edició de llibres que s'han dut a terme gràcies al suport de les administracions públiques. Alguns dels títols a destacar serien:
- El recinte portuari de Palma i la defensa. Les bateries costaneres (segles XIV-XIX), d'Àngel Aparicio i Pasqual (Gefb Mallorca).
- Pere Garau, un barri amb història, d'Àngels Fermoselle i Concha Gallego.
- Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor-Artà, de Xavier Terrasa García.

14 d’abr. 2020

Activitats culturals.

ARCA a part de destacar en el camp de la defensa i la protecció del Patrimoni Cultural també ha protagonitzat un seguit d'activitats culturals i de difusió a nivell històric i patrimonial.
Les activitats que venim organitzant des de fa més de 25 anys es duen a terme amb rigor però van dirigides a un públic general que vol conèixer i apropar-se al Patrimoni Cultural.
La difusió i divulgació dels valors del Patrimoni Cultural són ben necessaris per a sensibilitzar al conjunt de la ciutadania de la necessitat de preservar els edificis, monuments i conjunts històrics de Mallorca. Pensem que qui coneix el Patrimoni l'estima i qui l'estima el defensa.

A continuació oferim alguns exemples de programes o iniciatives culturals que hem dut a terme en col·laboració amb les administracions públiques o de forma individual. Les activitats que ha impulsat ARCA durant tots aquests anys han anat des de recorreguts i visites culturals, exposicions, conferències, seminaris, debats, tertúlies i cicles monogràfics.


8 d’abr. 2020

Can Segura o Olis Balle.



Can Segura, 27 de maig de 1993.
Era un antic magatzem de fusta ubicat al carrer de Sant Miquel, 66 (Palma). L’edifici fou construït sobre l'antic solar on s'ubicava la porta de Santa Margalida, destruïda el 27 de febrer de 1912. Aquests terrenys quedaren en propietat de Gaietà Segura, propietari de l’empresa d’oli Balle Hermanos S.A

L’obra de construcció d'aquest magatzem fou dirigida per l’arquitecte Gaspar Bennàzar, entre els anys 1913-14, qui també construí l’edifici del bar Cristal, promogut pel mateix Gaietà Segura, entre els anys 1914-16.

Tot i que aquest edifici fou incorporat inicialment al Catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma, posteriorment fou retirat i es concedí l'ordre de demolició.

ARCA presentà vàries al·legacions al respecte, però malauradament no pogué salvar-se de la seva destrucció, la qual es consumà el 26 de setembre de 1998. Durant el decurs de les obres de construcció del nou edifici, a l’any 2000 foren trobades les restes de l'antic bastió de la porta de Santa Margalida, les quals si es pogueren salvar de la seva destrucció i a dia d'avui romanen a la planta baixa d'aquest modern edifici.

Ressò a premsa sobre la protecció del velòdrom Tirador.


7 d’abr. 2020

ARCA celebra la catalogació del Velòdrom de Tirador.

La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui 7 d'abril la catalogació del Velòdrom de Tirador i la seva inclusió en el Catàleg de béns i immobles protegits de la ciutat. Queda pendent l'aprovació definitiva del Ple municipal de Cort i tot indica que rebrà el suport de tots els grups municipals.

Tirador, any 2020.
Des d'ARCA celebram que l'Ajuntament de Palma hagi estat sensible a la importància d'un element patrimonial pertanyent a un àmbit encara poc valorat com és l'esportiu, elements que en un futur seran molt més habituals en els catàlegs patrimonials. Consideram que aquesta decisió, esperada des de feia temps pel valor innegable de la instal·lació a nivell històric, esportiu i social, és encertada i necessària.

Només cal lamentar la seva dilació durant un temps excessiu, ja que es va anunciar l'inici dels tràmits de catalogació l'octubre de 2015. Aquesta manca d'agilitat en els tràmits ha provocat, en altres ocasions denunciades per ARCA, la pèrdua d'elements igualment valuosos. A més, durant aquest temps Tirador ha sofert un procés de degradació i manca de manteniment evident, que ha posat en perill la seva supervivència, a més de patir l'ocupació per usuaris que han malmès i embrutat el seu interior.

Tirador, any 1903.
Tirador és una de les instal·lacions esportives més antigues del món i fou la principal a Espanya durant més de 60 anys. Va ser inaugurada el 1903 i és el principal símbol del ciclisme local, quan aquest esport era el més seguit i practicat de Mallorca. A més, la seva tribuna annexa, coneguda popularment com es Xalet, construïda el 1918, és una mostra més de l'extens catàleg arquitectònic de Gaspar Bennazar, una construcció més modesta en comparació amb altres obres de s'Arquitecte, però també valuosa.

Tirador, any 1921.
A l'espera de conèixer els detalls del tràmit, ARCA espera que la catalogació sigui extensiva a tots els elements de la instal·lació (pista, grades i xalet) i que això serveixi per mantenir el seu caràcter genuí i singular. També esperam que la seva rehabilitació, inclosa dins el projecte conegut com a Bosc Urbà annex al Canòdrom i que dona continuïtat a sa Falca Verda, sigui encertada i combini la preservació dels elements històrics amb els usos convencionals com a equipament municipal per al lleure de la ciutadania.

Jardí de Ca l'Indiano.

Jardí de Ca l'Indiano, a finals del segle XIX.
Ca l’Indiano són unes de les cases més antigues del barri de El Terreno, datades a l’any 1867 segons consta a la seva façana i també està considerada com a una de les construccions més rellevants de la zona, on destaca una àmplia àrea de jardí que surt dibuixada al llibre de Charles William Wood, Cartas desde Mallorca, de finals del segle XIX.
 
Aquesta propietat des dels seu inicis va pertànyer a distintes famílies, com els Bateman, Campomar, Coll De San Simón, entre d’altres.
Però, arribats a l’any 1991, es volien projectar una sèrie d’habitatges al jardí, tot i que aquest havia perdut el seu caràcter originari, degut a les reformes que s’havien dut a terme, seguia sent una part molt important de la casa i una part no podia anar separada de l’altra, si és vol fer una lectura històrica de conjunt.

Ca l'Indiano i el seu jardí a 1991.
ARCA i Associació Veïns El Terreno Bellver iniciarem una sèrie de reunions i contactes per a evitar que fossin construïts varis habitatges al jardí de Ca l’Indiano. Però, finalment i d’una forma afortunada aparegué la família Thyssen, qui comprà la propietat i s’aturà el projecte d’especulació urbanística que es volia dur a terme als jardí de Ca l’Indiano.

Uns anys després, l’habitatge i el seu jardí foren inclosos al Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Palma.

6 d’abr. 2020

Catalogacions.



Ruberts, BIC com a conjunt històric des de 2008.
Una de les aportacions importants que ARCA ha dut a terme per a la protecció real i efectiva del Patrimoni Històric i Cultural han sigut la redacció de catàlegs de patrimoni a nivell municipal i la realització o impuls d’estudis previs per a la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC).

Catàlegs municipals de Patrimoni

Abans que fos aprovada la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (1998), ARCA s’encarregà de redactar el catàleg de Patrimoni Històric del Centre Històric de Palma (1994). Un cop s’aprovà la llei, obligava a que tots el municipis de les Illes Balears tinguessin aprovat el seu catàleg de Patrimoni com a mínim en dos anys. A partir d’aquí la nostra entitat dugué a terme la redacció del catàleg dels següents municipis: Inca, Binissalem, Consell, Marratxí i Vilafranca. Un equip de catalogació coordinat per la historiadora Aina Pascual dugué a terme aquests catàlegs i d’altres més específics, de patrimoni etnològic a la Part Forana.

Estudis per a la declaració de BIC

Entre els anys 2006 i 2007, la nostra entitat també participà en l’elaboració d’estudis previs per a la declaració de BIC en la categoria de conjunt històric per als nuclis Ruberts (Sencelles), Galilea (Puigpunyent), Ses Olleries i Ses Coves (Santa Eugènia). La finalitat era assegurar la preservació d’aquests nuclis tradicionals de gran valor històric, artístic i paisatgístic situats a l'interior de Mallorca.

Finalment, al llarg de l’any 2008, la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca declarà com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric els llogarets de Ses Alqueries, Ses Olleries, Ses Coves (Santa Eugènia), Ruberts, Jornets (Sencelles) i Orient (Bunyola).