26 de jul. 2022

Programa de l'Assumpció de la Mare de Deú 2022

ARCA i la Fundació Amics del Patrimoni col·laboren un any més en el programa de l'Assumpció de la Mare de Deú de 2022, que organitza el Consell de Mallorca.
 

Aquest programa pretèn informar a la ciutadania de les instal·lacions i muntatges dels Llits de la Mare de Deú a les diferents parròquies de Mallorca. Tradició i festivitat molt arrelada a Mallorca des del segle XIV.

Més informació:https://web.conselldemallorca.cat/assumpciodelamarededeu

21 de jul. 2022

ARCA regala el llibre "Pere Garau, un barri amb història" a la biblioteca d'Encarnació Viñas.

Avui matí, ARCA ha fet entrega d'un exemplar del llibre editat per l'entitat l'any 2010: "Pere Garau. Un barri amb història" a la biblioteca acabada d'inaugurar al barri de Pere Garau.

La bibliotecària, Lluïsa Calafat ha rebut el llibre amb il·lusió, ja que el coneixia i el troba de gran utilitat especialment per al barri protagonista, on està ubicada la nova biblioteca.

Aquesta biblioteca és producte d'una demanda social reiterada al barri més poblat de Ciutat. És un local petit, que per ara gaudeix d'una acceptació gran.

ARCA, al llibre que ara regala a la biblioteca va posar en valor els elements històrics i culturals de la barriada que reivindicam mantenir i millorar. Les autores són Concha Gallego i Àngels Fermoselle.

El nom, fulletons i punt de llibre

A proposta de Flipau amb Pere Garau i ARCA, la biblioteca rep el nom d'Encarnació Viñas i, de fet, amb bon criteri, el seu emblema dels fulletons i punt de llibre, és l'escultura que, a proposta d'ARCA es va posar a una petita placeta del carrer Torcuato Luca de Tena.

L'esmentada escultura és obra de l'escultor Jeroni Bosch.

19 de jul. 2022

El Monestir de ses Jerònimes és una baula de la cadena de "convents tancats" que poden venir després.

TOTS ELS MONESTIRS HAN DE TROBAR LA MANERA DE ROMANDRE AMB ELS SEUS VALORS PATRIMONIALS, BEN CONSERVATS I AMB INTERACCIÓ COMUNITAT RELIGIOSA – CIUTADANIA, SI ÉS POSSIBLE. A HORES D’ARA SENSE AQUESTA INTERACCIÓ NO ES PODEN MANTENIR

 

Entenem per interacció amb la ciutadania també, evidentment, a la seva representació institucional. Obviament les intitucions s’han d’implicar ajudar i controlar la preservació i els usos adients.

QUINS USOS PODEN TENIR ELS CONVENTS I CONCRETAMENT EL DE SANTA ELISABET O SES JERÒNIMES?

AQUELLS QUE NO ALTERIN NI DESTRUEIXIN LES SEVES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS QUE CONSERVIN ELS VALORS HISTÒRICS I ARQUITECTÒNICS I ARTÍSTICS (S'HA DE RECORDAR QUE MOLTS, COM SANT JERONI, TENEN OBRES D'ART, MOBILIARI I ARXIUS IMPRESSIONANTS PER A LA NOSTRA HISTÒRIA) I QUE PERMETIN ENTENDRE ELS USOS DEL PASSAT I JUSTIFIQUEN I ANIMEN A SER VISITATS I MUSEALITZATS

Avui per avui veim inviable la seva transformació en una residència de la tercera edat ni de joves, ni hotel, ni res similar. S’haurà d’estudiar, donada la realitat de manca de vocacions religioses, poder utilitzar alguns espais vinculats amb l’exterior o altres menys importants i més transformats, com ara el que va ser un temps biblioteca, per alguna activitat inocua. També hauria de poder ser visitat i rendabilitzar alguna activitat cultural. Qualsevol idea es pot estudiar sempre que no impliqui destrucció del conjunt monumental que hi ha.

 

DAVANT LA SENTÈNCIA SOBRE LA PROPIETAT DEL MONESTIR DE SES JERÒNIMES (SANTA ELISABET) DEMANAM QUE ES CONSERVI EL MONESTIR, AMB USOS ADEQUATS I TORNIN TAN AVIAT COM ES PUGUIN LES PECES TRASLLADADES i l'ARXIU PROPI DEL MONESTIR

La Sentència de 30 de juny de 2022, dictada per la Magistrada de Primera Instància (Civil) núm. 9 de Palma declara amb rotunditat i profusió d’arguments la propietat del Monestir, església i annexos a favor de la Comunitat de Religioses Jerònimes (del Monestir de Santa Elisabet, directament dependent de la Santa Seu).

Manifestam l'esperança de que ja estiguem a prop del final del túnel. El Monestir tancat, con ha estat durant tots aquests darrers anys, no és el que es necessita. Es necessita unir forces i que el més aviat possible es doni vida a l’espai i hi tornin tan aviat com es pugui, les peces artístiques traslladades així com l’arxiu.

No oblidem que la fitxa de protecció parla de que continent i contingut és indissoluble.

En qualsevol cas,

ARCA demana que sigui quina sigui la propietat (i en vista que poden continuar els recursos judicials), es cerquin i proposin usos viables al Monestir i amb la col·laboració pública i d’acord amb la Declaració de BIC es fixi un programa de conservació del Monestir que permeti el seu manteniment amb seguretat per a tota la Ciutat, tal i com ha estat durant més de 500 anys de les Monges Jerònimes com a destaca la Sentència (de Primera Instància).

ARCA s’alegra que hi torni a haver activitat al Monestir i a l’església. Esperam que el dia rere permeti veure que hi ha possibilitats de mantenir actiu el Monestir, és a dir, de conservar-lo i de dur-hi les obres artístiques i l’arxiu que havien les Monges Jerònimes traslladat a Sant Bartomeu d’Inca i que ara no resideixen al Monestir. I si això continua així, demanam a les Monges Jerònimes que amb col·laboració pública o privada inicïin un Projecte de Conservació com el que es preveu a la Declaració.

Coneixem les enormes dificultats que tenen aquestes Ordres i aquestes Comunitats Religioses donada l’edat dels seus membres. Per tant, més enllà de la qüestió dominical, per a la societat mallorquina allò que és important és com se conservarà aquest conjunt monumental tan gran com és el Convent de Santa Elisabet, l’església i els annexos que, al cap i a la fi, és un llegat patrimonial de tota Mallorca.


ANNEX:

DADES D’INTERÈS

El Monestir de Santa Elisabet (Monges Jerònimes, o de Sant Jeroni) i l'església d'aquest, així com l’arxiu i el mobiliari vinculat, al carrer de la Porta del Mar, 1 (i Plaça Porta del Camp) configura un dels patrimonis monumentals més importants de Palma: tant per la seva arquitectura conventual, com per la història del Monestir des del s. XV almenys està documentada així com per la seva importància artística.

A més a més, s’hi ha d’incloure el mobiliari de primer, obres d’art i l’arxiu conventual que són béns mobles vinculats al Monestir.

Aquest Monestir compta amb la Declaració de Bé d’Interès Cultural del Ple del Consell de Mallorca de 15 de novembre de 2004 (BOIB 8-2-2005) i Declaració ampliatòria per l’Arxiu Conventual de 8 d’octubre de 2015 (BOIB 26-11-2015).

Així mateix compta amb la Fitxa de Catàleg 09/22, grau de protecció A1 del Catàleg Municipal.

La Declaració de BIC del Consell de Mallorca exigia ja el 2004:

Si s’haguessin d’assenyalar prioritats a l’hora de les intervencions caldria

dir el següent:

a)Donada la complexitat del conjunt, el que primer caldria és un adequat

estudi i diagnòstic de l’estat actual del conjunt, així com un aixecament planimètric del mateix. No es pot oblidar en aquest sentit l’aspecte arqueològic.

b)Cabria pensar en la possibilitat d’elaborar un pla de manteniment, de

manera que existissin uns controls sobre l’estat de conservació dels elements.

c)A més a més del manteniment del conjunt, actualment si s’haguessin

d’assenyalar les intervencions que semblen més urgents es podria citar la reparació d’algunes patologies puntuals però d’elevada intensitat, com són els efectes de les filtracions a la sala adjacent al claustre citada, o una humitat recent provinent de l’aljub. També sembla necessari un manteniment de les cobertes, així com procedir a impermeabilitzar les estances que encara no hi estiguin.

d)Com en tot monument, capítol específic requereix el tema de les instal·lacions, tant les instal·lacions en façanes, que s’hauran de tendir a suprimir,

com la revisió i actualització si és el cas de les instal·lacions interiors.

A l’apartat 2. Protecció i directrius d’intervenció de la fitxa corresponent

del Catàleg de Protecció d’edificis i Elements d’interès Històric, Artístic,

Arquitectònic i Paisatgístic de Palma ja figuren les principals directrius d’intervenció, dirigides, com no podia ésser d’altra manera, a la conservació del conjunt.

Els usos assignats són d’equipament Assistencial.

18 de jul. 2022

La regidoria d'Infraestructures de Cort no es digna a contestar les al·legacions que ARCA va presentar al projecte de coberta del mercat de Pere Garau.

CORT PRETÈN SUBSTITUIR LA COBRETA ACTUAL QUE ÉS DE TEULA I FUSTA PER UNA ALTRA D'UN MATERIAL PREFABRICAT INDUSTRIAL

NO CONTESTAR ÉS POC DEMOCRÀTIC I UN MENYSPREU A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

ARCA va presentar en termini a Infraestructures les al·legacions per evitar la substitució d’una altra teulada d'estructura de fusta i teula per una d'un material industrial prefabricat.

El mercat de Pere Garau no és una nau industrial.

Aportàrem argumentacions patrimonials, paisatgístiques, de justícia de tracte entre els distints barris i fins i tot econòmiques. I, per descomptat, tècniques.

De fet, vàrem presentar un apartat explicant una proposta de solució tècnica per la qual es podia dissenyar una estructura de fusta i teula per a la coberta a l'estil de l'actual. Així evitàvem perdre més qualitat a l'edifici i aconseguíem la seguretat estructural necessària.

L'esmentada solució tècnica va ser redactada per un tècnic superior en enginyeria, tot i que des d'ARCA sempre preservam la privacitat de les persones que de manera altruista col·laboren amb nosaltres.

Doncs bé, la resposta de l'Ajuntament de Palma ha estat, en el seu primer paràgraf:

*"Les valoracions que de tipus subjectiu es fan a l'al·legació no són avaluables des del punt de vista tècnic, per la qual cosa, a judici dels que subscriuen, no procedeix resposta."*

És a dir, es neguen a entrar a valorar les nostres al·legacions perquè sembla que a priori donen per fet que la ciutadania rasa no té dret a presentar arguments i a ser contestada. I si està aconsellada per técnics, com és el cas, sembla que tampoc.

Es limiten a ratificar les seves argumentacions, ja emprades a la substitució de dues teulades anteriors, i que varen ocasionar una pèrdua de categoria, bellesa i valor de l'edifici del Mercat, fet que va succeir en un context d'urgència i crisi econòmica greu. Ara no estam al mateix moment.

ARCA i qualsevol entitat mereix que, ja que fa l'esforç de presentar unes al·legacions raonades i serioses, aquestes siguin contestades correctament. No fer-ho és antidemocràtic. On és la participació ciutadana que tant prediquen?

Pere Garau no és un barri de tercera categoria i el seu Mercat mereix conservar les seves teulades de teula tradicional.

13 de jul. 2022

ARCA demana la neteja de les pintades vandàliques de l'Església nova de Biniamar.

ARCA DEMANA LA RETIRADA DE LES PINTADES VANDÀLIQUES A L'ESGLÉSIA DE SANTA TECLA A BINIAMAR

NO S'HA D'ESPERAR QUE VAGIN A MÉS. ARCA DEMANA LA NETEJA URGENT

 

Biniamar, llogaret del municipi de Selva, té una petita joia inacabada d'estil neogòtic d'ençà de l'any 1910. El temple —sense coberta— conegut coma l'església nova, es troba a la plaça del carrer de Sant Pau. Va ser dissenyat per l'arquitecte Guillem Reynés i apareix inclòs al catàleg del patrimoni històric de Selva.

De propietat eclesiàstica, té l'ús cedit a l'Ajuntament, el qual l'any passat afrontà importants obres de manteniment estructural. L'espai es fa servir de forma multifuncional esportiva i social.

A diversos punts de la façana de pedra del seu pórtic d’accés s’observen pintades vandàliques incipients, per això ARCA demana la seva neteja urgent, abans que actuïn com a reclam per afectar a espais majors, com poden ser els murs laterals.

Ens hem d’acostumar a afrontar el vandalisme al nostre patrimoni només detectar-lo, sense esperar a permetre nivells de degradació superior.

Des d’ARCA sabem que la pràctica de pintada feta, pintada esborrada és la millor manera de dissuadir aquest tipus de vandalisme.

Animam a l’Ajuntament de Selva a actuar ara, per millorar la imatge del seu Patrimoni i que tothom pugui sentir orgull del mateix.

11 de jul. 2022

ARCA demana al president d'EMAYA que restitueixi totes les fonts de ferro que han retirat.

Demanam que es tornin a col·locar en el seu emplaçament original, ja que és l'única manera de conservar la memòria real.

Valoram positivament la voluntat del regidor de rectificar, que ha manifestat a alguns mitjans de comunicació, sempre que sigui certa i completa i no parcial, fet que entendríem com a una manera de dissimular i no anar cap a una rectificació real.

Les noves fonts no milloren el paisatge i es varen instal·lar pensant en els turistes condicionant a pitjor la imatge de la ciutat. Ara, de manera incomprensible, aprofitant les conduccions d'aigua ja existents s'han llevat moltes de ses "manxetes" dels distints barris que ja formaven part de la nostra història recent.

El canvi de font de ferro i base de pedra per una de moderna d’estructura de plàstic i alumini que resistirà malament el pas del temps, no és acceptable, per molta osmosi que tengui.

Després de la denúncia pública d'ARCA la insatisfacció de la ciutadania ha estat patent. Les xarxes anaven plenes.

EMAYA hauria de fer públic el llistat de fonts substituïdes per poder recuperar-les.

A ARCA ens han arribat peticions de recuperació de vàries a més de les dues que vàrem conèixer, en primer lloc, i va despertar les nostres alarmes. És el cas de Son Fortesa, Santa Catalina, es Portitxol, el Amanecer, el Molinar, Son Serra...

El valor patrimonial de ses manxetes, no és tant un valor històric artístic, sinó un fet més íntim i immaterial vinculat als records del joc. A ses manxetes (que és el nom popular com es coneixen) nines i nins, a més de beure, omplien els globus d'aigua, es al cap després d'una bona suada jugant a corda o a futbol i també es feien innocents bregues d'aigua.

 


Les fonts de ferro han de tornar al seu emplaçament original.

8 de jul. 2022

ARCA ha renovat la Junta directiva i estrena nous Estatuts.

Aquesta setmana ha tingut lloc l'Assemblea General de l'entitat, on es va valorar la Memòria de gestió, l'Estat de comptes i el Pressupost per a l'exercici vinent.

La Junta directiva es va ampliar amb un criteri de sumar i no perdre cap dels actius actuals, de manera que queda integrada per:

Pere Ollers, presidència

Àngels Fermoselle i Josep Masot , vicepresidències

Miquel Àngel Lladó, Secretari

Benet Bohigas, tresorer

A més d'onze vocalies que són: Blanca Castaldo, Concha Gallego, Nael Falo, Manel García, Begoña Gómez, María José Massot, Jaume Pla, Marga Pujol, Miquel Àngel Riera, Pere Ventayol i Tinita Xamena.

Conformam un grup cohesionat i obert a rebre col·laboracions d'altres persones associades, amb il·lusió per continuar lluitant pel Patrimoni de Palma i de les Illes Balears.

Ens marcam com a objectiu l'ampliació amb nova gent associada que vulgui abonar una petita quota anual i ajudi així a l'autonomia econòmica de l'entitat.

Es ratifica la independència de qualsevol partit polític i es valora molt positivament la credibilitat que hem acumulat al llarg dels anys, així com la gran presència en l'àmbit dels mitjans de comunicació i el respecte i la consideració social.

Crítiques contundents a la manca de diàleg i a un catàleg de Patrimoni Palma absolutament insuficient

Una de les crítiques més contundents que es varen manifestar durant l'Assemblea, i que marcarà sens dubte el futur de la feina d'ARCA, és la manca de capacitat d'escolta i diàleg real per part de qui governa a les distintes institucions. Aquest fet ens obliga a reforçar la denúncia pública i la crítica, tot explicant unes realitats que moltes vegades es volen edulcorar. El despropòsit que comporta un nou catàleg de Palma absolutament insuficient és, potser, un dels exemples més clars de la manca de voluntat real de protecció del Patrimoni i de la necessitat que ARCA actuï com a notari de la realitat.

Reforçam, doncs, el nostre compromís amb el futur de l'illa i mantindrem la nostra presència a les comissions d'índole patrimonial de què formam part.

Potser una de les característiques més notables dels nous estatuts és la inclusió de la perspectiva de gènere, excloent qualsevol masculí genèric en la seva redacció i que queda recollida com a una obligació en què la Junta Directiva, igual com passa a les llistes electorals, no pugui comptar amb menys d'un 40 % de cada un dels dos sexes. Així queda garantida una participació igualitària.

7 de jul. 2022

ARCA col·labora amb la justícia per erradicar les pintades vandàliques

Fa uns dies el president d’ARCA va intervenir a una vista judicial sobre els perjudicis provocats per una pintada vandàlica a l'estació del tren de Sóller (Palma)

A la vista celebrada aquesta setmana sobre la pintada vandàlica feta l'any 2021 a l'edifici de l'estació del tren de Sóller, el president d'ARCA va intervenir per manifestar, com a entitat ciutadana representativa en matèria de patrimoni cultural, els danys i perjudicis que provoquen sobre la imatge de la ciutat i el seu Patrimoni, les pintades vandàliques que assolen la nostra ciutat. El judici continuarà a una segona vista durant la tardor.

Si totes les administracions s’impliquen el camí cap a la solució serà més fàcil

 


Des d'ARCA volem recordar que si totes les administracions s'impliquen, com en aquest cas ha fet la Policia Local de Palma i la Fiscalia, el camí cap a la solució definitiva serà més fàcil. Com sempre hem dit a ARCA la iniciativa ha de partir de l'Administració municipal i de les Entitats titulars de béns amb pintades vandàliques (per exemple, Instituts i edificis escolars, Educació; edificis administrtatius, cada Conselleria corresponent; edificis culturals com el Museu de Mallorca, el Consell de Mallorca) que han de proposar-se activament tenir netes les façanes (així s'aconsegueix un efecte disuassori molt important).

Resultats positius: sensibilització de l'Administració, restitució dels béns vandalitzats i efecte de dissuassió de futures malifetes

No hi ha dubte que una bona feina de col·laboració en la vigilància, la investigació i l'aplicació de la llei a favor del Patrimoni i de l'interès general dóna resultats positius:

. En primer lloc, l'acció de la justícia que permetrà a la llarga la restitució dels edificis vandalitzats i també finalment la restitució de la imatge de Ciutat i el seu Patrimoni
. En segon lloc un efecte de dissuasió perquè altres destructors de la nostra estètica ambiental s'ho pensin diverses vegades abans de disparar els espais perquè no surt gratuït i les penes i les indemnitzacions es poden donar en determinats casos, si fos necessari.

. I en tercer lloc, la sensibilització de l'Administracions davant uns fets que, ara ja no hi pot haver cap dubte, són perseguibles d'ofici i són sancionables.

Animam des d’ARCA a la Fiscalia, la Justícia i les Administracions a continuar en aquesta línea seriosa de feina a favor de la restitució de la dignitat en la imatge de la nostra ciutat i l’erradicació de les pintades vandàliques.

6 de jul. 2022

ARCA vol alarrmar per l'eliminació de les fontetes de ferro dels barris de Palma.

L’AJUNTAMENT DE PALMA DECLARA LA GUERRA A LES FONTETES DE FERRO QUE FORMEN PART DEL NOSTRE PAISATGE DES DE FA DESENES D’ANYS

HA LLEVAT LES DE SON FORTESA I LA QUE HI HAVIA DAVANT L’ESGLÉSIA DE SANT MAGÍ A SANTA CATALINA

LES HAN SUBSTITUÏDES PER LES HORRIBLES, DESPERSONALITZANDES I PREFABRICADES QUE UNA EMPRESA HA ACONSEGUIT VENDRE A EMAYA I QUE ESTAN EMPASTIFANT TOTA LA CIUTAT

Fins ara no s’havien atrevit, o almenys això pensam, a llevar les fontetes històriques dels nostres barris, però aquestes darreres setmanes s’està consumant el fet.

El Consell de Barri de Llevant ja va rebre la queixa d'ARCA per l’eliminació de la font del Parc de Son Fortesa, sense cap avís, i la substitució per la prefabricada sense cap gràcia, harmonia ni valor paisatgístic.

ARCA DEMANA LA RESTITUCIÓ DE LES FONTS ALS BARRIS I QUE S’ATURIN DE LLEVAR-NE

Aquests petits elements del nostre passat és allò que conforma el patrimoni humil de les barriades.


EMAYA està provocant, amb la benintencionada idea de disminuir l’ús de botelles de plástic, un impacte paisatgístic negatiu, que s’ha d’aturar.

4 de jul. 2022

ARCA i Flipau amb Pere Garau celebren que la nova biblioteca del barri durà el nom d'Encarna Viñas.

CORT HA ATÈS LA PETICIÓ D'ARCA I FLIPAU AMB PERE GARAU I LA BIBLIOTECA DEL BARRI ES DIRÁ "ENCARNA VIÑAS"

Amb motiu del dia de la Dona, el passat 8 de març, les dues entitats varem fer arribar la seva petició al consistori i aquesta setmana hem rebut la resposta oficial des de la regidoria de Cultura.

No podem sinó manifestar la nostra satisfacció

ARCA, al seu llibre, "Pere Garau. Un Barri amb Història", ja recollia fa 12 anys la importància de la presència d'Encarna al barri de Pere Garau des de ben petita fins a la seva mort.

Foren els seus pares qui varen construir la casa que sempre habità al carrer de Llorenç Riber. ARCA ja va posar en valor la seva figura aconseguint que una placeta, sense nom, ubicada a la cantonada dels carrers de Luca de Tena amb Antillón, fos dedicada a la seva memòria instal•lant una escultura i una placa commemorativa.

Encarna Viñas Olivella (Lleida 1919-Palma 2004) es va llicenciar en Llengües Romàniques i va ser professora de literatura tant a l'ensenyament mitjà com a Magisteri. La seva passió per l'ensenyament i la cultura també la va orientar a una tasca de directora de teatre que la il·lusionava.

El seu activisme cultural per compromís familiar es va veure reforçat pel seu enllaç amb l'escriptor Josep Maria Llompart, fet que, potser, durant uns anys la va fer aparèixer una mica en segon pla.

Encarna brillava amb llum pròpia, emperò i la biblioteca de Pere Garau consideram no podria dur un nom més adient.

Una biblioteca que fa anys hauria d'estar oberta i a ple rendiment al barri més poblat de Palma
La manca d'equipaments de Pere Garau, és una constant i la futura biblioteca, probablement es queda petita abans de començar a existir. El local llogat des del mes d'abril de 2021 costa 2.115€ mensuals i la inauguració ja acumula molts de mesos de retard respecte a l'anunciat.

Volem recordar que Flipau amb Pere Garau manté una biblioteca d’intercanvi al Mercat de Pere Garau des de 2015 com a reivindicació per la manca d’equipamemts de la barriada.