17 de des. 2009

ARCA demana la retirada d'unes estructures metàl·liques davant Can Segura

ARCA ha pogut tenir coneixement de la instal·lació d’unes barres metàl·liques davant l’edifici modernista de CAN SEGURA, situat a l’avinguda Comte Sallent, 2 de Palma.

No tenim coneixement que aquesta actuació que afecta als baixos de la voravia del carrer 31 de desembre, hagi passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma, ni per la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca.

Segons la fitxa del “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic , arquitectònic i paisatgístic de l’Ajuntament de Palma”, en el seu punt 5, referit a les façanes diu el següent: Mantenir. Sols es permetran actuacions per a restituir la composició i el disseny original de les façanes.

Com es pot comprovar aquesta actuació incompleix el que diu la fitxa del catàleg i no ha passat els tràmits reglamentaris perquè es pugui dur a terme. A part, aquesta estructura metàl·lica fa malbé a la imatge d’un dels millors edificis modernistes que presenta Palma.

Can Segura (1908) és obra de l’arquitecte Francesc Roca i Simó (1874-1940). És un edifici de façana tridimensional i amb influencies del modernisme de Viena (Sezessionisme). Les línies verticals es combinen amb el treball del ferro i la ceràmica, amb motius vegetals i geomètrics. Com a element més destacat cal remarcar. la gran tribuna central de la cantonada que recorre la façana de dalt a baix.

Per aquest motiu hem demanat a l’Ajuntament de Palma que un tècnic municipal es desplaci a aquest immoble per supervisar la instal·lació que s’està duent a terme i comprovar els permissos que tenen i la retirada imminent d’aquestes estructures metàl·liques, pel bé de la imatge de Can Segura.

14 de des. 2009

Esbuquen Ca les Bieles i hi havia el compromís de conservar-les per part de l’Ajuntament

Ca les Bieles, era un conjunt de tres cases ubicada dins terrenys propers al polígon Can Valero. Les restes de les edificacions, tot i trobar-se en un estat de conservació lamentable, encara era possible consolidar-les perquè hi romanguessin com a senya d’identitat del que foren aquelles terres durant segles.

Es dóna la circumstància que tota aquesta àrea ha de formar part, en el futur, del polígon industrial i de serveis de Cals Pastors i Can Fontet, per la qual cosa tot el patrimoni situat en aquesta zona corre un enorme perill.

L’Ajuntament de Palma ha de donar explicacions de per què ha decidit deixar enderrocar les cases de Ca les Bieles.

El 22 d’agost fou enderrocada als mateixos terrenys, Son Santiscle. L’Ajuntament també s’havia compromés a protegir-la .
El passat 22 d’agost, foren esbucades les cases de Son Santiscle, veïnades de Ca les Bieles, en aquest cas per part d’un particular que ho féu sense la corresponent llicència municipal, aprofitant el silenci administratiu i la passivitat de Cort, tot s’ha de dir. Encara cal esperar si, finalment, hi haurà sanció i restitució del bé patrimonial, la qual cosa dubtam que ocorri tenint en compte la importància que es dóna al patrimoni rural ciutadà.

Més cases en perill de desaparició.
Hi ha, a més a més, altres béns de propietat municipal a altres indrets de Palma que, degut a la deixadesa, els podríem perdre igualment. Pensam, per exemple, en les cases de Son Ametler, per a les quals s’han fet desenes de promeses de rehabilitació; i allà continuen, deteriorant-se cada dia que passa, víctima d’ocupacions il·legals, espoliacions i on, a diari, hi juguen infants que gaudeixen de destruir elements arquitectònics, amb el perill que això suposa per a ells i per a les cases.

Tot plegat, l’enderrocament de Ca les Bieles suposa una pèrdua irreparable i es confirma que no ha hagut un canvi real en protecció de patrimoni rural durant aquesta legislatura.

9 de des. 2009

ARCA demana la declaració de BIC dels Frescos de Dardarone

ARCA està enormement preocupada per la situació de possible desprotecció i deteriorament dels FRESCOS DE DARDARONE situats a Can Cabrer, al carrer Montenegro, 6 de Palma. La vàlua del casal està reconeguda per la catalogació municipal de Palma. Ara, però, volem fixar l’atenció de l’Autoritat de Patrimoni en aquesta obra artística única de valors excepcionals, en el context de la pintura i els casals de Palma i de Mallorca.

Hem demanat la intervenció urgent del Departament de Cultura i Patrimoni per paralitzar qualsevol actuació contrària a la protecció dels frescos i de la seva situació original. Pel cas que estigui projectada qualsevol actuació o intervenció que posi en perill els frescos, entenem d’aplicació l’article 23 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

També consideram necessària la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) dels frescos de Dardarone en el casal de Can Cabrer, així li hem instat al Consell de Mallorca, d’acord amb les normes de protecció del Patrimoni cultural a les Illes Balears.


diariodemallorca.es 10-12-2009Piden a Patrimonio que proteja los frescos del XVIII de Can Montenegro

Xª visita a Rodau-Oli Aubocasa (Manacor)

El passat dissabte, 5 de desembre es va dur a terme la darrera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni que ha consistit en l’elaboració de 10 visites a diferents explotacions agrícolas i ramaderes de Mallorca, durant l’any 2009. El programa ha comptat amb el suport de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

La darrera visita comptà amb la presència de la Honorable Sra. Mercè Amer, consellera d'Agricultura i Pesca del Govern Balear, persona que va confiar des del primer moment en aquest projecte. El lloc visitat fou l’explotació Rodau-Oli Aubocassa, situada al cami de Son Fangos, terme municipal de Manacor. Dins terrenys d’una antiga alqueria del segle XIII, dedicats tradicionalment al conreu de secà (cereals, amtellers, garrovers, vinya,…), a dia d’avui es conreen des de fa uns tretze anys, oliveres. Mateu Reus és la persona que porta aquesta explotación, supervista per una empresa catalana, que és l’encarregada d’elaborar un oli de primeríssima qualitat, que ja compta amb diversos reconeixements de caire internacional.

La finca d’Aubocassa és un exemple de recuperació del nostre llegat històric, on el desenvolupament econòmic no entra en contradicció amb la conservació d’aquest conjunt arquitectònic, que representa i transmet com era i com es vivia a la ruralia de Mallorca. Els antics amos encara viuen a les cases i aporten els seus coneixements, en quant al treball de la terra. La resta es deixa en mans d’una maquinària molt avançada i els coneixements tècnics de les persones que estan al capdavant d’aquesta explotació, les quals han creat un exemple de vertader camp productiu al pla de Mallorca.

Un cop finalitzada la nostra visita a la finca d’Aubocassa, on poguerem saborir els aromes de l’oli produït en aquesta antiga alqueria, ens anarem a visitar el poble de Manacor, on passejarem pel centre històric, el qual ha patit molt d’excessos per part d’un urbanisme despietat i sense sentit, que ha mutilat gran part d’aquest conjunt.

Com a conclussió, cal dir que el programa "Agricultura, paisatge i patrimoni" ha estat un éxit, on han participat prop de 500 persones durant les 10 visites dutes a terme aquest any, tots confíem en que es pugui tornar a repetir de cara a l’any que ve, degut a la forta participació i per l’aportació econòmica que han rebut els agricultors i ramaders venent els seus productes als nostres visitants.

Visita a l'exposició "Zones de risc"



Vivim en una era en què l'art no deixa d'expressar la seva visió dels conflictes que afecten la nostra existència en aquest món globalitzat. Els artistes manifesten en les obres actituds provocatives i de resistència davant l'inquietant escenari actual en què la violència, la desigualtat i l'exclusió social, l'aïllament de l'individu i la sensació de vulnerabilitat formen part de l'estat de normalitat de la nostra societat.

Zones de risc és una exposició amb obres de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa” que proposa una presa de consciència de la complexa realitat en què vivim. Aquesta col·lecció d'art s'ha anat formant des del principi de la dècada dels anys vuitanta i reuneix actualment més de 750 obres creades per artistes de diverses generacions i procedències, el conjunt de les quals constitueix un reflex del nostre món.

L'exposició reuneix dotze obres, la majoria creades després del 2001, i algunes d'inèdites al nostre país. Són treballs molt diferents, amb suports molt variats, que van des de la pintura, el vídeo i la fotografia fins a la instal·lació amb materials poc habituals en l'art. S'han escollit perquè comparteixen moltes de les nostres pròpies inquietuds davant els múltiples riscos que percep la nostra societat globalitzada. Són obres que no fan manifestos ni denúncies, sinó que formulen una visió simbòlica, sovint ambigua i irònica, dels nostre entorn i de les transformacions socials, econòmiques i culturals que afecten les nostres vides.

Entre els artistes figuren Miguel Ángel Ríos, Adrian Paci, Alicia Framis, Shirin Neshat, Liu Jianhua, Jana Sterbak, Esther Partegàs, Ignasi Aballí, Carlos Amorales, entre d'altres.

Texte: fulletó de l'exposició "Zones de risc"

3 de des. 2009

ARCA visita un refugi de la Guerra Civil junt amb EMAYA

La nostra entitat va ser convidada per EMAYA a visitar un refugi de la Guerra Civil, situat al subsòl de carrer Confraria de Sant Miquel.

Després d'una reunió amb l'equip directiu d'EMAYA, programarem una visita a l'interior d'aquest refugi construït l'any 1937, per tal de cobrir-se de l'atac de les bombes aèries. El refugi en qüestió te planta amb forma d'L i presenta 3 accessos amb escala, dels quals només n'hi ha un que es trobi en bon estat. Els passadissos es troben en un acceptable estat de conservació fan uns dos metres d'alçada i 1'20 metre d'ample. Al llarg d'aquests passadissos, trobem uns pedrissos amb rajola a la part superior, que servien per seure. També podem trobar, al lateral del passadís una sèrie d'habitacles que servien com a banys (wc i dutxa) i també com a enfermeries per auxiliar als ferits.
El desig de la nostra entitat, és tal i com li hem expressat a EMAYA, que aquests refugits amagats al subsòl de ciutat es puguin habilitar perquè puguin ser visitats pels ciutadans, tal i com ocórre a les ciutats de Londres o Barcelona. Són part de la història de Palma i no poden quedar en l'oblit eternament.