30 de juny 2010

DEBAT D’ACTUALITAT A ARCA: PROTECCIÓ DELS CONJUNTS HISTÒRICS


Ahir, dimecres, dia 30 a les 20 h a la seu d’ARCA, Can Weyler.
Participaren: Salvador Roig, arquitecte; Maite Ferrer, advocada i Josep Masot, vicepresident d’ARCA, amb el títol: Imatges i protecció de Ses Castellones.
Hi hagué projecció d’imatges i un debat amb els tres ponents, que fou obert per a tots els assistents.

El tema de Ses Castellones és el dels conjunts històrics de Balears i els edificis o immobles amb valors culturals dins d’aquests conjunts.
Gira en torn a un cas concret, que es converteix quasi en pretext, per a aplicar la Llei de Patrimoni (1998) adequadament.

El cas és una casa pagesa de Formentera, situada al carrer Major, 63-65, que es va intentar preservar de la demolició. La demolició, dins del conjunt històric de Sant Ferran de Ses Roques i la seva església, fou aprovada per llicència municipal amb l’informe del Consell d’Eivissa en 2005.

Ara una Sentència del Tribunal Superior de Justicia (on com a ponent estigué el magistrat Fernando Socías) de 4 de febrer de 2009 ha anulat la llicència i retornat les coses al seu lloc. Tot i que és tard per a Ses Castellones no ho és per a altres béns o edificis amb valors protegibles en qualque conjunt històric dels declarats per qualque dels consells insulars.

Amb aquest cas, el TSJ realitza una interpretació de la Lley de Patrimoni acord amb la protecció dels conjunts històrics i exigint als Ajuntaments una aplicació ordenada o seria de la lley, és a dir, no es poden autoritzar llicències de demolició o nova construcció en espais de conjunt històric si no hi ha un pla especial aprovat i davant això cedeixen les normes urbanístiques i els “informes ad hoc” de les Comissions insulars de Patrimoni, a vegades, com és el cas de Formentera, canviats amb el pas del temps (es va informar desfavorablement la llicència, el 6-9-99 i favorablemente, el 17-2-2005).

Ara, no ha finalitzat el tema. Ve la delicada qüestió de la execució, tant per les dificultats jurídiques com per la realitat de la nova construcció.
Entre les dificultats jurídiques destaca el Decret llei 5/2009, en aquesta legislatura, que preveu una norma “ad hoc” per a sortejar la Sentència.

Fotografies: Jose Ramon Mateos Martín.

Més informació: www.undiscursquecala.org"

29 de juny 2010

IVª visita agrària a Ramaders Agrupats i itinerari cultural per Felanitx

El passat dissabte, 26 de juny ARCA va organitzar la 4ª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, patrocinat per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.


Ramaders Agrupats és una societat agrària de transformació (SAT) que es troba situada a la zona de Felanitx. L’empresa es dedica a la cria de bestiar i a l’elaboració i venda de carn i embotits de tota casta. Compta amb una infraestructura completa per realitzar tot el procés: explotacions de bestiar, escorxador, sala d´especejament, laboratori, màquines de transformació i xarxa de distribució per a la venda directa a carnisseries, restaurants, hotels, etcètera.

L’any 1982 un grup de 39 ramaders de la zona de Felanitx i voltants es juntaren per constituir una SAT. Inicialment tenien una carnisseria al centre de Felanitx, però com aquesta quedà petita per tota l’activitat que desenvolupaven, decidiren arribar a un acord amb l’ajuntament perquè es pogués habilitar l’antic escorxador, que es trovava en desús i reformaren unes instal·lacions, que avui en dia estan totalment modernitzades, amb les darreres tecnologies i adaptades a les normatives europees. L’empresa ha crescut durant els darrers anys i a dia d’avui dóna feina a més de 50 persones, sent un referent del sector primari de la zona de llevant de Mallorca.

Un cop acabada la visita, varem poder comptar amb un guia d’exepció, l’historiador Mn. Pere Xamena Fiol, soci d’honor d’ARCA de l’any 2008. Mn. Xamena ens introduí a la història de la parròquia de Sant Miquel i al convent de Sant Agustí.

L’església parroquial de Sant Miquel

Va esser construida els anys 1551-1603. Els mestres picapedrers que hi treballaren foren els germans Jordi i Antoni Genovard. El coronament xurrigueresc de la façana és obra de devers l’any 1746, feta segons el dibuix del caputxí Pare Gaietà de Mallorca. El rector D. Pere Antoni Mayol empedrà el replà i construí, els anys 1685 – 87, l’escalinata. Cap allà l’any 1710 el rector Mn. Miquel Soler, els anys 1727 – 1730 edificà la capella del Roser amb planols de l’arquitecte Joan d’AragóAquesta esglèsia va ocupar el solar d’una esglèsia anterior més petita, que anaven derruint a mesura que alçaven l’actual. Una tercera esglèsia més primitiva és la incorporada a l’edifici de la Rectoria, restaurada recentment, edificada probablement en el segle XIV.
El titular de la parroquia va esser en un principi Santa Maria. Devers l’any 1375 i probablement en ocasió de la construcció d’un nou temple, va esser canviat per Sant Miquel.

El convent de Sant Agustí


Fou fundat l'any 1603 per l'ordre agustiniana a Felanitx. La comunitat que començà amb tres membres, a finals del segle XVII es componia de vint-i-un. L’any 1727 arribaren a vint-i-vuit. Durant el segle XIX eren una vintena.L’any 1821 foren exclaustrats pel Govern constitucional. L’any 1823, una vegada abolida la Constitució, tornaren al Convent. L’any 1835, fou el de l’exclaustració definitiva.
Els frares construïren un edifici-convent amb claustre, acabat l’any 1690.Fou engrandit a principis dels segle XVIII. Després de l’exclaustració aquest edifici amb el laustre fou subhastat pel Govern liberal i venut per 139.000.- reals (1844). Posteriorment fou revenut i parcel.lat i el claustre detruït.l’any 1901 la Diòcesi pogué comprar per 125 duros la part superior de l’ala adosada a l’església.
La primera esglèsia dels Agustins era molt petita i pobra. L’actual fou construida els anys 1646 – 1699. La capella gran de Sant Nicolau de Toentí fou bastida els anys 1715 – 1748.

28 de juny 2010

Presentació del llibre "Calvià a través del tiempo"

El dia 22 de juny fou presentat a sa Societat (Calvià) el llibre Calvià a través del tiempo, treball realitzat per Xavier Terrasa García junt amb Ediciones Amberley i que recull imatges antigues de Calvià, comparades amb el seu estat actual. Es poden veure el canvis que ha patit Calvià, majoritariament a la costa, però també ens sorprenen alguns aspectes que no han canviat tant, a la costa de Portals Vells o a les localitats de Calvià i es Capdellà..

La presentació comptà amb la presència d'Antoni Salas Fuster, autor del llibre Palma ahir, Palma avui, qui feu un discurs en favor d'un creixement urbanístic moderat i controlat, per no repetir els excessos que s'han comès als municipis de Palma, Calvià o altres indrets de l'illa de Mallorca.

També hi va participar Carlos Garrido Torres, escriptor i periodista, qui deleitar al públic amb un gran discurs, optimista, ençalsant els valors naturals i patrimonials, que encara conserva Calvià a dia d'avui. Segons Garrido, aquesta és la línea cap a on s'ha d'avançar per atreure als turistes que volen visitar Mallorca i més concretament Calvià.

L'acte de presentació comptà amb la venda de llibres, a un preu de 16 euros, els quals es poden conseguir a la Papereria es Kiosco (C/ Sor Rosenda, 3. Calvià) i a Palma a les llibreries Embat (Pge. Papa Joan XXIII, 5 E. C.C. Los Geranios) i Sagitari (Avinguda Joan Miró, 62).

24 de juny 2010

Destruint la barriada de Santa Catalina

Nou edifici que fa malbé l’harmonia del conjunt.
Al carrer Villalonga número 27, a la part alta de la barriada de Santa Catalina de Palma, han construït un edifici que romp, una vegada més, el conjunt estètic de la barriada històrica
Per a ARCA aquest fet és especialment greu ja que la façana de l’edifici que hi havia prèviament, tenia uns detalls florals modernistes que ornaven les finestres i la porta, donant una personalitat a l’immoble.

L’edifici actual, modern, potser molt adient per estar ubicat a una barriada moderna, però a Santa Catalina tan sols demostra menyspreu i falta de sensibilitat.

Responsables d’aquesta desfeta: ARCA senyala tres responsables ó culpables d'aquesta situació:

1- Una normativa obsoleta i irrespectuosa amb el conjunt històric de la barriada de Santa Catalina, una de les més antigues de Palma.
2- Els tècnics responsables del projecte que no tan sols varen ignorar el valor estètic i sentimental dels detalls modernistes de la façana prèviament existent, sinó que varen dissenyar un nou espai totalment aliè al seu entorn.
3- Els propietaris, l’ordre carmelita que actuaren sense cap criteri ni sensibilitat cap al patrimoni històric més humil de les barriades senzilles de Palma.
ARCA ja havia avisat de la imminent pèrdua de la façana modernista el més de juliol de 2008 dins la seva campanya “Fotos per a la reflexió” de la que vos enviam l'enllaç al blog d'ARCA Detalls modernistes que poden desaparèixer, com tants d’altres s’esvaeixen a la nostra ciutat

No obstant és doblement greu la immersió d’aquest nou edifici que destorba totalment la bellesa de Santa Catalina. És lícita i desitjable la incorporació de nous conceptes i materials a l’arquitectura, però no a Santa Catalina.

Des d’ARCA hem demanat infructuosament a l’Ajuntament de Palma tant aquesta legislatura com l’anterior, que s’evitin fets com aquest que avui denunciam.
La modificació de Pla General arribarà tard per molts espais urbans que cal conservar. Mentre, s’han de prendre mesures eficaces, però la voluntat dels tècnics i dels polítics, moltes vegades no ajuden.

diariodemallorca.es 25-6-2010 ARCA denuncia la destrucción de otro inmueble modernista

21 de juny 2010

Recorregut embARCA't:“Campanet: Poesia i patrimoni al món de Llorenç Riber”.



El passat dissabte, dia 19 de juny organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Campanet: Poesia i patrimoni al món de Llorenç Riber”, el qual fou dirigit pel professor de la UIB Damià Pons i Pons i amb el patrocini de la direcció general de Cultura del Govern Balear.


Llorenç Riber i Campins (Campanet 1881-1958).

1. VISIÓ DE CAMPANET (des de la plaça de Son Bordoi): Contemplació de les cases d'alguns dels carrers i places, de la carena de muntanyes de la serra de Tramuntana, dels pobles de Moscari, Selva i Caimari i de la planura per la qual discorre el camí vell d'Inca. El panorama que descriu Riber és el que es veia des de la part de darrera de la casa on va néixer, situada al costat del convent de les monges agustines, ben davant la part oest de l'església parroquial.


2. RIBER, FILL IL·LUSTRE DE CAMPANET (davant sa Rectoria): El 25 de juliol de 1928 es va celebrar l'acte públic de proclamació de Llorenç Riber com a Fill Il·lustre de Campanet. El poeta Guillem Colom va llegir una extensa i detallada biografia de l'homenatjat, que es va publicar a la revista La Nostra Terra. Igualment va ser en aquesta ocasió quan li fou dedicat un carrer, el mateix que en l'actualitat du el seu nom.

3. LA CASA NADIUA (plaça del rector Tamorer): Riber va néixer en una casa que estava situada entre el convent de les monges agustines i l'antic hostal de Can Amer. En l'actualitat és la número 4 de la plaça. L'edifici actual és el resultat de la reforma de la planta baixa originària, a la qual, a més a més, s'hi afegiren els dos pisos que ara hi ha.

4. EL CONVENT DE LES MONGES AGUSTINES (plaça del rector Tamorer): Riber va aprendre les primeres lletres amb la monja agustina Sor Teoctista, el nom civil de la qual era Francesca Artigues Morei.

5. L'EIXAM (plaça del rector Tamorer): A la paret del costat del portal del Fossar de l'església parroquial, a diferents altures, hi ha diversos forats. Tal volta en un s'hi va posar l'eixam que Riber descriu i evoca a La minyonia. O per ventura el forat era a la torre del campanar.

6. EL MONUMENT (plaça del rector Tamorer): Es va inaugurar l'11 d'octubre de 1959, coincidint amb el primer aniversari de la mort del poeta. El varen promoure els Amics de Riber, una associació de campaneters que li tenien gran veneració. El bust de bronze és obra de l'escultora Remígia Caubet, que el va esculpir gratuïtament.


7. L'ESGLÉSIA (plaça Major): A la sagristia de l'església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) hi podem veure el retrat de Riber que va pintar Antoni Llobet l'any 1963. Hi apareix amb una doble Creu d'Alfons X el Savi, com a penjoll i com a decoració, i amb un volum de La Minyonia entre les mans. Al seu interior es localitzen dos episodis de La Minyonia: el de l'obertura de la tomba del rector Tamorer (1661-1743) i el de l'afollament del niu de l'òliba, aquest darrer es troba en el capítol VIII de l'obra.


8. ACTE D'IMPOSICIÓ DE LA GRAN CREU D'ALFONS X EL SAVI (plaça Major): La Gran Creu d'Alfons X el Savi li va ser atorgada a partir d'una petició que havia fet l'Ajuntament en la sessió del 2 de juliol de 1952. Al BOE de dia 6 de gener de 1953 es va fer pública la concessió. La condecoració li fou entregada pel ministre Joaquín Ruiz-Jiménez el 10 de març de 1953 en un acte multitudinari i amb una presència important de gent de fora poble, que es va celebrar a l'actual plaça Major.

9. CAS METGE DOLS (plaça Major): Davant per davant de l'església parroquial, i a l'altra costat de la plaça, hi ha l'edifici de Cas Metge Dols, que en l'actualitat és l'Ajuntament del poble. A la segona planta, al saló de plens, hi ha els retrats dels dos campaneters més il·lustres: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1864-1920), pintat per Josep Pons Frau, i Llorenç Riber, pintat per Pere Josep Barceló. Ambdós varen ser instal·lats a l'anterior Casa de la Vila, situada al carrer Major, l'any 1928.


10. L'ESCOLA (carrer Major, 25. Edifici de l'antiga Casa Consistorial): La Casa de la Vila (construïda entre el 1879 i el 1889, a partir d'un projecte de l'arquitecte Joaquim Pavia) vista des de l'exterior. A l'interior de l'edifici s'hi ubicava l'escola, que la memòria de riber evoca com a profundament desarrelada i castellanitzadora.

11. LA CASA ON VA VIURE EL POETA (carrer Major, 27): La casa, coneguda prèviament amb el nom de Can Ros, era propietat de Riber. La va comprar l'any 1942, encara que abans ja hi vivia. Hi habitaven la seva mare, Catalina Campins Pons, i les germanes Catalina, Magdalena i Margalida. l'escriptor hi passava les festes de Nadal i Pasqua i bona part dels mesos d'estiu. Al primer pis hi tenia el despatx.

12. EL CAMÍ DE CAIMARI: Campanet-Creuer de Binibona-Moscari- Campanet. En aquest camí hi succeeixen els episodis del mercader eivissenc que va ser assassinat i el del padrí del mateix escriptor, en Llorenç Campins, que un dia, mentre retornava a ca seva, després d'una jornada de treball en la construcció de l'església de Caimari, hi va trobar un talec, que ell va imaginar ple d'or i riqueses abans de descobrir que tan sols era un niu de puputs. Durant les estades al poble, l'escriptor acostumava a anar-hi a passejar.

13. L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL (vista panoràmica des del cementeri): Fou construïda el segle XIII, immediatament després de la conquesta catalana. Ja apareix documentada l'any 1248 a la butlla del papa Innocenci IV. A les darreries del segle XV, fou objecte d'una important transformació. Al costat de l'església hi ha un cementeri que va ser utilitzat fins a la inauguració, l'any 1927, de l'actual cementeri de Son Roig.

14. LA TOMBA (Son Roig, cementeri de Campanet): Llorenç Riber va morir als 77 anys, a les 1'30 hores del dissabte dia 11 d'octubre de 1958, a conseq¨`encia d'una hemorràgia intestinal. El seu funeral es va celebrar dia 13, a les 10 del matí, a l'església parroquial del poble. Els campaneters hi van participar de manera multitudinària. També hi assistiren el president de la Diputació Provincial, el rector del Santuari de Lluc, i representants de les institucions següents: el Bisbat, la Real Academia de la Lengua Española (l'escriptor Camilo José Cela), l'Escola Lul·lista Maioricense, la Societat Arqueològica Lul·liana, l'Institut Ramon Llull, l'Associació de la Premsa de Mallorca, el Diario de Mallorca, el Seminari de Palma, l'Associació d'Antics Blavets. I també de diferents parròquies de l'illa. Del món cultural mallorquí, almenys hi hagué Guillem Colom, Francesc de Borja Moll, Joan Pons i Marquès, Sebastià Garcies Palou i Bartomeu Torres Gost.

Text: Damià Pons i Pons. Itinerari literari pels espais campaneters viscuts i escrits per Llorenç Riber. Consell de Mallorca, 2008.

18 de juny 2010

Presentació del projecte de la reconstrucció virtual de les Torres del Temple

En el marc del projecte de restauració de les Torres del Temple, que impulsa la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística, l’any passat es va realitzar una excavació arqueològica que ha permès identificar les diferents fases constructives del monument.

Amb les dades obtingudes s’ha realitzat una interessant tasca de reconstrucció virtual de l’aspecte de les Torres del Temple en cada una de les tres grans fases originals. Els resultats d'aquesta recerca varen ser presentats a Can Weyler.

Hi varen intervenir:
-Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.
-Josep Masot, vicepresident d’ARCA.
-Llorenç Vila, arqueòleg responsable de l’excavació de Torres del Temple.
INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LES TORRES DEL TEMPLE

Les torres del Temple representen una de les construccions més emblemàtiques del nucli històric de Palma. Des de la seva construcció com a fortalesa militar en època islàmica, les torres han estat objecte de divereses remodelacions que han modificat la seva aparença original. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2009 per encàrrec de la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i l'EMOP, SA ha permès identificar tres fases principals d'especial rellevància arqueològica, així com els materials i mètodes emprats en la seva construcció.

FASE I

Inicialment, les torres es varen construir a partir d'un cos massís de tàpia d'un volum de 253,47 m3 fins a arribar a una alçada original de 17,87 m.

Les dues torres estaven connectades amb un pas franc que funcionava de defensa principal de la porta, a més de pel pas de ronda situat en el que avui és la segona planta de l'edifici. Ambdues torres estaven coronades per merlets de punta de diamant, la majoria dels quals encara es conseren fossilitzats a les parets del tercer pis.

A l'espera dels resultats de les datacions per C14, el material ceràmic recuperat suggereix una data de construcció del primer quart de segle XII.

FASE II

La primera gran reforma és produeix en motiu d'un episodi bèl·lic de gran magnitud, molt probablement també en època islàmica. Els danys més importants es localitzen tant en la torre septentrional com en la porta d'entrada, les quals han de ser reconstruïdes pràcticament en la seva totalitat.

La fortalesa és reforçada mitjançant un folre de pedra i es torna a alçar la torre septentrional amb un sistema similar de tàpia encofrada. La porta és substituïda per una de menor alçada cosa que incrementa la precisió del sistema de defensa frontal.

FASE III

La segona gran reforma és una obra que se situa ja clarament en època cristiana i, per tant, atribuïble a l'ordre del Temple. En aquesta fase l'aparença de l'edifici canvia notablement: el que eren dues torres de defensa d'una doble porta, es transforma amb un edifici tancat per la part posterior.

El projecte d'aquesta fase es centra en la construcció d'espais oberts (com és el cas de la gran sala presidida per un arc apuntat de 7,13 m d'alçada i 3,84 m de llum), noves estances (com el cas de l'habitació del Comanador de l'ordre, identificada en el que avui seria l'entresòl de la torre septentrional), així com de nous accessos (com el portal obert en el lateral entre les dues portes principals, o l'escala de caragol que connectava la cambra del Comandador amb la gran sala de l'arc apuntat gòtic).

dBalears.cat 18-6-2010 Dues torres, tres històries

14 de juny 2010

IIIª visita agrària a Embotits la Lluna i s'Estel Nou, amb una passejada per Sóller

ARCA amb el patrocini de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear organitzen la 3ª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. La propera visita es durà a terme, dissabte dia 12 de juny al poble de Sóller, on farem una doble visita a l’empresa centenària d’Embotits la Lluna i a s’Estel Nou.

- Embotits la Lluna és l’empresa d’embotits més antiga de Mallorca, creada a l’any 1900 per Josep Aguiló, amb seu al centric carrer solleric de la Lluna. Poc temps després, aquest local quedà petit i la fàbrica es traslladà a l’avinguda d’Astúries, on actualment encara funciona amb una convinació d’aspecte antic i tradicional, i unes noves instal·lacions modernes adaptades al segle XXI.

L’empresa estigué sota domini de la família Aguiló, fins que a la dècada dels ’80 fou comprada per Bartomeu Frau, actual propietari, qui ha sabut adaptar-se als temps que corren, però sense oblidar la tradició d’aquesta empresa centenària. La fàbrica conserva un espai, on hi ha un petit museu, on es pot veure l’antiga maquinària, els llibres de comptabilitat, fotografies i diferents curiositats de com era la vida a la fàbrica.

- S’Estel Nou és una associació sense ànim de lucre creada a la vall de Sóller a l’any 1981. La seva finalitat és treballar per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica i les seves famílies. Aquest centre ocupacional desenvolupa una gran tasca social i dóna feina a aquest col·lectiu social, els quals produeixen les famoses confitures elaborades a Sóller amb fruites de Mallorca. Producció ecològica, amb matèria prima de qualitat i on els seus beneficis ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica.

10 de juny 2010

ARCA ha aconseguit una fotografia del Jardí històric de la cel·la de la Cartoixa que va ser destruït el passat més de març

Hem fet arribar la fotografia al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Valldemosa per a que ajudi a la restitució respectant l’original

Com recordaran el passat més d’abril ARCA va denunciar davant la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca i al mateix Ajuntament de Valldemosa les obres il·legals i la destrucció del Jardí històric d’una de les cel·les de la Cartoixa, declarada Bé d’Interès Cultural.

Aquesta fotografia pot ser una referència important per a la obligada restitució del Jardí, tal i com es va comprometre el batle de Valldemosa, Sr. Francesc Mulet. El canvi de batlia produït fas unes setmanes entenem que no ha suposat cap canvi en aquesta qüestió. L’anterior batle ens va assegurar que havia obert un expedient sancionador i havia aturat les obres. A més, que a petició d’ARCA la seva intenció era obligar a la restitució del jardí.
ARCA aconsella que per aconseguir una restitució digna es recorri a les persones expertes, estudiosos i llicenciat en història de l’art que coneixen el tema. A Mallorca n’hi ha professionals amb gran experiència. A més els jardins de les cel·les veïnes es conserven i es poden agafar com a models. La fotografia que avui vos enviam, ajudarà encara més a una restitució digna.

ARCA demanarà a l’Ajuntament de Valldemosa i al Consell, l’estat de l’expedient per la destrucció del jardí històric d’una de les cel·les de la Cartoixa i ser informada puntualment dels avenços en aquesta necessària restitució.

Sembla que els propietaris sabien que actuaven fora de la legalitat

Ha quedat confirmat que la intenció dels propietaris, que viuen a Madrid i gaudeixen de formació cultural i possibilitats econòmiques, era fer-se una petita piscina i transformar l’antic hort del Cartoixà que habitava aquella cel·la en un pati d’apartament d’estiu. Sembla, a més, que varen ser avisats per un constructor de que les seves pretensions no s’ajustaven a la legalitat, però el propietari va assumir el risc i la responsabilitat del que pogués passar.
L’entrada i sortida de material s’efectuava a escassos metres de l’edifici municipal i sembla que ningú excepte la persona que ho va denunciar a ARCA va fer res per impedir la destrucció.

7 de juny 2010

ARCA DEMANA A L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ QUE LES SANCIONS INTERPOSADES AL PROPIETARI DES CASTELLET PUGUIN SERVIR PER RESTAURAR EL SEU MOLÍ

El passat divendres 28 de maig es va fer públic que l’Ajuntament de Calvià havia paralitzat a instàncies d’ARCA, les obres sense permís que estaven fent als voltants del molí des Castellet.
La nostra entitat demana a l’Ajuntament de Calvià un seguiment del cas de les obres il·legals al voltant del molí des Castellet i que no es tanqui l’expedient amb una sanció administrativa, sinó que cal dur aquest assumpte fins al final, perquè marqui un precedent contra qualsevol altre infractor.
Creiem que seria interessant que les sancions interposades al propietari poguessin servir per a restaurar el molí des Castellet, element etnològic que forma part de Catàleg de Béns a Protegir amb el numero d’inventari nº 79 de l’Ajuntament de Calvià.
El moli fariner, datat de 1830, i sense ús des de fa 100 anys presenta un estat de conservació lamentable. La seva part interior es troba totalment enfonsada i els seu murs exteriors presenten diversos cruis, el que fa que aquest bé històric pugui esbucar-se en qualsevol moment, sino s’adopta una solució urgent.

NO AL TANCAMENT DEL CAMÍ AL MOLÍ DES CASTELLET
A part d’aquest cas, el mateix propietari té la intenció de tancar el pas al molí des Castellet, via rural d’us de domini públic i utilitzada pels calvianers des de finals del segle XIX, on es celebrava anualment el pancaritat i altres activitats lúdico-esportives fins a l’actualitat.
S’ha començat una campanya de recollida de signatures perquè els calvianers demanin a l’Ajuntament de Calvià el no tancament d’aquest camí.


diariodemallorca.es 8-6-2010 ARCA pide que la multa por las obras del molino se destine a su restauración

6 de juny 2010

ARCA visita la Fundació Yannick i Ben Jakober

ARCA organitzà el passat dissabte, 5 juny una visita exclusiva per als socis de la nostra entitat a la Fundació Yannick i Ben Jakober. La visita va servir perquè els nostres socis poguessin conèixer la finca de sa Bassa Blanca (Alcúdia) i veure tot el seu potencial artístic i cultural, motiu pel qual ARCA ha demanat al Consell de Mallorca que sigui declarada com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

Els nostres socis pogueren gaudir del jardí de roses, que en aquesta època primaveral presenta amb energia una intenssa sensació cromàtica i aromàtica, dins una paratge natural de la costa de Mallorca. També tengueren l'oportunitat de gaudir de l'exposició "Nins" amb retrats dels segle XVI al XIX de diferents escoles europees. I finalment, pogueren visitar l'nterior de la casa, obra de l'arquitecte egipci Hassan Fathy, on hi ha tota una col·lecció d'art contemporani i un interessant enteixinat de 1498.

3 de juny 2010

ARCA CELEBRA LA PROTECCIÓ DES GUIX

El ple del Consell de Mallorca avui, dijous de 3 de juny, ha decidit que la urbanització des Guix serà desclassificada i no es podrà urbanitzar a l’entorn de Lluc.
Han estat varis anys de lluita i reivindicació, per arribar fins aquest punt, on especialment un col·lectiu amb el lema Salvem es Guix, integrat per l’Associació d’Antics Blavets, el GOB i ARCA han encapçalat un moviment popular i de pressió contra la urbanització des Guix (Escorca).

ARCA celebra la decisió on la majoria dels grups polítics han estat coherents i han apostat per preservar un espai emblemàtic i no destruir la imatge global conservada de la serra de Tramuntana

Aquest fet és especialment important per aconseguir la categoria de Patrimoni de la Humanitat pel conjunt de la serra. Aquests fets que demostren respecte pel patrimoni natural i etnològic, garanteixen el futur econòmic de les nostres illes, ja que son polos d’atracció per visitants de categoria.

ARCA anima a tots els partits polítics a que es continuï amb polítiques respectuoses com aquesta.

1 de juny 2010

Acte per a la protecció de l'entorn de Lluc

L'Associació d'Antics Blavets, ARCA i el GOB organitzen un acte reivindicatiu per reclamar la desclassificació de la urbanització d'Es Guix.

La urbanització d'aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana, malauradament, continua sent motiu de reivindicació. La desclassificació de la urbanització d'Es Guix dista encara de fer-se efectiva per les diferències de parer entre les diferents forces polítiques al Consell de Mallorca.

Lluc és sagrat i el seu entorn excepcional. Cal protegir Es Guix de

manera definitiva i restaurar aquest entorn natural i paisatgístic. Per tot això, les entitats que formam el Col·lectiu en Defensa de Lluc, organitzarem Can Alcover, un acte cívic per reivindicar, un cop més, la protecció d'aquest entorn.
__________________
_______________________________________________________________________

Text presentat a l’acte en defensa d’Es Guix del dia 31 de maig de 2010 organitzat per GOB, ARCA i Antics Blavets a Can Alcover, llegit pel president d'ARCA, Pere Ollers



Es Guix

La finca de Can Guix deu el seu nom al material mineral que s’extreia de la muntanya.

El camí vell de Lluc que uneix Caimari i el monestir, era pas obligat pels desplaçaments a peu i amb animals de càrrega fins a la construcció de la carretera actual. El Camí vell de Lluc ara és una travessa de muntanya on ja a prop del final del recorregut, apareixen les fites de les Cases des Guix, la font del mateix nom, amb la seva vegetació de jonc i falgueres i es pont just abans des Coll de Sa Batalla.

Fa molts anys que es Guix podria haver estar fet malbé per sempre, però la urbanització que es va començar els anys vuitanta, mai va tenir èxit. La cicatriu que ha produït l’urbanització fins ara és petita. I per això ara és el moment de suturar-la.

No obstant, els darrers temps, en lloc de voler guarir la ferida, han incrementat la pressió per a que es densifiqui la construcció a la zona, pretenent crear un nucli de població desmesurat i fals, ficat amb cunya i que provocaria una alteració irreparable a la estètica i l'ètica de la nostra Serra.

Sembla que qualque dirigent polític no vol que Escorca continuï essent un dels indrets més espectaculars i diversos de la nostra terra. Cala Tuent, el Torrent de Pareis, el santuari, el monestir i l’entorn de Lluc, els alzinars, l’Ermita, les possessions, les fonts, els camins, les sitges, les barraques, les marjades conformen un paradís per a nosaltres i per a qui ens visita. Per destruir l’Eden volen crear una “Aldea Turística” que més aviat seria una “Aldea Fastasma”, posats a utilitzar paraules foranies.

El turisme és una font de riquesa per Mallorca. Però durant anys, l’ambició de guanyar doblers ràpids a costa de qualsevol preu ha provocat uns efectes secundaris negatius. Gran part de la costa destruïda, els arenals més importants envaïts per les construccions i ara unes recionversions on s'invertiran una barbaritat de doblers públics previstos per reconversions.

Per tant, hi ha massa proves que les iniciatives turístiques han suposat grans avanços, però també han comés greus i de vegades imperdonables equivocacions. El futur econòmic ha de viure un canvi de rumb real i ràpid. No hi haurà salvació de la industria turística si no es respecta el patrimoni paisatgístic, arquitectònic, etnològic i cultural de Mallorca.


Així, podem dir que és necessari que el patrimoni passi de ser la víctima, a ser el redemptor. És aquesta filosofia la que ha d'impulsar la figura de Serra de Tramuntana Patrimoni de l’Humanitat.


No tan sols mourem un dit per la Serra, com ens aconsellan des del Consell, nosaltres hem mogut i mourem tots els dits que faci falta.