Visita als Betlems de Palma.

Dimarts 27 de desembre a les 17'00h.

Dirigida per Gabriel Barceló Català.

Aquesta activitat es troba emmarcada dins la tradició i les festes de Nadal i com ve sent tradicional, ARCA l'ofereix anualment, per tal de descobrir i donar a conèixer un tast d'aquest patrimoni cultural molt arrelat a la nostra societat. 

L'activitat s'iniciarà a la seu d'ARCA amb una presentació sobre la història dels Betlems, curiosotats, detalls d'alguns exemples a altres indrets i la iconografia de Nadal.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Informació i inscripcions a: arcainforma@arcapatrimoni.net

Amb el suport de 

ARCA CONSUDERA QUE LA PLAÇA DE CAIMARI HA DE CONSERVAR LES SEVES CARACTERÍTIQUES ACTUALS

El projecte de rememorar les marjades de la Serra destruint la plaça major existent, ens sembla inassumible

Fer-la més accessible o recuperar l'aljub que hi ha sota ella no ha d' implicar la seva destrucció

La memòria visual vinculada, als espais públics significatius, s'ha de preservar perquè forma part del patrimoni de moltes generacions

L’Ajuntament de Selva ha presentat un projecte de transformació de la Plaça Major de Caimari a una subvenció del Consell de Mallorca.

L’esmentat projecte és, al nostre criteri inacceptable perquè implica la despersonalització del lloc neuràlgic de Caimari. 

ARCA qüestiona que accedir a una subvenció del Consell de Mallorca pugui tenir com a conseqüència pèrdua de caràcter i Patrimoni paisatgístic. Una plaça d’un poble ha de ser producte del consens de la població i no un impuls de novetat per aprofitar una subvenció.

Recuperar un aljub, és ben interessant tot i que són llocs complicats per intervenir. Sembla que aquest, a més es va crear aprofitant el buit que va quedar quan es va treure pedra per a la construcció de l'Església, segons explica el doctor en  Geografia i professor de la UIB Antoni Ordines, que ha recollit gran part de la història de la comarca.

La idea de transformar en marjades la plaça, tal i com recull el projecte,  sembla una visió  urbanita de traslladar el camp a la ciutat i en aquest cas, és especialment absurd des del moment en que Caimari i paisatge de marjades "reals" són indissolubles. 

Una plaça de poble no és un espai enjardinat perquè quedi maco. És on es desenvolupen els actes socials i els privats, el mercat, les reunions amb les amistats... Tot esdeveniments públics i vivències  personals vinculades a unes pedres i a un paisatge. 

Hem perdut massa places emblemàtiques a Mallorca. A Palma gairebé totes i a Selva ja hem patit recentment una despersonalització innecessària. 

Des d'ARCA demanam que, a Caimari, no es torni a caure a la mateixa errada. Que la intervenció a la plaça sigui la mínima necessària per dotar-la d’accessibilitat i recuperar l’aljub, però que es conservi el màxim del que hi ha, ja que està vinculat a la memòria i conforma un conjunt.

Conservar el record del paisatge, és una manera d'unir el passat i el futur. 

ARCA ha aconseguit que l'edifici de Bisbe Massanet 22 de Gaspar Reynés preservi part de la memòria paisatgística.

ARCA ha aconseguit salvar una part de l’edifici del carrer Bisbe Massanet 22, construit a l’any 1905 pel mestre d’obres  Gaspar Reynés i que va ser una antiga escola republicana

Aquesta setmana s’ha aprovat el nou projecte que conserva la façana i permetrà preservar el record històric.

ARCA havia demanat la conservació íntegra i ho havia solicitat tant al Consell de Mallorca com a Cort. El Consell de Mallorca va considerar que s’havia d’incloure al catàleg de Palma i la regidoria d'urbanime tan sols li va donar una protecció ambiental.

Tot i que la preservació és al nostre criteri insuficient, no podem estar de manifestar la nostra satisfacció de que com a mínim es preservi el record històric i paisatgístic.

ARCA, el mes de gener de 2020 va aconseguir que es retiràs de l’ordre del dia del Consell de Gerència d'Urbanisme la demolició íntegra de l’immoble. ARCA va argumentar valors paisatgístics i arquitectònics.

Posteriorment vàrem descubrir més importants valors afegits; Bisbe Massanert 22 havia estat una escola republicana i funcionà fins a la construcció de Santa Isabel; també l’autor de l’immoble era una persona destacada a la ciutat: Gaspar Reynés.

És a dir l’immoble tenia valors paisatgístics, històrics, d’autoria i arquitectònics. I els mantindrà en gran part.

L’Ajuntament de Palma, al atorgar-li tan sols una protecció ambiental, li permet crèixer al primer aiguavés i des d’ARCA havíem demanat que, ja que no es concedia la protecció íntegra, com a mínim tan sols es pogués créixer al segón aiguavés. Per això el nostre vot a la comissió de Centre Històric i Catàleg va ser d'abstenció.

En qualsevol cas no deixa de ser un triomf de la nostra entitat i per tant de la ciutadania, haver estat atents, alertant a qui governa i aconseguit que, com a mínim en part siguin ateses les nostres peticions de preservació del patrimoni.

Confiem que la nova edficació sàpiga posar en valor afegit aquesta càrrega histórica de la construcció.

Rosa Planas remou la cultura i la reivindicació a Palma en una visita organitzada per ARCA

Interessant i reivindicativa la sortida d'ARCA guiada per l'escriptora Rosa Planas i Àngels Fermoselle ahir diumenge.

A l’itinerari contra les pintades vandàliques d’ARCA es va reclamar que pintada feta, pintada esborrada.

Rosa Planas va remoure la cultura i la reivindicació a Palma, ahir diumenge dia 20 de novembre. 

Convents, carrerons que no passen, i la lluita contra les pintades vandàliques protagonitzaren el matí.

Una vintena de persones gaudiren d'aquest recorregut. A la fotografia, una part del grup posa davant una pintada de la vista de Can Berga, que fa més de tres anys que hi romàn.

La reivindicació és clara: la manera més efectiva de recuperar la neteja de les parets de Palma és:" Pintada feta, pintada esborrada".

L'Ajuntament de Palma ha de remoure tots els obstacles que es trobi i assumir la seva responsabilitat de netejar tota la ciutat. El que fa fins ara és molt insuficient i la bellesa i rica història de la nostra ciutat es mereix unes parets netes de pintades vandàliques.

A ARCA ens resulta inconcebible que ni tan sols es netegin alguns dels espais públics pels quals va transcórrer la visita guiada, com és el recó de la font del carrer del Jardí Botànic o l'estàtua del cardenal Despuig a la plaça de Santa Magdalena, que encara té l'esvàstica pintada a la mà.

Amb el suport de:

ARCA demana esborrar i perseguir a l'autoria que ha realitzat una pintada a la murada de Palma.

 ARCA DEMANA QUE S'ESBORRI AMB URGÈNCIA I QUE S'INVESTIGUI LA NOVA PINTADA APAREGUDA A LA MURADA DE PALMA

S'HA D'EVITAR L'EFECTE CONTAGI

S'HA DE PERSEGUIR COM UN DELICTE CONTRA EL PATRIMONI

ARCA demana que la pintada apareguda fa pocs dies al Baluard d'en Berard de la murada de Palma, sigui esborrada de manera urgent per així evitar l'efecte contagi i que puguin aparèixer més.

També demanam que siguin investigats els fets, agafant les fotografies i mostres necessàries abans de ser esborrada, per procedir a la investigació i intentar trobar les persones responsables d'aquest atemptat contra el Patrimoni. la història i el paisatge urbà. La murada de Palma és un element patrimonial de primer ordre, amb màxima protecció patrimonial i, per tant, malmenar-la constitueix un delicte contra el Patrimoni, segons recull la llei.

ARCA fa anys que demana a les autoritats de Cort que esborrin de manera immediata les pintades que apareguin a qualsevol superfície, sigui pública o privada. És la millor manera d'evitar que apareguin més i és el que s'ha fet a la resta d'Europa per combatre-les. Cort no actua amb la suficient diligència i no remou els obstacles que facilitaria la recuperació d'una imatge de la nostra ciutat, que ara està molt degradada

En elcas d'aquesta agressió al Baluard d'en Berard, es tracta d'un espai públic i, per tant, no hi ha cap entrebanc perquè Cort actuï de manera immediata esborrant i investigant, per evitar mals majors.

Recorregut embARCA't: "Palma: la bellesa del patrimoni i el maltractament del vandalisme".

Diumenge 20 de novembre a les 10'00h.

Dirigida per Rosa Planas i Àngels  Fermoselle.

L'escriptora Rosa Planas ens guiarà pels carrerons de Ciutat relatant una part dels seus secrets i la petjada del passat. Monestirs, edificis singulars i un entramat únic, agredit també per un vandalisme intolerable en forma de pintades. Àngels Fermoselle ressaltarà més aquest aspecte reivindicatiu de la sortida.

Passarem una part del matí del diumenge aprenent i sentint que reivindicam Palma.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades:

arcainforma@arcapatrimoni.net

Amb el suport de :

Les fonts de ferro de Santa Catalina i de Son Fortesa han tornat al seu lloc.

ARCA havia denunciat la seva substitució per altres que perjudiquen el paisatge de la ciutat i a més feien desaparèixer l’emprempta dels nostres records

Ho valoram positivament però reclamam que hi tornin altres que també s’havien retirat

A les fotografies que adjuntam es pot veure com la de Santa Catalina, davant l'església de Sant Magí, aporta en positiu al paisatge urbà, al contrari de la moderna que era un artefacte aliè a l'estètica de l'entorn. A Son Fortesa, el que han fet ha estat tornar a col·locar el model antic a uns metres de la nova, mantenint les dues. 

Santa Catalina. Font d'impacte negatiu.
 Juliol 2022

Santa Catalina. Font recuperada.
Novembre 2022

Des d’ARCA valoram positivament que s’hagi atès la petició de la nostra entitat en aquests dos casos i també en el de Son Serra, però hi ha d’altres més que també han de tornar al seu lloc. Són els casos del Amanecer, el Secar de la Real, el Molinar i el Portixol.

Les noves fonts no milloren el paisatge i es varen instal·lar pensant en els turistes condicionant a pitjor la imatge de la ciutat. 

ARCA va demanar que es tornasin a col·locar les fonts de ferro en el seu emplaçament original, ja que és una manera de conservar la memòria real de les vivències vinculades, a l'espai públic. 

Valoram positivament la voluntat del regidor de rectificar, i esperem i demanam que aquesta sigui completa i no parcial. 

EMAYA no ha fet públic el llistat de fonts substituïdes per poder recuperar-les. Estaria bé que ho fes. 

Incomprensiblement, aprofitant les conduccions d'aigua ja existents s'havien llevat moltes de ses "manxetes" dels distints barris que ja formaven part de la nostra història recent.

El canvi de font de ferro i base similar a pedra per una de moderna estructura de plàstic i alumini que resistirà malament el pas del temps, no és acceptable, per molta osmosi que tengui.

Son Fortesa. Font recuperada.
Novembre 2022

Desprès de  la denúncia pública d'ARCA, la insatisfacció de la ciutadania ha estat patent. Les xarxes socials anaven plenes... I a ARCA ens han arribat peticions d'altres barris també. 

El valor patrimonial de ses manxetes, no és tant un valor històric o artístic, sinó un fet més íntim i immaterial vinculat als records del joc. A ses manxetes (que és el nom popular com es coneixen) nines i nins, a més de beure,  omplien els globus d'aigua, es banyaven  el cap després d'una bona suada jugant a corda o a futbol i també es feien innocents bregues d'aigua.

ARCA demana que més fonts de ferro tornin al seu emplaçament original.

ARCA organitza un recorregut titulat "Portopí: el port medieval de Palma" .

ARCA va organitzar un recorregut embARCA't el passat dissabte 12 de novembre que duia per títol "Portopí: el port medieval de Palma", el qual fou dirigit per Albert Bouzas, llicenciat en història.

El recorregut comptà amb tres punts d'aturada, els quals foren el castell de Sant Carles, la torre de Paraires i la parròquia de Sant Pere Claver o antic oratori de Sant Nicolau.

Tot i l'escas patrimoni cultural que s'ha conservat en aquesta contrada, trobem una gran quantitat d'informació històrica, principalment d'època medieval on fou el principal port de Palma fins a principis del segle XV.

La gran quantitat d'informació i documents que es conserven d'aquesta època, ens va permetre traçar un eix cronològic i dibuixar un mapa històric amb un gran nombre d'anècdotes i esdeveniments que succeïren al voltant d'aquest rada.

Amb el suport de 

ARCA demana recuperar les visuals de la Llotja i el castell de Bellver, retallant determinada vegetació.

ARCA DEMANA RECUPERAR LES VISUALS DE LA LLOTJA I EL CASTELL DE BELLVER

ARA ELS ELEMENTS PATRIMONIALS QUEDEN PARCIAL O TOTALMENT TAPATS, DES DE SEGONS QUINS ANGLES PER UNA VEGETACIÓ QUE S’HA DE RETALLAR

EL CREIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA VEGETACIÓ, BEN NECESSÀRIA, NO HA D’ANAR EN PERJUDICI DE LA CONTEMPLACIÓ DELS MONUMENTS

L'ENTORN DE LA LLOTJA NECESSITA INTERVENCIÓ URGENT.

Per protegir autènticament el Monument de la Llotja, un dels més importants del gòtic civil, després de les actuacions de conservació en els anys 2008-2010, gràcies al  projecte de restauració executat sota direcció de l'arquitecte Pere Rebassa, és imprescindible que l'Ajuntament de Palma emprengui una decidida acció d'intervenció en tot l'entorn de la Llotja (des de la plaça de la Llotja fins al Consolat de Mar i en els dos carrers confrontants, el passeig Sagrera i el carrer de la Llotja).

Per començar, no obstant, és prioritari (i molt fàcil) que s'adoptin mesures de poda i de jardineria que siguin coherents amb la normativa de protecció i visualització del Monument, particularment pel que fa al ficus i la lagunaria (de gran dimensions) i en general a tots els arbres i arbusts veïns situats a la vorera del passeig Sagrera que envolta la Llotja.

Avui, difícilment es pot contemplar (gaudir) del Monument amb tota la seva magnitud degut als arbres de la vorera que el tapen i dificulten una visualització de l'edifici, i, lògicament, avui, és impossible realitzar una fotografia adient que permeti veure tota la façana del passeig Sagrera. Fins i tot un ficus i una lagunaria, arriben a tocar el monument i l'escultura de la cantonada, fet que els dies de vent, pot afectar no tan sols visualment, sinó provocant erosions.

La normativa de protecció de l'entorn dels Monuments es relaciona amb el règim general de CONSERVACIÓ i respecte dels valors culturals objecte de protecció. Així la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB) disposa:

Article 41. Criteris d’intervenció

1. Qualsevol intervenció en un bé d’interès cultural haurà de respectar

e) Es prohibirà la col·locació d’elements i instal·lacions que impliquin una ruptura de l’estructura o la composició de la façana, o que impliquin perjudici per a la contemplació i el gaudi ambiental de l’entorn.

És a dir, garanteix que es podrà gaudir de la contemplació del bé sense elements que ho pertorbin.

AL CASTELL DE BELLVER ENS TROBAM AMB UNA SITUACIÓ SIMILAR

El castell de Bellver poc a poc va quedant amagat perquè alguns pins creixen impedint la seva contemplació. Des del passeig Marítim, ja és impossible contemplar la figura nítida que sempre hem gaudit.

La normativa d’aplicació és la Llei de Patrimoni que preserva, igual que a la Llotja, el dret a contemplar i gaudir els monuments.

Des d’ARCA creim que és perfectament compatible la cura i extensió de la vegetació a la nostra ciutat, amb l'obligació de preservar el Patrimoni i la seva contemplació.

Reclamam a Cort que faci efectiva aquesta petició i a més traslladam la nostra petició al Consell Mallorca per a que vigili, com és la seva competència també, el compliment de la Llei de Patrimoni.

Demanam, doncs a l’Ajuntament de Palma que actui de manera urgent per a garantir la preservació i observació completa dels monuments de la Llotja, i del castell de Bellver, efectuant les feines de jardineria necessàries, de manera immediata i més endavant millorant també tot l’entorn de la Llotja.