27 de set. 2007

Reunió amb el Delegat del Govern: Protecció de Son Mosson

NOTA DE PREMSA

"Ahir, dimecres 26 de setembre, el Delegat del Govern Ramon Socias ens va rebre amb el seu cap de gabinet per tractar el tema de la protecció de Son Mosson, la possessió situada dins la zona aeroportuària de Palma. El Delegat ens va informar que per AENA és una qüestió de la seguretat de la navegació aèria, cosa que ens resulta -com li vàrem comentar- inexplicable si ha funcionat l'aeroport tants d'anys amb la casa (fins i tot habitada). Segons AENA ha informat a la Delegació del Govern, la casa no està catalogada ni protegida. Es va comprometre a demanar al Ministeri de Cultura que contesti la petició de BIC efectuada per ARCA en dies passats. També li vàrem comentar que ens preocupa que hi hagi restes arqueològiques d'interès a sa Torre de Felanitx, tema pel qual ens va remetre a l'entitat promotora de les obres".


Recordem que AENA té la intenció de demolició les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, i la seva excavació aportaria dades històriques d’interès.

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha començat una campanya perquè AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) conservi les cases. La protecció és perfectament possible, si hi ha sensibilitat i voluntat, i AENA, empresa pública, és la propietària dels terrenys on estan ubicades les cases. Precisament per ser una empresa de titularitat pública, hauria de ser més fàcil protegir un bé patrimonial de gran interès, com les cases de Son Mosson. L’únic que demanem és una coherència a l’hora d’actuar damunt el patrimoni històric.

26 de set. 2007

3ª reunió del FÒRUM CIVIL DE PATRIMONI

Es va celebrar a Can Weyler la 3a reunió del FÒRUM CIVIL PATRIMONI


En la darrera (i 2a) reunió del Forum es va veure un desig generalitzat de conèixer i contactar amb els nous responsables polítics del nostre Patrimoni.
Es per aixó que hem convidat la regidora de cultura de Palma, senyora Nanda Ramón, la qual ha assistit a la reunió i ens ha parlat dels seus projectes en relació al Patrimoni i, també, ha eescoltat les qüestions i preguntes que els representants de les associacions i grups li han exposat.
La regidora ha vingut acompanyada de la directora general de Biblioteques, Arxius i Patrimoni de l’ajuntament de Ciutat, Helena Inglada. La reunió ha estat moderada pel vicepresident d'ARCA Josep Massot.


Associacions representades:


- Amics de l'Arxiduc
- ARCA
- Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
- Amics del Museu de Mallorca
- Amics del Museu Marítim
- Amics del Patrimoni
- Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga
- Domus Templi
- GOB
- Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
- Llegat Jueu
- Memòria del Carrer
- Milana- Foment del Patrimoni
- ONCE
- Plataforma Parc de les Vies
- Rellotges de Sol de Mallorca
- Reial Academia de Belles Arts
- Societat Arqueològica Lul.liana

25 de set. 2007

ARCA RECUPERA EL VOT A LA COMISSIÓ DE CENTRE HISTÒRIC

Després d’uns dies d’incertesa en els que el projecte de remodelació de la Comissió de Centre Històric contemplava llevar el vot a ARCA i l’Arqueològica, la Batlesa ha reconsiderat la seva decisió i ha retornat la participació amb “veu” i “vot”a ambdues associacions.

Aixó seria una anécdota més de la nostra historia – el batle Fageda ja ho va voler fer l’any 99 i va desistir pel “pressing ciutadà-sinò fos pel rera fons que hi trobam:
Són molts els que no volen interferències en la tasca de fer un bon negoci de la Ciutat vella. Tots ells sempre han trobat un mur, precisament perquè no hi tenen interessos materials, a ARCA i a l’Arqueològica.
A partir d’aquí han teixit una xarxa amb “el possibilisme” i “l’agilitat” como reclams seductors. El resultat era una proposta Inaceptable pels que creuen de bon de veres en la Participació Ciutadana.
Ès de savis el rectificar i de nobles el passar página: així ho farem només pensant en el bé del Patrimoni de Ciutat.

SECRETARIA D’ARCA

22 de set. 2007

embARCA't: Cartoixa de Valldemossa

Real Cartuja de Jesús de Nazaret (Valldemossa)


A càrrec de la Senyora Concepció Bauzà de Mirabó




El palacio de Valldemossa, terminado en torno a 1309, constituye el inicio documentado del conjunto monumental que visitamos. Perfectamente integrado en el conjunto de edificaciones de la dinastía mallorquina, algunas de las cuales se construyeron simultáneamente, evidencia estructuras, materiales e incluso maestros comunes con aquellas. Marcel Durliat en su obra “L’art en el regne de Mallorca” lo describía así:

“Els edificis, voltats d’un vall, estaven distribuïts entorn d’una clastra rectangular d’uns 42 metres de llarg per 14’50 metres d’ample, tancada vers el nord per un edifici de vastes dimensions, la sala reial o palau propiament dit, que comunicava per un bell portal amb la planta baixa d’una robusta torre rectangular on el rei tenia la seva cambra. Al sud hi havia una gran cuina i el rebost; s’entrava en aquests locals per un portal de pedra viva, i una escala de caragol duia a un primer pis. A l’oest hi havia les dependències de la reina i a l’est uns anexos.
Almenys a tres costats, els edificis estaven precedits de pòrtics amb voltes ogivals”
[1].

En 1398 los monjes de Porta Coeli (Valencia), solicitaron la creación de una nueva cartuja al Rey Martín I de Aragón “El Humano”. Proponían como lugar el palacio real de Valldemossa, que para entonces se hallaba en ruinas por el abandono sufrido tras la caída del Regne de Mallorca. Las donaciones que recibió el proyecto convencieron al padre general de la orden sobre su viabilidad, a pesar del aislamiento previsible de la nueva cartuja respecto a las demás casas, que a priori, dificultaría el seguimiento y el control sobre la comunidad.
En 1399, Martín I hizo donación del palacio real a la Orden de san Bruno. La Cartuja de Valldemossa se incorporó a la provincia cartujana catalana cuya casa-madre era la de Scala Dei en Tarragona
La distribución de los edificios reales en torno a un patio de armas fue aprovechada por los monjes que crearon un claustro rodeado de celdas y otros espacios monacales, para albergar la primera comunidad. Un padre cartujo del XVII, Fray Albert Puig describe en su crónica del monasterio el proceso de transformación edilicia:


Estos aposentos feren aquels per los de la familia que ací servia y feya estat al Rey don Sancho y juntament edificaven sinc celdas molt a propòsit per a habitar a son tems sinc religiosos cartuxos sirvents de lo Altíssim. Feren aquells ací una cuina ab son rebost molt capaz, una cosa y altra per a tenir y gozar tot lo necessari a la vida y regalo de son príncipe. I nostres pares comissaris dedicaren el rebost per a sacristia y la cuina per a Iglésia, per a depositar y guardar en aquella tot lo menester per al culto divino [...].
[...] Feren aquells també en este edifici un lloc per a càrcer, y serà entrendrer més de lo que a las horas feyan, nos donaren un refetor per a monjos cartuxos [...].
[...] Aprovades estes officines per a la iglésia y refetor, al costat d’ell, junt a lo que ya estava destinat per a iglésia, advertiren una botiga que era acomodada per a capítol. Veren axí mateix que per a cuyna, forn, celler, hospederia, conreria y celdas per alguns frares, cavalleriza y altres menesters d'un monestir, hi havia lloc apto, capaz y ab intent, tot lo que de present se podia desitjar[2
Así pues, el primer siglo de vida religiosa, caracterizado por las limitaciones económicas y condicionado por los edificios preexistentes, solamente erigió como obras destacadas una iglesia gótica que no se conserva y algunas estancias sufragadas por benefactores. La austeridad dominó también las piezas artísticas de la época, exceptuando algunos valiosos regalos del rey fundador o de algún donante.


El siglo XVI supuso el despegue económico del monasterio, tras la crisis de las Germanías. Ello permitió la primera ampliación del recinto con el claustro de Santa María de la mano del prior Miguel Oliver, quien convirtió la Cartuja en un referente cultural de la época al encargar importantes piezas a artistas como Damià Forment y Fernando de Coca procedentes de la zona valenciana, que constituyó un foco artístico receptor y difusor del Renacimiento italiano en España. Del segundo se conserva en el Museo de Mallorca la sarga de “La fundación de la Cartuja”, que se ha considerado una de las primeras pinturas renacentistas documentadas en la isla. En la segunda mitad del siglo los esfuerzos se concentraron en continuar el claustro y en construcciones defensivas sufragadas con la ayuda real.


El siglo XVII constituye otro momento álgido en la formación del patrimonio por la cantidad de piezas que se realizan, destinadas a ennoblecer los espacios de una cartuja consolidada y visitada con frecuencia por las máximas autoridades de la época. Se documentan artistas destacados como los Gener, Jaume Blanquer, Joan Antoni Oms, Antoni Ballester, Jordi Carbonell, Miquel Bestard o frai Joaquim Juncosa. Éste último protagoniza una nueva aportación foránea relevante con su “Ciclo del rosario”, al tiempo que ejemplifica la figura del monje-artista. Además se termina el claustro de Santa María con sus celdas y capillas y se modernizan espacios como la iglesia y el capítulo, de acuerdo a las tendencias estilísticas barrocas. Por su parte, las obediencias se multiplican confirmando el buen momento económico.

El siglo XVIII termina con ese esplendor. La necesidad de ampliar los antiguos edificios medievales supuso la construcción de un nuevo monasterio mucho mayor que el existente, situando a los monjes en una precaria situación. Ello limitó la adquisición de piezas artísticas importantes y favoreció un arte más popular realizado por los monjes o por gente estrechamente vinculada a ellos. Las obras avanzaron a marchas forzadas durante la primera mitad del siglo y se aceleraron en la segunda mitad y a principios del XIX, cuando los nuevos espacios requirieron una importante dotación interior. La decoración de la iglesia por parte de fray Manuel Bayeu, José Folc i Costa, Joaquín Cocchi o Adrià Ferran convirtió de nuevo la Cartuja en receptora de influencias externas, aunque esta vez con más problemas económicos y un amenazante contexto político.
De esta época conservamos la valiosa correspondencia de Fray Manuel Bayeu durante su estancia en Valldemossa entre 1804 y 1806, refiriéndose a la decoración de las bóvedas de la iglesia:

“Apenas desenbarqué, ya se olbidaron los trabajos que me aguardaban. Los padres procuradores me enseñaron todo lo mejor de la ciudad, cassas de caballeros, obispo, intendente general.
Y abiendo descansado, bine a cartuja, y se alegraron tanto que no es decible. Me dieron una celda como un palacio, en donde estubo Jovellanos. Apenas enpezé a pintar, todos se enbelesaban y admiraban la prontitud porque estaban hechos a ver pintar a los de Palma, que son cortos y tardos. Después pinté la cúpula de la yglesia al fresco, que a benido a berla lo mejor de Palma, sin desdeñarse el cardenal Despuch, el obispo y otros señores”
[3].

Tras unos años de febril actividad artística i constructiva, los monjes sufrieron las consecuencias de la compleja y desfavorable situación política. En 1820 se dieron las primeras medidas desamortizadoras y la expulsión de monjes durante el Trienio liberal. Se propuso vender la Cartuja y sus bienes, si éxito, recurriéndose incluso a una rifa con el fin de adjudicar las 47 partes en que había sido divida. Con el regreso del absolutismo de la mano de Fernando VII, regresaron los cartujos, por poco tiempo. En 1835 la desamortización de Mendizábal supuso la definitiva exclaustración de los veintiún monjes de Valldemossa, truncando la vida religiosa y las obras arquitectónicas, que quedaron sin terminar.
El patrimonio histórico-artístico comenzó a disgregarse. Un patrimonio que recorre más de cuatro siglos desde el Gótico hasta el Neoclasicismo, un conjunto de calidad desigual y relativo valor comparado con el de las más influyentes cartujas españolas. Sin embargo la isla no contó con los artistas de primera fila que trabajaron para aquellas cartujas y hay que tener en cuenta las limitaciones espaciales que ofrecían la iglesia gótica, su sacristía y capillas, donde, según el uso cartujano debían concentrarse las mejores piezas. Con todo, Valldemossa reunió un patrimonio ciertamente representativo del arte mallorquín, que ha pasado a menudo desapercibido por su dispersión, expolio y pérdida tras la marcha de los monjes.
El 12 de diciembre de 1842 el alcalde de Palma procedió a subastar la Cartuja, que quedó adjudicada al banquero francés Basilio Canut quien vendió a terceros distintas partes del conjunto, configurándose finalmente la propiedad en nueve propietarios distintos. La situación en que quedó el complejo edilicio estuvo marcada por el abandono inicial y por un proceso de subdivisión y disgregación que fue multiplicándose a medida que los nuevos propietarios se desprendían de las zonas que menos les interesaban, como sucedió con las obediencias, el antiguo capítulo, el refectorio o la cocina. Las partes que el Estado se reservó se convirtieron en espacios públicos como el claustro de la monjía, el claustro mayor y el espacio comprendido entre las obediencias de los hermanos, que pasaron a ser plazas, jardines y calles.
La Junta de Enajenación de Bienes de Conventos puso en alquiler algunas de las celdas de los monjes, ya desocupadas, y fue en este contexto cómo se produjo en el invierno de 1838 la estancia del músico polaco Fréderic Chopin Chopin y su amante George Sand, cuya novela “Un hiver a Majorque”, tanto dio que hablar. Por su parte, Chopin dejó, en su correspondencia, algunas descripciones del lugar:


“Es un enorme monasterio cartujano, entre los acantilados de rocas y el mar, donde puedes imaginarme sin guantes y sin rizarme el pelo, tan pálido como siempre, en una celda cuyas puertas París no tendría ni como portal de entrada. La forma de la celda es como la de un ataúd alto, con una enorme bóveda llena de polvo y una ventana pequeña; fuera de la ventana hay naranjos, palmeras y cipreses, y en la pared opuesta a la ventana está mi cama, sujeta con tirantes debajo de un rosetón afiligranado de estilo morisco. Al lado de la cama hay un escritorio cuadrado bastante estropeado que apenas puedo utilizar, y encima de él (esto es un gran lujo aquí) hay una palmatoria de plomo con una vela. Bach, mis esbozos de obras y papel reutilizado; silencio, aquí podrías gritar y todavía estaría silencioso. Ciertamente te escribo desde un lugar extraño [...]”[4].

Hoy, la visita actual por los interiores del Palacio del Rey Sancho y la Cartuja refleja la parte más destacada del conjunto monumental que se ha conservado y explica, al tiempo las historias de algunos de los personajes que ésta ha albergado a lo largo de su historia.
La Cartuja sigue siendo, desde su emplazamiento privilegiado, testimonio vivo de la vida y la obra de quienes la construyeron, la habitaron y de quienes encontraron inspiración entre sus muros.
Concepció Bauzà de Mirabó



[1] DURLIAT, M: L’art en el regne de Mallorca, (Primera edición 1964), 1989, 157.
[2] BC, Manuscrito nº 1731, PUIG, A: Crònica de la Cartoixa de Valldemossa, 17v-18.
[3] Fragmento de la carta de Fray Manuel Bayeu a Miguel Esteban Ric sobre su estancia en Mallorca y su trabajo en la Cartuja de Valldemossa, 22-03-1805. Transcrita por CALVO, J. I: (1996), 259-260.
[4] Carta de Chopin a Fontana fechada el 28 de diciembre de 1838, Transcrita por ORGA, A: Chopin, Ed. Robinson, Barna 2003, 128-129.

21 de set. 2007

El canvi tipològic de Ciutat

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha presentat aquesta setmana dues denuncies davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

La primera d’elles es tracta d’unes obres dutes a terme a l’immoble del Passadís Valdés Leal, cantonada amb el Carrer Sant Magí, 42-44. Situat dins l’arraval de Santa Catalina, limitant amb l’àrea del Jonquet.

Aquesta zona és de les més antigues d’aquest arraval, datada de la segona meitat del segle XIX. El passadís Valdés Leal, que comunica els carrers Sant Magí i Verja està integrat dins el “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic, i paisatgístic de Palma”. Segons el punt 10 d’aquesta fitxa de catàleg, corresponent a les Ordenances d’aplicació diu el següent: “10.1. Element: Preservar-lo en connexió amb l’entorn de l’arraval i dels habitatges a ell vinculats visualment” i també afegeix: “10.2. Entorn: Adequar l’entorn sense introduir-hi modificacions en la seva configuració tipològica”.

Com es pot veure en les imatges que els hi adjuntem, corresponents al Passadís Valdés Leal, la nova finca de pisos que s’està construint invadeix visualment part d’aquest antic passadís. Clarament hi ha una modificació en la configuració tipològica d’aquest entorn.

Creiem que s’està cometent una il·legalitat a l’hora de dur a terme aquest projecte i per aquest sentit, hem demanat a l’Ajuntament i al Consell de Mallorca:

1. Revisar el projecte que al seu dia es va presentar a la Comissió de Centre Històric i veure si hagut modificacions en relació al projecte que s’aprovà.

2. Si el projecte no s’adapta a l’aprovació que es va fer en el seu dia, exigim que la part del edifici que sobresurt visualment, sigui demolida.

3. Que la nova edificació compleixi la legalitat i respecti el “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic, i paisatgístic de Palma”.

********************************************************************

La segona denuncia es tracta de l’intent de demolició d’un edifici plurifamilar situat al C/ Miquel Marquès, 24 de Palma. És un immoble amb més de vuitanta anys d’història suposa un exemple de les primeres construccions que es feren a Ciutat arreu del Pla Calvet (1901), on Palma va créixer de les muralles cap a l’exterior.

Creiem que l’Eixampla de Palma ja ha patit molt durant els darrers anys i la nostra Ciutat ha perdut molts d’elements i edificis de principis del segle XX, quan la ciutat es començava a expandir.


Hem adjuntat un informe de ruïna elaborat per un arquitecte, on es pot veure com l’edifici no presenta un estat de ruïna tal i com alegen els promotors. Amb una lleugera restauració, l’edifici quedaria consolidat per l’habitatge.

Hem demanat a l’Ajuntament:

1. La conservació de l’immoble situat al C/ Miquel Marquès, 24 de Palma, perquè segons un informe tècnic, no presenta un perill per als ciutadans, ni pels seus habitants.

2. Elaborar un informe tècnic, i avaluar la possible obertura d’un expedient per a la seva catalogació o amb un règim de protecció especial, per evitar futures especulacions de demolicions.

20 de set. 2007

ARCA vol tenir vot a la comissió de Centre Històric

Demanada reunió urgent amb la Batllessa.

Diimarts dia 18 i per informacions periodístiques, varem saber de les intencions de l’actual consistori de llevar el vot al que fins ara tenia dret la nostra entitat com membre de la comissió de Centre Històric.
Des de Arca hem demanat una reunió urgent amb la batllessa ja que consideram inacceptable la decisió, tant pel fons de la qüestió com per les formes.
Podem entendre una modificació per millorar el funcionament de la comissió, però de cap manera que es llevi el vot a una entitat com ARCA o la Societat arqueològica Luliana. Consideram que s’hauria de valorar la feina que durant tants d’anys ha desenvolupat altruistament la nostra entitat i amb decisions com la esmentada, més aviat sembla que es menysprea.
Confiam en la rectificació immediata i que la protecció del patrimoni de la nostra ciutat passi a ser un objectiu primordial.
Vegeu elmundo-eldia.es

14 de set. 2007

ARCA Llegat-Jueu reconegut amb el premi Jaume II

El premi Jaume II suposa per a Arca-Llegat Jueu el reconeixement d’un treball de set anys, que ha suposat, entre altres coses, posar de manifest una part de la nostra història que, durant anys, ha estat en gran part oculta o que, al menys, no estava a l’abast dels ciutadans en general: La història dels jueus mallorquins i els seus descendents conversos. Aquest guardó no fa més que fer patent l’encert que va tenir ARCA el 2002 de constituir LLEGAT-JUEU. Des de llavors hi ha una gestió realitzada, fruit del treball de les successives Juntes Directives i del recolzament dels socis i de les institucions. Aquest premi quedarà dipositat a la seu d’ARCA, junt amb altres distincions, ja que allà tenim la nostra seu, junt amb ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI i tots, independentment que diversifiquem el nostre treball, formem part d’un mateix projecte i de la mateixa família. Enhorabona a tots.
A més han estat guardonats les següents persones i entitats: Sr. Xavier Mayol Mundó, Sr. Josep Moll Marquès, Sr. Joan Mesquida Obrador, Sra. Maruja Alfaro Brenchat, Sra. Miquela Lladó i Vidal, Amadip, Sr. Joan Soler Antich, Sr. Josef Egger, Ayneu Peru – Trinitàries, Sra. Maria Rosa Bueno Castellanos i Sr. Bernat Pomar.
Els premis Jaume II es lliuren a les a les persones físiques i jurídiques que hagin destacat durant l’any natural previ, en els mèrits consistents en la promoció dels símbols o referents històrics en nom de Mallorca.

7 de set. 2007

embARCA't :Ruta del desembarcament de Jaume I

Amb motiu del 778è aniversari de l’arribada a Mallorca de l’expedició comandada per Jaume I, hem organitzat un recorregut baix el títol “Ruta del desembarcament de Jaume I”, dirigit per Xavier Terrasa.


La ruta presenta els següents punts:


1. Creu del desembarcament: Situada a la caleta de Santa Ponça. És el lloc on varen arribar el rei en Jaume I i els seus dia 10 de setembre de 1229. 700 anys després, a l'any 1929, es va a erigir aquesta creu per commemorar el 7è centenari de l'arribada de les tropes catalana-aragoneses.

2. Puig de Sa Morisca: Situat a Santa Ponça, a una altura de 120 metres, des d'aquest punt tenim un control visual de tota la badia de Santa Ponça i de quasi tot el terme municipal de Calvià.
Aquest indret d'origen prehistòric, va ésser ocupat en època islàmica, i més concretament, durant el període almohade (1201-1229).
Aquí hi havia el contingent àrab , que va veure arrivar al rei en Jaume i als seus. Fou el primer punt, pres també, per les tropes catalana-aragoneses.

3. Capella de la Pedra Sagrada: Situada en la Ctra de Palma- Andratx, a la alçada de la desviació de Cala Figuera.
Monument construït a l'any 1929, com a commemoració del seté centenari de la conquesta cristiana.
És una petita capella, d'estil neoromànic, on hi ha una roca al seu interior, i segons la tradició, aqui es va a celebrar la primera missa, el dia 12 de seembre de 1229 per part del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

4. Creu dels Moncada: Monument situat poc abans d'entrar a Palma Nova. Creu de ferro d'estil gòtic, sobre una base de pedra de Santanyí, erigida a l'any 1886, per una sèrie de literats de la Renaixença i amb el suport econòmic de l'Arxiduc Lluís Salvador.
Commemora el lloc on varen morir els "germans" Montcada durant la disputa de la primera batalla entre sarraïns i cristians, dia 12 de setembre de 1229.

5. Castell de Bendinat: La construcció actual és de 1867, segueix una tipologia de castell centre-europeu. Abans havia estat una antiga alqueria àrab, convertida posteriorment en possessió.
En aquest indret es va establir un campament, després de la primera batalla guanyada, on l'objectiu ja no era un altre que conquerir Medina Mayurqa.



CRONOLOGIA DE LA CONQUESTA

- 1228, el valí musulmà de Mallorca captura unes naus barcelonines.
- Finals de 1228, es convoquen les corts de Barcelona i es decideix conquerir Mallorca.
- 5 de setembre de 1229, una expedició naval sur dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona.
- 7 de setembre de 1229, l'expedició arriba a l'illot del Pantaleu, enfront de la platja de sant Elm.
- 10 de setembre de 1229, l'expedició desembarca a Santa Ponça i es du a terme el primer enfrontament a la platja. Posteriorment s'apoderen del Puig de sa Morisca.
- 12 de setembre de 1229, es lliura una batalla on moren els "germans" Montcada. Posteriorment es celebra una missa en honor seu i a la nit instal.len un campament als jardins de l'alqueria de Bendinat.
- 31 de desembre de 1229, entraren a Medina Mayurqa.
- L'Illa sencera no es va conquerir fins a l'any 1231. Aquest any Menorca comença a pagar un tribut per no ser conquerida fins a l'any 1286. Eivissa fou conquerida a l'any 1235.
Xavier Terrasa

4 de set. 2007

Discurs d'inauguració estàtua de Jafudà Cresques

El passat dia 2 de setembre, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la cultura jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua, en record al cartògraf Jafudà Cresques (1350? - 1427?), obra de l'escultora Mª Isabel Ballester. A l'acte hi assistiren les autoritats ciutadanes i membres representats del món de la cultura i de la memòria històrica jueva.

ARCA Llegat Jueu, com a entitat impulsora d'aquest projecte va tenir unes paraules pels assistents, en nom del seu president, el Sr. Manel Quadreny Cortés. A continuació oferim el seu discurs:

Molt Honorable Sra. Batlessa de Palma, Il·lustríssims membres del Con­sistori, autoritats presents, senyores i senyors, ciutadans i ciutadanes­ de Palma.

Quan aquesta ciutat, l’any 2005 va entrar a formar part de la “Xarxa de Juderies, Camins de Sefarad", diguérem que això no era un punt d’arribada, sinó un punt de partida. En aquest sentit, avui hem donat un pas important.

Vull agrair, en nom de l'Associació que actualment represent, el su­port, la sensibilitat i l'interès a l'hora de dur endavant aquest pro­jecte, al nou Consistori. També és just mencionar i agrair a l'anterior, l’acceptació del projecte que presentàrem, ara fa un any, juntament amb la Comunitat Jueva de les 1lles Balears; una comunitat cada dia més arrelada dins la societat de ciutat. Voldria citar, expressament, a Francisca Bennàssar, ex-regidora de Turisme i Promoció Exterior i a Rogelio Araújo ex-regidor de Cultura i Educació. Voldria citar també al Cronista de Ciutat, Bartomeu Bestard i al Servei de Manteniment i funcionaris de Cultura; i Turisme. També al Pare Gabriel Llompart, pel seu consell i suport. Ell és el redactor de la llegenda que du la placa del monument.

Vull citar també a la Fundació Amics del Patrimoni i a ARCA, que aquest any en fa vint de la seva existència. De l’escultora Isabel Ballester, no puc més que dir elogis: "Isabel, has fet un magnífic tre­ball. Gràcies”.

Aquest monument a Jafudà Cresques, fill il·lustre de Ciutat, és també un homenatge a l’anomenada: “Escola Cartogràfica Mallorquina” dels segles XIV al XVII. Els Dulcert, Olives, Prunés, Piris, Rosell,­ Vallseca i tants d'altres. Hi ha més de 200 mapes repartits pel món ­que pertanyen a aquesta escola. Abraham Cresques, pare de Jafudà, ambdós autors del "Atlas Català" que es conserva a Paris, obra capda1 de la ­Història de la Cartografia. Sigui per ell també aquest homenatge.

Però per a nosaltres, aquest monument, independent d'altres projectes futurs als que donem suport, és un record a aquel1s jueus de l'Edat ­Mitjana, que vingueren d'altres terres, que aquí naixeren, aquí treba11a­ren, aquí estimaren, aquí patiren i aquí moriren, molts víctimes de la intolerància, el fanatisme i la ignorància.

Uns a1tres partiren, per no abraçar unes creences que no eren les seves; i els que quedaren i es convertiren, molts de manera forçada, pa­tiren la repressió inquisitorial i una discriminació de segles.

I avui, com testimoni viu de tota aquesta història, encara trobam persones i famílies que es reconeixen com el seus descendents; descendents del geògraf Judà Mosconi, dels astrònoms Isaac Nafucí i Efraín Vidal, del mercader Johan Faquín, del rabí Desmaestres, del talmudista i rabí Benshema Duran i tants d’altres... Avui també aquí hi ha persones que, des de la seva llibertat, estan reconstruint la seva identitat perduda: Als arxius, biblioteques, llibreries, laboratoris, universitats, a “Eretz Israel” a les­ editorials, als diaris, als seus tallers d'artistes, a casa seva cer­cant vells papers, recomponent arbres genea1ògics i repassant antigues fotos de família... A tots ells, a la nostra admiració i agraïment.

Avui, doncs, és un dia important i estic segur que, si encara estiguessin­ aquí amb nosaltres, hi serien: el capellà Josep Tarongí, mossèn­ Piña, Antoni Pons, Llorenç Pérez, Gabriel Cortés, Miquel Forteza, Josep ­Mascaró Passarius, Alvaro Santamaria i altres que destacaren en la de­fensa, estudi i investigació dels jueus mallorquins i els seus descen­dents conversos.

Però la història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.

Avui, mirant tots junts al futur, lluny de demanar perdons inútils
i fer victimismes estèrils, el que hem de fer, al costat dels nostres ­polítics, al costat del nostre Ajuntament de aquesta Palma estimada, és anar-la fent, dia a dia, més viva, més culte, solidaria, respectuosa amb el seu Patrimoni, tolerant, cosmopolita t i oberta al món de la raó i del coneixement. Sé cert que, en una Palma així, els Cresques es sentirien còmodes i segurs.

Avui, mirant aquesta estàtua i dins aquest Call que com diu Barto­meu Fiol, en el seu llibre de poemes, “Cábales del Call", és un "indret sagrat, com qualsevol altre, ara mateix i sempre”, vull expressar ­en nom d'aquesta associació, el desig que arribi un dia en que es faci rea­litat la pau entre els pobles i l'enteniment entre les cultures.

Avui, per uns moments, ens deixin pensar, i creure, que els Cresques i totes aquelles famílies han tornat a casa seva.

Gràcies, enhorabona a tots, "enhorabuena a todos” , "SHALOM I MAZAL TOV”.

Manel Quadreny Cortés
President d’ARCA Llegat Jueu

embARCA't: Porta de Santa Margalida

L’arqueòloga municipal, Magdalena Riera ens va mostrar les restes del bastió de la Porta de Santa Margalida. Ha estat una bona oportunitat per gaudir dels coneixements d’una gran especialista.