"Església de la Vileta" a càrrec de l'historiador de l'art Biel Carrió i visita a la "Barriada i cementiri de La Vileta" dirigida per l'investigador Biel Barceló
LA VILETA
Quan al segle XVIII s’estableix part de la possessió de son Palmer, el redol urbanitzat es començarà a conèixer com la Vileta i així apareix al mapa de cardenal Despuig, on per cert no apareix son Serra que seria urbanitzada a partir de 1820 i on hi hagué un primer oratori dedicat a Sant Antoni de Pàdua projectat per l’arquitecte Joan Sureda i finançat pel maltès Angel Busutil i del qual Bartomeu Ferrà ens diu:
“Aquell senyor vivia al carrer d’en Vilanova on fou víctima d’un intent de robatori per algun dels seus contertulis emmascarats, dels quals un, que se resistí, en l’acte de ser sorpresos per la Guardia Civil amagada a la casa, prèvia confidència, fou mort d’un tir; i, en que fos de bona família, l’expo
saren damunt un banquet, vora el portal de la presó, si bé, amb la cara tapada”.
D’aquest oratori Ferra ens explica que essent jovenet recorda al pare Miquel Ferrer, l’ex.trinitari redactor del Diari de Buja, llegint les oracions del mes de Maria mentre ell “berenava de pa amb mel, que don Angel me donava dins la sagristia”
“Aquell senyor vivia al carrer d’en Vilanova on fou víctima d’un intent de robatori per algun dels seus contertulis emmascarats, dels quals un, que se resistí, en l’acte de ser sorpresos per la Guardia Civil amagada a la casa, prèvia confidència, fou mort d’un tir; i, en que fos de bona família, l’expo
saren damunt un banquet, vora el portal de la presó, si bé, amb la cara tapada”.D’aquest oratori Ferra ens explica que essent jovenet recorda al pare Miquel Ferrer, l’ex.trinitari redactor del Diari de Buja, llegint les oracions del mes de Maria mentre ell “berenava de pa amb mel, que don Angel me donava dins la sagristia”
El 1840, ja havien començat, les obres de l’església de la Vileta, de les quals en serà gran impulsor el pare Ferrer, i aleshores ja apareix documentat un primer cementiri als jardins de l’actual rectoria.
El 1817 la Vileta contava amb una població de 250 persones, que anaven a missa al lloc que antigament ocupava l’hostal de Son Palmer i que el comerciant Gabriel Sacarés havia cedit, per tal d’erigir una vicaria depenent de la Parròquia de Santa Creu, el 1802. A partir de 1813 es començà la construcció del nou temple que rebrà un fort impuls a partir de 1835 a rel de la desamortització i amb l’aparició del pare Ferrer.
Degut al terratrèmol del 15 de maig del 1851, un seguit de famílies benestants sortiran de Palma i la família de Bartomeu Ferrà degué instal·lar-se a Son Cigala, on el seu pare Miquel Ferrà Font estava reformant pel comte San Simon les cases de la possessió que el noble havia adquirit a plaços.
La finca de son C
igala fins la desamortització fou dels dominics, encara que deu el nom a la família Cigala que n’era propietària el segle XVI. Miquel Ferrà a mes de les obres de les cases de possessió aixecava el casal del comte al carrer de Sant Jaume de Ciutat i a partir de 1853 el trobem documentat a les obres de l’església de la Puríssima Concepció de la Vileta. Per altra banda l’església de San Bartomeu de son Rapinya, també vicaria de Santa Creu, es un projecte de Bartomeu Ferrà Perelló que realitzarà entre els anys 1881-1888.
La possessió passarà a finals del segle XIX a mans de Ricard Roca Amorós (1849-1918) el capità de la marina mercant que fou el primer president del Cercle de Belles Arts i gran amic de Guillaume Degouve de Nuncques que el 1902 exposa al Circulo Mallorquín encetant una polèmica entre partidaris de la pintura realista i el modernisme.
Era fill de Francesc Roca Paretes (Barcelona 1827-Palma 1898), el fundador de Casa Roca on venia els llibrets de paper de fumar comercialitzats amb els noms de violon, siglo XX i aguila de gran acceptació tant a l’Illa com a la Península igualment fou el fundador de la fabrica de llumins coneguda com sa Mistera de la carretera d’Inca.
El 1910 la finca de Son Cigala passarà a mans de Vicens Juan Serra, un industrial fill de Vicens Juan Rosselló el fundador de Can Ribes. Aquesta família posteriorment obtindrà el títol de comte de Ribas.
Joan Rosselló, el fundador de la nissaga, havia nascut el 1818 a Valldemossa dins una família de pagesos. Arribarà ben jovenet a Palma per treballar d’aprenent a un forn de la Calatrava. Arribà la fira del Ram i passejant pel carrer dels Olms entrarà al taller d’un teixidor, mestre Ribes, amb el qual quedarà a treballar i a mes farà la cort a la filla de la casa, Catalina, amb qui es casarà ben aviat i a mes dels fills naixerà la societat Vicente Juan Ribas. Els drills i mesclilles seran aviat sol·licitades de totes parts de la Peninsula i si el retxadet (rayadillo) provocà el pànic entre el tèxtil català, les seves mantes de llana provocaren la fallida d’un grapat de fabriques de Palència. De tota manera fou l’avituallament de l’exercit el que l’enriquí i el reconeixement oficial l’hi arribà el 1905 en que fou anomenar fill il·lustre de Ciutat.
El seu fill ja serà Bartolomé de Juan y Ribas Rosselló y Ripoll, nascut a Palma el 1854 que es casarà a Barcelona amb la catalana Maria del Carmen de Sentmenat y Esteban el 22 de gener de 1908 i tindran el primer fill el 17 d’octubre del mateix any (Vicente), el segon arribarà un any després (Francisco José).
Bartomeu serà el primer comte de Ribes i el seu fill Vicente el segon, Vicente Juan de Sentmenat y de Fontcuberta el tercer, mentre el re-net de Bartomeu nascut el 1974 es el quart i actual comte Ribes (Vicente Juan de Sentmenat i Soroa)
Serà el 1969 quan Vibelba, empresa del grup Schorghuber, adquirirà la finca i farà una gran reforma de les cases, es trobaven molt deteriorades, per tal de instal·lar-hi la seu social.
Aquest grup fundat per Josef Schorghuber es feu poderós gràcies a que participà a la reconstrucció de Munic després de la segona guerra mundial. A mes era el distribuïdor de Coca Cola a Alemanya. Propietari de la cervesa Paulaner i de la cadena hotelera Arabel.la. Mort poc després de comprar l’hotel son Vida, el seu pas per Mallorca es recordat per la fallida urbanització de la zona de Mondragó on volia aixecar un nou Formentor.
El 1817 la Vileta contava amb una població de 250 persones, que anaven a missa al lloc que antigament ocupava l’hostal de Son Palmer i que el comerciant Gabriel Sacarés havia cedit, per tal d’erigir una vicaria depenent de la Parròquia de Santa Creu, el 1802. A partir de 1813 es començà la construcció del nou temple que rebrà un fort impuls a partir de 1835 a rel de la desamortització i amb l’aparició del pare Ferrer.
Degut al terratrèmol del 15 de maig del 1851, un seguit de famílies benestants sortiran de Palma i la família de Bartomeu Ferrà degué instal·lar-se a Son Cigala, on el seu pare Miquel Ferrà Font estava reformant pel comte San Simon les cases de la possessió que el noble havia adquirit a plaços.
La finca de son C
igala fins la desamortització fou dels dominics, encara que deu el nom a la família Cigala que n’era propietària el segle XVI. Miquel Ferrà a mes de les obres de les cases de possessió aixecava el casal del comte al carrer de Sant Jaume de Ciutat i a partir de 1853 el trobem documentat a les obres de l’església de la Puríssima Concepció de la Vileta. Per altra banda l’església de San Bartomeu de son Rapinya, també vicaria de Santa Creu, es un projecte de Bartomeu Ferrà Perelló que realitzarà entre els anys 1881-1888.La possessió passarà a finals del segle XIX a mans de Ricard Roca Amorós (1849-1918) el capità de la marina mercant que fou el primer president del Cercle de Belles Arts i gran amic de Guillaume Degouve de Nuncques que el 1902 exposa al Circulo Mallorquín encetant una polèmica entre partidaris de la pintura realista i el modernisme.
Era fill de Francesc Roca Paretes (Barcelona 1827-Palma 1898), el fundador de Casa Roca on venia els llibrets de paper de fumar comercialitzats amb els noms de violon, siglo XX i aguila de gran acceptació tant a l’Illa com a la Península igualment fou el fundador de la fabrica de llumins coneguda com sa Mistera de la carretera d’Inca.
El 1910 la finca de Son Cigala passarà a mans de Vicens Juan Serra, un industrial fill de Vicens Juan Rosselló el fundador de Can Ribes. Aquesta família posteriorment obtindrà el títol de comte de Ribas.
Joan Rosselló, el fundador de la nissaga, havia nascut el 1818 a Valldemossa dins una família de pagesos. Arribarà ben jovenet a Palma per treballar d’aprenent a un forn de la Calatrava. Arribà la fira del Ram i passejant pel carrer dels Olms entrarà al taller d’un teixidor, mestre Ribes, amb el qual quedarà a treballar i a mes farà la cort a la filla de la casa, Catalina, amb qui es casarà ben aviat i a mes dels fills naixerà la societat Vicente Juan Ribas. Els drills i mesclilles seran aviat sol·licitades de totes parts de la Peninsula i si el retxadet (rayadillo) provocà el pànic entre el tèxtil català, les seves mantes de llana provocaren la fallida d’un grapat de fabriques de Palència. De tota manera fou l’avituallament de l’exercit el que l’enriquí i el reconeixement oficial l’hi arribà el 1905 en que fou anomenar fill il·lustre de Ciutat.
El seu fill ja serà Bartolomé de Juan y Ribas Rosselló y Ripoll, nascut a Palma el 1854 que es casarà a Barcelona amb la catalana Maria del Carmen de Sentmenat y Esteban el 22 de gener de 1908 i tindran el primer fill el 17 d’octubre del mateix any (Vicente), el segon arribarà un any després (Francisco José).
Bartomeu serà el primer comte de Ribes i el seu fill Vicente el segon, Vicente Juan de Sentmenat y de Fontcuberta el tercer, mentre el re-net de Bartomeu nascut el 1974 es el quart i actual comte Ribes (Vicente Juan de Sentmenat i Soroa)
Serà el 1969 quan Vibelba, empresa del grup Schorghuber, adquirirà la finca i farà una gran reforma de les cases, es trobaven molt deteriorades, per tal de instal·lar-hi la seu social.
Aquest grup fundat per Josef Schorghuber es feu poderós gràcies a que participà a la reconstrucció de Munic després de la segona guerra mundial. A mes era el distribuïdor de Coca Cola a Alemanya. Propietari de la cervesa Paulaner i de la cadena hotelera Arabel.la. Mort poc després de comprar l’hotel son Vida, el seu pas per Mallorca es recordat per la fallida urbanització de la zona de Mondragó on volia aixecar un nou Formentor.
Tant la família Juan (Ribes), com els Roca tenen magnífics mausoleus al cementiri de la Vileta. Cementiri que neix per la donació que fa a la parròquia, el 1868, Josep Quint Safortesa i Togores. Aquest, carlí destacat, fa la donació l’any en que Isabel II ha de renunciar definitivament al seu regnat. La seva adscripció política li portarà problemes ja que durant la Tercera Guerra Carlista (1873) alguns dels seus bens son confiscats i el 1875 es desterrat a València.El 1900 la Vileta tenia 148 edificis i 368 habitants. El gran boom urbanistics es produirà entre els anys 1950-60 amb l’arribada de gran nombre d’immigrats procedents sobretot d’Andalusia.
El 1996 s’aprova la prolongació dels carrers Llac Enol i Saragossa amb lo qual quedaren unides les barriades de Son Rapinya i les de Son Serra-la Vileta.
SON LLULL, SON MUNTANER, SON QUINT I SON PERETO.
A la part mes propera al Camí dels Reis ens trobem amb un seguit de carrers que ens recorden el molt patrimoni perdut de la zona. Així el carrer de Son Llull recorda la finca que segons la tradició fou propietat de Ramon Llull, la possessió el 1643 era propietat de Jaume Llull.
El carrer paral·lel es el de Son Muntaner, que recorda la propietat dels Amar de Montaner, marquesos del Reguer per concessió de Felip V el 1739. La casa pairal d’aquesta família es la de can Muntaner de davant el convent de les Caputxines, (actual can Morell) encara que el segon marqués es canviarà a la casa que heretà de la seva mare i que provenia dels Gual-Zanglada. Casa que posteriorment serà propietat del músic Josep Balaguer Vallés i actualment seu del Cercle de Belles Arts. A mes aquesta família desprès d’emparentar amb els San Simón serà la promotora de can San Simón menor, actual seu de la Fundació Barceló del carrer de sant Jaume, on els portalets dels estudis estan esculturats amb les armes dels San Simón i dels Amar-Montaner . L’edifici fou projectat per Bartomeu Ferrà Perelló, que com ja havia fet el seu pare Miquel Ferrà, seguia realitzant les obres dels San Simón.
El carrer paral·lel es el de Son Muntaner, que recorda la propietat dels Amar de Montaner, marquesos del Reguer per concessió de Felip V el 1739. La casa pairal d’aquesta família es la de can Muntaner de davant el convent de les Caputxines, (actual can Morell) encara que el segon marqués es canviarà a la casa que heretà de la seva mare i que provenia dels Gual-Zanglada. Casa que posteriorment serà propietat del músic Josep Balaguer Vallés i actualment seu del Cercle de Belles Arts. A mes aquesta família desprès d’emparentar amb els San Simón serà la promotora de can San Simón menor, actual seu de la Fundació Barceló del carrer de sant Jaume, on els portalets dels estudis estan esculturats amb les armes dels San Simón i dels Amar-Montaner . L’edifici fou projectat per Bartomeu Ferrà Perelló, que com ja havia fet el seu pare Miquel Ferrà, seguia realitzant les obres dels San Simón.
Molt mes deplorable es el cas de Son Quint. Aquesta propietat fins el segle XVII era coneguda com la Vinya o la Vinya dels Quint. Aquesta família tenia la casa pairal al carrer de la Sabateria Vella, actual costa de Sant Domingo, que a mes tenia entrada per l’actual carrer Impremta. Zafortesa Musoles recull al seu llibre el document que diu: “carrero
per hont se va del dit carrer de sant Domingo a la casa del comanador Quint”. Aquest carreró es sens dubte una de les reminiscències musulmanes de la nostra ciutat ja que la seva amplada es la que correspon a l’espai necessari per passar un ase amb les beaces.
Posteriorment els bens passaran a la família Safortesa, que agafa el llinatge Quint-Safortesa. A partir d’aleshores viuran al casal de Can Fortesa del Sitjar, actual col·legi de les Trinitaries del carrer de la Concepció, i posteriorment per herència dels Dameto ocuparen el casal que aquests tenien a la cantonada del carrer de sant Feliu amb el Born i que avui coneixem com a can Quint o can Àustria, ja que la família era declaradament anti-borbònica.
El pinar de son Quint, la part mes allunyada de les cases, es venut el primer quart del segle XX a Josep Ventayol i Sureda, alcudienc que havia fet diners venent talls de metro de les muntanyes del seu poble i que convertits en llistons esdevenien caixes que servien per a l’exportació dels productes del camp mallorquí. Aquest industrial posarà en explotació les pedreres de son Quint per tal de fabricar guix. Un barrobí posarà al descobert les coves del Pilar que seran inaugurades amb una gran festa i a mes donen l’idea al propietari per posar en marxa una urbanització que portaria el nom de Pine Park (Mascaró Passarius la recollirà al seu mapa com a Pinar Parque).
Per altra part si be es veritat que son Rapinya neix quan es començà a parcel·lar Son Llull, a partir de 1923 s’estableix la Tanca de Baix, es Garrigó, sa caseta d’en Plata i es Figueral que formaven part de la possessió de son Quint. El daltabaix patrimonial es produirà emperò dins els anys 70 del segle XX.
El 1970 s’urbanitzarà la Tanca de d’Alt per veure néixer el parc dels Ametllers (Los Almedros). Els habitatges d’aquesta zona provocaren un llarguíssim conflicte entre la promotora i els compradors. Els desastres acabaven de començar, ja que a pesar de la campanya portada a terme per Lluís Ripoll a partir de 1972 i que tenia per lema “Salvem son Quint”, acabaria amb l’esbucament total de les cases i les dependències annexes el 1974.
per hont se va del dit carrer de sant Domingo a la casa del comanador Quint”. Aquest carreró es sens dubte una de les reminiscències musulmanes de la nostra ciutat ja que la seva amplada es la que correspon a l’espai necessari per passar un ase amb les beaces.Posteriorment els bens passaran a la família Safortesa, que agafa el llinatge Quint-Safortesa. A partir d’aleshores viuran al casal de Can Fortesa del Sitjar, actual col·legi de les Trinitaries del carrer de la Concepció, i posteriorment per herència dels Dameto ocuparen el casal que aquests tenien a la cantonada del carrer de sant Feliu amb el Born i que avui coneixem com a can Quint o can Àustria, ja que la família era declaradament anti-borbònica.
El pinar de son Quint, la part mes allunyada de les cases, es venut el primer quart del segle XX a Josep Ventayol i Sureda, alcudienc que havia fet diners venent talls de metro de les muntanyes del seu poble i que convertits en llistons esdevenien caixes que servien per a l’exportació dels productes del camp mallorquí. Aquest industrial posarà en explotació les pedreres de son Quint per tal de fabricar guix. Un barrobí posarà al descobert les coves del Pilar que seran inaugurades amb una gran festa i a mes donen l’idea al propietari per posar en marxa una urbanització que portaria el nom de Pine Park (Mascaró Passarius la recollirà al seu mapa com a Pinar Parque).
Per altra part si be es veritat que son Rapinya neix quan es començà a parcel·lar Son Llull, a partir de 1923 s’estableix la Tanca de Baix, es Garrigó, sa caseta d’en Plata i es Figueral que formaven part de la possessió de son Quint. El daltabaix patrimonial es produirà emperò dins els anys 70 del segle XX.
El 1970 s’urbanitzarà la Tanca de d’Alt per veure néixer el parc dels Ametllers (Los Almedros). Els habitatges d’aquesta zona provocaren un llarguíssim conflicte entre la promotora i els compradors. Els desastres acabaven de començar, ja que a pesar de la campanya portada a terme per Lluís Ripoll a partir de 1972 i que tenia per lema “Salvem son Quint”, acabaria amb l’esbucament total de les cases i les dependències annexes el 1974.
I ens queda son Peretó, que deu el nom a la família que n’era propietària abans de 1644, ja dins el segle XVIII, en seran propietaris els marquesos del Reguer, que a mes posseïen son Muntaner i son Serra, possessió que ben aviat establiren. Les cases d’un evident regust pal.ladià foren reformades, com no, per Miquel Ferrà Font.Si a la carrera hi trobem els lledoners, i a la façana el corresponent rellotge de sol, a la clastra a mes de l’empedrat resta en peu una magnifica palmera.
La romanalla mes valuosa es sens dubte la presencia de la darrera madona, la senyora Carmen Alcaraz, que arribà a la casa quan el 1964 el seu marit fou contractat com a majoral per Joan Salas Nadal aleshores propietari de la possessió.
LA ALDEANA.
Davant l’empenta de les organitzacions obreres a la barriada, El 1870 hi havia 51 obrers que formaven part de la federació la Solidaritat, a principis del segle XX es la societat de picapedrers ( la Piqueta) la que té representació a la zona. El 1908 es crea la societat la Transformació. El 1916 el Centre Obrer, que posteriorment es vincularia a l’UGT. El 1919 el sindicat de picapedrers el Treball. El 1920 la presencia d’obrers d’ideologia comunista afiliats al Sindicat de Picapedrer
s, es forta.Una barriada que l’església havia controlat, recordem la figura del pare Miquel Ferrer, havia de veure amb preocupació la puixança de l’obrerisme i així el 1894 veu néixer la banda de música La Aldeana, el 1904 Mossèn Bartomeu Juan Coll fundarà el sindicat obrer catòlic La Aldeana, que el 1926 acollirà el club de futbol la Aldeana i en temps de la República derivarà en la societat de socors mutus La Aldea. La guerra civil tot ho trastoca i el local social esdevé cinema i teatre. La vida política la controlarà Juli Barrado, el falangista germà de Manuel (l’autor de l’altar major d’Esporles i de la Verge de la Mar de sa Ràpita).
Biel Barceló
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada