31 de gen. 2013

La nit dels premis d'ARCA

“Premis Protecció del Patrimoni i Destrucció del Patrimoni”.

Èxit de participació i ambient excel·lent

Representants de les candidatures amb Pere Ollers i Àngels Fermoselle,  d'ARCA

El  vespre del 30 de gener va ser la nit del sopar de lliurament dels premis ARCA. Tothom va participar a les votacions havent escoltat prèviament les explicacions de cada una de les candidatures.

Tot i que les tres candidatures mereixien ser premiades, finalment el Premi Conservació del Patrimoni va ser per la revista Es Castellet, de Bunyola.

El Premi a la Destrucció del Patrimoni s’ho va merèixer especialment el batle d’Escorca pel foment de la construcció al seu municipi en plena serra de Tramuntana.

Papereta de votació

Quadres cedits pel pintor Antoni Bibiloni

La novetat del lliurament va ser el quadre del pintor Antoni Bibiloni reproduint el carrer de la Pau i Can Weyler, emblema de la nostra entitat. L’esmentat oli va ser obsequiat a la candidatura guanyadora.
Antoni Bibiloni amb gran generositat havia obsequiat a la nostra entitat amb cinc quadres més, tres dels quals varen ser sortetjats per obtenir fons econòmics i contribuir a la festa del vespre.
Les candidatures de Son Fornés  i dels Geoberenars es dugueren un oli de petit format (una noteta els diu el pintor) com a record de la vetllada.

Les tres candidatures feren ús de la paraula per difondre les seves iniciatives patrimonials.

La presentació dels premis va ser conduïda per Àngels Fermoselle, membre de la junta d’ARCA, i el president de la entitat, Pere Ollers, posà la cloenda al vespre amb el seu parlament de resum anual.

És d’agrair, com cada any, la feina d’organització i coordinació del sopar per part de Concha Gallego, també membre de la Junta d’ARCA.

Texts, Àngels Fermoselle
Candidatura Premi Protecció del Patrimoni 2013.
Revista Es Castellet

Bârbara Suau i Jaume Mateu
Es  Castellet de Bunyola és la revista viva més antiga de la Part forana. Va tenir qualque època de silenci però des de fa ja molts d’anys va ressuscitar amb una gran idea que ha garantit la seva continuïtat: varen decidir centrar-se en els aspectes Patrimonials del municipi.
Enguany a ARCA hem tengut el plaer de conèixer les dues ànimes del Castellet: na Bàrbara Font Suau i en Jaume Mateu.Treballar colço a colço amb na Bàrbara és posar velocitat de creuer però dels que no s’estampen contra les roques.  En Jaume és l’home de la càmera al coll i la gravadora a la mà enregistrant testimonis.
La revista es fa ressò dels treballs d’investigació i dels esdeveniments que afecten tots els aspectes del Patrimoni de Bunyola: els records de la gent, la llengua, les activitats culturals ... i el que és molt important, no oblida la reivindicació, aquesta està ben present.
Es Castellet és més que una revista. Organitza activitats paral·leles com conferències, trobades o treballs de recerca. És una òrgan viu d’un poble que palpita al ritme de les necessitats i de la il·lusió, de l’inconformisme i de la participació de la gent.
La defensa dels hospitals públics Joan March i General ha estat l’excusa per conèixer o retrobar, és el cas de Caterina Garcies, col·laboradora també de la revista, com tanta altra gent, una gent magnífica amb un projecte amb passat i futur: la revista Es Castellet de Bunyola.

Moltes gràcies Bàrbara i Jaume per esser aquí

Candidatura Premi Protecció del Patrimoni 2013.
Geoberenars

Guillem Mas Gornals
Hi ha gent de ciència que està enamorada de la Geologia de les nostres illes i li agrada explicar-la i ajudar a que altra gent també l’entengui i la valori. El pas del temps deixa empremtes a la natura i també deixa petjades sobre ella l’explotació econòmica del sòl amb aspectes, de vegades negatius, però també moltes vegades marcant un rastre d’importants valors històrics i patrimonials.

Hi ha un projecte de difusió i acostament a la Geologia, al coneixement de les formacions geològiques i l’activitat industrial relacionada. Són els geoberenars.

Una vegada al més, més o manco, es convida a tothom que vulgui a compartir un berenar científico-patrimonial i una visita a llocs d’interès geològic. La visita està guiada per persones expertes que parlen a un nivell que tothom és capaç d'entendre. També serveixen de lloc de trobada i posada en comú entre gent més tècnica.

L’impuls dels geoberenars parteix del Col.legi de llicenciats en Geologia i l’ànima d’aquesta iniciativa, nosaltres sabem que és en Guillem Mas Gornals, que avui ens acompanya.

Les galeries misterioses de les nostres pedreres i la seva evolució, les eines dels antics trencadors, i trencadores, que també n’hi havia. Les explotacions obertes devora la mar, els colors de la terra, les formes de la costa, les dunes, l’erosió, el marès, els fòssils.... de tot això i molt més es parla i s’aprèn amb el geoberenars.

Moltes gràcies Guillem i enhorabona per aquesta iniciativa

L’equip de Recerca de Son Fornés (Montuïri)
Candidatura Premi Protecció del Patrimoni 2013.

Cristina Rihuete
El Poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, és un dels més importants de l’illa.
I gràcies, a tota la tasca de projecció i divulgació de l’equip de recerca  de Son Fornés potser aviat serà el més conegut i visitat.
Cristina Rihuete, Albert Forés, Lara Gelabert i Paula Amengual són aquí  avui amb nosaltres i són responsables de tants èxits i de tanta feina.
A aquest “equipàs” de gent devem la coordinació d’excavacions arqueològiques, la  creació d’eines digitals didàctiques sobre la prehistòria dirigides a escoles i instituts També l’ambició de crear un Parc arqueològic i el manteniment i millora de les activitats del Museu de Son Fornés.
Ja no saben què inventar-se per acostar la prehistòria a la gent i per això crearen la “Gresca talaiòtica” ajuntant cultura i festa i la preciosa iniciativa del “Dispar nocturn”. Efectivament, ho han sentit bé, conviden a la gent a disparar els vespres de lluna plena. Disparar amb la màquina fotogràfica per captar escenes meravelloses a Son Fornés.

Des d’ARCA tenim el convenciment que si durant els dos darrers anys ens han deixat amb la boca oberta d’admiració per la seva capacitat creativa, aquest any recent estrenat ben segur ens reservaran més sorpreses de les que poder gaudir

Moltes gràcies Cristina, Albert, Lara i Paula per esser aquí

Candidatura Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
El Batle d’Escorca, Antoni Solivellas per promoure la construcció al seu municipi.

El privilegiat municipi d’Escorca, si no fos perquè fa anys que hi ha l’amenaça d’un batle i d’un altre que volen omplir de formigó i bloquets un tros de  la nostra Serra Nord.

Quina mania tenen en créixer i créixer,... Per a què? No tenen prou de bombolles immobiliàries, de paisatges destrossats i de crisi econòmica?

Al municipi d’Escorca viuen avui unes 300 persones. L’ambició d’aquest batle constructor actual és que facin moltes obres, per aquest motiu ha rebaixat les taxes municipals pels permisos. A més sommia en secret poder fer la famosa nova urbanització des Guix i incrementant amb 700 més el nombre d’habitants. Què no és guapo això?

No ho és no, no és guapo, és una barbaritat que pesa sobre nosaltres des de fa massa temps. I no cedeixen...
Perquè tenc la sensació de que any darrera any tenim el risc des Guix destrossant la nostra Tramuntana a les candidatures del premi “destrucció”? 

Candidatura Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
Urbanisme de l’Ajuntament de Palma per autoritzar la destrucció de l’edifici de plaça Quadrado núm 5

Sembla que no entra dins el cap del màxim responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Palma, ni del seu equip de gent  que l’actiu econòmic del Patrimoni és el major actiu d’un poble.

Sembla que no entra dins el cap de qui té el poder que deixar destruir els edificis amb caràcter, com el de Plaça Quadrado número 5, és anar enrere i un robatori perquè aquesta plaça, una de les més ermoses de Palma, ja serà menys de veres, serà més falsa.

Recordau com l’any passat castigàvem amb el premi “Destrucció del Patrimoni” al mateix equip d’urbanisme? i al precedent, per cert, per la demolició d’un edifici singular de principis del S. XX al carrer Aníbal cantonada amb l'avinguda Argentina. Ha suposat cap avantatge per Palma aquell abús i aquell menyspreu? De res, bé sí, al contrari, per fer lleig i brut i per perdre categoria. Ara tenim un solar ple d’herbes i rates. Avui surt al diari. Nosaltres ho sabíem. Això sí hi ha un cartell gegant de la covard promotora que té la cara dura de publicitar-se dient: “Unim passat i futur”. Callaré el que desig pel futur d’aquestes destructores despietades, perquè no podem qualificar-les de constructores. 

Candidatura Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
El Consell de Mallorca per la mala gestió de Can Weyler

Can Weyler és especial per ARCA. El casal gòtic per excel·lència de Palma ha estat ca nostra i l’estimam.
Férem molta feina per aconseguir que Can Weyler fos públic. Varem propiciar els contactes entre la propietat i el Consell de Mallorca per la compra. Participàrem a les propostes pel projecte d’utilització pública i partírem quan ho demanaren perquè la reforma era immediata.
On són ara els doblers, on és el projecte? No se sap el futur de Can Weyler. El Consell tan sols ha acceptat, ja veurem si es materialitza, unes feines d’urgència de “consolidació”.
Mentres, han llevat el nom d’ARCA de la porta de ferro, ara no es veu dins i no sabem si hi ha més ocells morts com els que fotografiàrem fa uns mesos.També han llevat les plantes; ja no és verd el pati de Can Weyler.
Nosaltres recriminam al Consell i mantenim la vigilància i l’esperança. Volem tornar a Can Weyler, qualque dia.

Entrega del Premi ARCA de la protecció del Patrimoni, un quadre del pintor Antoni Bibiloni


Parlament pronunciat per Pere Ollers Vives, president d'ARCA

Amigues i amics,

Vos agraeixo en nom de la Junta d’ARCA la vostra assistència i participació en aquest Sopar anual que cada any es converteix en una cita ineludible per a començar l’any. ARCA vol també felicitar l’any a totes les persones associades i simpatitzants de la nostra entitat i vol iniciar l’any amb prudència que no exclou la il·lusió i la seguretat que el patrimoni cultural de Mallorca ens necessita més que mai. Necessita a tothom, unint esforços i posant amb interès els cinc sentits, la intel·ligència i el cor a favor de conservar i mantenir el llegat cultural d’aquesta terra. És un mode de poder entendre amb rigor la nostra història i la nostra identitat, les nostres arrels. I també una demostració d’estimació i respecte a les persones que ens precediren i les que ens succeiran.

En l’any 2012 hem continuat amb la defensa del patrimoni cultural contra els atacs d’alguns  governants:

-       La pèrdua o la falsificació d’alguns topònims no poden passar desapercebudes, dins un context de mesures que no afavoreixen en res la llengua pròpia de Mallorca. I això mateix li varem dir en persona al conseller Rafel Bosch el 9-5-2012.
-          Patim encara un temor (no sé si hauríem de dir terror) davant determinats projectes que menyspreen o suposen agressions contra el patrimoni paisatgístic de Mallorca; per exemple, en plena serra de Tramuntana, Es Guix devora Lluc; prop de Palma, Ses Fontanelles –Platja de Palma. Si per una part aplaudim la declaració de la serra de Tramuntana per l’altra també exigim la coherència de conservar-la i preservar-hi els valors que li atribueix tal declaració.
-          La deixadesa en matèria de conservació del patrimoni es mostra en diferents actituds i conductes d’algunes administracions: la lamentable situació de Can Weyler, la impassibilitat davant les pèrdues patrimonials a Santa Catalina o Plaça Quadrado, la inacció en alguns casos (com el de Son Cabrer o ara l’estació del Ferrocarril de Sóller a Palma, són exemples  que no podem permetre o al manco no podem deixar passar sense una crítica clara i llampant de manera que, tant ara com en un futur, no es pugui dir que tota la ciutadania tenia el mateix tarannà.

En aquest 2012 ja ens avisava el Consell de Mallorca que no comptaria a la Ponència Tècnica de Patrimoni amb ARCA com tampoc amb el GEFB i, encara que no tenen pressupost, no ha estat capaços per posar fil a l’agulla a la conservació del Casal de Can Weyler que és un dels monuments civils més importants de Palma. Això sí, han pogut retallar la silueta del nom ARCA gravada amb la reixa de ferro de la portalada. Es veu que això era molt molest o molt important... en temps de mancances pressupostàries i, com si fos una deixalla incombustible a Son Reus, ens l’ han retornada.

Hem continuat accions de defensa del patrimoni històric, etnològic i cultural de tot tipus:
-           Campos (cendrer de la Torre de Defensa de Can Cos).
-    Sa Nostra (defensa del patrimoni moble i immoble d’aquesta entitat financera en desfeta, també un paradigma de la nostra història d’aquests anys passats).
-          Santa Catalina treballant per la conservació integral del barri.
-          Pl. Quadrado (pèrdua d’edificis que conformen una silueta dels carrers de Palma).
-      Visites de Raixa (regulació economicista del Consell de Mallorca sense parar esment en res).
-          El Ferrocarril de Sóller (pèrdua d’una màquina com a bé cultural).
-          Es Born (ocupació del passeig com a adulteració total d’un espai únic).
-     Ses Fontanelles i Platja de Palma (pèrdues paisatgístiques, naturals i de béns etnològics i etnogràfics ... també sotmesos a degradació d’incendis).
-      Centre Històric de Palma (ara amb els problemes esfereïdors de l’ocupació de l’espai públic, i de la recollida neumàtica de fems que abans havíem criticat en plena època Rodríguez i ara patim aturada i inútil a més de perniciosa per al centre històric).
-         Al·legacions a la Llei Turística
-        I la darrera, que reté a alguns dels nostres amics ara mateix en plena activitat, el cas del Jonquet que precisarà de la nostra acció, ara més que mai, perquè no basta una protecció teòrica de BIC o de conjunt històric, pel que es veu.

Aquestes són algunes de les moltes accions que hem fet. En totes, combinam una gran dosi d’il·lusió i de feina per convèncer les autoritats amb arguments a favor del manteniment del patrimoni cultural. Fàcilment hi deixam hores de dedicació, entrevistes, contactes i accions de comunicació.

Amigues i amics, sabeu prou bé que els vostres esforços (quota, emails, extensió de l’acció, voluntariat, manifestacions, etc) no són debades; serveixen per a mantenir ben vives les expectatives dels béns culturals. I això –amb èxits i fracassos- vos ha d’omplir de satisfacció, sense caure en la complaença, perquè hi ha molta feina per fer. I hem de multiplicar els esforços i mantenir ben viva la societat civil.

Una de les accions del 2012 ha estat la Jornada de Defensa del Patrimoni celebrada a Palma amb ARCA com a amfitriona, i en la qual han participat SOS Monuments, l’Associació d’Amigos del Patrimonio de Segovia, l’Associació BEN BASO de Sevilla y “Túmbala” també de Sevilla, entre d’altres. Les conclusions d’aquest encontre prest estaran a l’abast en la web.

Sense societat civil sòlida, estable i ben amarada de la vida ciutadana, no podem tirar endavant un projecte de ciutat ni de poble. Ja veim quina política tenim i com de desprestigiades estan moltes institucions però una de les llavors sanes està en l’acció ciutadana i cívica, en connexió amb els mitjans de comunicació i amb la Justícia.

També en el patrimoni cultural això és així. No debades l’acció de la Justícia –instada per la ciutadania- permet finalment de posar les coses al seu lloc, com al cas de Ruberts a Sencelles, o el cas del Calvari de Pollensa. És a dir, també hi ha bones notícies i hem de contribuir que n’hi hagi moltes més. Aturem- els peus a tota la gent que destrueix el patrimoni cultural! Marginem la incultura i l’incivisme!

I també avui ens mou la tria del Premi Conservació del Patrimoni. Un premi en positiu, al qual optaven enguany tres magnífiques candidatures

Ja hem dit que les tres mereixen el premi gros i vull felicitar les tres candidatures per igual i coratge i ànims a tothom per continuar treballant pel patrimoni cultural de Mallorca, enmig de dificultats no només econòmiques.

Permeteu-me que doni les gràcies al pintor Antoni Bibiloni qui ens ha regalat i dedicat les pintures commemoratives d’aquests premis així com que feliciti de tot cor a l’actriu Cati Solivellas per la seva carrera artística tot recordant que el 2010 ens va “regalar” la seva imatge personal com a imatge d’ARCA en el programa “Una mà per al patrimoni” a càrrec d’IB3.

Finalment, exprés un desig: que enmig de tantes crisis diverses, puguem veure que el patrimoni cultural és un dels valors segurs, entre d’altres com el civisme, la solidaritat, la justícia i la democràcia. No es tracta d’apel·lar al retorn al passat sinó més aviat de trobar les arrels segures per caminar endavant i apreciar el llegat de cultura, llengua, art, arquitectura i història que hem rebut i tenim l’obligació de guardar per a qui ens segueix.  









Recuperam un topònim que mai s’havia d’haver canviat

La Rambla, i res més, és el nom del lloc, el topònim original

ARCA celebra la recuperació d’un topònim, el de La Rambla, que mai s’havia d’haver alterat. Els noms amb història de la ciutat, han de ser respectats perquè són elements patrimonials de primer ordre.
Les adulteracions, de vegades oportunistes com va ser en aquest cas, comporten pèrdua de sentit històric.

ARCA no vol avui al·ludir els fets lamentables que han obligat ara a restituir el nom original, sinó que vol aprofitar per advertir una vegada més que els TOPÒNIMS AXREDITATS PEL PAS DEL TEMPS NO S’HAN DE TOCAR

Diccionari. Topònim és el nom d’un lloc
Diu el diccionari que el significat de la paraula TOPÒNIM és “el nom d’un lloc”. Definició ben senzilla i clara. LA RAMBLA és i era el nom d’un lloc que ara recuperam.

Tornam al diccionari per cercar què és una RAMBLA i aquí tenim els dos significats que expliquen a més el nostre passeig al centre de Palma.
El primer: “Llit que formen les aigües quan plou de forma torrencial”. Efectivament, molta gent ho sap, però també  molta ho desconeix que per on ara hi ha el passeig de La Rambla, circulava el torrent de sa Riera que va provocar dramàtiques inundacions, que obligaren a desviar el cabal del torrent fora murades, que és on el trobem actualment.
Com a moltes ciutats, quan es va desviar la torrentera, a partir del segle XVII, al lloc original es va construir un passeig que es denomina genèricament rambla.

La Rambla, llavors, és un topònim de Palma que explica moltes coses i afortunadament ara recuperam.

No tocar els topònims
El compromís de respectar els topònims per desgràcia no sempre es compleix. Recentment, a Palma, tenim un vergonyós cas de canvi de nom d’un carrer de més de 100 anys d’antiguetat, un dels més antics de Palma fora murada, el CARRER LLIMONA que inexplicablement ha estat canviat pel de Carrer Poncir (ridículament, un altre cítric) amb l'excusa de que existeix la plaça de Can Llimona, de molt més recent creació, que té més habitants que els del carrer llimona i per evitar confusions varen decidir eliminar el topònim de Llimona. Per ara, cap de les argumerntacions totalment fonamentades d'ARCA han servit per introduir cordura a tan ridícula i poc respetuosa decisió cap al patrimoni toponímic.

Homenatges a personatges públics
Si en el futur es volen retre homenatges a personatges públics, es podria optar per plaques commemoratives o carrers de nova creació, però no alterar els noms dels llocs, els topònims. 

29 de gen. 2013

A ARCA no ens consta que hagi demanat ni concedit cap permís d’obra per a l’edifici catalogat de l’Estació del Ferrocarril de Sóller a Palma

ARCA reclama el control de Centre Històric i fins llavors, l’aturada de les obres

ARCA ha observat que s’estan duent a terme obres a l’edifici CATALOGAT de l’Estació de Ferrocarril de Sóller a Palma, situada a la cantonada de l’avinguda de Joan March i Ordinas amb el carrer d’Eusebi Estada. Les obres afecten la distribució dels interios de l’edifici, els trèspols de rajola hidràulica i altres elements.

No es veu cap cartell de permís o llicència d’obra i a l’Ajuntament de Palma no consta, segons ens informen cap petició de permís.

El dia 21 de desembre, ja fa un mes, ARCA va demanar per escrit als responsables municipals que enviasin un tècnic per controlar. O no es va fer o no va donar cap resultat per garantir els procediments de control del Patrimoni.


Retirat el tancament d’alumini adossat a l’edifici
Adossat a l’edifici i ampliant l’espai dedicat a cafeteria, hi havia una estructura d’alumini que desvirtuava el conjunt i ara ha estat retirada, fet positiu, però que no sabem si pensa ser substituïda per altre element igualment incompatible amb els valors patrimonials de l’immoble.

ARCA creu que ara hi ha l'oportunitat de recuperar la façana i millorar l’entorn
Però com que no sabem quines són les intencions ni coneixem si hi ha control patrimonial, demanam rigor i compliment de la normativa.
El trèspol interior de rajola hidràulica s’hauria de conservar i posar en valor.

Edifici catalogat
L’edifici es troba recollit al catàleg municipal de l’Ajuntament de Palma amb la clau 54/08 i presenta unes carecterístiques arquitectòniques molt especials d’una època concreta, on resalta per una banda l’arquitectura modernista i per un altra, no oblida el seu ús pràctic, com a edifici ferroviari, aspecte que li dóna una singularitat, un caràcter i un atractiu propis per a viatgers i turistes.

ARCA ja va manifestar la seva disconformitat amb uns afegit efectuats  les cotxeres de l’estació de ferrocarril de Sóller, element també catalogat amb la clau 54/09, li foren adherides unes planxes que serveixen per allargar el conjunt, però que desvirtuen totalment l’edifici.

24 de gen. 2013

L’avanç de Projecte de PEP (PLA ESPECIAL DE PROTECCIO) des Jonquet no preserva suficientment els valors patrimonials del barri

Des d’ARCA posam en dubte que sigui compatible amb la declaració de BIC; seria il·legal

ARCA considera que el PEP presentat als mitjans de comunicació dies passats no és compatible amb les directrius que la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca va dictar en la declaració de BIC. De fet, entenem que no té en compte aquestes directrius, i d’altra banda no fa més que reproduir sense modificacions significatives la normativa urbanística anterior a la Declaració de Bé d’Interés Cultural, la qual no era adient a la preservació d’aquest conjunt històric.
Les qüestions que d'entrada consideram s’han de rebaixar substancialment o eliminar són:

Absurd nombre de places d’aparcament incompatible amb el BIC: ARCA creu que l’excavació del talus per a un nombre de vehicles elevadíssim, no cerca donar ús als futurs nous residents, sinó a eventuals usuaris de l’entorn d’oci de Santa Catalina i es Jonquet. Les persones que accedeixin als aparcaments a través des Jonquet a altes hores de la nit no farien si no destorbar la pau i l’encant d’uns carrers molt estrets, creant un problema de renou i contaminació acústica.
El talús amb la construcció dels aparcaments deixaria d’esser talús, convertint-se amb una façana falsa al Passeig Maritim. A més entenem que el talús es un element protegit per la declaració de Bic.

Pèrdua estètica dels molins amb terrasses panoràmica. Un altre element que ha de desaparèixer del PEP és el permís per a la utilització de les terrasses sobre pasarel.les volades davant els molins per a usos de restauració o similars. Aquest fet  alteraria l’estètica amb cadires, tendals, baranes, para-sols, etc. ARCA s’hi oposa frontalment.

Manté i es potencien els usos recreatius. Els usos de discoteques han degradat de manera important la zona des Jonquet a mes de provocar greus problemes de contaminació acústica. Entenem que el pla ara proposat no regula convenientment aquests usos, ni tampoc la seva intensitat, a l'igual que passa amb els bars i restaurants.

Es permet unificació de parcel·les alterant la configuració inicial i en conseqüència es modificaria l’ambient de la barriada,

Hi ha un nombre excessiu de tipologia N (els edificis poden ser substituïts), el que unit al fet que es permet construir soterranis a qualsevol parcel·la, excepte catàleg, sense computar edificabilitat, permetrà fomentar la substitució de l'edificació i la pèrdua d’autenticitat.

Reduir i controlar l’impacte visual dels nous edificis, les noves edificacions, malgrat s’hagi dit que no, poden afectar greument la visual del conjunt. Aquest fet s’ha de revisar i evitar.

Molí modernista malmenat i degradat. Aquest molí (dels pocs d’extracció d’aigua, situat dins un conjunt històric) no es preserva al PEP. No hem d’oblidar que els molins defineixen es Jonquet, i si bé hi tenim un magnífic conjunt de molins fariners, aquest molí d’extracció d’aigua, és un altre tipologia que complementa el conjunt, per tant cal preservar i recuperar. La informació apareguda a qualque mitjà de que es vol utilitzar l'estructura del molí i potser el propi molí per a la maquinària d'un ascensor, ens semblaria un despropòsit.

Superfície comercial soterrada innecessària i inconvenient. A Palma les galeries comercials soterrades tenen una llarga història de fracassos. A “es Jonquet”, territori fràgil i únic, no és ni necessari ni convenient una superfície comercial que pretengui atreure públic i vehicles amb la pressió ambiental que això implicaria.

Respecte a les propostes de l’àmbit de Santa Catalina, les hem d’estudiar en profunditat. Hi ha qüestions preocupants que volem aprofundir abans de fer-les públiques.

ARCA traslladarà el seus suggeriments de modificació a l'Ajuntament de Palma i treballarà per a aconseguir un projecte definitiu que realment cregui i defensi els valors patrimonials des Jonquet. Així mateix demanarà al Consell de Mallorca que defensi la declaració del BIC des Jonquet amb les implicacions que això suposa per al conjunt.