ARCA ha presentat al·legacions al PGOU de Felanitx.

ARCA com a entitat que vetlla per la defensa i conservació del Patrimoni cultural de Mallorca ha presentat al·legacions al PGOU de Felanitx, el qual fou aprovat inicialment al ple municipal del passat 27 de setembre de 2021.

ARCA vol col·laborar per millorar alguns aspectes d'aquest document en matèria de conservació del Patrimoni històric i cultural al nucli de Portocolom.

 

Prohibició de bars i restaurants a la zona de la Capella

Aquesta zona està considerada com a part del nucli tradicional de Portocolom, la qual es remuntaria al segle XIX i que afortunadament s'ha conservat quasi intacte a dia d'avui, tot i estar situada a primera línea.

La zona presenta uns valors residencials prou importants i la possible colonització per part d'establiments de restauració farien perdre aquests valors amb l'explsió dels residents. Exemples com aquests els tenim a altres indrets de Mallorca com a Cala Ratjada o al mateix Portocolom, a l'anomenada zona de la Duana, concretament al carrer de Cristòfol Colom.

Afortudament, Portocolom al ser un port gran ha pogut absorvir el creixement urbanístic i turístic cap altres indrets, deixant el nucli tradicional intacte a aquesta pressió. Per evitar que en un futur aquest indret pugui ser fruit dels execessos urbanístics i comercials, ara és el moment de prohibir que es puguin dur a terme activitats d'oci i restauració per tal d'evitar en un futur la degradació i banalització d'aquest espai tradicional que forma part del patrimoni cultural de Mallorca.

Canviar el planejament de la zonificació de la primera línea de la Capella

La primera línea de la Capella ha estat zonificada segons el planejament urbanístic que es vol aprovar amb la figura urbanística RE IP P2, la qual planteja el desenvolupament d'habitatges plurifamiliars. Per la seva part la resta de la zona de la Capella i la Duana presenta la figura urbanística RE NAP, la qual té l'espèrit de conservar els valors històrics i mediamabientals de la zona fomentant la rehabilitació dels edificis.

Consideram que la primera línea de la Capella, composta per edificis de construcció unifamiliar hauria de comptar també amb la figura urbanística RE NAP, la qual és més restrictiva a nivell urbanístic i apel·la a desenvolupar un espèrit més conservador en matèria de patrimoni històric i cultural.

Manca protegir alguns espais rellevants de Portocolom

Portocolom presenta alguns espais d'important rellevància a nivell històric, cultural i ambiental que realcen la importància d'aquest conjunt del llevant de Mallorca amb unes particularitats i atractius molt característics.

Entre aquells espais, voldríem destacar la plaça de Sant Jaume, la qual hauria de tenir una protecció a nivell ambiental l'espai públic i els edificis que es troben al seu voltant.

També s'hauria de protegir la Cova del Coll, cavitat subaqüàtica de 7.020 m2, la de major recorregut a tot l'Estat Espanyol. Aquest cova transcórre pel subsòl de la Capella i durant 5.529 m2 ho fa de forma subaqüàtica.

Per últim, pensam que s'hauria d'apostar per la conservació i manteniment de l'arbrat, tant dels carrers, com de les parcel·les. Cal desenvolupar una normativa que aposti pel mateniment i recuperació dels arbres.

Revisió i actualització del Catàleg de Patrimoni

El Catàleg de Patrimoni de Felanitx que forma part del nucli de Portocolom és prou ampli, però cal que sigui revisat i actualitzat, degut a que hi ha fitxes de catalogació que no s'adapten a la realitat actual o presenten algunes errades o incorreccions que s'haurien de subsanar.

També s'hauria d'incloure la fitxa de catalogació de l'església parroquial, tot i que aquest edifici forma part del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric de Portocolom, no presenta una fitxa individualitzada d'aquest bé cultural o element històric.

Per útim, consideram que al catàleg també s'haurien d'incloure els antics camins públics.

En general, manquen normes d'estètica als nuclis antics o tradicionals del terme municipal

Consideram que les normes d’estètica són insuficients, es tendrien que prohibir els cossos ressorgits tancats, no trobam normes de composició de façanes ni dels seus buits, amb preponderància vertical dels mateixos i a eixos. No trobem res respecte dels colors o de les intervencions artístiques en la façana.

ARCA demana la intervenció urgent de Cort per paralitzar unes obres que afecten a l'edifici catalogat de Can Quetglas.

Instal·len plaques solars vulnerant la imatge d’un edifici protegit amb una categoria alta, d'A2

ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i defensa del Patrimoni Cultural de Mallorca s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma per a demanar la paralització cautelar de les obres que s'estan duent a terme a l'edifici catalogat de Can Quetglas, situat al carrer de Santa Rita, 13 al barri del Terreno (Palma).

L'edifici fou construït a l'any 1908 per l'arquitecte Francesc Roca i Simó, qui també edificà un altre immoble al numero 17 d'aquest mateix carrer. L' element presenta un nivell de protecció A2 segons la fitxa del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Palma i les obres que s'estan realitzant alteren el conjunt i les seves façanes, teulades i globalment la seva imatge. 

 

La reforma per a nous usos està instal·lant unes plaques solars, el que vulnera la imatge d’aquest edifici únic.

ARCA desconeix el projecte i la finalitat de l'obra, però del que no hi ha cap dubte que la instal·lació de plaques solars suposa una vulneració contra el conjunt de l'edifici.

La fitxa del catàleg de patrimoni 19/03 és molt clara al respecte, quan es refereix a la protecció i directrius d'intervenció del bé cultural catalogat. Segons aquest apartat el conjunt s'ha de conservar i no es permetrà cap afegit que afecti a la tipologia originària i en quant a les façanes no es podrà dur a terme cap modificació que alteri la seva fesomia.

Edifici de gran valor artístic i cultural

La fitxa de catàleg municipal destaca la vàlua artítstica d'aquest edifici, dissenyat per uns dels millors arquitectes mallorquins d'aquell període. Per tant el document realça aquesta construcció pel “seu interés deriva tan de la seva adscripció estilística com de la importància de l'arquitecte. Es endemés un dels pocs exemple on es combina un llenguatge de procedència gaudiniana amb un altre de autòcton de caràcter regionalista”.

L'Ajuntament de Palma té el deure de conservar el Patrimoni Cultural de la seva ciutat

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma la paralització cautelar d'aquest projecte, una inspecció urbanística i que s’impedeixi la instal.lació de les esmentades plaques solar.

Les administracions locals tenen el deure de protegir el Patrimoni Cultural als seus municipis i per aquest motiu, compten amb suficient normativa legislativa per a fer front a aquesta responsabilitat, com l'article 46 de la Constitució Espanyola, la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, per a l’illa de Mallorca i l'article 122 de la Llei Urbanística de les Illes Balears. A més, evidentment de la protecció que dona en aquest cas està inclós al Catàleg municipal d’elements protegits patrimonialment amb una proteció alta.

Davant la tala dels xiprers d'una part dels Jardins de Cartoixa.

ARCA DEMANA AL CONSELL DE MALLORCA I A L'AJUNTAMENT DE VALLDEMOSSA QUE PROTEGEIXIN EFICAÇMENT LA CARTOIXA DE VALLDEMOSSA I EL SEU ENTORN

ARCA va traslladar la setmana passada a l'Ajuntament de Valldemossa i a la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca la preocupació per la tala d’uns xiprers adults dels Jardins de la Cartoixa de Valldemossa que conformaven un espai paisatgístic de gran interès, en una zona declarada com a Bé d'Interès Cultural en el conjunt de Cartoixa i el seu entorn. Un lloc conegut per tothom i que trascendeix l'interès local.

ARCA fa anys que demana la intervenció del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Valldemossa per millorar la protecció de tot el Conjunt de Cartoixa i el seu entorn que necessiten actualitzar la declaració de BIC, ordenar l'espai i els usos i dedicar recursos al manteniment del conjunt (que té parts de molts diferents propietaris i en molt desigual estat de conservació). Fins al moment, hem rebut un silenci administratiu.

L'Ajuntament de Valldemossa s'excusa en que alguns xiprers estan morts o fan malbé a un mur. El que és cert és que no sabem si ha participat cap especialista en patrimoni històric ni en jardins històrics ni en l'arbrat. Un projecte sense participació, ni preparacions adequades.

Per la seva part, el Consell de Mallorca no va analitzar el projecte correctament i a instància dels ciutadans, després de visitar les obres que són causants de l'aniquilació dels exemplars esmentats, les ha paralitzades.

Els Jardins de Cartoixa són un dels exemples de Mallorca amb més caràcter. Es pot dir que és un Jardí Històric i Artístic que a més està inclòs dins el conjunt de BIC (Bé d’Interés Cultural) de Cartoixa. Ocupa el lloc de l’antic cementiri dels monjos i el xiprer és sense dubte el seu arbre protagonista.

És per això que l’agressiva intervenció municipal, han fet encendre les alarmes d’aquelles persones del municipi amants del Patrimoni i també d’ARCA.

Ha de ser molt excepcional que es pugui fer una actuació així que altera un paisatge que ha tardat molt anys en crear-se. Els arbres amb tants anys mereixen un respecte i si qualque vegada han de retirar-se s’ha d’explicar molt bé i no hi ha d’haver més alternativa.

En aquest cas concret, les explicacions no són suficients.

ARCA demana que el criteri patrimonial i històric prevalgui sobre qualsevol altre i que no se continui amb la tala dels exemplars que resten. També que s’estudïi amb els mateixos criteris com substituir els arbres fins ara eliminats.

Aquests xiprers formen part del paisatge i el Patrimoni de Valldemossa des de fa molts anys i la memòria s’ha de conservar. ARCA demana també que tant l'Ajuntament de Valldemossa com el Consell de Mallorca col·laborin per a l'ordenació adequada del Conjuunt de Cartoixa i el seu entorn i per a un pla de conservació urgent de les parts més necessitades (i ara també dels jardins sobre els que el mal està fet, però s'hi ha de posar remei).