13-12-2007 ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI lliuraren al Capítol de la Seu de Mallorca la base del Ciri Pasqual que al llarg de més de dos segles presidí el presbiteri catedralici durant el Temps de Pasqua.
Es tracta d'una columna dòrica de fusta policromada, d'autor anònim (com el 80% del nostre llegat artístic) i d'estil neoclàssic, que va ser molt imitada (parròquies de Muro i Sant Jaume de Palma)arreu de Mallorca. Es pot datar a finals del s.XVIII.
Els anys 90 fou trobada per un membre d'ARCA a unes deixalles de Ciutat, i ara, amb un ajut de la conselleria de cultura del Consell de Mallorca, el taller Xicaranda ha procedit a la restauració durant tres mesos i treballant-hi quatre persones en exclusivitat.
A l'acte assistiren la consellera de cultura del Consell de Mallorca, Joana Lluisa Mascaró, el degà Mossen Joan Darder i els presidentes d'ARCA i de l FUNDACIó, Pere Ollers i Joan Guaita.Es convicció d'ARCA el que les obres d'art han d'estar en el lloc per on es feren i, si es possible, que s'utilitzin per a la funció que es feren.
Esperem veure la columna en el seu lloc -el presbiteri- el dia de la Vet.la Pasqual.
__________________________________
MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ - RESTAURACIÓ
D’UN CIRI PASQUAL, PROPIETAT D’ARCA
(Palma, octubre de 2007)
DADES GENERALS
(Palma, octubre de 2007)
DADES GENERALS
NOM : Ciri Pasqual
MUNICIPI: Palma
AUTORIA: Desconeguda
DATACIÓ: finals segle XVIII – principis segle XIX
PROCEDÈNCIA: Catedral de Mallorca (es va utilitzar com a suport de ciri pasqual)
MATERIAL: Fusta policromada
MIDES: Tot el conjunt té una altura aproximada de 310 cm; la columna cilíndrica de 220 cm d’altura per 30 cm de diàmetre, descansa a sobre un prisma de 90 cm d’altura per 35 cm d’amplada.
ENCÀRREC FET PER: ARCA
RESTAURACIÓ: XICARANDA, C.B.
Han intervingut:
MUNICIPI: Palma
AUTORIA: Desconeguda
DATACIÓ: finals segle XVIII – principis segle XIX
PROCEDÈNCIA: Catedral de Mallorca (es va utilitzar com a suport de ciri pasqual)
MATERIAL: Fusta policromada
MIDES: Tot el conjunt té una altura aproximada de 310 cm; la columna cilíndrica de 220 cm d’altura per 30 cm de diàmetre, descansa a sobre un prisma de 90 cm d’altura per 35 cm d’amplada.
ENCÀRREC FET PER: ARCA
RESTAURACIÓ: XICARANDA, C.B.
Han intervingut:
Alfredo Claret, Restaurador de Mobles; Isabel de Rojas,Diplomada en Conservació i Restauració; Maria Dols, Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. i Rest.; Immaculada Rigo, Dipl. en Cons. i Rest. y Teresa Rullán Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. I Rest.
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE:
Columna cilíndrica, policromada amb el fons color marfil, i una representació de la Resurrecció del Senyor. A la part inferior d’aquesta imatge, hi ha un sarcòfag amb la tapa oberta i a sobre ell, Nostre Senyor Ascendent. La policromia té una base d’estuc. Com a peculiaritat, a la part superior a on s’hi col·loca el ciri, hi ha un petit portelló, amb dos sistemes de tancament. La columna està formada per llistons de fusta, units uns amb els altres, i buit per l’interior. En l’extrem superior, es suposa que hi ha un suport per aguantar el ciri, mentre que en l’extrem inferior està sustentat sobre dos motllures paralel.les de diferent circu
mferència i tamany, que estan policromats i amb restes d’or.
Aquesta columna s’aguanta a sobre una peanya, de base quadrangular, policromada amb imitació a marbre. Estava muntada al revés, o sigui el ciri s’aguantava a sobre el pla inferior, mentre hauria d’anar a sobre el pla superior, a on hi ha la perforació amb un senyal a la fusta en forma de creu, per encaixar la columna.
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE:
Columna cilíndrica, policromada amb el fons color marfil, i una representació de la Resurrecció del Senyor. A la part inferior d’aquesta imatge, hi ha un sarcòfag amb la tapa oberta i a sobre ell, Nostre Senyor Ascendent. La policromia té una base d’estuc. Com a peculiaritat, a la part superior a on s’hi col·loca el ciri, hi ha un petit portelló, amb dos sistemes de tancament. La columna està formada per llistons de fusta, units uns amb els altres, i buit per l’interior. En l’extrem superior, es suposa que hi ha un suport per aguantar el ciri, mentre que en l’extrem inferior està sustentat sobre dos motllures paralel.les de diferent circu
mferència i tamany, que estan policromats i amb restes d’or. Aquesta columna s’aguanta a sobre una peanya, de base quadrangular, policromada amb imitació a marbre. Estava muntada al revés, o sigui el ciri s’aguantava a sobre el pla inferior, mentre hauria d’anar a sobre el pla superior, a on hi ha la perforació amb un senyal a la fusta en forma de creu, per encaixar la columna.
ESTAT DE CONSERVACIÓ. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERACIONS FÍSIQUES, QUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES
L’estat de conservació del conjunt, en general, és deficient, sobretot per les anteriors intervencions de restauració, per personal no qualificat, que havia sofert, originant grans pèrdues en la capa de policromia.
En dita intervenció, s’han intentat eliminar les grans quantitats de cera que es trobaven a sobre el suport, originant així, pèrdues de policromia i de preparació, deixant al descobert la fusta interior.
Les imatges a on hi ha representada la Resurrecció del Senyor han perdut molta definició pel tractament de neteja que ja s’ha mencionat anteriorment.
Encara que l’anterior intervenció de neteja hagi estat molt agressiva, queden molts de restes de brutícia superficial (sobretot restes de cera), però també detritus, pols, i altres materials aliens a l’obra.
En la part superior, on s’hi col·loca el ciri, hi ha gran quantitats de cera, que dificulten l’accés a l’interior on va recolzat el ciri. En general, la capa de policromia està obscurida pels fums del ciris.
Es poden observar faltes de suport que són conseqüència dels moviments que té la fusta. La fusta té unes característiques comunes que són la higroscopicitat i l’anisotropia, aquestes determinen els moviments de la fusta davant els canvis d’humitat i temperatura (sequedat i calor excessiu). Aquestes dues característiques fan que la fusta és dilati o es contregui, i això origina torsions, corbaments i modificacions superficials.
Aquests moviments de la fusta originen també, pèrdues de la preparació i com a conseqüència, pèrdua de la policromia.
La part inferior de la columna que descansa a sobre la base quadrangular que l’aguanta, està molt deteriorada. El suport està molt desgastat i s’observen moltes pèrdues de policromia i daurat.
S’observa en la fusta un atac generalitzat de xilòfags i fongs, però antic, o sigui que no està actiu, encara que ha deixat la fusta amb un aspecte de suro.
Totes les peces metàl·liques que hi ha (els tancaments del portelló, els claus...) es troben completament oxidats.
L’estat de la policromia en general, ja hem dit, que es força deficient, en alguns punts es troben bufaments, o sigui pèrdua d’adherència entre la preparació i la capa pictòrica.
Pel que fa a la peanya, es poden observar moltes pèrdues de policromia, pèrdua d’adherència entre la capa de preparació i la capa pictòrica i disgregació de la capa de preparació, originant llacunes a on es veu directament la fusta.
En general, també es troben petites pèrdues volumètriques de suport (de fusta), sobretot a les arestes, donat que són les zones de més sacrifici, perquè sobresurten de la resta del conjunt. També li manca tota la cornisa inferior, a on descansa el pes de dita base.
Tots els claus que es poden veure, a simple vista, estan oxidats.
Tant a l’estructura del ciri com a la peanya trobem fins a tres capes pictòriques superposades. La primera capa i per tant, la original o la més antiga, és de color blanc a l’estructura del ciri i de color blau fosc a la peanya.
En conclusió, l’estat de deteriorament de dit conjunt és molt avançat, sobretot pel que fa als problemes d’estructura de la fusta i a l’estat de la capa de preparació i la capa pictòrica. Pel que fa a aquesta última, no arribarem fins a la capa pictòrica més antiga, ja que podria estar incomplerta o gairebé totalment deteriorada.
INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ REALITZADA
Un cop observat l’estat de conservació en el qual es troba dit conjunt (columna i peanya), el tractament de conservació i restauració que s’ha fet, és el següent:
1. Informe inicial estat de conservació
2. Fotografies inicials
3. Examen organolèptic
4. Desmuntatge del conjunt (separació de la columna i de la base). Eliminació de tots els elements aliens i de tots els elements oxidats per substituir-los posteriorment per altres d’acer inoxidable.
5. Fixació de la preparació i la capa pictòrica, com a mesura de protecció prèvia abans del tractament de neteja, amb un barreja d’acetat de polivinil i aigua destil·lada.
6. Neteja superficial. L’objectiu de la neteja és eliminar les substàncies estranyes a l’obra, com poden ser dipòsits de cera, detritus, pols, taques de fums.... La neteja en aquesta intervenció s’ha realitzat mitjançant dos procediments:
1. Neteja mecànica: es tracta d’una neteja de tipus físic en quan que no modifica la composició del material que es vol eliminar. S’han usat instruments tant manuals (bisturís, raspalls, brotxes suaus, aspirador, raspalls de fibra de vidre...), com instruments elèctrics de petites dimensions (vibroincisor, aparell d’aire calent...)
L’estat de conservació del conjunt, en general, és deficient, sobretot per les anteriors intervencions de restauració, per personal no qualificat, que havia sofert, originant grans pèrdues en la capa de policromia.
En dita intervenció, s’han intentat eliminar les grans quantitats de cera que es trobaven a sobre el suport, originant així, pèrdues de policromia i de preparació, deixant al descobert la fusta interior.
Les imatges a on hi ha representada la Resurrecció del Senyor han perdut molta definició pel tractament de neteja que ja s’ha mencionat anteriorment.
Encara que l’anterior intervenció de neteja hagi estat molt agressiva, queden molts de restes de brutícia superficial (sobretot restes de cera), però també detritus, pols, i altres materials aliens a l’obra.
En la part superior, on s’hi col·loca el ciri, hi ha gran quantitats de cera, que dificulten l’accés a l’interior on va recolzat el ciri. En general, la capa de policromia està obscurida pels fums del ciris.
Es poden observar faltes de suport que són conseqüència dels moviments que té la fusta. La fusta té unes característiques comunes que són la higroscopicitat i l’anisotropia, aquestes determinen els moviments de la fusta davant els canvis d’humitat i temperatura (sequedat i calor excessiu). Aquestes dues característiques fan que la fusta és dilati o es contregui, i això origina torsions, corbaments i modificacions superficials.
Aquests moviments de la fusta originen també, pèrdues de la preparació i com a conseqüència, pèrdua de la policromia.
La part inferior de la columna que descansa a sobre la base quadrangular que l’aguanta, està molt deteriorada. El suport està molt desgastat i s’observen moltes pèrdues de policromia i daurat.
S’observa en la fusta un atac generalitzat de xilòfags i fongs, però antic, o sigui que no està actiu, encara que ha deixat la fusta amb un aspecte de suro.
Totes les peces metàl·liques que hi ha (els tancaments del portelló, els claus...) es troben completament oxidats.
L’estat de la policromia en general, ja hem dit, que es força deficient, en alguns punts es troben bufaments, o sigui pèrdua d’adherència entre la preparació i la capa pictòrica.
Pel que fa a la peanya, es poden observar moltes pèrdues de policromia, pèrdua d’adherència entre la capa de preparació i la capa pictòrica i disgregació de la capa de preparació, originant llacunes a on es veu directament la fusta.
En general, també es troben petites pèrdues volumètriques de suport (de fusta), sobretot a les arestes, donat que són les zones de més sacrifici, perquè sobresurten de la resta del conjunt. També li manca tota la cornisa inferior, a on descansa el pes de dita base.
Tots els claus que es poden veure, a simple vista, estan oxidats.
Tant a l’estructura del ciri com a la peanya trobem fins a tres capes pictòriques superposades. La primera capa i per tant, la original o la més antiga, és de color blanc a l’estructura del ciri i de color blau fosc a la peanya.
En conclusió, l’estat de deteriorament de dit conjunt és molt avançat, sobretot pel que fa als problemes d’estructura de la fusta i a l’estat de la capa de preparació i la capa pictòrica. Pel que fa a aquesta última, no arribarem fins a la capa pictòrica més antiga, ja que podria estar incomplerta o gairebé totalment deteriorada.
INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ REALITZADA
Un cop observat l’estat de conservació en el qual es troba dit conjunt (columna i peanya), el tractament de conservació i restauració que s’ha fet, és el següent:
1. Informe inicial estat de conservació
2. Fotografies inicials
3. Examen organolèptic
4. Desmuntatge del conjunt (separació de la columna i de la base). Eliminació de tots els elements aliens i de tots els elements oxidats per substituir-los posteriorment per altres d’acer inoxidable.
5. Fixació de la preparació i la capa pictòrica, com a mesura de protecció prèvia abans del tractament de neteja, amb un barreja d’acetat de polivinil i aigua destil·lada.
6. Neteja superficial. L’objectiu de la neteja és eliminar les substàncies estranyes a l’obra, com poden ser dipòsits de cera, detritus, pols, taques de fums.... La neteja en aquesta intervenció s’ha realitzat mitjançant dos procediments:
1. Neteja mecànica: es tracta d’una neteja de tipus físic en quan que no modifica la composició del material que es vol eliminar. S’han usat instruments tant manuals (bisturís, raspalls, brotxes suaus, aspirador, raspalls de fibra de vidre...), com instruments elèctrics de petites dimensions (vibroincisor, aparell d’aire calent...)
2. Neteja química: es tracta d’una neteja en la qual el producte utilitzat reacciona amb el material que es vol eliminar donant com a resultat la dissolució d’aquest.Aquesta neteja química s’ha fet mitjançant la combinació de productes químics i mètodes adequats (dissolvents, tensoactius...) amb la finalitat de reblanir o solubilitzar el producte a eliminar, completant-se amb la fase mecànica.
Aquesta neteja s’ha fet amb l’ajuda d’un sòlid inert que manté actiu més temps el producte.
Aquesta aplicació s’ha repetit vàries vegades, fins que s’ha aconseguit arribar al nivell de neteja desitjat.
7. Neutralització del bany químic, amb la finalitat d’eliminar les restes del producte utilitzat en la neteja química que s’hagin pogut quedar en la superfície.
8. Sanejament de tota la fusta i aplicació d’un tractament anti-xilòfags (Corpol), com a prevenció d’un possible atac biològic. Aquest producte s’ha aplicat a pinzell durant vàries vegades. La darrera capa s’ha aplicat Corpol + Paraloid B72 al 7% en xilè, per aconseguir més afectivitat en el tractament.
9. Consolidació de tota la superfície amb Paraloid B72 al 5% en xilè aplicat a pinzell.
10. Reintegració i recuperació volumètrica de les parts de suport perdudes, amb materials (fusta) completament adequats, semblats als materials de constitució originals i ja tractats, per evitar tensions i dilatacions del nou material, respecte de l’antic.
Reintegració del suport (de les faltes i fissures) amb una resina epoxi de dos components (Araldit fusta), que a més de la funció de farciment de reforç, serveix com a adhesiu i fusta de balsa.
Aquesta operació, a part de tenir una funció estètica, també té una funció protectora, donat que redueix la possibilitat de penetració de l’aigua i altres elements agressius per la conservació de la fusta.
11. Estucat de les llacunes. Aplicació de la capa de preparació amb la finalitat de farcir totes les llacunes de la preparació perdudes. S’ha utilitzat estuc sintètic (Modostuc color blanc + acetat de polivinil (Vinavil)).
12. Consolidació de les parts estucades amb una capa de Paraloid B72 al 5% en xilè, aplicat a pinzell.
13. Reintegració cromàtica de les llacunes, seguint un criteri il·lusionista i la tècnica executada a base de pigments aglutinats amb vernís a base de resines acríliques (pigments Maimeri, diluïts en Paraloid B72 al 7% en xilè).
14. Fotografies finals del procés de conservació – restauració
15. Memòria de la intervenció realitzada.
CONCLUSIONS
El procés de conservació i restauració que s’ha seguit en el conjunt d’aquesta columna i base, ha respectat totalment els criteris actuals en Conservació i Restauració de Patrimoni Històric:
- mínima intervenció a sobre l’obra i respecte absolut per l’original
- total reversibilitat del productes utilitzats en el tractament
Palma, a 8 d’octubre de 2007
Signat:
Alfredo Claret Blasco, Restaurador de mobles
Mabel de Rojas Cincunegui, Immaculada Rigo Febrer.Diplomades en Conservació i Restauració de Bens Culturals
El procés de conservació i restauració que s’ha seguit en el conjunt d’aquesta columna i base, ha respectat totalment els criteris actuals en Conservació i Restauració de Patrimoni Històric:
- mínima intervenció a sobre l’obra i respecte absolut per l’original
- total reversibilitat del productes utilitzats en el tractament
Palma, a 8 d’octubre de 2007
Signat:
Alfredo Claret Blasco, Restaurador de mobles
Mabel de Rojas Cincunegui, Immaculada Rigo Febrer.Diplomades en Conservació i Restauració de Bens Culturals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada