ARCA ofereix nous arguments per la protecció de Son Mosson

ARCA s’ha adreçat de nou a les institucions competents en temes de patrimoni històric, com son l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Ministeri de Cultura, i també a les institucions jurídicament competents com son el Ministeri de Foment i la Direcció General d’AENA.

En aquest cas els hi oferim més arguments per la protecció de les cases de Son Mosson. Cal recordar que al mes d’agost, ja ens adreçarem a les mateixes administracions que hem comentat abans. Com que la resposta que ens donaren, creiem que nou fou prou convincent, a l’igual que el que argumenta AENA, que segueix amb la intenció fixa i ferma de derruir les Cases i introduir els seus enderrocs dins les coves subterrànies que hi ha sota les Cases, llavors oferim noves dades que li donen més fonaments a la nostra idea de protecció d’aquestes Cases.

En un principi, a part dels arguments històrics, ja oferts en un primer moment, cal esmentar que al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Il·lustribus, que és una font que ens conta la crònica de la Creuada pisano-catalana contra el regne àrab de Mallorca, realitzada entre l'agost de 1113 i l'abril de 1115, més de cent anys abans de que el Rei en Jaume I la conquerís definitivament. Aquesta font ens descriu, que quan les tropes eren a la zona de Can Pastilla, pogueren veure en direcció a Medina Mayurqa, "els llocs inclinats de la terra desconeguda", que sols podien ser el pujol del Coll i el turó de SON MOSSON.

Aquest mateix turó, avui dia, arran de l’autopista, és a on estan ubicades les Cases de Son Mosson. Llavors segons la informació que ens aporta aquesta font, ens remuntem fins al segle XII, per trobar la primera referència escrita d’aquest indret.

El topònim escrit, apareix per primer cop recollit al mapa de Mallorca del cardenal Despuig de 1784 i la primera referència que tenim com a propietat dedicada a l’activitat agrària és de 1817, on diu el següent «Mariano Fuster. Huerto la Estarella y Son Moson Nou de 80 qdas, 20 de sembrados, 20 de pastos y 40 de selva 4.333 libras». Aquesta informació apareix al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

En quant a arguments, més purament pràctics i actuals, tenim la informació que apareix recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional). Segons aquest organisme, no hi ha cap indici, que les cases de Son Mosson, figurin com a obstacle per a l’aviació civil, llavors en cap moment es posa en perill la seguretat dels avions i passatgers que viatgen en ells.

Seguim pensant que AENA hauria d’oferir uns altres arguments, més sòlids i contundents, ja que sincerament els que donen, cada cop més en fan intuir que es tracten d’uns altres interessos de caire econòmic o comercial.