Baix la direcció de l'investigador Jaume Llabrés.
La fundadora
La promotora de la fundació de les clarisses caputxines fou Teresa María Gómez de Sanabria y Ponce de León (Granada, 1624- Ciutat de mallorca, 1705). Desprès d'enviudar dues vegades, l'any 1648 professà en el convent de caputxines descalces de Nuestra Senyora de los Ángeles de Saragossa, on prengué el nom de Sor Clara María. Anys després, animada per les seves amistats mallorquines i després de vèncer nombroses dificultats, arribà a Mallorca per tal de fundar un monestir a Palma.
Entre 1662 i 1668, les primeres monges canviaren diverses vegades d'edifici, finalment s'establiren en el lloc actual on aixecaren l'esglèsia i el convent. Sor Clara María va ser abadessa, càrrec en el qual arternà amb sor Dionisia Bernarda, fins a la seva mort. Ambdues religioses deixaren una gran empenta en el convent per la seva exemplaritat i la seva fortalesa.
El convent i la ciutat
L'edificació del monestir entre els anys 1668 i 1720 va suposar la configuració definitiva de l'entorn urbà de l'extrem oriental del barri de Sant Jaume. La plaça de davant l'esglèsia, anomenada en
altre temps conqueta, paraula que hem de considerar sinònima de l'expressió "confluència de carrers", és una de les mes evocadores del centre històric. Les façanes de les cases senyorials de can O'Neille i can Morell (antiga Can Montaner) són el contrapunt del frontis de la porteria del convent on encara s'hi veuen els vestigis d'una casa medieval. A l'interior del monestir podem gaudir dúna atractiva arquitectura tradicional que en alguns aspectes manté reminiscencies medievals. N'és un exemple la sagristia gran amb una alta columna central que suporta una jàssera.
En el calustre s'emprà un model de columna de tipologia gòtica, encara que es bastí a l'inici del segle XVIII. Per altra banda, cal admirar la perfecció tècnica assolida en els carreus de pedra de les voltes del refectori i del llit de l'escala, mostres excel.lents de l'aprenentatge local en l'art de l'estereotomia.
L'esglèsia es començà l'any 1687 . S'alça sobre una planta de creu llatina i es cobreix amb una cúpula sobre el creuer. L'interior se cenyeix a una estètica del segle XVIII que combina el classicisme estructural de l'arquitectura amb el decorativisme, gairebé rococó, del retaule major (1775-80. El presideix un gran llenç de la Purísima Concepció amb Sant Francesc i Santa Clara, atribuït al pintor mallorquí Joan Montaner i Cladera.
Les arts i el mobiliari
Part del patrimoni històric i artístic del monestir s'exibeix a la sala capitular i a la sagristia gran. A la primera hi ha reunides algunes pintures notables dels segles XVII i XVIII, entre elles una gran tela de l'adoració dels Reis de tradició flamenca i una galeria de retrats de les monges caputxines. Entre el mobiliari destaca un escriptori i un bufet d'estrado de l'època de la fundació, una escaparata que conté una talla de l'eccehomo i una capelleta de fusta pintada amb una bella imatge de la Puríssima. Una mostra de l'aixovar litúrgic s'exposa a la sagristia on es poden veure algunes peces textils i alguns objectes preciosos com, per exemple, un crucifix d'ivori llegat al convent per Martín Gil de Gaynza. Té un particular interès l'urna de la Casa Santa, moble d'estil rococó fet en fusta tallada i daurada, regalada l'any 1783 pel Marquès de Palmer.
Ceràmica, peces d'aram i de llautó, mostres d'artesania com la de flors fetes de paper o de tela, les figures de fang cuit de taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII), etc conformen un petit univers dóbjectes curiosos o delicats dels quals es pot gaudir al llarg de la visita. No es pot menysprear, tampoc, l'interès del moble popular del qual s'en presenta una mostra corresponent a una antiga cel.la. Punt i a part mereix la col.lecció de betlems que tan sols es mostra durant les festes de Nadal. Aquest conjunt pessebrístic (segles XVIII-XIX) és un dels millors de Mallorca.
És especialment interessant l'hort amb el parral i l'antic sistema d'irrigació que partia des d'una sínia ja desapareguda. Hi podem veure una vella murtera de set metres d'alçada coneguda com "sa murtera de ses fundadores".
Texte tret del fullet "El Monestir de la Puríssima Concepció de monges caputxines" Autors: Aina Pascual i Jaume Llabrés. Publicat amb el suport del Govern de les Illes Balears.
Vegeu article "Un bon Jesús de llegenda àuria a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 24 de desembre de 2007
Vegeu article "Sant Francesc troba repòs a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 18 de desembre de 2007
La fundadora
La promotora de la fundació de les clarisses caputxines fou Teresa María Gómez de Sanabria y Ponce de León (Granada, 1624- Ciutat de mallorca, 1705). Desprès d'enviudar dues vegades, l'any 1648 professà en el convent de caputxines descalces de Nuestra Senyora de los Ángeles de Saragossa, on prengué el nom de Sor Clara María. Anys després, animada per les seves amistats mallorquines i després de vèncer nombroses dificultats, arribà a Mallorca per tal de fundar un monestir a Palma.
Entre 1662 i 1668, les primeres monges canviaren diverses vegades d'edifici, finalment s'establiren en el lloc actual on aixecaren l'esglèsia i el convent. Sor Clara María va ser abadessa, càrrec en el qual arternà amb sor Dionisia Bernarda, fins a la seva mort. Ambdues religioses deixaren una gran empenta en el convent per la seva exemplaritat i la seva fortalesa.
El convent i la ciutat
L'edificació del monestir entre els anys 1668 i 1720 va suposar la configuració definitiva de l'entorn urbà de l'extrem oriental del barri de Sant Jaume. La plaça de davant l'esglèsia, anomenada en
altre temps conqueta, paraula que hem de considerar sinònima de l'expressió "confluència de carrers", és una de les mes evocadores del centre històric. Les façanes de les cases senyorials de can O'Neille i can Morell (antiga Can Montaner) són el contrapunt del frontis de la porteria del convent on encara s'hi veuen els vestigis d'una casa medieval. A l'interior del monestir podem gaudir dúna atractiva arquitectura tradicional que en alguns aspectes manté reminiscencies medievals. N'és un exemple la sagristia gran amb una alta columna central que suporta una jàssera. En el calustre s'emprà un model de columna de tipologia gòtica, encara que es bastí a l'inici del segle XVIII. Per altra banda, cal admirar la perfecció tècnica assolida en els carreus de pedra de les voltes del refectori i del llit de l'escala, mostres excel.lents de l'aprenentatge local en l'art de l'estereotomia.
L'esglèsia es començà l'any 1687 . S'alça sobre una planta de creu llatina i es cobreix amb una cúpula sobre el creuer. L'interior se cenyeix a una estètica del segle XVIII que combina el classicisme estructural de l'arquitectura amb el decorativisme, gairebé rococó, del retaule major (1775-80. El presideix un gran llenç de la Purísima Concepció amb Sant Francesc i Santa Clara, atribuït al pintor mallorquí Joan Montaner i Cladera.
Les arts i el mobiliari
Part del patrimoni històric i artístic del monestir s'exibeix a la sala capitular i a la sagristia gran. A la primera hi ha reunides algunes pintures notables dels segles XVII i XVIII, entre elles una gran tela de l'adoració dels Reis de tradició flamenca i una galeria de retrats de les monges caputxines. Entre el mobiliari destaca un escriptori i un bufet d'estrado de l'època de la fundació, una escaparata que conté una talla de l'eccehomo i una capelleta de fusta pintada amb una bella imatge de la Puríssima. Una mostra de l'aixovar litúrgic s'exposa a la sagristia on es poden veure algunes peces textils i alguns objectes preciosos com, per exemple, un crucifix d'ivori llegat al convent per Martín Gil de Gaynza. Té un particular interès l'urna de la Casa Santa, moble d'estil rococó fet en fusta tallada i daurada, regalada l'any 1783 pel Marquès de Palmer.
Ceràmica, peces d'aram i de llautó, mostres d'artesania com la de flors fetes de paper o de tela, les figures de fang cuit de taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII), etc conformen un petit univers dóbjectes curiosos o delicats dels quals es pot gaudir al llarg de la visita. No es pot menysprear, tampoc, l'interès del moble popular del qual s'en presenta una mostra corresponent a una antiga cel.la. Punt i a part mereix la col.lecció de betlems que tan sols es mostra durant les festes de Nadal. Aquest conjunt pessebrístic (segles XVIII-XIX) és un dels millors de Mallorca.
El mestratge de l'arquitectura popular
Un dels aspectes més singulars del convent és la successió d'espais típics de l'arquitectura popular que podem trobar al voltant del claustre. Són dependències interessantíssimes que ens documenten sobre activitats, ja desaparegudes, que formaven part de la vida quotidiana de la comunitat.
Destaca en primer lloc la cantina del pou, que és una galeria subterrània que servia per conservar en fresc certs aliments i per refredar l'aigua.
Una altra dependència és "sa salera", i és una botiga coberta amb voltes, situada devall de la sala capitular, on hi ha una gran pica de pedra on se salaven els ossos de porc per a la seva conservació i consum posterior. També en aquest indret s'hi guardaveen els barrals que contenien el vinagre que servia per elaborar productes envinagrats, amb els quals les monges solien obsequ
iar els seus benefactors.
És especialment interessant l'hort amb el parral i l'antic sistema d'irrigació que partia des d'una sínia ja desapareguda. Hi podem veure una vella murtera de set metres d'alçada coneguda com "sa murtera de ses fundadores".
Texte tret del fullet "El Monestir de la Puríssima Concepció de monges caputxines" Autors: Aina Pascual i Jaume Llabrés. Publicat amb el suport del Govern de les Illes Balears.
Vegeu article "Un bon Jesús de llegenda àuria a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 24 de desembre de 2007
Vegeu article "Sant Francesc troba repòs a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 18 de desembre de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada