3 de set. 2015

Article de Miquel Àngel Lladó titulat: "Memòria històrica, patrimoni i reconciliació".

Vagi per endavant que admir la tasca d’ARCA i el seu compromís no partidista envers la protecció del patrimoni i la defensa dels indrets amenaçats per l’especulació i/o una falsa idea del progrés que prescindeix d’aquells elements que han conformat la identitat de nombrosos espais urbans i rurals. Parlam d’aquests elements que tots coneixem i que sovint són vistos com quelcom inútil i sobrer, com un destorb a la uniformització i estandardització insulses que com més va més imperen a les nostres viles i ciutats. Des d’aquest punt de vista consider que la seva postura pel que fa al monòlit de sa Feixina és coherent i obeeix a motius gens sospitosos d’alineació amb cap dels bans contendents a la Guerra Civil espanyola, i molt especialment amb el que enderrocà, mitjançant un alçament militar que acabà amb el Govern de la II República, el règim polític democràticament constituït fins a aquell infaust i calorós dia de juliol de 1936.

L’obelisc de sa Feixina, ens agradi o no, és memòria històrica. Així ho va reconèixer el darrer Pacte de Progrés en una proposta tan pedagògica com assenyada: despullar el monument de tot vestigi de simbologia franquista o totalitària i reconvertir-lo en un testimoni d’un dels fets més tràgics i dolorosos d’aquella Guerra en recordar un fet bèl·lic terrible, en el qual perderen la vida molts joves mallorquins i de la resta de l’Estat, reclutats a la força i que combateren majoritàriament en un o altre ban en funció d’un factor tan aleatori com la seva ubicació geogràfica en el moment que esclatà el conflicte. És clar que el Franquisme i el seu colossal aparell de propaganda aprofitaren aquella iniciativa per subvertir el seu significat originari, que no era altre que el de mantenir d’alguna manera viva la memòria d’aquells desgraciats al·lots. Idèntica funció acompleixen, amb tots els matisos que s’hi vulguin veure, els camps de concentració nazis, que avui són visitats no tant com una atracció turística singular, sinó com el testimoni històric de l’horror i els crims més repulsius comesos en nom d’una ideologia política. Al meu parer, el manteniment i conservació d’aquests llocs d’extermini no es pot considerar un “homenatge a les víctimes”, com he llegit en alguna col·laboració dels partidaris de l’enderrocament de l’obelisc palmesà tot tractant de diferenciar aquest cas de l’alemany; crec, més aviat, que acompleixen una funció didàctica fonamental des del moment que ens recorden on pot arribar la bogeria i la ceguesa irracionals quan s’exerceixen en nom d’una determinada ideologia. Pel que fa a un altre dels arguments esgrimits pels partidaris de l’enderrocament, el de l’estètica del monument, tampoc no m’acaba de convèncer: tot i no haver estat mai a un camp de concentració, intuesc que no es tracta precisament d’un element harmoniós i integrat en l’entorn en què està ubicat.

Un dels fets que més proper em va fer sentir al meu pare, militar de professió i d’ideologia més aviat conservadora, va ser sentir de la seva boca que, malgrat haver perdut la guerra, els militars republicans ferits o mutilats en la contesa tenien dret a pensió com els altres, cosa que en Franco els denegà per acabar d’humiliar-los i condemnar-los en la seva derrota. Amb aquestes paraules mon pare demanava justícia i reparació per a tothom, amb independència del ban en què combateren; des de llavors se’m va fer més proper i poguérem xerrar més sovint i intercanviar opinions, malgrat no sempre estiguéssim d’acord. Se’m va fer, en definitiva, més humà, i per això segurament el seu record forma part del meu patrimoni personal i intransferible, de la meva particular –i també col·lectiva, vull creure- memòria històrica.

Per ventura aquests versos d’un dels meus poetes més admirats poden contribuir a acabar d’explicar el que vull expressar. Serveixin, doncs, de suport a la postura d’ARCA pel que fa al monument de sa Feixina de Palma i també de reflexió als partidaris de la seva desaparició:

Aun cuando te golpeen

con una montaña de odio i violencia,

aun cuando te pisoteen y te aplasten

como a un gusano,

aun cuando te desmiembren y destripen,

recuerda, hermano,

recuerda: el ser humano no es nuestro enemigo.


Miquel Àngel Lladó Ribas
Escriptor. Llicenciat en Filologia Catalana. Portaveu i membre fundador de l’associació “Homes per la Igualtat”.

El Periscopi
19/7/15

2 de set. 2015

Article de l'ex-vicepresidenta d'ARCA, Mercè Truyols titulat: "El Monumento fascista".

Sorprendente resulta, cuando menos, el escasísimo nivel histórico-cultural del cual hacen gala personas que por su cargo, y posición pública deben de tener antes de pro­nunciarse con rotundidad sobre cual­quier tema ciudadano que ignoran v del que ni tan siquiera se preocupan de ave­riguar los orígenes, causas y razones de existir, no impidiéndoles ello el pronun­ciamientos de una sarta de sandeces y falsedades, Pues que tachar de fascista al monumento llamado del Crucero Baleares, situado en la placa de sa Feixina, demuestra con creces la falta de infor­mación, como se dice actualmente, y que yo denomino de conocimientos.

En ninguna historia del arte seria existe época alguna denominada «fascista» como estilo época cual el gótico, barroco, etc. Para nada. No figura tal denomina­ción porque no hubo ningún arte ni arquitectura fascista, ni en España ni en Italia, Alemania o Rusia. Cuanto acon­teció fue que por los años treinta surgió un movimiento modernista, con sede en la Bauhaus de Weimar primero y en Dessau después, que terminó forzadamente en 1932 Sus principios se basaba en la racionalidad y rigurosa funcionalidad distributiva, usando cemento armado y cristal, a la vez que evitando toda refe­rencia ornamental, tanto exterior como en el interior de los edificios. Su fundador fue el arquitecto W. Gropius, junto a un puñado de reconocidos profesionales, entre ellos Mies va der Rohe, Moholy-Nagy, P.Klee, Schlemmer, J. Albers, M., Kandtnsky, etc. Sus enseñanzas se difundieron por toda Europa, pero en especial en Alemania, Rusia y Austria, donde, además, ya habían tenido en el movimiento secesionista un principio de racionalidad simbolista; y fue por estos motivos, y no por otros, por los que el funcionalismo tomó carta de naturaleza con particularidades nacionales propias en estos países y en su vecina Italia, todos en pleno progreso económico y militar. Así sucedió que el racionalismo, fuere éste geométrico o funcional, era la tendencia del momento, al igual que el naciente "faccio" comunismo que casó a la perfección con las ínfulas constructivas y megalómanas de los dirigentes de estos países.

Pero no sólo en los mencionados países se construyó con semejantes principios y modas, sino también en las próxima Francia y España, pasando al otro lado del Atlántico, especialmente New York y Boston. En esos años y en esos países no había nada que ver con el fascismo. Simplemente, la arquitectura y diseño más novedoso, desde cualquier punto de vista que se mire, realizado en los años veinte y en adelante, en las ciudades más poderosas e influyentes del mundo, era el racionalismo. Con todo, cierto es que los países con régimen totalitario le con­firieron a este estilo un aire marcada­mente monumental, mastodóntico y grandilocuente, no exento de emblemas ideológicos, fueran éstos realistas o de glorificación del líder pero que, una vez limpios de tales añadidos, se observa una construcción racional muy acorde con las teorías y avances en materia de edifi­cación. De tal suerte podemos contem­plar edificios recuperados, limpios, don­de sólo unos insignificantes apuntes actuales convierten en lo que son: edi­ficios racionalistas de muy buena factura en San Petersburgo, Roma, Milán, Viena y Berlín. ¿Por qué aquí tenemos que ser siempre tan radicalmente distintos? Por ignorancia, nada más. Ese monumento, siempre en peligro de desaparición, es el único vestigio existente en las Illes Balears del racional simbolismo y fue proyectado por los reputados arquitectos mallorquines Francisco y Toni Roca, ads­critos al movimiento modernista, y la escultura simbolista realizada por Pep Ortell, restaurada en 1978 por Federico Subirachs, inaugurado todo el conjunto en 1947 y erigido con fondos procedentes de una colecta popular, promovida por Última Hora en apoyo de los múltiples familiares de los desaparecidos.
Luego, no es un signo ni fascista, ni franquista, por más que se levantara en plena dictadura, y no lo encargó el Gobierno, sino unos par­ares, El navío estaba en manos de los nacionales, sin duda, pero la mari­nería que lo tripulaba estaba formada por jóvenes procedentes de las Illes Balears i la edad no superior a los veintidós años que, sin comerlo ni beberlo, hoy permanecen en el fondo del mar y ni tan siquiera sus nombres surcan la pie­dra, como ocurre con todos los recor­datorios de fallecidos en Europa y Ame­rica por hechos de armas. El bloque monolítico tan sólo hacía alusión a pro­clamas patrióticas y escudos, propios de aquel entonces. Sin embargo, aprovecho aquí y ahora para exigir la restitución de la pieza escultórica que formaba parte del conjunto monumental, la pieza más simbolista de todas; un áncora con un ángel de melena larga abrazado lánguidamente a día, la cual ha sido reproducida en revistas de arte. Ha desapa­recido y en su lugar se colocó una cursilísima cascada/fuente de agua que cambia de colorines. ¿Dónde está?, ¿qué jardín, o piscina, adorna en la actuali­dad? No me digan que la han destruido, porque no me lo creo; era demasiado buena.

Cuando algo vale la pena, cosa al parecer tan difícil de catar por parte de políticos y nuevos ricos, se deben buscar soluciones y no destruc­ciones, pues con el «quítenme esto de delante» no se hace más que incurrir en otra terrible arbitrariedad. Somos el úni­co país que no quiere recordar, ni honrar, - muertos, por ser de derechas, si acaso lo fueron, o de izquierdas, qué más da eso para los padres, hermanos y parientes, al igual que cuando fallece un alcohólico o drogado, ¿pensarán los padres que como era escoria es lo mejor que le podía pasar?. Venga. Seamos cohe­rentes, y dignos, si es posible, con noso­tros mismos. Pienso que el monumento a las víctimas del Baleares nunca debe desaparecer de la memoria colectiva sur­gida de aquella madrugada del domingo 6 de marzo de 1937, de tragedia común para todos los palmesanos y paisanos de todas partes, que acudían en tropel al muelle, desesperados, en busca de noticias buenas o malas de algún familiar a bordo del crucero. Talmente como ocurre en todas las ciudades y pueblos civilizados de Europa y EE.UU., que con­servan sus monumentos funerarios con inscripción de los fallecidos del lugar, que es lo único que importa. Recuperar la memoria colectiva de cualquier pelaje, eso es cuanto necesitamos, y no papanatadas.

Mercè Truyols Zaforteza
Última Hora, 27-1-2002

1 de set. 2015

Article del cronista de la ciutat titulat: "El monumento al crucero Baleares".

Cuando en cierta ocasión le preguntaron a Loren-
zoVillalonga por qué había servido en el ban-
do nacional durante la Guerra Civil, contestó que
en aquellos difíciles momentos se tuvo que esco-
ger entre estar en un bando o en el otro. Como 
la inmensa mayoría de los mallorquines, optó por
el bando nacional. Recuerdo esta obviedad por-
que, con todo lo que se está publicando últimamen-
te sobre el tema de la ley de memoria histórica, 
uno tiene la sensación de que se esté hablando
de Menorca o Barcelona y no de Mallorca. Esta 
nueva ley aprobada por las Cortes ha suscitado que
se levante alguna voz pidiendo la destrucción
del monumento dedicado al crucero Balea-
res, ubicado en el parque de sa Feixina, por
haber servido al bando nacional durante la Gue-
rra Civil. Quien desconozca la historia del Balea-
res puede preguntarse algo así como ¿qué tuvo
de especial este barco para que le erigiesen
un monumento tan llamativo, no sólo en Palma,
sino también en Badajoz, Madrid, San Sebastián 
y Algeciras?.

En los astilleros del Ferrol, a las 15,15 horas del 
18 de diciembre de 1936, el Baleares se hizo a la mar.
Éste era un barco de guerra del tipo crucero Washington. Estas embarcaciones destacaban
tanto por la velocidad que eran capaces de conseguir, como por lo bien armados que se
presentaban. En el crucero, además de los marineros de reemplazo forzoso, se enrolaron
voluntarios requetés y falangistas (flechas navales), entre los cuales había veinte jóvenes de
Baleares (entre ellos doce flechas navales), que se embarcaron en las diversas escalas que hizo
el barco de guerra en el puerto de Palma. Sobre las 15,00 horas del 5 de marzo de 1938,
zarparon de Palma los cruceros Baleares -capitaneado por el Almirante Vierna-, Canarias y
Almirante Cervera para escoltar unos mercantes que venían de Italia y se dirigían hacia la
Península. En el Baleares embarcaron unas 1.200 personas. Esa misma noche, el convoy, ya
en alta mar, entró en combate con la flota republicana. Entre la flota roja se encontraba el
destructor Lepanto, que lanzó doce torpedos, de los cuales, algunos, impactaron en el
costado de babor del Baleares, a la altura del puente, matando en el acto al Almirante Vierna
y a todo su Estado Mayor. La explosión fue tan grande que se oyó desde el Cabo de Palos al
Cabo de La Nao, situados a 70 millas del lugar del hundimiento. Tres horas después, los
supervivientes del Baleares fueron rescatados por dos destructores ingleses, el Boreas y el
Kempenfelt. Horas más tarde serían transbordados en parte al crucero Canarias, bajo los
disparos de la aviación republicana. A las nueve de la mañana, el destructor Kempenfelt y el
crucero Canarias llegaron al puerto de Palma. Habían muerto unos 750 hombres, más de la
mitad de su tripulación. De los doce flechas navales que habían zarpado de Palma, sólo
regresaron tres.
Este episodio de la Guerra Civil produjo una gran consternación en toda Mallorca. Nueve
días después del hundimiento del crucero, apareció en el diario Última Hora un artículo
escrito por su director, José Tous Ferrer, titulado ´Gloria a la Armada Nacional. Nuestro
homenaje al Baleares´. En el mismo artículo se instaba a la ciudadanía a erigir un monumento
en memoria de las víctimas de la tragedia. El periódico propuso sufragar los gastos del
memorial a través de una suscripción popular, cuyos donativos serían recogidos en la
redacción del diario. La respuesta de los mallorquines fue inmediata, queriendo participar
también empresas como el Banco de Crédito Balear, la Caja de Ahorros, el Banco de
España, GESA, el Grand Hotel, el Hotel Victoria, el Hotel Alambra, el Bar Bosch, el Teatro
Lírico, El Círculo Mallorquín, CAMPSA, etc.
Para la realización del proyecto se convocó un concurso al que se presentaron unas veinte
propuestas. El 28 de julio de 1939, el jurado falló por unanimidad a favor del proyecto
titulado ´Inmortalidad´, de los arquitectos Francisco y Antonio Roca -padre e hijo- y del
escultor José Ortells. El elemento principal del monumento es un faro en forma de monolito
de veinte metros de altura. La cara sur del monumento aparece blasonada con el escudo de
España de la época, acompañado con una inscripción que dice: MALLORCA A LOS
HÉROES DEL CRUCERO BALEARES GLORIA A LA MARINA NACIONAL. VIVA
ESPAÑA. En su base, el faro es flanqueado por dos marineros de perfil. Hasta hace unos
años, delante del monumento había un marinero que aparecía abrazando un ancla. Su postura
en escorzo la debilitaba frente a las agresiones nocturnas de los gamberros. Después de
haber sido restaurada en varias ocasiones, y aprovechando la remodelación del parque, el
ayuntamiento de Palma decidió trasladar la escultura a sus instalaciones de Son Pax.
Para poder entender mejor el sentir de la gente en aquellos momentos, vale la pena
reproducir la justificación que hacen los autores del proyecto para la realización y ubicación
del monumento del Baleares: "A nuestro modo de ver, debe constituir el monumento la más
acertada expresión de este homenaje a los héroes del glorioso crucero Baleares y por lo tanto
debe ser a modo de túmulo y faro que con sus símbolos, inscripciones, estatuas y
altorrelieves, altra y sacrosanta cruz combinado armoniosa y acertadamente, expresen por sí
mismos la gran epopeya inmortal. Dado el sitio del emplazamiento debe dominar en este
monumento la dimensión vertical; pues no sólo obliga a ello las amplias vías que lo
circundan, sino aún más, la importante atención de que pueda ser descubierto desde el mar
por los navíos que lo crucen, y puedan tributar un emocionante grito de ´presentes´ y ´Viva
España´".
Hoy en día, pienso que el monumento del Baleares es un elemento más de Ciutat, como lo
son ses Lleones des Born, el Ramon Llull del paseo Sagrera, es Drac de na Coca en la
fachada de Can España o la estatua del rei en Jaume. Ejercitar la memoria histórica será
siempre necesario, pero mutilar la ciudad para esconder parte del pasado no me parece que
sea la mejor idea.


Bartomeu Bestard Cladera
Cronista oficial de la ciudad.

 11/11/2007

31 d’ag. 2015

ARCA demana conservar el Monument de sa Feixina i que es crei Patrimoni nou.

ARCA insta a l'Ajuntament de Palma a respectar el Patrimoni que representa el Monument a les víctimes del Baleares.

ARCA proposa que en lloc de destruir Patrimoni, se'n creï de nou per fer un homenatge a les persones que defensaren la legalitat i les llibertats durant la guerra Civil i durant la dictadura franquista.

El monument a les víctimes de l'enfonsament del crucero Baleares, va ser impulsat per un diari local i molta gent va aportar doblers. És evident que la oiosa dictadura franquista degué aprofitar el fet per posar-se medalles i fer-se la foto de la inauguració, no obstant no podem ignorar que allistats a l'exèrcit franquista i per obligació enrolats al vaixell hi havia molts de joves mallorquins que en foren víctimes d'aquest enfonsament. Aquest va ser el motiu del monument.

Demostra incultura i odi, llevar els rastres de la història.
Els rastres de la història no es poden esborrar per dolenta que sigui. Són una oportunitat per explicar als nostres fills o néts la barbàrie que va suposar l'alçament i la destrucció de la voluntat popular amb conseqüències  tan dramàtiques. És necessari informar i educar perquè no torni a succeir. A més, els monuments amb el pas del temps, perden el sentit original i es transformen en elements de la ciutat, fites que ens ajuden a reconèixer el nostre paisatge.

Hi han molts pocs monuments que superin un test de drets humans.
Segurament poques  esglésies, palaus o fins i tot  les piràmides d'Egipte, superarien un test dels drets humans. Abogaríem destruir-les o desmuntar-les per això? La diferència entre aquests darrers exemples i el monument ubicat a sa Feixina és que els fets són més recents i mai hi ha hagut un reconeixement suficient a totes les persones que defensaren la legalitat i les llibertats, perquè ni la dictadura va fer res, al contrari, ni l'arribada de la democràcia ha fet suficient. I segurament ja és tard per satisfer a ningú.

ARCA proposa crear patrimoni i no destruir-lo.
ARCA opina i proposa que a un lloc cèntric de Palma es creï un element escultòric d'homenatge a les persones que varen defensar la legalitat i les llibertats durant la guerra Civil i durant la dictadura.

No ens podem conformar amb un parell de plaques als llocs on estaven ubicades les presons fascistes, ni haver d'anar al cementiri a retre homenatge davant un mural. Seria de justícia, didàctic i de valor patrimonial crear-ne un a un lloc cèntric de Ciutat.

Resulta incomprensible que forces polítiques que fa cinc anys varen consensuar mantenir el monument, ara el vulguin llevar i per tant destruir Patrimoni.
Resulta del tot incomprensible que els mateixos partits polítics que quan governava Aina Calvo, varen acordar conservar in-situ el monument, tot i que despullant-lo de tota inscripció o ornament laudatori, ara, pretenguin destruir-lo o desmuntar-lo, que ve a ser el mateix. 

Resulta del tot incomprensible que essent la regidora de Cultura, Nanda Ramón, reconeguda dirigent del PSM, s'instal.lasin  uns rètols en ferro troquelat i en diversos idiomes recordant el motiu original del monument i abogant contra les guerres, i que ara, els representants del seu mateix partit parlin de destruir-lo o desmuntar-lo, que ve a ser el mateix.

ARCA proposa construir patrimoni nou, però mai destruir un vestigi d'un drama per a molts de mallorquins com va ser perdre els seus essers estimats amb l'enfonsament del Baleares. Malgrat  sigui el mateix vaixell que bombardejà des de la mar de manera inhumana població civil a Andalusia. El monument tal i com va ser concebut no feia homenatge al Baleares, feia homenatge  a les víctimes de l'enfonsament.  I tot això ens permet ara fer pedagogia contra les guerres.

Demà reunió regidor Cultura Ajuntament de Palma.
Demà mantindrem una reunió amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma i abordarem aquest tema instant-los a rectificar. També tractarem altres temes relacionats amb la cultura i l'activitat d'ARCA.

25 d’ag. 2015

ARCA mostra el seu dol per la defunció de Jaume Ensenyat Julià

ARCA mostra el seu DOL a la família i a tot el món cultural de Sóller per la defunció del senyor JAUME ENSENYAT JULIÀ

Jaume Ensenyat Julià (Sóller 1932) ha mort avui als 83 anys. Apart de la seva vessant d'universitari, polític, empresari i gestor, facetes que no coneixem prou i no entram a valorar, ARCA vol destacar precisament avui el seu caràcter d'ACTIVISTA CULTURAL i mecenes des de la preocupació perquè la cultura es difongués i el patrimoni històric esconservés, particularment en la seva terra estimada de Sóller (també per tota Mallorca). 

Des dels anys de la dictadura va col·laborar, també econòmicament, en l'organització de concerts i exposicions (el 1r concert de RAimon a Sóller, les primeres exposicións de Miró i Juli Ramis, per exemple). 

VA crear al 1958 un Casal de Cultura - Museu de Sóller a Can Mo (Carrer de Sa Ma, 13) ens en el qual hi ha acolllit centenars d'exposicions i tant d'artistes novells o joves als quals donava suport perquè puguéssin seguir la seva carrera artística. 

Va impulsar molt aquest Casal perquè fos també seu de col·leccions artístiques, etnogràfiques.
Va impulsar també l'adquisició per a Sóller de la Casa de Sa Lluna, avui declarada BIC però en deficient estat de conservació.

El millor homenatge que es mereix Jaume Ensenyat és que el Casal de Cultura s'impulsi i es rellanci així com es restauri -ben aviat- la casa de Sa Lluna abans que no la vegem "destruida" per desídia. Sóller i Mallorca i el seu patrimoni també ho mereixen.
J
a aniria bé que moltes altres persones, com ell, amb potencial econòmic, destinessin recursos i esforços al patrimoni cultural com ell va fer. DESCANSI EN PAU.

14 d’ag. 2015

ARCA preocupada amb l'estat de conservació del Palau d'Aiamans

ARCA demana a l'administració competent que sigui vigilant davant l'estat de conservació del Palau d'Aiamans i els seus jardins (Lloseta).

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca perquè actui amb la llei a la mà i obligui als propietaris del Palau d'Aiamans a conservar aquest element patrimonial declarat com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

No volem que es premïi la no conservació d'un bé cultural, sinó tot el contrari, que l'administració faci complir el seu grau de protecció mitjançant els mecanismes legals que disposa. Aquest fet suposaria un agravi comparatiu respecte a altres propietaris que compleixen la llei i conserven els seus béns culturals amb molt d'esforços.

El Palau d'Aiamans és un dels exemples arquitectònics més importants de Lloseta i del Plà de Mallorca, per aquest motiu fou declarat Bé d'Interès Cultural, on els seus jardins són un vertader privilegi, que cal fomentar i donar a conéixer.


ARCA demana que aquests jardins siguin recuperats, perquè tornin a gaudir del seu esplendor.  

Llit de la Mare de Deú organitzat per la Fundació Amics del Patrimoni

Desde hace trece años con ocasión de la anual celebración de la Asunción, Joan Guaita, en calidad de  Presidente de la Fundació Amics del Patrimoni, convoca con éxito a los artistas plásticos para que interpreten, a través de una instalación, esa tradición tan poética y arraigada en Mallorca que celebra el sueño transitorio de la Virgen.

De ese modo  acerca con sensibilidad y equilibrio la tradición y la contemporaneidad, transmitiendo al espectador la esencia del significado universal del arte.

"Abductio" instalación de JORGE MAYET

Este 10 de agosto se  ha celebrado la decimotercera convocatoria en la iglesia del Sagrado Corazón teniendo como artista invitado a Jorge Mayet, cuyo acto inaugural estuvo acompañado de los cantos interpretados por el coro de la Schola Gregoriana de Mallorca, alcanzando momentos de  gran intensidad.
      
Artista cubano que vive entre Mallorca y Brasil, Mayet se inspira en la Naturaleza y las emociones. La respetuosa recogida de un elemento mítico por un artista caribeño y la reinterpretación del fenómeno de la ascensión   desde la idiosincrasia de aquellos lugares donde lo mágico y sobrenatural tiene tanta relevancia, aporta a la iniciativa cultural promovida por la Fundació Amics del Patrimoni una siempre mayor dimensión de progreso y de universalidad, compromisos y conceptos aquellos, que tanto defiende y persigue.

De la mano de Mayet la talla de madera del siglo XVII proveniente del Convento dels Minim de Campos, flota suavemente en la iglesia de la calle San Cayetano, hacia un cielo representado por  una luminosa nube de algodón…
      
Gran parte del público reconocía positivamente el lenguaje onírico del artista así como su capacidad comunicativa.

La aceptación de la convocatoria así como la  formulación creativa por parte de  los asistentes, consolida la iniciativa que un año más se lleva a cabo con constante esfuerzo y  entusiasmo, tal como se refleja en las opiniones y comentarios de algunos entre miembros del público asistente.

Nekane Aramburu, directora del Museo Es Baluard, comentaba como con naturalidad y contundencia Mayet interpreta el sueño de la Virgen, dotando su instalación de un sentido místico elevado y sutil y de cómo el valor y la importancia de promulgar hechos culturales patrimoniales, nos recuerda la necesidad de hacerlo de una manera coordinada con la implicación de las autoridades de la Cultura.

Por su parte Joan Ferrer, concejal de movilidad, decía que  siempre le ha interesado el sentido plástico de Mayet y que en esta ocasión le gusta como propone el acercamiento entre el cielo y la Virgen, lográndolo de una forma respetuosa y delicada. De cómo ha asistido a todas las convocatorias lo que le permite reflexionar sobre el valor de  una iniciativa que se ha de seguir ya que nos brinda también la oportunidad de ver unas tallas que normalmente no están expuestas al público. Nos conecta con ese aspecto tan mediterráneo y femenino que transmite  la Virgen dormida.

Entre los asistentes ,se encontraban  también Pedro Vidal, Maria Uribe y Teresa Matas, artistas invitados en años anteriores, quienes coincidían en considerar muy enriquecedora la experiencia, teniéndola por una oportunidad para confrontarse como artistas con lo sagrado y lo profane a un tiempo.
      
Para finalizar, apuntar unas líneas muy sentidas, remitidas por  Pilar Ribal:
Para su versión contemporánea del Llit de la Mare de Deu, Jorge Mayet ha creado un potente elemento plástico que enlaza directamente con su producción artística: una nube cargada de luz, energía fecundadora que alude al milagro de la concepción. La composición resultante es tan hermosa como sintética y sus volúmenes se compensan mutuamente, respetando el carácter sacro de la imagen y confiriendo a su silente sueño una inédita tensión".

La exposición del Llit se podrá ver hasta el 18 de agosto 
de 11.00 a 13.00h.y de 18.00 a 20.00h.

El día 18 de 18.00 a 20.00h. se celebrará la Festividad de l’Esplendor de la Mediterrania, en la misma iglesia de la calle San Cayetano, donde se rinde homenaje a las siguientes mujeres:
- Nekane Aramburu, directora del Museu d'Art Modern y Contemporani Es Baluard
- Elvira Cámara, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
- Margarita Perez-Villegas, directora de Caixa Forum Palma
- Rosa Planas, escritora e historiadora
- Pilar Ribal, directora del Casal Solleric
- Hermanas que cuidan el Museo dedicado a Sor Maria Rafaela del Convent dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Campos

Presentará el acto Rosa Planas. 



12 d’ag. 2015

ARCA denúncia una excessiva publicitat a la façana de l'edifici modernista de Can Corbella

Can Corbella, abans.
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb preocupació la invasió publicitària que pateix la façana de l'edifici anomenat Can Corbella, situat a la confrontació entre el carrer de Sant Domingo i la plaça de Cort.

Can Corbella és considerat un dels edificis modernistes més interessant del centre de Palma
Can Corbella és un dels edificis d'estil modernista més interessants del centre històric de Palma amb una façana ondulada que dóna un caràcter especial a aquesta cruïlla de carrers tan transitada del centre històric i comercial de Ciutat.
Can Corbella és un edifici catalogat per l'Ajuntament de Palma amb grau de protecció B amb un bon estat de conservació, però que es veu alterat per l'excessiva publicitat que hi figura a la seva façana, que destaca per la feina dels seus vitralls i elements d'estil neoàrab.

L'excessiva publicitat malmena la imatge d'aquest bell exemple arquitectònic
Les pantalles publicitàries i l'impressió d'escuts d'un important club futbolístic als oculs, situats al centre dels arcs de ferradura, malmenen la imatge d'aquest gran edifici modernista i referent arquitectònic i cultural de Palma.

Can Corbella, ara. 
ARCA ha enviat un escrit a l'Ajuntament de Palma
ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma perquè els tècnics municipals avaluin l'impacte visual i estètic de la publicitat excessiva que hi ha actualment a l'edifici de Can Corbella.

També ha demanat que es faci complir la normativa urbanística que afecta als edificis catalogats al centre històric de Palma.

11 d’ag. 2015

MARE DE DÉU D’AGOST. LLITERATURA.

MARE DE DÉU D’AGOST. LLITERATURA.

Primo Levi. La vall d’en Guerrino.
Pel que diuen, aquest és el rudiment d’un mite remot, etrusc abans que cristià, en que la Mare de Déu es confon amb Persèfone, la deessa dels inferns, per significar el cicle del semen, que cada any es sepultat i mor per ressorgir com a fruit, i del just que es sacrificat per a la mostra salvació. Sota l’efígie d’una d’aquestes verges funeràries en Guerrino havia escrit una sentència sibil·lina: “tout est et n’est rient”.

Gore Vidal. Juliano el apóstata.
Fue en Eleusis, donde Perséfone retornó del mundo subterráneo para el que había sido robada por el dios de la muerte, Hades que la había hecho su reina. Cuando Perséfone desapareció por primera vez, su madre Deméter, la diosa de la cosecha, días, son comer ni beber. Al décimo día Deméter llegó a Eleusis. Fue recibida por el rey y la reina ………..confirió grandes poderes al hijo menor del rey, Triptolemo. Le dio trigo para sembrar, un arado de madera y un carro conducido por serpientes; él recorrió después la tierra enseñando la agricultura a los hombres. Ella hizo eso no sólo para resarcirle de lo que en un momento de ira había hecho a su hermano (Demofonte), sino porque Triptolemo podía contarle lo ocurrido con su hija. Se hallaba en el campo cuando la tierra se abrió de pronto ante él y apareció un carro conducido por negros caballos, procedente del mar. El conductor era Hades, que tomó a Perséfone entre sus brazos. Mientras el carro desaparecía a toda velocidad, la tierra se cerró sobre ellos. Ahora bien Hades es hermano de Zeus, rey de los dioses, y había robado a la muchacha con el acuerdo de este último. Cuando Deméter lo supo tomo su venganza. Ordenó a los árboles que no diesen frutos y a la tierra que no floreciese. De pronto el mundo se tornó estéril. Los hombres morían de hambre. Zeus capituló; si Perséfone todavía no había comido el alimento de los muertos, podía volver junto a su madre. Mientras esto ocurría Perséfone había comido siete semillas de granada y esto era suficiente para mantenerla para siempre en el mundo subterráneo. Pero Zeus estableció un acuerdo. Debía permanecer seis meses por año con Hades, como reina del Tártaro, los seis meses restantes podía estar con su madre en la superficie. Esta es la razón por la cual la fría y estéril época del año dura seis meses, y la cálida y fructífera otros seis meses.

Gore Vidal. L’edat d’or.
Pensa en Roma quan August va aconseguir la pau en tot el món que ell i Roma havien conquerit. Els romans encara celebren el seu aniversari, dos mil·lennis més tard. El quinze d’agost. Però la seva pau no va durar pas tant.

Gustave Flaubert. Madame Bovary.
Acabadas sus exhortaciones, trató de ponerle en la mano un cirio bendito, símbolo de las glorias celestes que iban a rodearla muy pronto. Emma, demasiado débil, no pudo cerrar los dedos, y el cirio, de no ser por el abate Bournissien, hubiera caído al suelo.

Luois de Bernières. La mandolina del capità Corelli
A mitjan mes, una multitud de serps innòcues que els científics desconeixen, amb la pell vellutada i una creu dibuixada al cap, aparegueren del no res i es van esmunyir fins a Markópulo. Serpentejaven i reptaven pels carrers i s’aproparen a la icona de la Mare de Déu, es van instal·lar al tron del bisbe i al final de la missa van desaparèixer tan misteriosament i amb la mateixa discreció amb que havien aparegut. ... El 23 d’agost, el lliri sagrat va florir puntualment davant la icona de Nostra Senyora de Demoutsandata. (pag 116).L’any de l’ocupació alemanya les serps sagrades no van aparèixer a l’església de Nostra Senyora de Markópulo i el lliri sagrat tampoc va florir a Demoutsandata. (pag 563).

James Reston. Guerreros de Dios.
Desde Acre los creyentes no solo viajaban a Jerusalén, sino también a Nazaret y Belén e incluso hasta sitios tan lejanos como el santuario de Nuestra Señora de Sednaya- Este lugar sagrado distaba solo unos cuarenta kilómetros de Damasco, el centro de los infieles; el viaje era peligroso y debía hacerse con una escolta de templarios.

Se decía que la fundación del santuario databa del año 547 cuando Justiniano I, emperador de Bizancio, luchaba contra los persas por la región y se tomó un respiro para una cacería. Acosó a una gacela que con la persecución empezó a cansarse y el emperador la alcanzó cerca de un pequeño lago. Cuando el cazador se disponía a lanzar la flecha, la gacela se transfiguró en un icono de la Virgen María, que le extendió una mano en señal de protesta.

No, no me matarás, Justiniano -dijo una sonora voz- sino que aquí construirás un templo en mi nombre”.
Y así lo hizo. Se convirtió en un convento cuyas impresionantes cúpulas y torres de elevaban por encima del desértico paisaje. En el interior, había un icono de la Virgen pintado por el mismo san Lucas, que, según los creyentes, tenía poderes milagrosos. Se decía que al icono le había crecido carne desde el cuello hasta el estómago y que de los pechos salía un aceite milagroso de un olor más dulce que el bálsamo. Curaba todas las enfermedades. Y así, en los años anteriores a la caída de Acre en manos de Saladino, en 1187, pequeños grupos de enfermos y tullidos salían del puerto con escolta templaría, en especial a mediados de agosto y septiembre, a celebrar la Asunción y la Natividad de la Virgen, que se atrevían con el largo y peligroso viaje a través de las colinas y cruzaban el desierto sirio en busca de unas pocas gotas de aquel aceite extraordinario y de la cura milagrosa.


Recerca: Gabriel Barceló Català.



Recorregut embARCA't: “Els Llits de la Mare de Deú a la Part Forana”.

Mare de Déu dormida de Binissalem.
Dissabte 15 d'agost a les 9'00h.

"Els Llits de la Mare de Deú a la Part Forana”.

ARCA visitarà els Llits de la Mare de Deú instal·lats a les parròquies de Sencelles i Binissalem.

dirigit per Gabriel Barceló.

sortida: Camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis


Inscripció prèvia, places limitades.

7 d’ag. 2015

ARCA es reuneix amb el regidor de mobilitat, Joan Ferrer

Pere Ventayol, Josa Arola, Joan Ferrer i Àngels Fermoselle.
Una reunió amb moltes propostes i opinions coincidents
Assisteixen Joan Ferrer, regidor de mobilitat i Josa Arola, Directora General de mobilitat. Per part d’ARCA Pere Ventayol, Àngels Fermoselle i Marian Ibars.

La reunió va durar una hora i la conversa va ser fluida i fructífera. Una bona manera de començar.

Aparcaments davant la Seu. ARCA fa molt de temps que plantetja eliminar les places d’aparcament ACIRE del Mirador de la Seu i de la Plaça del Museu Diocesà. També els taxis que esperen a l’esmentada plaça als seus clients mentre visiten la Seu. Proposam una alternativa pels vehicles de residents: que durant el dia no es pugui aparcar i que durant la nit puguin fer-ho al carrer del Palau Reial al lloc reservat pel Parlament. Igualment reservar quatre places a la mateixa ubicació també durant el dia pels taxis que esperen als seus clients. La proposta agrada al regidor que és gran coneixedor dels valors patrimonials i coincideix amb nosaltres en defensar la contemplació del Patrimoni i la seva guarda tant de dia com de nit.

Galeres
Relacionat amb la Seu, també es tractà el tema de les galeres. Des d’ARCA es demana la total supresió de les galeres als voltants de la Seu per les molèsties dels orins dels animals.. El regidor ens explica que aquest tema ja està decidit amb la regidoria de Benestar animal i s’empararà amb l’argument del maltracte animal per fer alguns canvis referents a les galeres (posar punts d’espera pels cavalls a l’ombra, etc) un punt per uns dels clans a Dalt Murada i l’altre devora Aduanes, però seguirà havent dues galeres en espera als voltants de la Seu. Per desgràcia no podem coincidir en aquest tema.

Senyals de trànsit i guals adaptades a Centre Històric.
ARCA fa temps que proposa crear uns senyals de trànsit adaptats en tamany i intensitat de color al Centre Històric. També racionalitzar la quantitat i la necessitat de moltes i evitar la senyalització al trèspol amb ratlles grogues tan distorsionants de l'estètica de l’entorn. Aquesta qüestió de gran importància per l’impacte visual i per efecte negatiu per la qualitat fotogràfica de la ciutat.

Altres temes i un passeig pendent
També parlaremm d'ACIRES, bicis i també de civisme  i quedam d’acord en fer aviat una volta per ciutat per detectar els punts que afecten en negatiu la imatge de la ciutat dins la seva àrea, especialment referent als càrregues i descàrregues.


4 d’ag. 2015

Programa de l'Assumpció de la Mare de Deú

A continuació podeu descarregar-vos el programa de l'Assumpció de la Mare de Deú, on ARCA i la Fundació Amics del Patrimoni hi participen un any més amb les següents activitats:www.assumpciodelamarededeu.net

mare de déu d'agost

La Fundació Amics del Patrimoni vos convida.

Inauguració de la instal·lació contemporània

Llit de la Mare de Déu 2015

obra de l’artista Jorge Mayet

ABDUCTIO”

Imatge de la Verge dormida del Convent dels Mínims de Campos.

Dia: Dilluns 10 d’agost.

Hora: 20'00h.

Lloc: Església dels Sagrats Cors (Carrer de Sant Gaietà, 9. Palma).

L'exposició del Llit romandrà oberta fins dia 18 d'agost.

Horaris de visita: de 11.00 a 13.00h i de 18.00 a 20'00h.

taula rodona

Dimarts 11 d'agost a les 19'00h, “Confluències i problemàtiques a l'entorn de la tradició dels llits de la Mare de Déu”.

Lloc: Sala d'actes de la Misericòrdia (1er pis, damunt la biblioteca).

recorregut embARCA't

Dissabte 15 d'agost a les 9'00h.

Els Llits de la Mare de Deú a la Part Forana”.

ARCA visitarà els Llits de la Mare de Deú instal·lats a les parròquies de Sencelles i Binissalem.

dirigit per Gabriel Barceló.

sortida: Camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.


mare de déu d'agost

Celebració de la Festivitat de l'Esplendor de la Mediterrània, on s'homenatjarà a persones destacades de Mallorca.

Dia i hora: Dimarts 18 d'agost, a les 20'00 hores.

Lloc: Església dels Sagrats Cors (Carrer de Sant Gaietà, 9. Palma).