27 de set. 2007

Reunió amb el Delegat del Govern: Protecció de Son Mosson

NOTA DE PREMSA

"Ahir, dimecres 26 de setembre, el Delegat del Govern Ramon Socias ens va rebre amb el seu cap de gabinet per tractar el tema de la protecció de Son Mosson, la possessió situada dins la zona aeroportuària de Palma. El Delegat ens va informar que per AENA és una qüestió de la seguretat de la navegació aèria, cosa que ens resulta -com li vàrem comentar- inexplicable si ha funcionat l'aeroport tants d'anys amb la casa (fins i tot habitada). Segons AENA ha informat a la Delegació del Govern, la casa no està catalogada ni protegida. Es va comprometre a demanar al Ministeri de Cultura que contesti la petició de BIC efectuada per ARCA en dies passats. També li vàrem comentar que ens preocupa que hi hagi restes arqueològiques d'interès a sa Torre de Felanitx, tema pel qual ens va remetre a l'entitat promotora de les obres".


Recordem que AENA té la intenció de demolició les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, i la seva excavació aportaria dades històriques d’interès.

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha començat una campanya perquè AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) conservi les cases. La protecció és perfectament possible, si hi ha sensibilitat i voluntat, i AENA, empresa pública, és la propietària dels terrenys on estan ubicades les cases. Precisament per ser una empresa de titularitat pública, hauria de ser més fàcil protegir un bé patrimonial de gran interès, com les cases de Son Mosson. L’únic que demanem és una coherència a l’hora d’actuar damunt el patrimoni històric.

26 de set. 2007

3ª reunió del FÒRUM CIVIL DE PATRIMONI

Es va celebrar a Can Weyler la 3a reunió del FÒRUM CIVIL PATRIMONI


En la darrera (i 2a) reunió del Forum es va veure un desig generalitzat de conèixer i contactar amb els nous responsables polítics del nostre Patrimoni.
Es per aixó que hem convidat la regidora de cultura de Palma, senyora Nanda Ramón, la qual ha assistit a la reunió i ens ha parlat dels seus projectes en relació al Patrimoni i, també, ha eescoltat les qüestions i preguntes que els representants de les associacions i grups li han exposat.
La regidora ha vingut acompanyada de la directora general de Biblioteques, Arxius i Patrimoni de l’ajuntament de Ciutat, Helena Inglada. La reunió ha estat moderada pel vicepresident d'ARCA Josep Massot.


Associacions representades:


- Amics de l'Arxiduc
- ARCA
- Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
- Amics del Museu de Mallorca
- Amics del Museu Marítim
- Amics del Patrimoni
- Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga
- Domus Templi
- GOB
- Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
- Llegat Jueu
- Memòria del Carrer
- Milana- Foment del Patrimoni
- ONCE
- Plataforma Parc de les Vies
- Rellotges de Sol de Mallorca
- Reial Academia de Belles Arts
- Societat Arqueològica Lul.liana

25 de set. 2007

ARCA RECUPERA EL VOT A LA COMISSIÓ DE CENTRE HISTÒRIC

Després d’uns dies d’incertesa en els que el projecte de remodelació de la Comissió de Centre Històric contemplava llevar el vot a ARCA i l’Arqueològica, la Batlesa ha reconsiderat la seva decisió i ha retornat la participació amb “veu” i “vot”a ambdues associacions.

Aixó seria una anécdota més de la nostra historia – el batle Fageda ja ho va voler fer l’any 99 i va desistir pel “pressing ciutadà-sinò fos pel rera fons que hi trobam:
Són molts els que no volen interferències en la tasca de fer un bon negoci de la Ciutat vella. Tots ells sempre han trobat un mur, precisament perquè no hi tenen interessos materials, a ARCA i a l’Arqueològica.
A partir d’aquí han teixit una xarxa amb “el possibilisme” i “l’agilitat” como reclams seductors. El resultat era una proposta Inaceptable pels que creuen de bon de veres en la Participació Ciutadana.
Ès de savis el rectificar i de nobles el passar página: així ho farem només pensant en el bé del Patrimoni de Ciutat.

SECRETARIA D’ARCA

22 de set. 2007

embARCA't: Cartoixa de Valldemossa

Real Cartuja de Jesús de Nazaret (Valldemossa)


A càrrec de la Senyora Concepció Bauzà de Mirabó




El palacio de Valldemossa, terminado en torno a 1309, constituye el inicio documentado del conjunto monumental que visitamos. Perfectamente integrado en el conjunto de edificaciones de la dinastía mallorquina, algunas de las cuales se construyeron simultáneamente, evidencia estructuras, materiales e incluso maestros comunes con aquellas. Marcel Durliat en su obra “L’art en el regne de Mallorca” lo describía así:

“Els edificis, voltats d’un vall, estaven distribuïts entorn d’una clastra rectangular d’uns 42 metres de llarg per 14’50 metres d’ample, tancada vers el nord per un edifici de vastes dimensions, la sala reial o palau propiament dit, que comunicava per un bell portal amb la planta baixa d’una robusta torre rectangular on el rei tenia la seva cambra. Al sud hi havia una gran cuina i el rebost; s’entrava en aquests locals per un portal de pedra viva, i una escala de caragol duia a un primer pis. A l’oest hi havia les dependències de la reina i a l’est uns anexos.
Almenys a tres costats, els edificis estaven precedits de pòrtics amb voltes ogivals”
[1].

En 1398 los monjes de Porta Coeli (Valencia), solicitaron la creación de una nueva cartuja al Rey Martín I de Aragón “El Humano”. Proponían como lugar el palacio real de Valldemossa, que para entonces se hallaba en ruinas por el abandono sufrido tras la caída del Regne de Mallorca. Las donaciones que recibió el proyecto convencieron al padre general de la orden sobre su viabilidad, a pesar del aislamiento previsible de la nueva cartuja respecto a las demás casas, que a priori, dificultaría el seguimiento y el control sobre la comunidad.
En 1399, Martín I hizo donación del palacio real a la Orden de san Bruno. La Cartuja de Valldemossa se incorporó a la provincia cartujana catalana cuya casa-madre era la de Scala Dei en Tarragona
La distribución de los edificios reales en torno a un patio de armas fue aprovechada por los monjes que crearon un claustro rodeado de celdas y otros espacios monacales, para albergar la primera comunidad. Un padre cartujo del XVII, Fray Albert Puig describe en su crónica del monasterio el proceso de transformación edilicia:


Estos aposentos feren aquels per los de la familia que ací servia y feya estat al Rey don Sancho y juntament edificaven sinc celdas molt a propòsit per a habitar a son tems sinc religiosos cartuxos sirvents de lo Altíssim. Feren aquells ací una cuina ab son rebost molt capaz, una cosa y altra per a tenir y gozar tot lo necessari a la vida y regalo de son príncipe. I nostres pares comissaris dedicaren el rebost per a sacristia y la cuina per a Iglésia, per a depositar y guardar en aquella tot lo menester per al culto divino [...].
[...] Feren aquells també en este edifici un lloc per a càrcer, y serà entrendrer més de lo que a las horas feyan, nos donaren un refetor per a monjos cartuxos [...].
[...] Aprovades estes officines per a la iglésia y refetor, al costat d’ell, junt a lo que ya estava destinat per a iglésia, advertiren una botiga que era acomodada per a capítol. Veren axí mateix que per a cuyna, forn, celler, hospederia, conreria y celdas per alguns frares, cavalleriza y altres menesters d'un monestir, hi havia lloc apto, capaz y ab intent, tot lo que de present se podia desitjar[2
Así pues, el primer siglo de vida religiosa, caracterizado por las limitaciones económicas y condicionado por los edificios preexistentes, solamente erigió como obras destacadas una iglesia gótica que no se conserva y algunas estancias sufragadas por benefactores. La austeridad dominó también las piezas artísticas de la época, exceptuando algunos valiosos regalos del rey fundador o de algún donante.


El siglo XVI supuso el despegue económico del monasterio, tras la crisis de las Germanías. Ello permitió la primera ampliación del recinto con el claustro de Santa María de la mano del prior Miguel Oliver, quien convirtió la Cartuja en un referente cultural de la época al encargar importantes piezas a artistas como Damià Forment y Fernando de Coca procedentes de la zona valenciana, que constituyó un foco artístico receptor y difusor del Renacimiento italiano en España. Del segundo se conserva en el Museo de Mallorca la sarga de “La fundación de la Cartuja”, que se ha considerado una de las primeras pinturas renacentistas documentadas en la isla. En la segunda mitad del siglo los esfuerzos se concentraron en continuar el claustro y en construcciones defensivas sufragadas con la ayuda real.


El siglo XVII constituye otro momento álgido en la formación del patrimonio por la cantidad de piezas que se realizan, destinadas a ennoblecer los espacios de una cartuja consolidada y visitada con frecuencia por las máximas autoridades de la época. Se documentan artistas destacados como los Gener, Jaume Blanquer, Joan Antoni Oms, Antoni Ballester, Jordi Carbonell, Miquel Bestard o frai Joaquim Juncosa. Éste último protagoniza una nueva aportación foránea relevante con su “Ciclo del rosario”, al tiempo que ejemplifica la figura del monje-artista. Además se termina el claustro de Santa María con sus celdas y capillas y se modernizan espacios como la iglesia y el capítulo, de acuerdo a las tendencias estilísticas barrocas. Por su parte, las obediencias se multiplican confirmando el buen momento económico.

El siglo XVIII termina con ese esplendor. La necesidad de ampliar los antiguos edificios medievales supuso la construcción de un nuevo monasterio mucho mayor que el existente, situando a los monjes en una precaria situación. Ello limitó la adquisición de piezas artísticas importantes y favoreció un arte más popular realizado por los monjes o por gente estrechamente vinculada a ellos. Las obras avanzaron a marchas forzadas durante la primera mitad del siglo y se aceleraron en la segunda mitad y a principios del XIX, cuando los nuevos espacios requirieron una importante dotación interior. La decoración de la iglesia por parte de fray Manuel Bayeu, José Folc i Costa, Joaquín Cocchi o Adrià Ferran convirtió de nuevo la Cartuja en receptora de influencias externas, aunque esta vez con más problemas económicos y un amenazante contexto político.
De esta época conservamos la valiosa correspondencia de Fray Manuel Bayeu durante su estancia en Valldemossa entre 1804 y 1806, refiriéndose a la decoración de las bóvedas de la iglesia:

“Apenas desenbarqué, ya se olbidaron los trabajos que me aguardaban. Los padres procuradores me enseñaron todo lo mejor de la ciudad, cassas de caballeros, obispo, intendente general.
Y abiendo descansado, bine a cartuja, y se alegraron tanto que no es decible. Me dieron una celda como un palacio, en donde estubo Jovellanos. Apenas enpezé a pintar, todos se enbelesaban y admiraban la prontitud porque estaban hechos a ver pintar a los de Palma, que son cortos y tardos. Después pinté la cúpula de la yglesia al fresco, que a benido a berla lo mejor de Palma, sin desdeñarse el cardenal Despuch, el obispo y otros señores”
[3].

Tras unos años de febril actividad artística i constructiva, los monjes sufrieron las consecuencias de la compleja y desfavorable situación política. En 1820 se dieron las primeras medidas desamortizadoras y la expulsión de monjes durante el Trienio liberal. Se propuso vender la Cartuja y sus bienes, si éxito, recurriéndose incluso a una rifa con el fin de adjudicar las 47 partes en que había sido divida. Con el regreso del absolutismo de la mano de Fernando VII, regresaron los cartujos, por poco tiempo. En 1835 la desamortización de Mendizábal supuso la definitiva exclaustración de los veintiún monjes de Valldemossa, truncando la vida religiosa y las obras arquitectónicas, que quedaron sin terminar.
El patrimonio histórico-artístico comenzó a disgregarse. Un patrimonio que recorre más de cuatro siglos desde el Gótico hasta el Neoclasicismo, un conjunto de calidad desigual y relativo valor comparado con el de las más influyentes cartujas españolas. Sin embargo la isla no contó con los artistas de primera fila que trabajaron para aquellas cartujas y hay que tener en cuenta las limitaciones espaciales que ofrecían la iglesia gótica, su sacristía y capillas, donde, según el uso cartujano debían concentrarse las mejores piezas. Con todo, Valldemossa reunió un patrimonio ciertamente representativo del arte mallorquín, que ha pasado a menudo desapercibido por su dispersión, expolio y pérdida tras la marcha de los monjes.
El 12 de diciembre de 1842 el alcalde de Palma procedió a subastar la Cartuja, que quedó adjudicada al banquero francés Basilio Canut quien vendió a terceros distintas partes del conjunto, configurándose finalmente la propiedad en nueve propietarios distintos. La situación en que quedó el complejo edilicio estuvo marcada por el abandono inicial y por un proceso de subdivisión y disgregación que fue multiplicándose a medida que los nuevos propietarios se desprendían de las zonas que menos les interesaban, como sucedió con las obediencias, el antiguo capítulo, el refectorio o la cocina. Las partes que el Estado se reservó se convirtieron en espacios públicos como el claustro de la monjía, el claustro mayor y el espacio comprendido entre las obediencias de los hermanos, que pasaron a ser plazas, jardines y calles.
La Junta de Enajenación de Bienes de Conventos puso en alquiler algunas de las celdas de los monjes, ya desocupadas, y fue en este contexto cómo se produjo en el invierno de 1838 la estancia del músico polaco Fréderic Chopin Chopin y su amante George Sand, cuya novela “Un hiver a Majorque”, tanto dio que hablar. Por su parte, Chopin dejó, en su correspondencia, algunas descripciones del lugar:


“Es un enorme monasterio cartujano, entre los acantilados de rocas y el mar, donde puedes imaginarme sin guantes y sin rizarme el pelo, tan pálido como siempre, en una celda cuyas puertas París no tendría ni como portal de entrada. La forma de la celda es como la de un ataúd alto, con una enorme bóveda llena de polvo y una ventana pequeña; fuera de la ventana hay naranjos, palmeras y cipreses, y en la pared opuesta a la ventana está mi cama, sujeta con tirantes debajo de un rosetón afiligranado de estilo morisco. Al lado de la cama hay un escritorio cuadrado bastante estropeado que apenas puedo utilizar, y encima de él (esto es un gran lujo aquí) hay una palmatoria de plomo con una vela. Bach, mis esbozos de obras y papel reutilizado; silencio, aquí podrías gritar y todavía estaría silencioso. Ciertamente te escribo desde un lugar extraño [...]”[4].

Hoy, la visita actual por los interiores del Palacio del Rey Sancho y la Cartuja refleja la parte más destacada del conjunto monumental que se ha conservado y explica, al tiempo las historias de algunos de los personajes que ésta ha albergado a lo largo de su historia.
La Cartuja sigue siendo, desde su emplazamiento privilegiado, testimonio vivo de la vida y la obra de quienes la construyeron, la habitaron y de quienes encontraron inspiración entre sus muros.
Concepció Bauzà de Mirabó



[1] DURLIAT, M: L’art en el regne de Mallorca, (Primera edición 1964), 1989, 157.
[2] BC, Manuscrito nº 1731, PUIG, A: Crònica de la Cartoixa de Valldemossa, 17v-18.
[3] Fragmento de la carta de Fray Manuel Bayeu a Miguel Esteban Ric sobre su estancia en Mallorca y su trabajo en la Cartuja de Valldemossa, 22-03-1805. Transcrita por CALVO, J. I: (1996), 259-260.
[4] Carta de Chopin a Fontana fechada el 28 de diciembre de 1838, Transcrita por ORGA, A: Chopin, Ed. Robinson, Barna 2003, 128-129.

21 de set. 2007

El canvi tipològic de Ciutat

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha presentat aquesta setmana dues denuncies davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

La primera d’elles es tracta d’unes obres dutes a terme a l’immoble del Passadís Valdés Leal, cantonada amb el Carrer Sant Magí, 42-44. Situat dins l’arraval de Santa Catalina, limitant amb l’àrea del Jonquet.

Aquesta zona és de les més antigues d’aquest arraval, datada de la segona meitat del segle XIX. El passadís Valdés Leal, que comunica els carrers Sant Magí i Verja està integrat dins el “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic, i paisatgístic de Palma”. Segons el punt 10 d’aquesta fitxa de catàleg, corresponent a les Ordenances d’aplicació diu el següent: “10.1. Element: Preservar-lo en connexió amb l’entorn de l’arraval i dels habitatges a ell vinculats visualment” i també afegeix: “10.2. Entorn: Adequar l’entorn sense introduir-hi modificacions en la seva configuració tipològica”.

Com es pot veure en les imatges que els hi adjuntem, corresponents al Passadís Valdés Leal, la nova finca de pisos que s’està construint invadeix visualment part d’aquest antic passadís. Clarament hi ha una modificació en la configuració tipològica d’aquest entorn.

Creiem que s’està cometent una il·legalitat a l’hora de dur a terme aquest projecte i per aquest sentit, hem demanat a l’Ajuntament i al Consell de Mallorca:

1. Revisar el projecte que al seu dia es va presentar a la Comissió de Centre Històric i veure si hagut modificacions en relació al projecte que s’aprovà.

2. Si el projecte no s’adapta a l’aprovació que es va fer en el seu dia, exigim que la part del edifici que sobresurt visualment, sigui demolida.

3. Que la nova edificació compleixi la legalitat i respecti el “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic, i paisatgístic de Palma”.

********************************************************************

La segona denuncia es tracta de l’intent de demolició d’un edifici plurifamilar situat al C/ Miquel Marquès, 24 de Palma. És un immoble amb més de vuitanta anys d’història suposa un exemple de les primeres construccions que es feren a Ciutat arreu del Pla Calvet (1901), on Palma va créixer de les muralles cap a l’exterior.

Creiem que l’Eixampla de Palma ja ha patit molt durant els darrers anys i la nostra Ciutat ha perdut molts d’elements i edificis de principis del segle XX, quan la ciutat es començava a expandir.


Hem adjuntat un informe de ruïna elaborat per un arquitecte, on es pot veure com l’edifici no presenta un estat de ruïna tal i com alegen els promotors. Amb una lleugera restauració, l’edifici quedaria consolidat per l’habitatge.

Hem demanat a l’Ajuntament:

1. La conservació de l’immoble situat al C/ Miquel Marquès, 24 de Palma, perquè segons un informe tècnic, no presenta un perill per als ciutadans, ni pels seus habitants.

2. Elaborar un informe tècnic, i avaluar la possible obertura d’un expedient per a la seva catalogació o amb un règim de protecció especial, per evitar futures especulacions de demolicions.

20 de set. 2007

ARCA vol tenir vot a la comissió de Centre Històric

Demanada reunió urgent amb la Batllessa.

Diimarts dia 18 i per informacions periodístiques, varem saber de les intencions de l’actual consistori de llevar el vot al que fins ara tenia dret la nostra entitat com membre de la comissió de Centre Històric.
Des de Arca hem demanat una reunió urgent amb la batllessa ja que consideram inacceptable la decisió, tant pel fons de la qüestió com per les formes.
Podem entendre una modificació per millorar el funcionament de la comissió, però de cap manera que es llevi el vot a una entitat com ARCA o la Societat arqueològica Luliana. Consideram que s’hauria de valorar la feina que durant tants d’anys ha desenvolupat altruistament la nostra entitat i amb decisions com la esmentada, més aviat sembla que es menysprea.
Confiam en la rectificació immediata i que la protecció del patrimoni de la nostra ciutat passi a ser un objectiu primordial.
Vegeu elmundo-eldia.es

14 de set. 2007

ARCA Llegat-Jueu reconegut amb el premi Jaume II

El premi Jaume II suposa per a Arca-Llegat Jueu el reconeixement d’un treball de set anys, que ha suposat, entre altres coses, posar de manifest una part de la nostra història que, durant anys, ha estat en gran part oculta o que, al menys, no estava a l’abast dels ciutadans en general: La història dels jueus mallorquins i els seus descendents conversos. Aquest guardó no fa més que fer patent l’encert que va tenir ARCA el 2002 de constituir LLEGAT-JUEU. Des de llavors hi ha una gestió realitzada, fruit del treball de les successives Juntes Directives i del recolzament dels socis i de les institucions. Aquest premi quedarà dipositat a la seu d’ARCA, junt amb altres distincions, ja que allà tenim la nostra seu, junt amb ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI i tots, independentment que diversifiquem el nostre treball, formem part d’un mateix projecte i de la mateixa família. Enhorabona a tots.
A més han estat guardonats les següents persones i entitats: Sr. Xavier Mayol Mundó, Sr. Josep Moll Marquès, Sr. Joan Mesquida Obrador, Sra. Maruja Alfaro Brenchat, Sra. Miquela Lladó i Vidal, Amadip, Sr. Joan Soler Antich, Sr. Josef Egger, Ayneu Peru – Trinitàries, Sra. Maria Rosa Bueno Castellanos i Sr. Bernat Pomar.
Els premis Jaume II es lliuren a les a les persones físiques i jurídiques que hagin destacat durant l’any natural previ, en els mèrits consistents en la promoció dels símbols o referents històrics en nom de Mallorca.

7 de set. 2007

embARCA't :Ruta del desembarcament de Jaume I

Amb motiu del 778è aniversari de l’arribada a Mallorca de l’expedició comandada per Jaume I, hem organitzat un recorregut baix el títol “Ruta del desembarcament de Jaume I”, dirigit per Xavier Terrasa.


La ruta presenta els següents punts:


1. Creu del desembarcament: Situada a la caleta de Santa Ponça. És el lloc on varen arribar el rei en Jaume I i els seus dia 10 de setembre de 1229. 700 anys després, a l'any 1929, es va a erigir aquesta creu per commemorar el 7è centenari de l'arribada de les tropes catalana-aragoneses.

2. Puig de Sa Morisca: Situat a Santa Ponça, a una altura de 120 metres, des d'aquest punt tenim un control visual de tota la badia de Santa Ponça i de quasi tot el terme municipal de Calvià.
Aquest indret d'origen prehistòric, va ésser ocupat en època islàmica, i més concretament, durant el període almohade (1201-1229).
Aquí hi havia el contingent àrab , que va veure arrivar al rei en Jaume i als seus. Fou el primer punt, pres també, per les tropes catalana-aragoneses.

3. Capella de la Pedra Sagrada: Situada en la Ctra de Palma- Andratx, a la alçada de la desviació de Cala Figuera.
Monument construït a l'any 1929, com a commemoració del seté centenari de la conquesta cristiana.
És una petita capella, d'estil neoromànic, on hi ha una roca al seu interior, i segons la tradició, aqui es va a celebrar la primera missa, el dia 12 de seembre de 1229 per part del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

4. Creu dels Moncada: Monument situat poc abans d'entrar a Palma Nova. Creu de ferro d'estil gòtic, sobre una base de pedra de Santanyí, erigida a l'any 1886, per una sèrie de literats de la Renaixença i amb el suport econòmic de l'Arxiduc Lluís Salvador.
Commemora el lloc on varen morir els "germans" Montcada durant la disputa de la primera batalla entre sarraïns i cristians, dia 12 de setembre de 1229.

5. Castell de Bendinat: La construcció actual és de 1867, segueix una tipologia de castell centre-europeu. Abans havia estat una antiga alqueria àrab, convertida posteriorment en possessió.
En aquest indret es va establir un campament, després de la primera batalla guanyada, on l'objectiu ja no era un altre que conquerir Medina Mayurqa.



CRONOLOGIA DE LA CONQUESTA

- 1228, el valí musulmà de Mallorca captura unes naus barcelonines.
- Finals de 1228, es convoquen les corts de Barcelona i es decideix conquerir Mallorca.
- 5 de setembre de 1229, una expedició naval sur dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona.
- 7 de setembre de 1229, l'expedició arriba a l'illot del Pantaleu, enfront de la platja de sant Elm.
- 10 de setembre de 1229, l'expedició desembarca a Santa Ponça i es du a terme el primer enfrontament a la platja. Posteriorment s'apoderen del Puig de sa Morisca.
- 12 de setembre de 1229, es lliura una batalla on moren els "germans" Montcada. Posteriorment es celebra una missa en honor seu i a la nit instal.len un campament als jardins de l'alqueria de Bendinat.
- 31 de desembre de 1229, entraren a Medina Mayurqa.
- L'Illa sencera no es va conquerir fins a l'any 1231. Aquest any Menorca comença a pagar un tribut per no ser conquerida fins a l'any 1286. Eivissa fou conquerida a l'any 1235.
Xavier Terrasa

4 de set. 2007

Discurs d'inauguració estàtua de Jafudà Cresques

El passat dia 2 de setembre, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la cultura jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua, en record al cartògraf Jafudà Cresques (1350? - 1427?), obra de l'escultora Mª Isabel Ballester. A l'acte hi assistiren les autoritats ciutadanes i membres representats del món de la cultura i de la memòria històrica jueva.

ARCA Llegat Jueu, com a entitat impulsora d'aquest projecte va tenir unes paraules pels assistents, en nom del seu president, el Sr. Manel Quadreny Cortés. A continuació oferim el seu discurs:

Molt Honorable Sra. Batlessa de Palma, Il·lustríssims membres del Con­sistori, autoritats presents, senyores i senyors, ciutadans i ciutadanes­ de Palma.

Quan aquesta ciutat, l’any 2005 va entrar a formar part de la “Xarxa de Juderies, Camins de Sefarad", diguérem que això no era un punt d’arribada, sinó un punt de partida. En aquest sentit, avui hem donat un pas important.

Vull agrair, en nom de l'Associació que actualment represent, el su­port, la sensibilitat i l'interès a l'hora de dur endavant aquest pro­jecte, al nou Consistori. També és just mencionar i agrair a l'anterior, l’acceptació del projecte que presentàrem, ara fa un any, juntament amb la Comunitat Jueva de les 1lles Balears; una comunitat cada dia més arrelada dins la societat de ciutat. Voldria citar, expressament, a Francisca Bennàssar, ex-regidora de Turisme i Promoció Exterior i a Rogelio Araújo ex-regidor de Cultura i Educació. Voldria citar també al Cronista de Ciutat, Bartomeu Bestard i al Servei de Manteniment i funcionaris de Cultura; i Turisme. També al Pare Gabriel Llompart, pel seu consell i suport. Ell és el redactor de la llegenda que du la placa del monument.

Vull citar també a la Fundació Amics del Patrimoni i a ARCA, que aquest any en fa vint de la seva existència. De l’escultora Isabel Ballester, no puc més que dir elogis: "Isabel, has fet un magnífic tre­ball. Gràcies”.

Aquest monument a Jafudà Cresques, fill il·lustre de Ciutat, és també un homenatge a l’anomenada: “Escola Cartogràfica Mallorquina” dels segles XIV al XVII. Els Dulcert, Olives, Prunés, Piris, Rosell,­ Vallseca i tants d'altres. Hi ha més de 200 mapes repartits pel món ­que pertanyen a aquesta escola. Abraham Cresques, pare de Jafudà, ambdós autors del "Atlas Català" que es conserva a Paris, obra capda1 de la ­Història de la Cartografia. Sigui per ell també aquest homenatge.

Però per a nosaltres, aquest monument, independent d'altres projectes futurs als que donem suport, és un record a aquel1s jueus de l'Edat ­Mitjana, que vingueren d'altres terres, que aquí naixeren, aquí treba11a­ren, aquí estimaren, aquí patiren i aquí moriren, molts víctimes de la intolerància, el fanatisme i la ignorància.

Uns a1tres partiren, per no abraçar unes creences que no eren les seves; i els que quedaren i es convertiren, molts de manera forçada, pa­tiren la repressió inquisitorial i una discriminació de segles.

I avui, com testimoni viu de tota aquesta història, encara trobam persones i famílies que es reconeixen com el seus descendents; descendents del geògraf Judà Mosconi, dels astrònoms Isaac Nafucí i Efraín Vidal, del mercader Johan Faquín, del rabí Desmaestres, del talmudista i rabí Benshema Duran i tants d’altres... Avui també aquí hi ha persones que, des de la seva llibertat, estan reconstruint la seva identitat perduda: Als arxius, biblioteques, llibreries, laboratoris, universitats, a “Eretz Israel” a les­ editorials, als diaris, als seus tallers d'artistes, a casa seva cer­cant vells papers, recomponent arbres genea1ògics i repassant antigues fotos de família... A tots ells, a la nostra admiració i agraïment.

Avui, doncs, és un dia important i estic segur que, si encara estiguessin­ aquí amb nosaltres, hi serien: el capellà Josep Tarongí, mossèn­ Piña, Antoni Pons, Llorenç Pérez, Gabriel Cortés, Miquel Forteza, Josep ­Mascaró Passarius, Alvaro Santamaria i altres que destacaren en la de­fensa, estudi i investigació dels jueus mallorquins i els seus descen­dents conversos.

Però la història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.

Avui, mirant tots junts al futur, lluny de demanar perdons inútils
i fer victimismes estèrils, el que hem de fer, al costat dels nostres ­polítics, al costat del nostre Ajuntament de aquesta Palma estimada, és anar-la fent, dia a dia, més viva, més culte, solidaria, respectuosa amb el seu Patrimoni, tolerant, cosmopolita t i oberta al món de la raó i del coneixement. Sé cert que, en una Palma així, els Cresques es sentirien còmodes i segurs.

Avui, mirant aquesta estàtua i dins aquest Call que com diu Barto­meu Fiol, en el seu llibre de poemes, “Cábales del Call", és un "indret sagrat, com qualsevol altre, ara mateix i sempre”, vull expressar ­en nom d'aquesta associació, el desig que arribi un dia en que es faci rea­litat la pau entre els pobles i l'enteniment entre les cultures.

Avui, per uns moments, ens deixin pensar, i creure, que els Cresques i totes aquelles famílies han tornat a casa seva.

Gràcies, enhorabona a tots, "enhorabuena a todos” , "SHALOM I MAZAL TOV”.

Manel Quadreny Cortés
President d’ARCA Llegat Jueu

embARCA't: Porta de Santa Margalida

L’arqueòloga municipal, Magdalena Riera ens va mostrar les restes del bastió de la Porta de Santa Margalida. Ha estat una bona oportunitat per gaudir dels coneixements d’una gran especialista.

30 d’ag. 2007

Festes d'Agost

Han acabat les "Festes d'Agost" i comprovam que cada any hi ha més interés per recuperar l'Esplendor patrimonial d'un temps.

Els voluntaris d'ARCA van fer possible la instal.lació de Santa Creu (en la fotografia en veim el desmuntatge) i des d'ara mateix feim una crida per tal de cotribuir- l'any que ve- a muntar altres "llits".

28 d’ag. 2007

ARCA, MONUMENTS I MEMÒRIA HISTÒRICA

El que entenem per Patrimoni Històric es refereix a elements monumentals i a altres romanalles que ens parlen , física o intangiblement i amb independència dels seus valors artístics, d’èpoques passades.
La admiració, la satisfacció, la pedagogia i els ensenyaments que els ciutadans extreuen davant els elements (monuments o no) que composen el paisatge urbà entra dins l’àmbit del que es subjectiu i no es pot manipular.
Molts d’episodis, èpoques, persones destacades, o bé lo casolà – el que es “intrahistòric”- composen el conjunt en que haurien d’estar reflectides la major quantitat possibles de fets que han teixit la Ciutat: no hi ha un disseny previ que digui on hi ha d’haver símbols…Més aviat: el que ha passat es manifesta sense un pla previst.
Per aquestes raons ARCA creà, després de cinc segles, la primera associació pública en la que els descendents dels jueus i interessats en la cultura jueva poqueren manifestar-se lliurament i expresar-se en actes, celebracions i memorials.
El mateix s’està intentant fer amb el llegat islàmic: posta en valor dels element deixats per una cultura i una gent.
Dins aquesta línia de pensament les romanalles de l’època franquista surten per ARCA fora d’una valoració política-ni tan sols subjectiva- i entren en la “emprenta d’una época passada”.
Per la mateixa raó que no es destrueixen les obres de la Inquisició, de Felip II (enemic de les nostres llibertats), les dels Borbons( Decret de Nova Planta) o la Inquisició, la malícia intrínseca del franquisme no autoritza a destruir els seus símbols o records.

És ben cert que “el dia després” de la desaparició d’un dictador troba una Ciutat farcida de restes, absolutament desnaturalitzada i invivible visual i anímicament. Així era Berlín després de Hitler, així era Palma després de Franco.
Correspondrà, per tant, a les Comissions esbrinar en cada cas el que es fa tenguent en compte la vàlua, la significació i la sensibilitat dels al.ludits (d’un bandol i d’un altre).

-Els carrers
Que a una ciutat trenta anys després de la mort del dictador encara hi hagi 50 carrers d’una significació partidista és, al manco, desproporcionat en relació al conjunt (és com si dedicassim 50 carrers a oficials de Felip V).
Altra cosa és com es fa el canvi perquè el públic és sensible…a les incomoditats. Suggerim sigui gradual i lògic: recuperació d’antics topònims si es el cas , inclusió de figures inexplicablement oblidades : el Rabí Durán, Jordi Bosch, les Tres Cultures etc.

Noves expressions
En consonància amb el pensament expressat ARCA creu que és de la máxima importància que la Administració o bé associacions particulars promoguin expressions físiques de la época de la República i la repressió posterior. No es compren que no hi hagi làpides als llocs on hi va haver fusellaments o enterraments o pressons.
O, com en el cas de Sa Faxina, un monolit donant” l’altra” interpretació dels fets…

15 d’ag. 2007

EmbARCA't: La Mare de Déu d'Agost


Aquest estiu ARCA organitza dos recorreguts "embARCA´t" : “Les Processons de la Mare de Déu d’agost” i “Imatges de la Mare de Déu d’agost”, dirigits per Biel Barceló, per diferents temples de Palma: Convent de la Concepció, Sant Jaume, La Seu, Santa Clara, Sant Jeroni, Santa Eulària, a més de la instal.lació contemporània de Can Weyler d'Amparo Sard i organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, El Museu Diocesà, l'exposició de Llits del Convent de les Caputxines feta per Aina Pascual i Jaume Llabrés, i Cort.

13 d’ag. 2007

ARCA demana a AENA la no demolició de Son Mosson

ARCA s’ha fet ressò de la intenció d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) de demolir les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, però s’haurien d’excavar per saber de quin període històric es tracta.

AENA argumenta que dites cases suposen un obstacle per l’envolatge i l’aterratge dels avions que utilitzen la pista de vol 06R – 24R. Aquests son els avions que aterren des
Segons hem pogut examinar personalment, no hi ha cap perill per a la circulació aèria, primer en el moment d’envolar-se, els avions si es desvien un poc, volen per damunt les cases, però a una gran alçària d’aquestes i segon, en el moment de l’aterratge, els avions arriben a una distancia de més de 400 metres (quan la normativa d’aviació civil diu, que els obstacles han d’estar a més de 75 metres de distancia lateral) de les cases.
Els avions entren des de la mar i els pilots han de seguir una línia de llums, en cas d’una lleugera desviació, la torre de control els avisa i els fan rectificar. En aquest sentit els arguments que ofereix AENA, no creiem que siguin convincents.
Les cases de Son Mosson apareixen ja documentades a finals del segle XVIII, tot i que la construcció actual, pugui ser de finals de segle XIX o principis del XX, ja que la referència cadastral diu que són de l’any 1900. Per aquest motiu, estem parlant d’un element històric, que representa a una època i simbolitza el passat agrícola d’aquesta àrea.

La nostra entitat ha demanat davant AENA, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i a la batlessa de Palma els següents punts:

1. Que no es concedeixi la llicència de demolició de les cases de SON MOSSON i les coves subterrànies.

2. Que AENA presenti proves més precises i contundents, i que argumenti perquè les cases de SON MOSSON suposen un obstacle per a l’aviació, quan aquestes no ho han estat fins ara, des del funcionament de l’Aeroport de Palma de Mallorca.

3. Convèncer a AENA de la simbologia d’aquestes cases, que dominen des del turó on estan situades, l’entrada a Ciutat des de llevant i la valia arquitectònica, amb detalls forçament interessants al llarg de la seva façana.

4. Protegir les coves subterrànies, per tal que es puguin dur a terme estudis científics i saber de quin període poden estar datades. El seu coneixement, podria obrir noves vies d’investigació en el camp de la prehistòria i donaria ressò, a un patrimoni històric bastant maltractat i escàs al municipi de Palma.


En un altre sentit ARCA ha pogut examinar el patrimoni històric que encara es conserva dins la propietat aeroportuària d’AENA. De tots es ben sabut, que en el moment de fer l’aeroport i en les seves successives ampliacions, el nostre patrimoni històric va sofrir gran danys i avui dia ja no podem comptar amb molts d’elements patrimonials que hi devia haver en tota aquesta àrea. La nostra crítica es centra amb AENA, perquè no podem admetre de cap manera que segueixi destruint el nostre patrimoni històric.
Segons informacions de l’associació d’Amics del Molins han arribat a un acord amb AENA perquè es restaurin un total de 10 molins, aspecte que aplaudim, al igual que es va fer fa uns anys amb els molins de Can Reviu. De totes formes, hem pogut comptabilitzar un total de 21 molins dins els límits de l’aeroport, alguns amb un bon estat de conservació i altres no tant. Desitjaríem que la mateixa intenció que ha mostrat AENA per la restauració d’aquests elements patrimonials, també la reflectís amb altres elements patrimonials que es troben dins la seva propietat, com el cas que ja hem denunciat de les cases de Son Mosson i la cova subterrània.
Vegeu Diario de Mallorca

10 d’ag. 2007

ARCA lamenta la destrucció d'una timba a Felanitx

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns, de la destrucció de la Timba situada al carrer Jaume I, nº 81 de Felanitx.
Dits elements són un símbol pel poble de Felanitx, datades entre el segles XVIII i XIX, i s’integren dins el nucli antic del poble.

ARCA lamenta profundament la destrucció d’aquests béns patrimonials i ens agradaria que capítols com aquests no tornessin a succeir.

Per la seva part, ARCA aplaudeix l’aptitud presa per un grup de veïns de Felanitx, que en veure la destrucció de la timba, feren l’avís a la Policia Local i seguidament es paralitzà l’obra. És un orgull per a la nostra societat, comptar en ciutadans així, que responen als atacs del nostre patrimoni històric, ens demostra que hi ha una acció cívica.
ARCA ha demanat davant l’Ajuntament de Felanitx i el Consell de Mallorca el següent:
1. Una sanció exemplar contra l’empresa promotora de les obres, per haver atemptat contra un bé patrimonial.
2. Exigir a l’empresa que restitueixi i restauri, baix el seu cost les despeses, pel mal que han ocasionat al nostre patrimoni històric.

3. Major control urbanístic, quan es duguin a terme obres on hi hagi béns patrimonials. Les empreses haurien de presentar un certificat de garantia de les obres, per tal d’assegurar la preservació dels elements de caire patrimonial.

8 d’ag. 2007

ARCA S’OPOSA A L’ATRACAMENT DE CREUERS DAVANT LA SEU

El creixement extraordinari de creuers turístics i els bons resultats econòmics que se’n deriven es una dada positiva a tenir en compte, però amb molt d’encert el president de la Cambra de Comerç proposa un debat sobre l’atracament dels creuers davall la Seu.
Les obres públiques a Mallorca, especialment des de l’època del desenvolupament fins ahir mateix, es caracteritzen, al manco, per quatre coses:


- La miopia de concepte: es tracta de solucionar un problema concret i el més prest possible (Per exemple, la carretera de s’Arenal que no permetè fer una primera línia com cal…).
- La falta d’ambició i així, sota la bandera de l’estalvi, s’han de fer les obres dues i tres vegades,com al Parc de les Estacions on es volgueren fer compatibles Parc, Estacions, Metro, Estació de Bus, entrada de Palma etc.etc.Massa coses per tan poc coneixement.
- Descontextualitzar les intervencions: la Seu i el conjunt de d’Alt Murada és una vista emblemàtica que no es pot “embrutar”amb creuers atracats. ¡Ja no s’havia d’haver fet mai l’autopista de baix murada!.
- Falta de jerarquia de valors: La mentalitat botiguera fa que el guany immediat passi per davant de referents que són emblema del nostre país.
Ho signen
Associació de Veïns Canamunt- Ciutat Antiga
Aires de Mallorca
Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
Amics del Museu de Mallorca
Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
Amics de l'Arxiduc
Amics del Museu Marítim
Milana, Foment del Patrimoni de Puigpunyent
Plataforma del Parc de les Vies
Amics des Rellotges de Sol de Mallorca
Societat Arqueològica Lul.liana

7 d’ag. 2007

Audiència del Rei amb ARCA

El 6 d'agost, a les 11 del matí, SM El Rei va rebre a Marivent el president d'ARCA, el de la Fundació AMICS DEL PATRIMONI i el d'ARCA LLEGAT JUEU (P. Ollers, J. Guaita, M. Quadreny) amb motiu del XXè aniversari de la creació d'ARCA. Vàrem ser rebuts en audiència privada informativa. D'acord amb això vàrem poder informar al Rei Joan Carles de les missions i les activitats actuals de les tres entitats.

3 d’ag. 2007

Esplendor de la Mediterrània

La conca de la Mediterrània no debades té el gènere femení. Com la Mar, la Terra, la Vida, la Bellesa, la Dona, la Mare, la Collita, la Cultura, la Civilització, la Festa…
Els dies més hermosos de l’estiu mediterrani tenen el seu vèrtex el 15 d’agost amb la Festa de l’Assumpció, dita entre nosaltres “de la Mare de Déu Morta”.
Es celebra d’una manera molt especial a la Corona d’Aragó, tot i que no exclusivament. És festa nacional a França i també a Xipre, Eslovènia, Grècia, Itàlia i Malta. A més d’Àustria, Bèlgica, Lituània, Luxemburg, Polònia i Portugal.
La Fundació Amics del Patrimoni vol recuperar aquest gran dia per a Palma, que no té cap festa ciutadana durant l’estiu. I la vol recuperar amb sentit tradicional, popular, arrelat a la Terra, respectuós amb allò religiós i amb el rerafons antropològic que, a ningú mitjanament informat, se li escapa que té la Festa de l’Assumpta.
La vol celebrar fent un èmfasi especial amb tot allò que és femení i que és el magma vital d’on surt tot i tots.
La Festa de la Mare de Déu amaga, dins el cimat dels segles, la Festa de la Mare Terra, la mare forta, fecunda i fèrtil ( instal·lació de Pepe Dámaso, ”Entre la Natura”, 2005, dreta) ; dolça i sacrificada; bellíssima i encisadora (v. instal. Chus Burés, ”Trànsit” 2006, esquerra); que dóna la vida i alimenta amb les collites que, en aquest temps de l’any, vessen riquesa i eufòria de viure.



És la Festa de la Dona ubèrrima, creadora de la vida que tota dona està disposada a donar sense escatimar res, fins la immolació pròpia (V. instal. Teresa Matas: “Ruega por nosotras”, 2003, esquerra).


Tanta bellesa, tanta incondicionalitat als seus, i sempre dins una serenor magnífica, és el pont indescriptible cap a una realitat superior. (Veure instal. “Speculum” de P.Vidal ,2004, a baix).


Aquestes dades antropològiques (evidents a les iconografies egípcies, gregues i mesopotàmiques etc.) no fereixen, ni contradiuen, ni manquen respecte a l’esplendidesa de la celebració cristiana de l’Assumpta.
El cristianisme ha recollit tots aquests precedents i ho ha vessat damunt la figura històrica i magnètica de Maria de Nazaret, sempre basant-se en el textos sagrats que, amb quatre pinzellades, descriuen una Dona que no deixa indiferent a ningú.
Hi ha devoció mariana a molts països musulmans i, darrerament, tenim notícia de la processó de Nostre Dame de Trapani (Tunísia) amb entusiasme de jueus i musulmans.
Maria, donzella jueva, Míriam, pels musulmans, encarna com cap criatura humana, totes les qualitats del dit “etern femení”, “l’anella perduda de la Creació” que els humans descobrim en les dones:aquest ésser que dóna la vida, que alleta, que es sacrifica en el silenci i des del segon lloc; que comprèn i disculpa , “setanta vegades set”, i que, inclús, si hi ha tal desgràcia, ha de dur a enterrar el propi Fill; la que fa sempre la voluntat d’aquell que és el Més Gran, i amb qui es reuneix , com un meteorit cap al Sol, portant, bella i entregada, el ramell blanc de núvia…
La Fundació Amics del Patrimoni vol que, amb el màxim respecte a l’àmbit religiós de cada un, els mallorquins gaudeixin d’aquest homenatge que la Naturalesa i els Homes reten a la Dona, infinita en dimensions i subtilitats, i veritable ESPLENDOR DE LA MEDITERRÀNIA



ESPLENDOR DE LA MEDITERRÀNIA 2007

La inauguració oficial al públic de la instal.lació contemporània, realitzada aquest any per Amparo Sard, tindrà lloc a la seu de la Fundació Amics del Patrimoni (Can Weyler) el proper dia 9 dijous a les 20 hores.

Es tracta d’una celebración de tot alló que és femení i que es sintetitza en la figura, respectada universalment i sagrada pels cristians, de la Mare de Deu d’Agost.

És una festa feta per dones de la Fundació, d’Arca i del Llegat Jueu i per tant, elles rebran els covidats, especialment dones significatives de la nostra societat i de la cultura en especial: artistes plàstiques, empresàries, polítiques.

Diari de Balears
Diario de Mallorca

30 de jul. 2007

Canvi als barris tradicionals de Ciutat

ARCA vol denunciar un cop més el canvi que estant sofrint els barris de Ciutat tradicionals, com és el cas de El Terreno, Son Espanyolet, Els Hostalets, Santa Catalina, etc…

Aquests antics rabals, avui annexionats a Ciutat, en un temps foren nuclis de població independents i en aquest sentit s’establí una personalitat pròpia en cada un d’ells. Una arquitectura de cases baixes, on es podia gaudir d’una harmonia constructiva, sense que cap edifici destaqués especialment damunt els altres.

Amb el creixement urbanístic de la ciutat, aquesta harmonia es va trencar, i no és estrany trobar en un mateix carrer d’aquests barris, una descomposició arquitectònica, amb uns edificis que es “mengen” volumetricament, aquestes petites cases tradicionals de barri.

Evidentment, molts d’aquests edificis es feren en un temps, on no hi havia normes subsidiàries restrictives i és un mal irrecuperable. Però la nostra queixa radica en l’actualitat, on encara patim aquest mal de substitució de la casa tradicional de dues altures com a màxim, que segueix i respecte l’harmonia del carrer, per edificis de gran volum, que trenquen el conjunt del barri i els seus carrers.

Palma, s’ha de plantejar quin tipus de barris tradicionals vol, aquells que conservin la seva arquitectura tradicional, que li ofereix una personalitat pròpia i especial o uns amb una arquitectura voluminosa, que marginen per la seva grandesa a les cases tradicionals.

Des de la nostra entitat, volem demanar davant Cort un pla especial de protecció per a tots aquests barris, que es troben en perill de desaparèixer per la voragine constructiva del moment en que vivim.

L'exemple que presentem és al barri de El Terreno, al C/ Polvorí, 35. És un exemple que ens ha arribat, i que ens il·lustra molt bé aquesta situació que hem exposat anteriorment: conjunt de cases tradicionals baixes a un mateix carrer i un edifici de nova construcció molt volumètric, romp l’harmonia de l’entorn i dilueix la seva personalitat.

20 de jul. 2007

Festa d'Estiu d'ARCA, XXè aniversari



Aquest 19 de juliol de 2007, hem celebrat l’habitual Festa d’Estiu. Al Casal del Patrimoni (Can Weyler) de Palma hem tingut entre nosaltres, a més dels socis i sòcies, i moltes persones col·laboradores i amigues, representants de les més altes institucions balears.
El president d’ARCA, Pere Ollers va encetar l’acte amb aquestes paraules

“Benvingudes i benvinguts, totes i tots a la Festa del Patrimoni, a aquesta casa de patrimoni, ca vostra i casa de Ciutat.
Enguany la nostra Festa d’Estiu té el sentir especial d’una festa del XXè aniversari: vint anys en què hem propiciat una major sensibilitat pel patrimoni cultural de les Illes Balears, vint anys en què hem lluitat per la defensa i protecció del patrimoni, per la conservació i per la revitalització (aquesta paraula tant difícil i tan present en el nostre nom social). Patrimoni no és sinònim de vell o de passat ni menys d’estantís o inerme. Patrimoni potser i ha de ser vida, gent, cultura, identitat, dignitat.
Enguany els socis d’honor tenen un rerafons d’aquest XXè aniversari: alguns són els expresidents de l’entitat, com a mostra sincera d’agraïment, altres són col·laboradors que han empès la tasca d’ARCA aquests 20 anys i finalment una entitat que s’ha caracteritzat pel seu exemple de conservació del patrimoni.

Els socis d’honor de 2007 són: Manuel Oliver i Moragues,Mercè Truyols Zaforteza, Jaume Llabrés Mulet, Aina Pascual Bennàssar i les Germanes Caputxines del Convent de la Puríssima Concepció, de Palma”



Després continuà la Festa i passats uns minuts férem el brindis pel patrimoni és a dir, la felicitació i l’encoratjament entre tots a favor del patrimoni cultural. Pere Morey ens delectà amb les seves engrescadores paraules:


Un brindis per al patrimoni. Mes 7, any 7
Quan els grecs es volien propiciar els déus els oferien una libació: tastaven un poc de vi i abocaven la resta sobre un altar.
Els membres del Fòrum per al Patrimoni, per propiciar-nos els nostres déus aquí presents, més propers i que també hem fabricat nosaltres, com els grecs volem oferir-los igualment una libació, a la qual en direm brindis, un brindis en favor del patrimoni, i és que els que som aquí som tan estranys que, davant d’una persona que comanda, no demanem res per nosaltres.
Per paga en el món hi ha dues castes de persones: les que creuen que en el món hi ha dues castes de persones, i les altres. Com que nosaltres pertanyem al primer grup, diré que creiem que en el món hi ha dues castes de persones: les que creiem en les paraules que acaben en –tat, com ara identitat, dignitat, nacionalitat... i els que sols creuen en la rendibilitat.
Nosaltres, els del primer grup, desitgem poder passejar pels nostres carrers i camins i sentir-nos identificats amb el nostre passat al gaudir d’un museu o contemplar un casal, un molí, unes marjades, però per això és precís que aquells que administren el poder i els cabals que nosaltres els hem donat, destinin els mitjans necessaris per protegir i mantenir el patrimoni.
Si hi hagués aquí dins alguna persona del segon grup, li podem recordar la rendibilitat que suposa oferir un patrimoni que atregui els visitants amb un nivell cultural i econòmic elevat, i és que l’educació sol ser correlativa amb un cert nivell de renda. Bé, no poseu aquestes cares, he dit SOL SER CORRELATIVA, tots en coneixem una barcada de rics ben rucs.
Patrimoni és un concepte molt ample; comença des de la Seu, filla, mare i germana nostra perquè l’han feta els nostres pares, ens acull al seu sí i encara avui creix amb nosaltres, i arriba fins a una barraca de roter, el testimoni de la difícil supervivència dels nostres avantpassats que s’esforçaren per mantenir-se vius i transmetre’ns aquella cosa sense la qual res, absolutament res, no té sentit: la vida. I si un sol d’ells hagués deixat caure els braços, descoratjat, i no hagués arribat a recollir aquella ambosta marginal de blat que el va mantenir en vida fins a la propera collita, pot ser que alguns de nosaltres no seríem aquí ara. Per respectar la seva memòria, per demostrar-los la nostra gratitud, cal defensar el patrimoni que ens deixaren els nostres pares i que tenim en préstec dels nostres fills.
És per això que no basta conservar el que tenim, també ho hem de protegir dels afegits que el desfiguren i que sols es poden explicar per la manca clamorosa de sentit estètic. Estic pensant en el “Bou” de Santiago Calatrava, una metàfora perfecta d’una escala que puja i puja sense conduir enlloc més que a un esclat. Al port hi estaria molt millor, al manco semblaria una al·legoria d’una grua que descarrega contenidors.
Fins i tot els que han vingut aquí buscant una nova terra on viure se sentiran més disposats a formar part d’un poble que ha sabut crear aquelles ciutats harmonioses i belles, els farà desitjar formar part de la nostra nació, se sentiran orgullosos de poder mostrar aquell entorn cultural als seus amics i familiars que els visitin: un patrimoni ben cuidat també és un factor de integració.
El patrimoni, tanmateix, no sempre és tangible, també ho són les tradicions, músiques i cançons; balls, celebracions i festes i, sobre tot, la paraula, que és l’ànima del poble que ha creat aquells monuments visibles o invisibles. El nostre Govern mai no se’ns ha d’adreçar en una llengua que ens va ser imposada des de fa prop de tres segles, si no en la que és la nostra des de fa prop de vuit segles i que, com totes, és molt més que un idioma: és una manera de veure el món.
Brindem doncs per a que segueixi viva vuit segles més. Vos desig salut i delit, patrimoni i cultura, i molts d’anys per gaudir-los a tots els que som aquí.



El Senyor Pere Morey i Servera és escriptor i president de l'Associació d'Amics del Museu de Mallorca integrada en el Fòrum de Patrimoni



Vegeu Diario de Mallorca
Vegeu El Mundo- El Día
Vegeu Última Hora
Vegeu Diari de Balears