El passat dia 2 de setembre, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la cultura jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua, en record al cartògraf Jafudà Cresques (1350? - 1427?), obra de l'escultora Mª Isabel Ballester. A l'acte hi assistiren les autoritats ciutadanes i membres representats del món de la cultura i de la memòria històrica jueva.ARCA Llegat Jueu, com a entitat impulsora d'aquest projecte va tenir unes paraules pels assistents, en nom del seu president, el Sr. Manel Quadreny Cortés. A continuació oferim el seu discurs:
Molt Honorable Sra. Batlessa de Palma, Il·lustríssims membres del Consistori, autoritats presents, senyores i senyors, ciutadans i ciutadanes de Palma.
Quan aquesta ciutat, l’any 2005 va entrar a formar part de la “Xarxa de Juderies, Camins de Sefarad", diguérem que això no era un punt d’arribada, sinó un punt de partida. En aquest sentit, avui hem donat un pas important.
Vull agrair, en nom de l'Associació que actualment represent, el suport, la sensibilitat i l'interès a l'hora de dur endavant aquest projecte, al nou Consistori. També és just mencionar i agrair a l'anterior, l’acceptació del projecte que presentàrem, ara fa un any, juntament amb la Comunitat Jueva de les 1lles Balears; una comunitat cada dia més arrelada dins la societat de ciutat. Voldria citar, expressament, a Francisca Bennàssar, ex-regidora de Turisme i Promoció Exterior i a Rogelio Araújo ex-regidor de Cultura i Educació. Voldria citar també al Cronista de Ciutat, Bartomeu Bestard i al Servei de Manteniment i funcionaris de Cultura; i Turisme. També al Pare Gabriel Llompart, pel seu consell i suport. Ell és el redactor de la llegenda que du la placa del monument.
Vull citar també a la Fundació Amics del Patrimoni i a ARCA, que aquest any en fa vint de la seva existència. De l’escultora Isabel Ballester, no puc més que dir elogis: "Isabel, has fet un magnífic treball. Gràcies”.
Aquest monument a Jafudà Cresques, fill il·lustre de Ciutat, és també un homenatge a l’anomenada: “Escola Cartogràfica Mallorquina” dels segles XIV al XVII. Els Dulcert, Olives, Prunés, Piris, Rosell, Vallseca i tants d'altres. Hi ha més de 200 mapes repartits pel món que pertanyen a aquesta escola. Abraham Cresques, pare de Jafudà, ambdós autors del "Atlas Català" que es conserva a Paris, obra capda1 de la Història de la Cartografia. Sigui per ell també aquest homenatge.
Però per a nosaltres, aquest monument, independent d'altres projectes futurs als que donem suport, és un record a aquel1s jueus de l'Edat Mitjana, que vingueren d'altres terres, que aquí naixeren, aquí treba11aren, aquí estimaren, aquí patiren i aquí moriren, molts víctimes de la intolerància, el fanatisme i la ignorància.
Uns a1tres partiren, per no abraçar unes creences que no eren les seves; i els que quedaren i es convertiren, molts de manera forçada, patiren la repressió inquisitorial i una discriminació de segles.
I avui, com testimoni viu de tota aquesta història, encara trobam persones i famílies que es reconeixen com el seus descendents; descendents del geògraf Judà Mosconi, dels astrònoms Isaac Nafucí i Efraín Vidal, del mercader Johan Faquín, del rabí Desmaestres, del talmudista i rabí Benshema Duran i tants d’altres... Avui també aquí hi ha persones que, des de la seva llibertat, estan reconstruint la seva identitat perduda: Als arxius, biblioteques, llibreries, laboratoris, universitats, a “Eretz Israel” a les editorials, als diaris, als seus tallers d'artistes, a casa seva cercant vells papers, recomponent arbres genea1ògics i repassant antigues fotos de família... A tots ells, a la nostra admiració i agraïment.
Avui, doncs, és un dia important i estic segur que, si encara estiguessin aquí amb nosaltres, hi serien: el capellà Josep Tarongí, mossèn Piña, Antoni Pons, Llorenç Pérez, Gabriel Cortés, Miquel Forteza, Josep Mascaró Passarius, Alvaro Santamaria i altres que destacaren en la defensa, estudi i investigació dels jueus mallorquins i els seus descendents conversos.
Però la història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.
Avui, mirant tots junts al futur, lluny de demanar perdons inútils
i fer victimismes estèrils, el que hem de fer, al costat dels nostres polítics, al costat del nostre Ajuntament de aquesta Palma estimada, és anar-la fent, dia a dia, més viva, més culte, solidaria, respectuosa amb el seu Patrimoni, tolerant, cosmopolita t i oberta al món de la raó i del coneixement. Sé cert que, en una Palma així, els Cresques es sentirien còmodes i segurs.
Quan aquesta ciutat, l’any 2005 va entrar a formar part de la “Xarxa de Juderies, Camins de Sefarad", diguérem que això no era un punt d’arribada, sinó un punt de partida. En aquest sentit, avui hem donat un pas important.
Vull agrair, en nom de l'Associació que actualment represent, el suport, la sensibilitat i l'interès a l'hora de dur endavant aquest projecte, al nou Consistori. També és just mencionar i agrair a l'anterior, l’acceptació del projecte que presentàrem, ara fa un any, juntament amb la Comunitat Jueva de les 1lles Balears; una comunitat cada dia més arrelada dins la societat de ciutat. Voldria citar, expressament, a Francisca Bennàssar, ex-regidora de Turisme i Promoció Exterior i a Rogelio Araújo ex-regidor de Cultura i Educació. Voldria citar també al Cronista de Ciutat, Bartomeu Bestard i al Servei de Manteniment i funcionaris de Cultura; i Turisme. També al Pare Gabriel Llompart, pel seu consell i suport. Ell és el redactor de la llegenda que du la placa del monument.
Vull citar també a la Fundació Amics del Patrimoni i a ARCA, que aquest any en fa vint de la seva existència. De l’escultora Isabel Ballester, no puc més que dir elogis: "Isabel, has fet un magnífic treball. Gràcies”.
Aquest monument a Jafudà Cresques, fill il·lustre de Ciutat, és també un homenatge a l’anomenada: “Escola Cartogràfica Mallorquina” dels segles XIV al XVII. Els Dulcert, Olives, Prunés, Piris, Rosell, Vallseca i tants d'altres. Hi ha més de 200 mapes repartits pel món que pertanyen a aquesta escola. Abraham Cresques, pare de Jafudà, ambdós autors del "Atlas Català" que es conserva a Paris, obra capda1 de la Història de la Cartografia. Sigui per ell també aquest homenatge.
Però per a nosaltres, aquest monument, independent d'altres projectes futurs als que donem suport, és un record a aquel1s jueus de l'Edat Mitjana, que vingueren d'altres terres, que aquí naixeren, aquí treba11aren, aquí estimaren, aquí patiren i aquí moriren, molts víctimes de la intolerància, el fanatisme i la ignorància.
Uns a1tres partiren, per no abraçar unes creences que no eren les seves; i els que quedaren i es convertiren, molts de manera forçada, patiren la repressió inquisitorial i una discriminació de segles.
I avui, com testimoni viu de tota aquesta història, encara trobam persones i famílies que es reconeixen com el seus descendents; descendents del geògraf Judà Mosconi, dels astrònoms Isaac Nafucí i Efraín Vidal, del mercader Johan Faquín, del rabí Desmaestres, del talmudista i rabí Benshema Duran i tants d’altres... Avui també aquí hi ha persones que, des de la seva llibertat, estan reconstruint la seva identitat perduda: Als arxius, biblioteques, llibreries, laboratoris, universitats, a “Eretz Israel” a les editorials, als diaris, als seus tallers d'artistes, a casa seva cercant vells papers, recomponent arbres genea1ògics i repassant antigues fotos de família... A tots ells, a la nostra admiració i agraïment.
Avui, doncs, és un dia important i estic segur que, si encara estiguessin aquí amb nosaltres, hi serien: el capellà Josep Tarongí, mossèn Piña, Antoni Pons, Llorenç Pérez, Gabriel Cortés, Miquel Forteza, Josep Mascaró Passarius, Alvaro Santamaria i altres que destacaren en la defensa, estudi i investigació dels jueus mallorquins i els seus descendents conversos.
Però la història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.
Avui, mirant tots junts al futur, lluny de demanar perdons inútils
i fer victimismes estèrils, el que hem de fer, al costat dels nostres polítics, al costat del nostre Ajuntament de aquesta Palma estimada, és anar-la fent, dia a dia, més viva, més culte, solidaria, respectuosa amb el seu Patrimoni, tolerant, cosmopolita t i oberta al món de la raó i del coneixement. Sé cert que, en una Palma així, els Cresques es sentirien còmodes i segurs.
Avui, mirant aquesta estàtua i dins aquest Call que com diu Bartomeu Fiol, en el seu llibre de poemes, “Cábales del Call", és un "indret sagrat, com qualsevol altre, ara mateix i sempre”, vull expressar en nom d'aquesta associació, el desig que arribi un dia en que es faci realitat la pau entre els pobles i l'enteniment entre les cultures.
Avui, per uns moments, ens deixin pensar, i creure, que els Cresques i totes aquelles famílies han tornat a casa seva.
Gràcies, enhorabona a tots, "enhorabuena a todos” , "SHALOM I MAZAL TOV”.
Manel Quadreny Cortés
President d’ARCA Llegat Jueu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada