En el marc del projecte de restauració de les Torres del Temple, que impulsa la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística, l’any passat es va realitzar una excavació arqueològica que ha permès identificar les diferents fases constructives del monument.Amb les dades obtingudes s’ha realitzat una interessant tasca de reconstrucció virtual de l’aspecte de les Torres del Temple en cada una de les tres grans fases originals. Els resultats d'aquesta recerca varen ser presentats a Can Weyler.
Hi varen intervenir:
-Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.
-Josep Masot, vicepresident d’ARCA.
-Llorenç Vila, arqueòleg responsable de l’excavació de Torres del Temple.
Les torres del Temple representen una de les construccions més emblemàtiques del nucli històric de Palma. Des de la seva construcció com a fortalesa militar en època islàmica, les torres han estat objecte de divereses remodelacions que han modificat la seva aparença original. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2009 per encàrrec de la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i l'EMOP, SA ha permès identificar tres fases principals d'especial rellevància arqueològica, així com els materials i mètodes emprats en la seva construcció.
FASE I
Inicialment, les torres es varen construir a partir d'un cos massís de tàpia d'un volum de 253,47 m3 fins a arribar a una alçada original de 17,87 m.
Les dues torres estaven connectades amb un pas franc que funcionava de defensa principal de la 
porta, a més de pel pas de ronda situat en el que avui és la segona planta de l'edifici. Ambdues torres estaven coronades per merlets de punta de diamant, la majoria dels quals encara es conseren fossilitzats a les parets del tercer pis.
A l'espera dels resultats de les datacions per C14, el material ceràmic recuperat suggereix una data de construcció del primer quart de segle XII.
FASE II
La primera gran reforma és produeix en motiu d'un episodi bèl·lic de gran magnitud, molt probablement també en època islàmica. Els danys més importants es localitzen tant en la torre septentrional com en la porta d'entrada, les quals han de ser reconstruïdes pràcticament en la seva totalitat.
La fortalesa és reforçada mitjançant un folre de pedra i es torna a alçar la torre septentrional amb un sistema similar de tàpia encofrada. La porta és substituïda per una de menor alçada cosa que incrementa la precisió del sistema de defensa frontal.
FASE III
La segona gran reforma és una obra que se situa ja clarament en època cristiana i, per tant, atribuïble a l'ordre del Temple. En aquesta fase l'aparença de l'edifici canvia notablement: el que eren dues torres de defensa d'una doble porta, es transforma amb un edifici tancat per la part posterior.
El projecte d'aquesta fase es centra en la construcció d'espais oberts (com és el cas de la gran sala presidida per un arc apuntat de 7,13 m d'alçada i 3,84 m de llum), noves estances (com el 
cas de l'habitació del Comanador de l'ordre, identificada en el que avui seria l'entresòl de la torre septentrional), així com de nous accessos (com el portal obert en el lateral entre les dues portes principals, o l'escala de caragol que connectava la cambra del Comandador amb la gran sala de l'arc apuntat gòtic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada