Recorregut embARCA't: “Visita a la possessió dels Olors i a la localitat d'Artà”.

Possessió dels Olors (Artà).

ARCA va organitzar el passat dissabte 9 de juny una “Visita a la possessió dels Olors i a la localitat d'Artà”, la qual fou dirigida per Joan Antoni Matínez Payeras, Màster universitari Gestió Cultural UOC-UIB-UdC.

Volem donar les gràcies a la Sra. Francisca Morell Massanet per obrir-nos les portes d'aquesta magnífica possessió i a l'amo el Sr. Joan Amorós, qui ens parlà del passat i present agrícola d'aquesta finca.

Els Olors es troba als peus de la serra d’Artà, a la carretera entre la vila i l’ermita de Bellpuig. A l’emplaçament s’hi trobava l’alqueria musulmana de Ben Olhatx, de la qual no se’n conserven restes. L’actual construcció, tot i que conserva elements de l’època de la conquesta catalana, la podem datar cap a finals del segle XVIII, essent coneguda anteriorment com Solor. La finca ocupa una superfície d’unes 400 hectàrees. L’Arxiduc Lluís Salvador la va descriure i qualificar com una de les possessions més belles d’Artà, dedicada

Possessió dels Olors des d'Artà.

al conreu de figueres, ametlers i oliveres. Actualment el que trobem són unes cases de possessió disposades en bloc, que aglutinen l’habitatge i una sèrie de dependències, algunes annexes, com la tafona i el forn, i d’altres aïllades com els rentadors, safareig, molí d’aigua, portassa i galliner. La casa de possessió presenta un volum exempt amb coberta a quatre aigües i quatre alçades. El portal d’accés, d’arc de mig punt, presenta una escalinata al davant. A destacar el petit jardí tancat amb una paret de pedra i pilars amb un enreixat de ferro situat al davant de la casa. La resta d’edificacions estan ubicades tant al costat de la casa com a la part posterior, organitzades entorn d’un petit pati. A més, dins la finca s’hi troba un qanat. Conserva una galeria d’uns 300 metres de llargada, per tan sols mig metre d’alçada, cosa que en dificulta l’accés. S’han comptabilitzat fins a 8 pous, els quals es troben protegits per un muret circular de marès que els envolta. El qanat desemboca en un abeurador i després en un safareig. Aquest dipòsit d’aigua permetia regar els horts de les immediacions i impulsava les moles d’un antic molí d’aigua de la possessió. Els qanats són conduccions d’aigua subterrània realitzades entorn el segle X, durant l’ocupació musulmana de

Capella de la possessió dels Olors.

l’illa. La construcció d’aquests consisteix en l’excavació d’una mina fins a arribar a un aqüífer, des d’on l’aigua que brolla surt per pròpia gravetat mitjançant una petita canal. Tot aquest conjunt era cobert per una volta de canó realitzada amb la tècnica de la pedra en sec, i on a cada certs trams es deixava un pou, o “ullal”, que permetia tant accedir a la mina pel seu manteniment com orejar-la i il·luminar-la lleugerament.

Font: http://www.artamallorca.travel/ca/que-visitar/18/els-olors

Posteriorment, visitarem el santuri de Sant Salvador com a complement de la visita.

Església de Sant Salvador.

Sant Salvador correspon, sens dubte, al lloc més emblemàtic d’Artà. Situat sobre un petit turó que domina tot l’entorn de la vila. Els elements més destacables del conjunt són el recinte murallat, el santuari i les dependències des Donat. La seva ubicació ha implicat que fos un lloc estratègic al llarg de diferents èpoques històriques. Les primeres notícies que es tenen de l’indret són de l’ocupació musulmana de l’illa, situant-se al seu cim una fortificació, coneguda com Almudaina, que disposava d’una mesquita. Amb la conquesta catalana de l’illa, el rei Jaume I, s’apropia d’aquest emplaçament, convertint la mesquita en un temple cristià. El recinte de la murada descriu una el·lipse de 93 per 24 metres, destacant la torre major, dedicada a Sant Miquel. La murada ha estat considerablement modificada. Al segle XVI fou reconstruïda com a lloc de refugi dels vilatans dels atacs corsaris; i a l’any 1967, tot el recinte fou restaurat a instància de la societat d’Amics dels

Murades de Sant Salvador.

Castells, aixecant de nova planta una torre, i col·locant merlets a tot el perímetre. El santuari actual es tracta d’una edificació que s’inicià el 1825 i fou beneïda el 1832, tot i que les dues torres que el flanquegen no foren acabades fins a finals de segle. Formalment es tracta d’una església d’estil renaixentista, de creu llatina sense àbsida i coberta per volta de canó. A la cúpula, decorada per Salvador Torres l’any 1892, s’hi representa la Glòria. A l’interior s’hi conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Salvador, originària del monestir de Bellpuig, patrona d’Artà des de 1922. La primitiva església del segle XIII, fou cremada al ser utilitzada com hospital durant la pesta de 1820. A més, cal destacar la vivenda del Donat, edificació d’entorn el segle XVI, destinada a vivenda de la persona encarregada del manteniment del recinte de l’Almudaina i del santuari. El seu aspecte actual es deu a la reconstrucció que patí l’any 1971. L’edifici s’estructura en dues alçades, on el portal d’arc de mig punt, amb dovelles i carcanyols de marès, és l’eix de simetria de la

Casa dels Donats.

façana. Aquest es troba flanquejat per dues finestres allindanades i tancades per un enreixat de ferro. Però l’element més significatiu d’aquest edifici es troba situat a la primera altura de la façana: es tracta d’una finestra renaixentista emmarcada per dues semi columnes adossades que sostenen un arquitrau ornamentat amb motius vegetals i geomètrics. Gràcies a la restauració realitzada, aquest edifici es pot observar en el seu màxim esplendor.



Font: http://www.artamallorca.travel/ca/que-visitar/29/sant-salvador