El passat 26 de setembre la nostra entitat organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, que patrocina la Conselleria d'Agricult
ura i Pesca del Govern Balear. En aquesta ocasió poguerem gaudir de l'explotació d'estruços de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca, la qual es dedica a l'explotació d'estruços i agricultura ecològica. Aquest any han recuperat per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.
Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.
Més informació a: Conservem Ruberts
Història agrícola de Sencelles
Municipi del Pla de Mallorca amb una extensió de 52’62 km2. Apareix documentat per primer cop al 1237, però hi ha diferents teories sobre la seva etimologia:
- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, diuen que deriva del llatí Centum cellas i evolucionaria com a Cent celles.
- Joan Coromines diu que prové del llatí, senticellas, diminutiu de sentix, que vol dir arc abatzer.
Però hi ha altres interpretacions, com que vendria de Pere de Centelles, sagristà de Barcelona que rebé algunes possessions del juz de Qanarusa, després del repartiment de 1232. També hi ha la possibilitat que derivi dels pobladors de Centcelles (Tarragonès) o Centelles (Osona), que s’instal·laren en aquestes terres després de la conquesta catalana.
Sencelles compta amb abundants jaciments arqueològics, el que intueix l’existència d’una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria.
A època romana es consolidà el conreu de la vinya i dels cereals. Gràcies a la proximitat de la via romana que unia Palma i Pollentia es fomentà el conreu d’aquests productes.
A època islàmica prengué força l’horticultura, especialment a l’hort de Cascanar, per on passa el torrent de Pina.
A partir de la conquesta catalana predominarà especialment
el conreu de cereals (blat, ordi, civada,…). Sabem que entre els segles XIV-XVI el blat es vendrà a l’exterior i quan aquest mancava a Ciutat, se n’enviava. A finals del segle XV es produïen més de 5.000 quarteres anuals de blat i ordi, però a principis del segle XVI, tan sols es recolliren 400 quarteres. El conreu es tornà a recuperar a partir de la segona dècada d’aquest segle.
La vinya també fou un conreu destacat, sobretot al llogaret de Biniali. Cal remarcar que al municipi també hi havia hortalissa i pocs arbres, on destacaven les figueres.
La ramaderia també fou una font d’ingressos importants al segle XVI, on destacaven més de 4.000 caps d’ovelles, a part de porcs, cabres, ases, vaques, mules i egües. Gràcies a la llana que es venia a Ciutat, es feu un negoci important.
Segons un cadastre que es feu a l’any 1460, aquesta era la valoració del municipi:
- Béns immobles: 9.052 lliures.
- Esclaus: 1.210 lliures.
- Ramat: 7.242 lliures.
Però tan sols un segle després, l’any 1581, veiem com els béns immobles es revaloritzen, passant a tenir un valor 131.453 lliures. A diferència d’altres municipis, a Sencelles tan sols el 18’4% del valor de la terra estava en mans del ciutadans. Hi havia 198 propietaris que eren residents al municipi, el que suposava un 12% de la població, tenint en compte que hi vivien 1.660 habitants. La riquesa mitja d’aquests propietaris era de 587’9 lliures.
Als Estims Generals de 1578 tenim registrades 54 possessions, de les quals 13 eren de propietaris de fora del terme. La valoració de les més importants és la següent:
1. Sarissal: 8.000 lliures, propietat de Gabriel Serra (Inca).
2. Laiar: 5.500 lliures, propietat d’Antoni Rayó.
3. Sonarrossa: 4.431 lliures, propietat de Jeroni de Santjoan.
4. Binialmara: 3.800 lliures, propietat de Baltasar Rossinyol.
5. Son Estela: 3.000 lliures, propietat de Joanot Morei.
6. Aireflor: 2.800 lliures, propietat de Miquel Ramis.
Normalment la tinença d’aquestes possessions durant els segles XV i XVI era mitjançant el pagament d’un lloguer i el sistema d’amitgeria no era habitual, llevat de l’explotació ramadera.
Durant el segle XVIII els cultius que predominaren al municipi foren els arbres fruiters, la vinya, el safrà i les tàperes. La vinya s’expandí cap a Jornets i a Cascanar proporcionà guanys econòmics.
Al darrer terç del segle XVIII havia 9 molins, 2 dels quals es troba
ven a Biniali. Arrel d’aquí va néixer una indústria tèxtil, que elaborava draps de lli, convertint-se en el segon terme productor del Pla de Mallorca. El lli i el cànem que s’emprava per a l’elaboració del teixit es conreava vora els torrents.
El 1800 trobem gran extensions de vinya que produïen vi, però també aiguardent i panses, tot i que en menor mesura. A principis del segle XIX el conreu que continuà predominant, foren els cereals. El ramat oví s’havia reduït a la meitat, en relació a les dades del segle XVI.
A l’Apeo de l’any 1818 tenim el següent recompte de la superfície del municipi:
ura i Pesca del Govern Balear. En aquesta ocasió poguerem gaudir de l'explotació d'estruços de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca, la qual es dedica a l'explotació d'estruços i agricultura ecològica. Aquest any han recuperat per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.
Més informació a: Conservem Ruberts
Història agrícola de Sencelles
Municipi del Pla de Mallorca amb una extensió de 52’62 km2. Apareix documentat per primer cop al 1237, però hi ha diferents teories sobre la seva etimologia:- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, diuen que deriva del llatí Centum cellas i evolucionaria com a Cent celles.
- Joan Coromines diu que prové del llatí, senticellas, diminutiu de sentix, que vol dir arc abatzer.
Però hi ha altres interpretacions, com que vendria de Pere de Centelles, sagristà de Barcelona que rebé algunes possessions del juz de Qanarusa, després del repartiment de 1232. També hi ha la possibilitat que derivi dels pobladors de Centcelles (Tarragonès) o Centelles (Osona), que s’instal·laren en aquestes terres després de la conquesta catalana.
Sencelles compta amb abundants jaciments arqueològics, el que intueix l’existència d’una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria.
A època romana es consolidà el conreu de la vinya i dels cereals. Gràcies a la proximitat de la via romana que unia Palma i Pollentia es fomentà el conreu d’aquests productes.
A època islàmica prengué força l’horticultura, especialment a l’hort de Cascanar, per on passa el torrent de Pina.
A partir de la conquesta catalana predominarà especialment
el conreu de cereals (blat, ordi, civada,…). Sabem que entre els segles XIV-XVI el blat es vendrà a l’exterior i quan aquest mancava a Ciutat, se n’enviava. A finals del segle XV es produïen més de 5.000 quarteres anuals de blat i ordi, però a principis del segle XVI, tan sols es recolliren 400 quarteres. El conreu es tornà a recuperar a partir de la segona dècada d’aquest segle.La vinya també fou un conreu destacat, sobretot al llogaret de Biniali. Cal remarcar que al municipi també hi havia hortalissa i pocs arbres, on destacaven les figueres.
La ramaderia també fou una font d’ingressos importants al segle XVI, on destacaven més de 4.000 caps d’ovelles, a part de porcs, cabres, ases, vaques, mules i egües. Gràcies a la llana que es venia a Ciutat, es feu un negoci important.
Segons un cadastre que es feu a l’any 1460, aquesta era la valoració del municipi:
- Béns immobles: 9.052 lliures.
- Esclaus: 1.210 lliures.
- Ramat: 7.242 lliures.
Però tan sols un segle després, l’any 1581, veiem com els béns immobles es revaloritzen, passant a tenir un valor 131.453 lliures. A diferència d’altres municipis, a Sencelles tan sols el 18’4% del valor de la terra estava en mans del ciutadans. Hi havia 198 propietaris que eren residents al municipi, el que suposava un 12% de la població, tenint en compte que hi vivien 1.660 habitants. La riquesa mitja d’aquests propietaris era de 587’9 lliures.
Als Estims Generals de 1578 tenim registrades 54 possessions, de les quals 13 eren de propietaris de fora del terme. La valoració de les més importants és la següent:
1. Sarissal: 8.000 lliures, propietat de Gabriel Serra (Inca).
2. Laiar: 5.500 lliures, propietat d’Antoni Rayó.
3. Sonarrossa: 4.431 lliures, propietat de Jeroni de Santjoan.
4. Binialmara: 3.800 lliures, propietat de Baltasar Rossinyol.
5. Son Estela: 3.000 lliures, propietat de Joanot Morei.
6. Aireflor: 2.800 lliures, propietat de Miquel Ramis.
Normalment la tinença d’aquestes possessions durant els segles XV i XVI era mitjançant el pagament d’un lloguer i el sistema d’amitgeria no era habitual, llevat de l’explotació ramadera.
Durant el segle XVIII els cultius que predominaren al municipi foren els arbres fruiters, la vinya, el safrà i les tàperes. La vinya s’expandí cap a Jornets i a Cascanar proporcionà guanys econòmics.
Al darrer terç del segle XVIII havia 9 molins, 2 dels quals es troba
ven a Biniali. Arrel d’aquí va néixer una indústria tèxtil, que elaborava draps de lli, convertint-se en el segon terme productor del Pla de Mallorca. El lli i el cànem que s’emprava per a l’elaboració del teixit es conreava vora els torrents.El 1800 trobem gran extensions de vinya que produïen vi, però també aiguardent i panses, tot i que en menor mesura. A principis del segle XIX el conreu que continuà predominant, foren els cereals. El ramat oví s’havia reduït a la meitat, en relació a les dades del segle XVI.
A l’Apeo de l’any 1818 tenim el següent recompte de la superfície del municipi:
- Camps de conreu: 71’43%.
- Vinya: 19’17%.
- Bosc: 9’28%.
- Reguiu: 0’09%.
El 1834 hi havia 43 telers al municipi que donaven feina a 16 obrers, els quals produïen draps de lli, llana i cànem.
El 1845 una sequera provocà que molts de pagesos haguessin d’anar a demanar almoina a Palma. Com a mesura a l’any 1846 es començà a introduir el conreu de l’ametlla i la garrova. Després de la fil·loxera, a principis del segle XX es potencià el conreu d’ametllers.
El 1909 es fundà la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles, el qual s’encarregava de comprar estris i maquinària i també animals, llavors, adobs, …
El 1920 es començà a substituir la vinya per cereals i també començà a despuntar el ramat d’aviram, per tal de vendre carn i ous a Barcelona. Malauradament aquest negoci feu fallida amb la Guerra Civil.
Història de Ruberts
Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Rub
erts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.
Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.
A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.
Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.
Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.
En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.
A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.
En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.
A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.
- Vinya: 19’17%.
- Bosc: 9’28%.
- Reguiu: 0’09%.
El 1834 hi havia 43 telers al municipi que donaven feina a 16 obrers, els quals produïen draps de lli, llana i cànem.
El 1845 una sequera provocà que molts de pagesos haguessin d’anar a demanar almoina a Palma. Com a mesura a l’any 1846 es començà a introduir el conreu de l’ametlla i la garrova. Després de la fil·loxera, a principis del segle XX es potencià el conreu d’ametllers.El 1909 es fundà la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles, el qual s’encarregava de comprar estris i maquinària i també animals, llavors, adobs, …
El 1920 es començà a substituir la vinya per cereals i també començà a despuntar el ramat d’aviram, per tal de vendre carn i ous a Barcelona. Malauradament aquest negoci feu fallida amb la Guerra Civil.
Història de Ruberts
Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Rub
erts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.
A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.
Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.
Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.
En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.
A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.
En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.
A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.
A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.
El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.
A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.
Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.
A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.
Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.
A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.
A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.
Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.
A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.
Bibliografia consultada
- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.
- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.
- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9
- Valero i Martí, Gaspar. Sencelles: guia de passeig. Documenta Balear, 1999. pàg. 162-169.
El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.
A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.
Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.
A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.
Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.
A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.
A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.
Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.
A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.
Bibliografia consultada
- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.
- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.
- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9
- Valero i Martí, Gaspar. Sencelles: guia de passeig. Documenta Balear, 1999. pàg. 162-169.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada