La configuració de ciutat i de país que tenim en el nostre imaginari és, sobre tot, conservacionista: a partir dels records propis, de les informacions rebudes o dels estudis realitzats tenim una idea concreta de la nostra ciutat que ni tan sols té que veure amb la ciutat perfecta o ideal. La nostra ciutat –i el mateix s´ha de dir del territori on l´èsser humà hi ha intervingut– arrela en el passat i l´adjectiu "nostra" ("nostra ciutat", "nostra terra") inclou un bagatge, a vegades meravellós, moltes mediocre i altres, inclús, poc mirador.
La ciutat és el llibre obert que explica la història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels milions de fets menors que han teixit les vides i destil·lat les llàgrimes de les persones que hi han viscut. Per això es defensa amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit estèticament i històricament. "Allò" –va passar, ens agradi o no– i de tot s´ha d´aprendre! El patrimoni de la ciutat no té ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent d´uns fets, d´unes persones que ara –muts– contemplen el pas dels anys i –¡aquí ve el més important!– el judici de la història. Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot lamentem la pèrdua del claustre gòtic de sant Domingo per molt que tengués relació amb la Inquisió: el desfogament dels qui el destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres perseguits. (Imaginau que seria París sense les "N" omnipresents de Napoleó, reconegut tirà?)
L´esperit de la Llei de Memòria Històrica no s´encamina a esborrar les emprentes d´una època i d´uns fets il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets. Més de 40 anys d´història han deixat elements físics en el nostre paisatge urbà que un "savi sext sentit de quotidianitat" s´ha encarregat de desactivar. L´obelisc de la Porta sta. Catalina sempre havia estat per tothom "sa font de sa plaça"…
Com recorda l´historiador Antoni Tugores (membre de Memòria Històrica), és escandalós que no s´hagi fet pedagogia als que no visqueren la guerra: és imprescindible, com s´ha fet a Alemanya i a França, saber perquè varen passar determinades coses i, sobre tot, treure conclusions per millorar el grau de civilitat i el nivell de convivència. No hauria d´esser necessari afegir que la Ciutat, tot i la seva càrrega històrica i fàctica, no és un museu: està feta per als homes i dones que l´habiten.
Per tots nosaltres, la lliçó que aporten els fets i "el seny" del que tant se´n parla i que tan poc es practica és que han d´esser elements a tenir molt en compte abans d´intervenir en el paisatge urbà i, especialment quan, amb el pas del temps han perdut crispació política i, sense trencadures, es va incorporant lentament a la memòria colectiva.
(*) Entitats que signen aquest Manifest: Amics del Museu de Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de S´Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner, Arca, Arqueològica Lul·liana, Soc.; Arca, Llegat Jueu; Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d´estudi de les fortaleses de Balears, Club Rotary Ramón Llull, de Palma, Portal Forà i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume
La ciutat és el llibre obert que explica la història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels milions de fets menors que han teixit les vides i destil·lat les llàgrimes de les persones que hi han viscut. Per això es defensa amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit estèticament i històricament. "Allò" –va passar, ens agradi o no– i de tot s´ha d´aprendre! El patrimoni de la ciutat no té ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent d´uns fets, d´unes persones que ara –muts– contemplen el pas dels anys i –¡aquí ve el més important!– el judici de la història. Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot lamentem la pèrdua del claustre gòtic de sant Domingo per molt que tengués relació amb la Inquisió: el desfogament dels qui el destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres perseguits. (Imaginau que seria París sense les "N" omnipresents de Napoleó, reconegut tirà?)
L´esperit de la Llei de Memòria Històrica no s´encamina a esborrar les emprentes d´una època i d´uns fets il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets. Més de 40 anys d´història han deixat elements físics en el nostre paisatge urbà que un "savi sext sentit de quotidianitat" s´ha encarregat de desactivar. L´obelisc de la Porta sta. Catalina sempre havia estat per tothom "sa font de sa plaça"…
Com recorda l´historiador Antoni Tugores (membre de Memòria Històrica), és escandalós que no s´hagi fet pedagogia als que no visqueren la guerra: és imprescindible, com s´ha fet a Alemanya i a França, saber perquè varen passar determinades coses i, sobre tot, treure conclusions per millorar el grau de civilitat i el nivell de convivència. No hauria d´esser necessari afegir que la Ciutat, tot i la seva càrrega històrica i fàctica, no és un museu: està feta per als homes i dones que l´habiten.
Per tots nosaltres, la lliçó que aporten els fets i "el seny" del que tant se´n parla i que tan poc es practica és que han d´esser elements a tenir molt en compte abans d´intervenir en el paisatge urbà i, especialment quan, amb el pas del temps han perdut crispació política i, sense trencadures, es va incorporant lentament a la memòria colectiva.
(*) Entitats que signen aquest Manifest: Amics del Museu de Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de S´Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner, Arca, Arqueològica Lul·liana, Soc.; Arca, Llegat Jueu; Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d´estudi de les fortaleses de Balears, Club Rotary Ramón Llull, de Palma, Portal Forà i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume
1 comentari:
Benvolguts/des Amics/gues:
He d'expressat la meva total disconformitat amb la vostra iniciativa de mantenir monuments feixistes que, si algun valor tenen, podrien estar a un museu. Si són importatnts per lamemòria co·lectiva aquell és el seu lloc, als carrers és bo tenir-hi restes d'interès urbanístic, històric i artístic, però mai d'un poder assassí i represor.
A més, va contra una iniciativa que s'ha esperat trenta anys.
Certament, amb els problemes patrimonials que tenim (Illa dels Porros destrossada, possessions arrassades per autopistes, manca d'espais i professionals,etc., etc.) no puc entendre que s'engegui aquesta campanya que, tanmateix, té un únic interès: el polític d'acabar amb la batlessa per part del senyor Serra.
Publica un comentari a l'entrada