4ª agrorruta a la possessió de Binicomprat i el poble d'Algaida

El passat dia 12 de setembre visitarem la possessió de Binicomprat, convertida en agroturisme des de fa quinze anys i poguerem gaudir del seu conreu de vinya, que es comercialitza amb la marca de vins OM Oliver Moragues. Carlos Cabeza Oliver, membre d'aquesta família, ens conduí la visita i ens mostrà el conreu de vinya. Un cop acabada la visita, poguerem tastar el vi que elabora aquesta família, fet d'una forma ecològica i artesanal en terrenys de la mateixa possessió.

La segona part d'aquesta visita fou anar a visitar la casa de Cas Metge Jordi, situada a la localitat d'Algaida, propietat de la família Oliver Moragues i en aquest moment regentada per una família alemanya, que l'explota com a hotel rural. Al seu interior hi ha un antic celler, que era el lloc on la família Oliver elaborava el vi que sortia de les vinyes de Binicomprat. Un cop sortirem d'aquesta senyorial casa del segle XVIII, ferem un recorregut per les creus de terme d'Algaida.

Història possessió de Binicomprat

El topònim Binicomprat és un compost híbrit de l'àrab beni, que significa "fills", i del mossàrab comprat. En el Llibre del repartiment, l'alqueria Benicomprat (hi figura així), de vint jovades d'extensió, va correspondre als cavallers hospitalaris.

Aquesta possessió està situada al quarter II i les seves terres confronten per tramuntana amb els establits de Darrere ses Vinyes i la carretera de Manacor; a llevant, amb els establits de Son Cortana i na Rafalona, i a migjorn i ponent, amb les garrigues de Son Divertit i Son Alegre.
L'extensió de l'actual Binicomprat és d'unes 180 quarterades, la meitat, aproximadament, de conradís i l'altra meitat, de garriga i pinar.

Repassant el cadastre de 1576, sabem que Pere Fiol de Binicomprat tenia valorada la seva possessió en 2.500 lliures. El testament més antic del qual la família descendent té constància escrita és el de Pere Fiol, que fou conseller del Gran i General Consell l'any 1596, amb data de 30 d'agost de 1629. Pel cadastre de 1603 sabem que "Pere Fiol (els noms es repeteixen) per la sua possessió dita Binicomprat" pagava una renda anual de 340 lliures i que estava estimada en 4.000 lliures. La família Fiol en va ser propietària fins que Catalina Fiol, filla de Pere Joan Fiol, mort el 29 de gener de 1811, va casar-se amb Mateu Ribes de Cabrera i Muntanes de s'Olivaret.

Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de Binicomprat fins que, com que no tenien germans mascles, Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa originà l'actual nissaga dels Olivers, que encara avui en són propietaris.

L'escut nobiliari dels Fiol, que hi ha gravat damunt el portal forà de Binicomprat, es repeteix a l'antiga posada de la possessió, o sigui, a Can Fiol de plaça, damunt el portal que dóna al carrer de Sant Joan, avui café de Sa Plaça. La data d'edificació d'aquesta antiga posada figurava escrita a la façana principal, però les darreres reformes varen esborrar-la (és d'un poc després de l'any 1600). A la capella del Roser, els Fiol hi tenien la tomba d'enterrament, segons ens digué Manuel Oliver, fill major de l'actual propietari. Les cases segurament són del segle XVI, tret del portal forà que, segons sembla, fou reformat al segle XVII, i estan situades damunt un turonet des d'on es domina una amplíssima panoràmica. Formen un gran casal, on la planta baixa estava habilitada antigament com a casa dels amos i la superior per als senyors. Hem de destacar a la part baixa dreta la capella amb els seu altar i el gran arc central entre aiguavessos. Vora aquest arc hi havia la cuina pagesa de grans dimensions amb els fogons, el pinte i les llargues taules per menjar. A la part posterior de les cases hi havia una espècie de torre baixa, amb volta de canó, que no era alta cosa que un molí de sang. A les cases encara usen les moles d'aquest molí com a objecte ornamental.

Altres dependències interessants, però ja allunyades de les cases, eren els sestadors i la vaqueria, prop de l'era de batre, i encara més avall, dins el comellar, hi ha un pou antiquíssim que servia per abeurar el bestiar.

Ara fa poc més de 15 anys que no hi ha estadants fixos o amos, des que es va retirar l'amo en Jaume Puigserver Mulet. Ell ens digué que son pare, d'igual nom i llinatges, ja havia nascut a les cases de la possessió i que, de sempre, s'havien distingit pel bon tracte que donaven als treballadors. Tots menjaven amb els amos, fossin missatges, porquers o jornalers. La treta més grossa eren les ovelles, encara que fa devers 43 anys provaren d'armar una guarda de bísties i sembla que no va anar malament, perquè després s'especialitzaren a aregar i criar egües de carreres. Una altra treta important d'aquesta possessió ha estat el lloguer de les seves garrigues a una societat de caçadors. La caseta del garriguer està situada a l'altre costat de l'antic camí de Castellitx, que divideix la possessió i que passa a prop de les cases.

Dins les garrigues de Binicomprat, prop de la roca de la Verge Maria, hi ha el cementeri dels empestats. L'any 1652, es va estendre per tot Mallorca la darrera gran pesta de la Mediterrània, que al nostre poble va causar una seixantena de morts. En recordança d'aquest fet, l'any 1711 va construir-se una creu de pedra, de planta triangular que avui resta mig abandonada i enrevoltada d'espessa garriga.

A les terres de Binicomprat no es conserva cap vestigi de talaiot, però sí hi ha una cova prehistòrica dins un garrigó, vora el camí que des de les cases va en direcció al Pont de Cabrera. A la tanca del costat, un dia, de devers l'any 1959, llaurant amb un tractor, la rella de l'arada va desclavar la tapadora d'una tomba excavada dins la roca. En donaren part a la Guàrdia Civil, que només es va limitar a traslladar els ossos al fossar del cementeri i va llevar importància al succés.

Poc després que l'amo en Jaume de Binicomprat s'hagués retirat, Gabriel Oliver, fill petit del propietari, i família varen intentar dur la possessió pel seu compte durant 6 anys, però l'intent no va prosperar i varen haver de vendre el tros que avui ocupa el restaurant de Binicomprat, així com altres terres de garriga, les més allunyades de les cases, que compraren els Valera. De les 200 quarterades que tenia Binicomprat en queden unes 180. Després d'això, la família Oliver de Cas Metge Jordi, empesos per les ganes de mantenir la possessió, s'han dedicat a l'agroturisme.

Han transformat el que eren sestadors i les solls en set apartaments individuals, i també dues habitacions situades dins les cases, de les quals s'ha restaurat l'interior per oferir un millor servei a aquest tipus de turisme rural, que desitja tranquilitat lluny dels circuits turístics habituals.

Actualment, estan sembrant noves vinyes, juntament amb els parents de Cas Metge Jordi, que també fan turisme d'interior, per fer vi embotellat de qualitat que consumiran principalment els seus hostatges, encara que continuaran venent a la menuda a Cas Metge Jordi. També fan un poc d'hortet, vora el primitiu pou de davant les cases, per consum intern, i els de ses Cases Noves s'encarreguen de la vaqueria com un atractiu més d'aquest tipus de turisme.


Text: Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.




Veure a: Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Binicomprat


Història de la vinya a Mallorca


Planta que sorgeix a la zona de la mar Càspia, la mar Negra i el Cauques cap al 4.000 aC. Les civilitzacions posteriors com els egipcis, fenicis, grecs i romans també la conrearen. A dia d’avui s’ha estès per totes les regions del món de clima temperat.

La vinya s’introduí a Mallorca arran de la conquesta romana. A època islàmica continuà el seu conreu, tot i que segurament no degué ser tan important com a l’època anterior, per l’escàs consum de vi d’aquesta cultura, però sabem que menjaven panses, producte de la dieta musulmana.

A partir de la conquesta de Jaume I s’accelerà la producció d’aquest conreu amb la finalitat de produir vi. Tenim documentat entre 1242 i 1279 un total de 45 permisos per poder plantar vinya, alguns amb una gran extensió (45’44 hectàrees), com el que es concedí en 1264 al rafal de Bibas Huaraxagid (Ciutat).

Fou un cultiu que es va estendre per totes les comarques de Mallorca, el qual es veié gravat pel delme. Trobarem que a la majoria de cases hi havia un celler i es començaran a fer bans com a mesura de protecció: prohibició contra el pastoreig i sancions per robatori de raïms.
Al segle XV es produí la primera gran plaga contra les vinyes de Mallorca, el que provocà una disminució de la seva producció, on va desaparèixer el Vinyet (sa Vileta). El 1556, Carles I concedí una exempció d’impostos per 10 anys per a la plantació de noves vinyes. El 1593, l’ historiador Binimelis ens diu que els municipis amb més extensió d’aquest conreu eren Llucmajor (284 ha) i Felanitx (177 ha), però també n’hi havia a: Alcúdia, Binissalem, Campanet, Montuïri, Porreres, Santa Margalida, Santa Maria del Camí i Sineu.

El 1802 s’atorgà una exempció d’impostos de 20 anys per les noves plantacions, el que provocà l’expansió d’aquest conreu, assolint les 20.192 hectàrees a l’any 1818. En aquesta data trobem els municipis amb més extensió:
1. Felanitx 3.328 hectàrees
2. Artà 2.669 “
3. Porreres 1.998 “
4. Binissalem 1.921 “
5. Santanyí 1.311 “
6. Sencelles 1.255 “
7. Llucmajor 1.224 “

Durant el segon quart del segle XIX aquest conreu entrà en crisi degut a dues plagues, la de pulgó (1830) i la de la cendrada (1851), que afectaren a la zona de Banyalbufar i nord-oest de l’illa. A l’any 1860 trobarem un total de 15.543 hectàrees conreades, amb una expansió a la zona del Pla i una davallada a la zona de Tramuntana i costa nord. La recuperació començà a partir del tercer quart del segle XIX, quan la fil·loxera afectà a França, llavors es signà el 1882 un tractat comercial entre els estats espanyol i francès per l’exportació de vi.

On hi havia cereals i lleguminosa es plantà vinya, en uns anys que primà la quantitat per sobre la qualitat. Els municipis on més augmentà aquest conreu foren: Felanitx, Binissalem, Manacor, Sencelles i Llucmajor, mentre que a la serra de Tramuntana i nord-est i llevant de Mallorca l’expansió fou menor. El 1891 s’assoliren 30.000 hectàrees de vinya conreades a Mallorca, màxim històric que es va veure interromput per l’aparició de la fil·loxera aquest mateix any. Aquesta malaltia provocà una forta crisi econòmica que afectà principalment a jornalers i petits propietaris, que havien adquirit terres recentment gràcies a l’auge d’aquest producte en pocs anys.

A part de l’emigració de molts de jornalers, s’hagué de replantar tota la vinya, duta d’Amèrica o es sembraren altres conreus com cereals i ametllers. En dades de 1903 podem veure les conseqüències d’aquesta crisi, on tan sols hi havia 3.350 hectàrees conreades de vinya i s’observa com Mallorca no va saber competir en un mercat internacional.
Durant el primer terç del segle XX hi ha una lenta recuperació d’aquest conreu, assolint l’any 1929 les 8.760 hectàrees conreades. Felanitx fou el municipi on més proliferà aquest conreu, gràcies a la creació de l’Estació Enològica (1910), on s’introduïren tècniques científiques. El 1944 els municipis amb més vinya conreada eren:

1. Felanitx 1.400 hectàrees
2. Sencelles 852 “
3. Binissalem 657 “
4. Inca 497 “
5. Manacor 487 “
6. Santa Maria 390 “

Seguidament a partir dels anys’40 començà una davallada progressiva d’aquest conreu arribant a 3.066 hectàrees a l’any 1982 i 1.390 hectàrees a l’any 1994. Els motius foren varis:- La decadència de l’agricultura a Mallorca durant els darrers 40 anys.- Una excessiva parcel·lació i un elevat nombre de ceps per hectàrea, que dificultava la mecanització.- Els ajuts de la Unió Europea provocaren la destrucció de 1.000 hectàrees entre 1985-96.(GEM V. 18, pp. 197-199)

Història agrícola d'Algaida


Aquest municipi del pla de Mallorca rep el seu nom de l’àrab al gaida, que significa el bosc. Presenta dues pendents importants com són els massissos de Randa i de Galdent. Té una extensió de 8.761 hectàrees on ressalta una vegetació composta de bosc i de garriga. A part del nucli central, presenta les petites poblacions de Randa i Pina. Les possessions més importants són: Albenya, Castellitx, Son Ribes, Son Mesquida, sa Comuna, Son na Mora, Son Reus, Binicomprat i Marina.


La vila es fundà el 1300 al voltant de Castellitx, que era una antiga alqueria i es convertí en la parròquia d’aquesta localitat fins als anys’30 del segle XV, quan fou substituïda per la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, per les millors comunicacions comercials.


A partir del segle XVII la terra fou cedida a pagesos rics i senyors de Ciutat, qui feren parcel·lacions d’una o dues quarterades de terra cultivable. Es pagava una renda al propietari o a l’Ajuntament per tal de conrear-la i d’aquesta forma es convertien en propietaris d’us. Però amb el temps aquest minifundisme deixà de ser rentable i a partir del segle XIX començaren a aparèixer establits i els jornalers que feien feina per un altre, foren els que treballaren la terra.


A partir del segle XIX s’encetà una nova activitat econòmica degut a que la terra conreable no era rica i l’agricultura resultava insuficient, llavors emergiren gran nombre d’hostals que servien de parada o fonda als carreters o viatgers que anaven o venien de Ciutat a l’interior de l’illa.


Tot i l’arribada del ferrocarril (1897) molts d’algaidins a principis del segle XX s’hagueren d’anar a fer feina a les pedreres de s’Arenal i d’altres emigraren més enfora.Al terme d’Algaida predomina el conreu de secà (6.398 hectàrees), amb els cultius d’ametllers, cereals, figueres, garrovers i vinya com a més destacats. El conreu de regadiu tan sols ocupa 22 hectàrees, que es distribueix entre hortes familiars. En quant a la ramaderia es troben caps d’oví, porcí i boví.
Des dels anys’40 hi ha l’empresa de vins Amengual, situada a Pina.
(GEM V.1, pp.106-111)