ARCA va oferir el passat dissabte, dia 23 de febrer, un recorregut per la barriada del Terreno a un grup de l’ONCE.
En un matí bastant agradable, vàrem poder gaudir d’una barriada singular i amb personalitat, però plena de constats, per una manca de rigor i criteri a l’hora d’urbanitzar, i com no, on el nostre patrimoni històric ha patit danys que son ja irreparables.
Però el Terreno encara preserva aspectes, que ens il·lustren com degué ser la seva època de màxima esplendor, i tal i com deia Santiago Rusiñol en clau poètica “és un cigne blanc, del que cada casa en ve a ser una ploma”.
El nostre itinerari començà a la plaça Gomila, epicentre de l’ambient nocturn palmesà, però també de trist record per als jueus que vivien a Mallorca, on molt d’ells foren sacrificats. Posteriorment, visitarem el parc de sa Quarentena, on hi havia l’antic llatzaret, que fou un dels més antics d’Europa, en funcionament des de 1471.
Avançarem pel carrer Patrimoni, on una paret d’esquena d’ase, més una de les portes d’entrada a l’antic llatzaret, son els únics vestigis que fan honor a aquest topònim. Cal remarcar, que una de les portes d’entrada al parc de sa Quarentena (antic llatzaret), presenta una inscripció de 1656, la qual no és visible perquè una enfiladissa a la part superior de la porta, ens ho impedeix. Des d’ARCA instarem davant l’Ajuntament de Palma, perquè vetlli per aquests aspectes, que reflecteixen la manca de deixadesa del nostre llegat històric.
El següent punt del nostre itinerari fou Can Vilella o Son Catlaret, les seves restes, on només es preserva l’arc d’entrada a la finca, són el testimoni de la construcció més antiga que tenim documentada en aquesta zona, datades al juny de 1777.
Seguidament, accedirem a la Fundació Natzaret, a la qual volem donar-li les gràcies per la seva amabilitat. Poguérem gaudir de l’antiga possessió del Terreno, propietat del cardenal Despuig, i que ell documenta ja a l’any 1784, al seu mapa de Mallorca. En aquest indret, a part de la meravellosa vista cap a la badia de Palma, també poguérem veure i explicar, un dels jardins històrics més importants de Mallorca, com són el cas dels jardins de Natzaret, en procés de restauració.
Un cop visitat aquest indret, ens anàrem cap a l’altre marge de l’avinguda de Joan Miró, per gaudir, de les belles cases, que encara es conserven en aquest barri de finals del segle XIX i principis del XX. Primer de tot, fou d’obligada visita la seva església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, projectada el 1871 i amb una façana d’estil neobarroc, finalitzada per Guillem Forteza l’any 1931.
La part final del recorregut va transcórrer pels carrers Josep Villalonga i Dos de Maig, on una sèrie d’habitatges molt característics, on han viscut personatges com Ruben Darío, Gertrude Stein, Michael Kerrigan, William Cook, Camilo J. Cela, etc. li donen gran personalitat i fan que sigui una barriada singular.
Per finalitzar, acabarem davant una de les millors cases, la Villa Schembri, edifici atribuït a Gaspar Bennàssar i és un exemple de modernisme de principis del segle XX.
En un matí bastant agradable, vàrem poder gaudir d’una barriada singular i amb personalitat, però plena de constats, per una manca de rigor i criteri a l’hora d’urbanitzar, i com no, on el nostre patrimoni històric ha patit danys que son ja irreparables.
Però el Terreno encara preserva aspectes, que ens il·lustren com degué ser la seva època de màxima esplendor, i tal i com deia Santiago Rusiñol en clau poètica “és un cigne blanc, del que cada casa en ve a ser una ploma”.
El nostre itinerari començà a la plaça Gomila, epicentre de l’ambient nocturn palmesà, però també de trist record per als jueus que vivien a Mallorca, on molt d’ells foren sacrificats. Posteriorment, visitarem el parc de sa Quarentena, on hi havia l’antic llatzaret, que fou un dels més antics d’Europa, en funcionament des de 1471.
Avançarem pel carrer Patrimoni, on una paret d’esquena d’ase, més una de les portes d’entrada a l’antic llatzaret, son els únics vestigis que fan honor a aquest topònim. Cal remarcar, que una de les portes d’entrada al parc de sa Quarentena (antic llatzaret), presenta una inscripció de 1656, la qual no és visible perquè una enfiladissa a la part superior de la porta, ens ho impedeix. Des d’ARCA instarem davant l’Ajuntament de Palma, perquè vetlli per aquests aspectes, que reflecteixen la manca de deixadesa del nostre llegat històric.
El següent punt del nostre itinerari fou Can Vilella o Son Catlaret, les seves restes, on només es preserva l’arc d’entrada a la finca, són el testimoni de la construcció més antiga que tenim documentada en aquesta zona, datades al juny de 1777.
Seguidament, accedirem a la Fundació Natzaret, a la qual volem donar-li les gràcies per la seva amabilitat. Poguérem gaudir de l’antiga possessió del Terreno, propietat del cardenal Despuig, i que ell documenta ja a l’any 1784, al seu mapa de Mallorca. En aquest indret, a part de la meravellosa vista cap a la badia de Palma, també poguérem veure i explicar, un dels jardins històrics més importants de Mallorca, com són el cas dels jardins de Natzaret, en procés de restauració.
Un cop visitat aquest indret, ens anàrem cap a l’altre marge de l’avinguda de Joan Miró, per gaudir, de les belles cases, que encara es conserven en aquest barri de finals del segle XIX i principis del XX. Primer de tot, fou d’obligada visita la seva església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, projectada el 1871 i amb una façana d’estil neobarroc, finalitzada per Guillem Forteza l’any 1931.
La part final del recorregut va transcórrer pels carrers Josep Villalonga i Dos de Maig, on una sèrie d’habitatges molt característics, on han viscut personatges com Ruben Darío, Gertrude Stein, Michael Kerrigan, William Cook, Camilo J. Cela, etc. li donen gran personalitat i fan que sigui una barriada singular.
Per finalitzar, acabarem davant una de les millors cases, la Villa Schembri, edifici atribuït a Gaspar Bennàssar i és un exemple de modernisme de principis del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada