9 de febr. 2008

embARCA't: Visita a Petra i al Convent

"Visita a Petra i al Convent" dirigida pel professor de la UIB i petrer, Jaume Andreu

El convent deu en bona part la seva fundació al franciscà Pere Santandreu, natural de Petra , i que essent guardià del convent de Sant Francesc de Ciutat, farà que membres de la seva congregació es dirigesquin a Petra per a procedir a la fundació del que serà el convent de Sant Bernadí.
Existí un petit oratori, però el 1657 ja es començarà l'església actual segons traça de Francesc Oliver i que englobaria la primera edificació dins el tram del que avui son les capelles del Betlem i del Santcrist de les ànimes. El nivell del trespol de la primera edificació seria per alguns estudiosos el de la capella del Betlem, per altre banda es necessari esmentar que la capella de la Nativitat de Terra Santa, així com la corresponent rèplica a Santa Maria la Major de Roma estan per davall el nivell de la resta del Temple.
Les seves dependències conventuals, en bona part perdudes degut a la desamortització, girarien a l'entorn d'un claustre amb una gran cisterna central avui conservada en el limit de la propietat recuperada pel convent i de les propietats privades veïnes. Es pot deduir que graners, cellers i magatzems ocuparien l'ala de llevant, mentre a migdia trobaríem el refetor i la cuina que confrontarien amb el gran hort conventual. Les aules d'estudi estarien a la banda de ponent i també la biblioteca situada en el primer pis mentre l'església protegiria dels vents del nord. Mes difícil es situar la sala capitular.

Aquest claustre, tindria una alçada de tres nivells, com es fa ben evident a les marques de la pared, estant situades part de les cel-les damunt les capelles laterals. L'espai estaria decorat amb pintures, de les que queden alguns restes i tindria accés al carrer a traves de la porteria.
Les grisalles d'aquest corredor formen un conjunt d'un gran interès . Les llunetes estan ocupades per la Gran Bestia apocalíptica i escenes de la vida de Sant Francesc. Els filacteris que acompanyen les pintures porten una doble llegenda en llatí i en català i es especialment valuosa pel seu caràcter etnològic l'escena a l'interior de la taverna on en poden veure "bevedos, jugados i jurados". La volta estaria decorada a manera de Gloria celestial amb un conjunt encara visible d'àngels musics , cantaires i turiferaris i on queden restes d'un Salvator Mundi i una custodia eucarística. La mateixa tipologia de grisalles simulant un retaule amb les seves fornícules la trobarem al cor de l'església conventual.



Son remarcables igualment les pintures policromes que trobam decorant moltes parts de l'edifici i especialment a l'arc de triomf d'accés al presbiteri on tenim a la part de l'epístola la representació dels tres vots franciscans: obediència, pobresa i humilitat. La part de l'evangeli esta ocupat per la representació de les virtuts: fe, esperança i caritat.
Notable es igualment el cicle de pintures de la sagristia i que giren a l'entorn de l'aigua, figurant a la volta de mirall un Baptisme i un Sant Antoni de Padua predicant als peixos. La porta de fusta del costat de la gran pica de rentar mans esta decorada amb una bella font policroma.
Dels retaules destacaríem el conjunt variat de les columnes i les dues magnifiques talles de la Mare de Deu dels Àngels. Son la Verge del retaule major acompanyada d'una cort de mes de cinquanta àngels i la de la capella que està sota la seva advocació que incorpora a la seva predel·la la miraculosa imatge de Sant Roc. Valuosa es igualment la talla de Sant Francesc.
Es curiosa la clau de volta amb la representació d'un orgue situada sota la tribuna on estava instal·lat l'instrument que desaparegué amb motiu de la desamortització i els àngels del Betlem, que procedents del convent de Jesús de Ciutat, son atribuïts al taller napolità dels Alamanno de finals del segle XV.

PARRÒQUIA
Destacaríem la taula dels Sants Metges, procedent de la capella dels Garau de l'Aixartell a Sant Francesc de Palma, i el retaule de Santa Aina. Treballa al portal lateral de l'església , realitzant l'estàtua de Santa Praxedis, Guillem Galmés d'ascendència petrera i que també es autor de les talles de la Dolorosa i del Sagrat Cor. L'altar major deu la traça a fra Miquel de Petra el caputxí nebot del franciscà conegut amb el nom de Juníper Serra.
Peces litúrgiques remarcables son les bassines de la Nativitat (de fusta) i la de les ànimes (de plata). Fet desgraciat es el de la custodia gòtica que haguent sortit de Petra per anar a una exposició d'àmbit estatal, tornà a Mallorca amb un peu de fusta ja que l'original de plata es va perdre. La joia indiscutible es el Tern dels Innocents de vellut verd brodat i amb rica passamaneria. A la casulla estan representades la Resurrecció, l'adoració dels Reis i la Nativitat mentre a les dalmàtiques es pot veure a una l'Anunciació i a l'altra la Dormició de la Verge.

Texte: Biel Barceló

Veure diariodemallorca.es 30-12-2007 Toda la historia de Petra en un mural